Tarragona és coneguda pel seu passat romà, Port Aventura, les platges de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. La seva província és molt rica i això fa que alguns dels seus racons passin desapercebuts.
Un d'aquests pobles que passa de puntetes per les guies turístiques i que guarda les essències del passat del lloc és Vallfogona de Riucorb. És una localitat petita, de menys de 100 habitants, on el silenci regna i les aigües termals circulen discretes.
Però al contrari del que passa amb Coma-ruga o Caldes de Malavella, aquest poble és molt més que el seu balneari: és història templera, arquitectura medieval i un paisatge de postal. La pedra s'imposa i el contrast amb l'entorn el converteixen en un municipi tret d'un conte.
Fer una ruta allà és descobrir la Catalunya íntima, la real. Aquí no hi arriben els turistes, sinó qui coneix el lloc i els apassionats de la història i els escenaris únics.
Un castell templari
Només cal acostar-se a Vallfogona i veure la silueta del seu castell per adonar-se'n. Es tracta d'una fortalesa medieval de l'Orde del Temple, tot i que els seus orígens són anteriors, del segle XI.
No va ser fins al 1192 quan va caure en mans dels templers. Ho va fer gràcies a Gombau d’Oluja, que va cedir la propietat a l'orde, que la va mantenir durant segles, fins a la dissolució de l'orde al segle XIV, quan va passar a dependre de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fortalesa d'estil romànic
Durant aquestes diferents etapes, el castell va experimentar diverses modificacions per adaptar-se a les necessitats defensives i d'emmagatzematge.
Encara es conserven elements romànics al seu interior, com una sala irregular d'uns vuit metres de longitud i 3,5 d'amplada que pertany a l'època templera. En destaquen les arcades apuntades sostingudes per semicolumnes els capitells de les quals, desgastats pel temps, mostren figures difícils d'interpretar.
Castell de Vallfogona
Algunes representen un àngel amb les ales desplegades; d'altres, animals que certs experts relacionen amb simbolismes bíblics com l'Arca de Noè. A l'exterior romanen bases i capitells esculpits amb motius vegetals, datats probablement del segle XIII.
L'església de Santa Maria
A pocs metres del castell es troba un altre edifici fonamental de qualsevol poble espanyol: l'església. Dedicada a Santa Maria de Vallfogona, aquest temple, d'origen romànic, és del segle XII.
El temple va ser la parròquia principal del lloc i va mantenir una estreta relació amb els senyors del castell i amb les ordres militars que l'ocupaven.
Església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb
Avui dia, l'església de Santa Maria presenta una nau única, murs gruixuts i una estructura sòbria pròpia del romànic rural català. El seu campanar i la seva portalada complementen el conjunt medieval format per castell, muralla i nucli històric.
Muralla, portals i traçat medieval
La resta dels antics murs de Vallfogona es pot apreciar en un passeig pel seu nucli antic, on també s'observen alguns dels seus accessos històrics.
El més emblemàtic és el Portal de la Muralla. Manté la seva estructura apuntada i permet imaginar com era l'entrada al poble en època templera i hospitalera.
El pont medieval
En travessar-lo, el visitant s'endinsa en una xarxa de carrers estrets, cases de pedra i façanes que segueixen el traçat original de la localitat. Fins arribar al límit, al pont medieval que salva el riu Corb.
Aquesta estructura, situada a l'entrada del poble i reformada en diverses èpoques, conserva la seva forma original. En el seu dia era la principal via de comunicació entre les zones agrícoles de la vall i el nucli urbà; avui és la imatge més instagramejable de Vallfogona.
Piscina del balneari de Vallfogona de Riucorb
Menys important sembla ara l'Ajuntament, situat a l'antiga Casa de la Vila. Tot i així, l'immoble actual conserva bona part de l'estructura original del segle XVIII i fins i tot traces anteriors.
Es tracta d'un edifici sobri, amb façana de pedra i una organització interior típica de les cases consistorials rurals.
Les termes
Però si per alguna cosa és famós Vallfogona és per les seves termes, inaugurades el 1901 i alimentades per aigües mineromedicinals subterrànies. Les seves aigües són clorurades, sòdic-sulfatades, càlciques i magnèsiques, amb indicis d'àcid sulfhídric, i s'empren en tractaments de reumatismes, artritis, afeccions respiratòries, trastorns nutricionals i problemes dermatològics.
El balneari ofereix piscina termal, dolls, banyeres d'hidromassatge, dutxes a pressió, vaporari i diversos tractaments com massatges, fangoteràpia o pressoteràpia. A aquest conjunt s'hi sumen els passeigs per l'entorn natural, que complementen l'experiència termal.
Com arribar-hi
Vallfogona està a una hora de Lleida i a una altra de Tarragona, tot i que la ruta és diferent en cada cas. Des de Tarragona s'ha de prendre la C-27 i, a Montblanc, seguir per la C-14 fins al desviament de la L-241, que arriba directament a la destinació.
Des de Lleida, el recorregut es fa per autopista, tot i que gratuïta. Es pren l'A-2 fins a Tàrrega i, un cop allà, es continua per la C-14 seguint les indicacions cap a Vallfogona. Des de Barcelona s'utilitzen les mateixes carreteres, però el trajecte dura aproximadament una hora i mitja.