Les piscines naturals més espectaculars per descobrir a la tardor: senders, salts d’aigua i natura salvatge
L’augment del cabal del riu i el canvi de color en la vegetació converteixen la vall en un entorn especialment atractiu en aquesta època de l’any
També et pot interessar: La cova submarina de Catalunya més espectacular que es pot visitar a peu: està plena de coral
Notícies relacionades
- El mirador natural que domina les muntanyes de Tarragona: una finestra de roca amb vistes al Delta
- La oblidada església romànica de Catalunya que va sobreviure a un terratrèmol: un patrimoni medieval del segle XII ocult al mig del Pirineu
- El balneari de Catalunya que enamora amb el seu sopar i els seus tractaments: “un recorregut de tres hores per piscines dinàmiques”
Visitar piscines naturals a la tardor pot resultar molt més interessant que a l’estiu. Estan menys atapeïdes de gent i, a més, l’aigua flueix més i els salts d’aigua resulten més espectaculars.
Ho saben bé els habitants de L’Esquirol, un poble de Girona d’on parteix una ruta que porta no a una, sinó a diverses gorgues. Només cal seguir la Riera de les Gorgues i deixar-se sorprendre.
Aquest curs d’aigua, que desemboca al riu Ter, recorre un espai molt apreciat pels habitants d’Osona, Collsacabra. Es tracta d’un terreny de calcàries i gresos modelat per l’aigua que ha creat un sistema de gorgues i salts de notable interès geològic i paisatgístic.
Durant la tardor, la ruta és especial. L’augment del cabal i el canvi de color en la vegetació converteixen la vall en un entorn especialment atractiu per a l’observació del paisatge.
On és
L’itinerari parteix del centre urbà de L’Esquirol, al carrer Sant Bartomeu, i segueix el traçat de l’antic Camí de Sant Jaume. El recorregut baixa per camins agrícoles fins a la Casa del Pont.
Aquest és el punt on l’antic camí ral de Vic a Olot es creua amb la pista que condueix al llit. A partir d’aquest desviament, l’itinerari comença a apropar-se a la riera.
Inici de la ruta
El primer conjunt rellevant el formen el Salt de la Gorga Grossa i el Salt del Cabrit, situats a uns 430 metres d’altitud. Tots dos estan encaixats en un meandre pronunciat i s’alimenten de les aigües principals de la riera.
El Salt de la Gorga Grossa destaca per la seva alçada d’uns 80 metres i per l’amplitud de la cubeta inferior, que constitueix una de les gorgues més grans del tram.
El Salt del Cabrit, ubicat a poca distància, presenta un desnivell menor, però el seu llit mostra un treball erosiu visible a la roca, amb un entorn de vegetació de ribera ben conservat.
Més endavant, el sender travessa el Torrent de les Paganes, un dels afluents més importants de la riera. Al seu marge dret es localitza la Font de l’Avi Miquel, una font de pedra amagada sota una gran llosa i vegetació.
Salts d’aigua i gorgues
A pocs metres es troba el Salt d’en Nara, un salt d’aigua de poca alçada, però de gran bellesa. Es tracta d’una gorga circular amb fons de roca i un cabal més regular durant bona part de l’any.
L’itinerari continua en ascens cap al mirador del Salt de la Barra de Ferro, a uns 550 metres d’alçada. Des d’aquesta zona s’obté una panoràmica del conjunt de gorgues que amaga la riera de les Paganes, una gorja profunda que reflecteix l’estructura estratificada del terreny.
El molí
Tot i que el salt principal no és visible des del mirador, la seva localització marca el punt mig del recorregut. A partir d’aquí, s’emprèn la tornada, però per una altra banda.
El tram final es dirigeix a l’entorn del Molí d’en Bertrana, on el llit torna a estrènyer-se i l’aigua forma una seqüència de gorgues i ressalts. Les ruïnes del molí, cobertes de vegetació, testimonien l’antic aprofitament hidràulic de la vall.
![Imagen de época de la Sala Mozart, la más antigua de Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/10\/29\/vida\/1003742702239_15334736_320x180.jpg"])
En aquest sector, les gorgues són més petites i profundes, i el corrent flueix entre blocs de pedra polida, formant remolins i petites cascades. El conjunt conserva un notable interès paisatgístic i etnogràfic.
El retorn a L’Esquirol es fa per un camí que puja suaument entre camps i boscos fins a retrobar la carretera local.
Com arribar-hi
Abans d’emprendre la ruta cal arribar a L'Esquirol amb cotxe. És a poc més d’una hora de Girona. Se surt per l’A-2 fins a la sortida de Vic per agafar la C-25 i, abans d’arribar a la capital d’Osona, cal agafar el desviament cap a la C-153.
El camí des de Barcelona per aquestes carreteres es pot seguir, però es triga prop de dues hores i mitja. En canvi, si es tria anar per la C-33 que enllaça amb la C-17 fins a Vic i continuar per la carretera C-153.
