La ciutat catalana que proposa un escape room pels seus carrers als seus visitants: reconstrueix un crim real

No sempre visitar un lloc ha de ser tan monòton com recórrer els seus carrers, llegir els cartells informatius dels seus principals atractius turístics i degustar els seus plats típics. Hi ha formes molt més interessants de descobrir els secrets de cada ciutat.

Una important ciutat de Tarragona, sovint eclipsada pels paisatges del Delta, ha decidit reivindicar-se i proposar al turista i també al local una manera diferent de veure-la: a través d'un escape room.

Aquests jocs, que es van popularitzar fa una dècada, han estat una inspiració per al departament de Turisme de l'Ajuntament d'Amposta. Fa uns dos anys van començar a pensar com guanyar atractiu i van trobar dues claus: el factor lúdic i la passió pel true crime que han despertat les sèries i documentals del gènere.

Així va néixer l'app El crim soterrat. Quan un escaneja el codi que apareix a la web i en diversos punts de la ciutat, s'endinsa de ple en la seva història a través d'un succés que va commocionar la població.

Cas real

Després d'escannejar el QR, s'escolta la trucada d'una dona que demana ajuda a un detectiu. Està desesperada: tem que la ciutat torni a viure un crim idèntic al que va patir Amposta als anys 30, l'atracament a la banca Escrivà.

A partir d'aquí, i seguint les pistes, el jugador recorre els principals atractius turístics del lloc. La ciutat es revela com un llibre o una sèrie que avança de capítol en capítol.

Un escape room a l'aire lliure

Un dels espais més coneguts pels quals passa el jugador és el castell d'Amposta, on va començar tot. No el crim, sinó la història del lloc.

Es tracta d'una fortificació que va ser clau per a l'Orde de l'Hospital durant l'Edat Mitjana. Encara que avui només en queden fragments de muralla, fossats i estructures defensives, el lloc conserva un magnetisme especial, intensificat per la narrativa de l'escape room.

Aquí es descobreix com la ciutat s'ha anat transformant amb el temps. El castell va passar de baluard militar a espai industrial, acollint molins fariners i, més endavant, les primeres instal·lacions arrosseres de la zona. Avui sembla gairebé un fantasma del passat: ideal per a l'ambientació del joc.

Un altre dels punts del recorregut és el carrer del Fossat, als peus del castell, que segueix la línia exacta de l'antic fossat defensiu.

Per on passa

El que va ser límit bèl·lic és avui un carrer estret, domèstic i viu, amb testos que adornen les entrades i detalls heràldics incrustats al paviment. Poc queda d'aquella frontera medieval; ara forma part del nucli del centre històric.

Més activitat troba el jugador al Mercat Municipal, per on també avança la investigació fictícia. Allà, entre l'aroma de l'arròs, l'oli i els formatges artesans, haurà de localitzar una pista clau.

Cases modernistes

En aquest punt es recomana al jugador alçar la vista per contemplar l'arquitectura lluminosa de l'espai, adornat amb vitralls que reten homenatge al paisatge del Delta.

Aquest lloc ja ofereix pistes sobre la vida actual d'Amposta i sobre la seva riquesa —i no només gastronòmica—. A principis del segle XX, la ciutat va viure un període de creixement que va generar prosperitat per a part de la població.

La burgesia ampostina, com la catalana en general, va voler exhibir el seu benestar i va començar a construir cases modernistes que encara es poden veure, especialment a l'Avinguda de la Ràpita. Allà llueixen la Casa Fàbregas o la Casa Morales-Talarn, exemples del modernisme del sud de Catalunya.

Façanes amb esgrafiats, balcons de ferro corbat i detalls florals componen un petit catàleg modernista que sorprèn el visitant. Tot i això, el joc encara li reserva més sorpreses.

Una escola per presumir

Les pistes del crim per resoldre porten també a l'antic col·legi del Sagrat Cor, un dels edificis històrics més emblemàtics del nucli urbà. La seva arquitectura sòbria, de línies clàssiques, evoca el pes que la institució va tenir en la formació de generacions senceres d'ampostins.

I arriba, finalment, una visita indispensable: la del Pont Penjant, una icona que uneix passat i modernitat, i Amposta amb els seus voltants. Inaugurat el 1921, està considerat una de les obres d'enginyeria més avançades de la seva època.

El pont

Va ser el segon pont penjant del món construït amb formigó armat i durant anys va ostentar el rècord de llum més llarga d'Espanya, una longitud que permet veure reflectida la seva estructura a l'Ebre.

Les seves torres de pedra, imponents, són dues guardianes que observen com la ciutat segueix desenvolupant-se. Al capvespre, la llum es vessa sobre l'aigua i tenyeix el riu de tons ataronjats.

Un cop resolt el crim, el visitant pot aprofitar per desfer els seus passos i conèixer la resta de la ciutat: els seus bars, la seva gent i els seus comerços. Una experiència viatgera diferent.