El tren català que travessa més de 100 túnels i ponts: "El més bonic d'Espanya", segons la premsa de viatges

El tren que desapareix amb la neu. Aquest podria ser l'altre nom del ferrocarril de Catalunya que enamora la premsa de viatges d'arreu del món.

No és de Rodalies ni pertany a Renfe. És un d'aquells trens històrics que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) manté actiu pel seu valor patrimonial i turístic.

També és útil: connecta diversos municipis del Pirineu i, pel camí, passa per quatre llacs i diversos embassaments. D'aquí ve el seu nom: el Tren dels Llacs.

Podria batejar-se com el tren dels cent túnels i ponts o, directament, el tren dels Pirineus. I és que, al llarg del seu recorregut, travessa més de 83 quilòmetres d'aquesta serra, des de Lleida fins a La Pobla de Segur.

Per on passa

En total, són 17 parades, 75 ponts, 40 túnels, quatre llacs i una experiència singular. La revista Viajar l'ha qualificat com “el tren més bonic d'Espanya”, i es deu tant al seu recorregut com al mitjà de transport.

El Tren dels Llacs segueix el curs del riu Segre i del Noguera Pallaresa i, després d'un espectacle a càrrec del grup de teatre La Cremallera, s'endinsa al Montsec.

Pobles amb parada

Entre pobles, paisatges, llacs i muntanyes, el tren s'atura a Balaguer i continua pels marges dels pantans de Camarasa i de Sant Llorenç de Montgai.

Altres dels punts culminants són l'embassament de Cellers i el pantà de Sant Antoni. El trajecte conclou a La Pobla de Segur, després de passar per Balaguer, Tremp i Salàs de Pallars.

El viatge dura una hora i 50 minuts. És possible aturar-se tantes vegades com es vulgui durant el dia i, sí, també tornar: l'últim tren surt a les 17 h. Les altures limiten les hores i els viatges.

Les valls per on circula queden a l'ombra quan les muntanyes oculten el sol i tenyeixen el paisatge de tons ataronjats.

Quan pujar al tren

A l'hivern sorgeix un altre problema. A més que el canvi d'hora provoca que es faci fosc abans, les nevades són freqüents i poden impedir el pas dels trens. Per això deixa de circular.

L'activitat del Tren dels Llacs s'atura a mitjans de tardor i no es reprèn fins al desgel. D'abril a octubre concentra la seva màxima activitat.

Dos opcions

Qui vulgui pujar-hi ha de tenir clar un altre detall, aquest cop menor. FGC ofereix dues maneres de recórrer túnels, ponts i llacs del Pirineu: l'opció panoràmica i l'històrica. Tots dos fan el mateix recorregut i els paisatges són idèntics, però els trens són molt diferents.

D'una banda, hi ha el tren panoràmic, el més modern, que només circula quatre dies d'estiu, de finals de juliol a mitjans d'agost. Tot i la seva breu disponibilitat, és el preferit per qui busca fotografiar la ruta. El seu disseny, amb grans finestrals, ofereix una visibilitat més gran de l'entorn.

Els anomenats Trens Panoràmics són unitats GTW de la sèrie 331, amb 90 seients distribuïts en dos cotxes. Són còmodes, adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i disposen d'espais per a bicicletes.

Tot i això, el més destacat són les seves finestres infinites, panoràmiques i allargades. Tots els viatgers poden fer fotos des del seu seient. A més, compten amb endolls per carregar dispositius mòbils.

El tren històric

La resta de l'any circula el tren històric, sense finestres panoràmiques, però amb un encant singular. Amb més de 60 anys d'història, aquest tren utilitza locomotores dièsel 10817 i 10820 que arrosseguen quatre vagons construïts el 1968, pensats originalment per a serveis mixtos.

La seva estètica retro recorda l'època dels hippies. Els seus colors i tonalitats remeten a aquells anys en què el Tren dels Llacs era conegut com el “tren ye-yé”.

Compta amb una cafeteria clàssica i una barra des d'on contemplar el paisatge, a més d'un furgó postal i espais amb seients i taules.

Tant el tren panoràmic com l'històric ofereixen el mateix: un recorregut únic que travessa reserves d'aigua, muntanyes i racons de gran valor paisatgístic.

I, si algú es queda amb ganes de més, sempre pot continuar l'aventura en arribar a Salàs de Pallars. Des d'allà surten autobusos cap al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una zona que uneix la Vall de Boí amb la Vall d'Aran i que acull més de 200 llacs.