Senderismo y bici en las montañas de Barcelona
Viatges

Senderisme i bici a les muntanyes de Barcelona: un viatge entre vies, fàbriques, rius i art romànic

Aquesta antiga línia ferroviària va permetre transportar carbó i ciment des del Berguedà cap a la capital catalana

Altres notícies: El poble català envoltat de glaceres: a pocs minuts de França i amb un espai termal

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Barcelona també és zona de senderisme i bicicleta. Més enllà de la ciutat i de la Carretera de les Aigües, la província amaga recorreguts ideals per gaudir del paisatge i d'altres que s'entenen caminant-los.

La via verda de Cal Rosal a Pedret, al Berguedà, pertany clarament a aquesta segona categoria. En tot just sis quilòmetres, aquest itinerari permet travessar més de mil anys d'història seguint el curs del riu Llobregat.

El camí comença a la Catalunya industrial del segle XIX i continua per les muntanyes de l'entorn de Berga fins a descobrir, al final del trajecte, un dels conjunts romànics més emblemàtics del país.

Com tota via verda, el sender aprofita un antic traçat ferroviari. Avui reconvertit en itinerari natural, discorre amb una pendent gairebé imperceptible, amb tot just 70 metres de desnivell en tot el recorregut.

Qui hi pot anar

Aquesta suavitat, pròpia de les infraestructures del tren, converteix la ruta en un passeig accessible, apte per a famílies, ciclistes ocasionals i senderistes sense experiència tècnica.

El punt de partida habitual és Cal Rosal, una de les colònies tèxtils més importants del Berguedà i un exemple paradigmàtic del model industrial català del segle XIX.

Llegat industrial

Com altres colònies del Llobregat, va néixer a l'empara de la força hidràulica del riu i s'organitzà com un nucli autosuficient: fàbrica, habitatges obrers, església, escola i espais comunitaris.

Des del punt de vista arquitectònic, Cal Rosal destaca pel seu urbanisme funcional, amb edificis de maó vist i pedra, alineacions regulars i una clara jerarquia espacial que reflecteix l'estructura social de l'època.

Ciclistes en un pont de pedra

Ciclistes en un pont de pedra TURISME BERGUEDÀ

El passeig comença així amb un marcat pòsit històric que mai s'abandona. La via verda és això: un eix històric lligat a la feina, a la indústria i a la vida quotidiana de generacions senceres, envoltat de natura.

El seu origen, en realitat, està en el ferro i la modernitat. Segueix l'antic ferrocarril del Llobregat, una infraestructura clau per al desenvolupament econòmic i social del Berguedà.

La línia del Llobregat

Aquesta línia va permetre transportar carbó i ciment des de l'Alt Berguedà cap a Manresa i Barcelona, facilitant l'activitat minera i tèxtil de la vall.

Però el seu paper va anar molt més enllà de l'industrial. El tren va connectar el món rural amb la ciutat, fent possibles els desplaçaments per motius laborals, educatius o mèdics, i va obrir la porta als primers viatges d'oci.

Caiguda en desús

A partir dels anys 50, aquestes línies van començar a perdre activitat, encara que el declivi definitiu va arribar a la dècada de 1970.

La popularització de l'automòbil, el tancament progressiu de mines i indústries tèxtils —moltes colònies comptaven amb parada pròpia— i, finalment, la construcció del pantà de Baells van fer inevitable el tancament definitiu de la línia.

Ciclistes per un túnel

Ciclistes per un túnel TURISME BERGUEDÀ

Bona part del traçat original es va perdre amb la construcció de noves carreteres i variants. Les colònies van quedar com a testimonis silenciosos del passat i l'antiga via ferroviària va prendre una nova vida.

El tram entre Cal Rosal i Pedret es conserva avui en un estat excepcional. És un espai recuperat per a l'ús públic, ideal per explorar l'entorn i un aliat de l'excursionisme i del turisme de muntanya.

Túnels i boscos de ribera

Des de Cal Rosal, el camí avança paral·lel al riu Llobregat. El recorregut travessa un entorn de boscos de ribera, amb àlbers, salzes i freixes, i trams més encaixonats on el riu guanya protagonisme.

Un dels elements més atractius de l'itinerari són els seus tres túnels, herència directa de l'antic ferrocarril. Al llarg del trajecte apareixen també terraplens, desmunts i altres restes d'obra civil que permeten identificar sense dificultat l'origen ferroviari del camí.

Romànic medieval

El final del recorregut és un dels seus grans encerts. El camí desemboca a l'entorn de Pedret, on el paisatge industrial dona pas a un conjunt patrimonial de primer ordre.

El pont medieval de Pedret, d'origen romànic, creua el Llobregat amb una elegància sòbria i s'ha convertit en un dels icones del Berguedà.

Molt a prop s'alça l'església de Sant Quirze de Pedret, una joia del romànic llombard, coneguda per les seves pintures murals i per la seva singular implantació en el paisatge.

El contrast entre aquest conjunt medieval i la colònia industrial des d'on s'inicia la ruta resumeix, en tot just uns quilòmetres, la història de la vall.