El misteriós poble de Girona on la tardor amaga una llegenda que encara fa estremir als seus veïns

L'**hivern** porta amb si moltes llegendes. El canvi d'estació es fa a finals de setembre, el 21. No obstant això, està marcat pel 31 d'octubre, la nit de Halloween. Per influències de la cultura estatunidenca, les històries de por i els mites prenen molt de protagonisme a tots els llocs d'Espanya.

Cada racó té el seu relat. A cada poble n'hi ha algun, que es transmet de generació en generació. Per exemple, a Catalunya hi ha el Pont del Diable a Martorell, que diu que l'ànima d'un gos vaga per ell després d'un pacte amb el dimoni dels ciutadans. També, a Montserrat, el Timbaler del Bruc, el tamboriler que va espantar les tropes napoleòniques.

La Garrotxa

La llegenda tractada en aquest article es troba a la comarca de la Garrotxa, concretament a Sant Feliu de Pallerols, un municipi de l'interior de la província de Girona. Compta amb 1.670 habitants, segons els registres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a data de l'1 de gener de 2024: 884 homes i 776 dones apareixen en el cens.

Amb una superfície de 34,8 quilòmetres quadrats, aquest poble de muntanya s'estén al llarg de la vall del riu Brugent, en un entorn natural marcat per boscos, masies disperses i turons coberts de faigs i roures. El seu casc antic conserva el traçat medieval, amb carrers estrets, cases de pedra i diversos ponts que creuen el riu, la qual cosa reforça la connexió entre paisatge i llegenda.

Llegenda tardorenca

L'esmentat riu Brugent és el lloc clau de la llegenda tardorenca de Sant Feliu de Pallerols. Aquest corrent d'aigua natural atravessa el centre del poble, de manera que, per trobar-s'hi, els veïns han de quedar en un dels dos marges. Això li passava a la Dama del Brugent, que és la protagonista que dóna nom a la història.

Les veus més experimentades diuen que, fa segles, una jove pastora vivia a les muntanyes. Estava enamorada d'un noi que havia de creuar el riu per veure-la. Una tempesta sobtada el va sorprendre pel camí i mai va tornar. Des de llavors, l'ànima de la jove vaga juntament amb les aigües del Brugent, pentinant el seu cabell amb un pinta de plata mentre espera, encara, a qui va prometre tornar.

Es diu

amb l'arribada de l'hivern, quan el bosc s'visteix d'ocres i els arbres deixen caure les seves fulles, alguns asseguren haver vist el seu reflex a l'aigua, just abans de l'albada. Altres parlen d'un cant suau, gairebé un sospir, que es confon amb el murmuri del riu. Ningú sap si és vent o memòria, però cada any, en arribar octubre, el poble reviveix el mite com si fos part del seu propi pols.

la història ha resistit el pas del temps i avui forma part del patrimoni oral de la Garrotxa. Sant Feliu de Pallerols rendeix homenatge a aquesta tradició amb rutes nocturnes que recorren el curs del Brugent, il·luminades per fanals i guiades per narradors locals que entrellacen història, llegenda i paisatge. El so del corrent, les ombres del bosc i la boira del capvespre transformen el passeig en un petit ritual col·lectiu, on el natural i l'sobrenatural semblen confondre's.

Què veure?

Per aquells que els hagi picat la curiositat i vulguin anar a visitar la zona, hi ha alicients per fer-ho. El seu casc antic, amb carrers empedrats i cases de pedra, es troba a les vores del riu, on destaca el Pont Vell i l'església de Sant Feliu. L'entorn convida al passeig tranquil entre miradors, molins i fonts naturals que recorden l'estreta relació del municipi amb l'aigua.

Envoltat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el poble és punt de partida de rutes a peu o en bicicleta, com la del Brugent o la pujada al Castell de Hostoles. Durant l'hivern, els boscos de la vall ofereixen un paisatge de tons daurats que acompanyen a la gastronomia local, basada en bolets, carns de muntanya i dolços tradicionals.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial