Publicada

El tren dels llacs, el del ciment, el tren granota, Rodalies, FGC… Catalunya és país de trens. Aquí es va construir la primera línia ferroviària d'Espanya el 1848 i les interconnexions des de llavors no han cessat.

Alguns recorreguts han caigut en l'oblit, els trens s'han modernitzat i les infraestructures permeten l'alta velocitat. Altres, en canvi, no s'han pogut adaptar als canvis.

Per a ells hi ha els cementiris de trens, espais on les velles locomotores i vagons es deixen perdre fins que poden ser completament destrossats. A excepció d'un racó de Catalunya.

És al Berguedà, en un paisatge de vessants pronunciades, boscos espessos i barrancs, a Vallcebre. Aquest poble de poc més de 270 habitants guarda un dels llocs més insòlits de Catalunya.

On és

Aquí, al bell mig de la Serra del Cadí-Moixeró es troba l'únic cementiri de trens visitable en plena muntanya a Catalunya. I el millor de tot: és gratis.

Això sí, el visitant no hi troba grans locomotores de via ampla ni enormes naus ferroviàries abandonades, sinó quelcom molt més singular i lligat a la història local.

Un museu diferent

En aquest particular cementiri es concentren vagonetes originals, petites locomotores dièsel i trams de via estreta. Tots ells van pertànyer a l'antic tren miner de la Mina Nova de Coll de Pradell.

No és un museu, com a bon cementiri és a l'aire lliure. Tot i que per a molts no és un cementiri de locomotores sinó una càpsula del temps que permet comprendre com era la vida laboral en aquest racó del Berguedà.

La comarca va estar profundament marcada per l'extracció de carbó durant bona part del segle XX. Prova d'això és que el famós Tren del Ciment es troba a poc més de 20 minuts.

Potser impulsats per la proximitat d'aquest espai, els veïns de la zona i extraballadors van decidir també reivindicar el seu passat. De fet, l'existència d'aquest espai és fruit de la tasca constant de l'Associació de Trens Miners Turístics de Vallcebre.

Qui hi ha al darrere

Aquest grup de voluntaris dedica el seu temps, des de mitjans dels 2000, a rescatar, restaurar i mantenir el material ferroviari que es va fer servir a les mines del municipi.

Gràcies a la seva feina, el petit tren turístic de la Mina Nova, conegut popularment com el Petit Tren, fins i tot torna a posar-se en marxa, però només els caps de setmana.

Què veure

El viatge no és vertiginós, però sí molt interessant. En pocs minuts, el viatger pot experimentar, en primera persona, el moviment real d'un tren miner sobre rails que discorren al costat de vells carregadors, tolves i boques de mina.

Però hi ha més. Entre les locomotores rescatades i alineades al costat de la via hi ha exemplars de petit tamany, robustos i funcionals, dissenyats per suportar la duresa de l'explotació minera.

Les vagonetes, també originals, conserven el desgast de dècades de treball: ferro rovellat, pintura escrostonada i rodes que encara cruixen quan els voluntaris les mouen durant les tasques de manteniment.

Tots aquests elements permeten entendre com aquest enclavament funcionava com un engranatge més d'un complex miner que incloïa galeries, magatzems i estructures de càrrega.

Fragilitat dels trens

Tot i que el temps i la meteorologia han deixat la seva empremta a les peces, el seu estat general és notable gràcies a la vigilància constant de l'associació, que també s'encarrega de recordar la importància de no manipular, moure ni endur-se cap element.

La fragilitat del conjunt obliga que els visitants actuïn amb responsabilitat; una sola peça retirada o danyada seria irrecuperable. Per això, tot i ser gratuïta la visita, exigeixen respecte i, si es vol, qui vulgui pot fer les seves donacions.

Altres plans

La visita al cementiri de trens sol formar part d'una excursió més àmplia pel Coll de Pradell, un entorn privilegiat per al senderisme. Després de recórrer les vies i explorar les boques de mina, molts visitants s'endinsen per rutes senyalitzades que ofereixen vistes panoràmiques del Berguedà.

També es pot aprofitar per conèixer la Mina Nova, un dels accessos més emblemàtics del passat miner de Vallcebre. El seu entorn, que combina restes de murs antics, terres de carbó i estructures enrunades, permet comprendre millor el dia a dia dels treballadors que baixaven a les galeries per extreure mineral.

Com arribar-hi

Al cementiri de trens no s'hi pot anar amb ferrocarril, sinó amb cotxe. La ciutat més propera és Berga. Està a una mitja hora. N'hi ha prou amb agafar la carretera C-16 i sortir per Guarda / Vallcebre, per continuar per la BV-4025 fins al municipi.

La mateixa carretera s'ha d'agafar si es va des de Barcelona. La diferència és el temps de viatge. Des de la capital catalana es triga una hora i mitja a arribar-hi.

Notícies relacionades