El president del Govern, Pedro Sánchez, és el protagonista de la portada d'El País, mitjà al qual declara que el fiscal general és innocent, que governar no només és legislar, que pensa acabar la legislatura i que després de parlar-ho amb la família, es presentarà a les generals del 2027.
Pel que fa a la pressió, amenaces, bloquejos i ruptures de Junts, el líder socialista es remet a l'argumentari. "En aquelles qüestions que tenen a veure amb la nostra completa competència hem complert amb Junts i amb la resta de grups parlamentaris i en aquells que no, treballem perquè es compleixin", declara a l'entrevista que signen Jan Martínez Ahrens i Carlos E. Cué.
Preguntat per l'oficialitat del català a la UE i la negociació amb el Govern alemany, Pedro Sánchez respon que "hi ha un procés de diàleg amb el Govern alemany, i una voluntat clara, inequívoca i total nostra per aconseguir la normalització plena de la situació política a Catalunya. Aquest Govern va apostar pels indults i la Llei d'Amnistia. Estem reconeixent actors polítics que després de l'any 2017, per errors aliens i propis, es van situar fora de l'escenari polític".
I segueix: "Som molt conscients que hi ha una crisi i un conflicte polítics, per això vam fer l'acord de Brussel·les amb Junts, i estem disposats a complir. En el tema de les llengües cooficials, millor dit constitucionals, a les institucions comunitàries, forma part de la nostra identitat nacional, i així ho he explicat a la resta d'Estats membres. És un debat que s'ha de materialitzar abans o després".
Un altre dels protagonistes del quiosc dominical és Santiago Abascal, líder de Vox, a qui entrevisten a La Vanguardia i on diu que el seu partit superarà el PP i el PSOE. Els autors de l'entrevista són Enric Juliana i Javier Gallego.
En matèria catalana li fan dues preguntes:
P: En les últimes eleccions generals del juliol del 2023, va dir que si Vox determinava el nou Govern i a Catalunya tornava el ‘procés’ independentista, s'aplicaria un 155 molt més dur. Diversos analistes van concloure que aquesta presa de posició va donar vots al PSC a Catalunya, influint negativament en el resultat final del PP. Repetiria aquesta afirmació ara?
R: Sí, és clar. En primer lloc, vull dir que més que analistes, els autors d'aquest raonament eren els senyors del Partit Popular volent eludir la seva responsabilitat en la derrota electoral. La nostra posició sobre el problema de les autonomies no ha canviat i tampoc la nostra idea de com aplicar el 155 en cas que tornem a l'escenari del 2017.
És veritat que no estem en aquest escenari, ni polític ni sociològic. Les nostres dades ens indiquen que som la primera força política a Catalunya entre el col·lectiu de 18 a 20 anys. Catalunya està canviant molt. La preocupació per la immigració massiva i per l'habitatge està allunyant les preocupacions més fanàtiques del separatisme.
Per tant, confio que Catalunya se centri en els seus veritables problemes, aquests problemes compartits amb la resta dels espanyols. I confio que al capdavant de Catalunya no hi torni a haver líders colpistes. I que, per tant, l'Estat no hagi de tornar a actuar. Però si això passés, no tinc cap dubte que la legalitat constitucional s'hauria d'imposar.
P: Quina relació mantenen amb el nou partit Aliança Catalana? La nostra informació és que la relació no és especialment dolenta al Parlament de Catalunya.
R: No hi ha relació. Probablement no hi ha un xoc, perquè en aquests moments l'Aliança Catalana està centrada a criticar la immigració il·legal i no tant en l'ambició separatista. I el nostre xoc és amb el Govern i amb altres forces polítiques. I hi ha una coincidència en el missatge contra la immigració massiva. Crec que és una bona notícia sobre com està canviant la societat espanyola i com està canviant també Catalunya.
Crec que aquestes preocupacions veritablement importants cohesionaran els espanyols i a Catalunya això s'està produint d'una manera accelerada. I estic convençut que serà qüestió de més temps, potser d'algunes dècades, però això cohesionará també els bascos amb la resta dels espanyols. Hi ha una preocupació comuna. Hi ha un enemic important que vol destruir la nostra societat i no respecta les dones. Crec que el rebuig a la immigració massiva de gent influïda pel fanatisme islàmic unificarà Espanya.
Més notícies. Sense sortir de La Vanguardia, el gran problema que no surt ni a les anteriors entrevistes, l'habitatge. Titular d'impacte. "La reserva del 30% només ha generat 31 nous habitatges protegits en set anys a Barcelona".
És a dir, que la principal mesura d'Ada Colau per acabar amb l'especulació, els desnonaments, els abusos, els lloguers, els turistes i amb el problema s'ha traduït en 31 pisos i la desaparició del sector de la construcció a Barcelona. Es mereix una estàtua.
La informació ve signada per Carlos Márquez Daniel i comença així: "El ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar al setembre del 2018 una mesura destinada a generar cada any 330 habitatges protegits a la capital catalana. Es tractava que el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions de més de 600 metres quadrats es destinés a pisos a preu assequible".
"La mesura, va dir aleshores l'alcaldessa Ada Colau, suposaria un punt d'inflexió i un canvi de paradigma destinat a introduir el concepte de corresponsabilitat perquè l'habitatge sigui un dret i no una mercaderia". "Vuit anys després, la ciutat hauria de brandar prop de 2.000 pisos d'acord amb aquesta normativa. La realitat, però, és molt menys lluïda: s'han construït, fins a l'agost del 2025, un total de 31, i uns altres 123 tenen la llicència concedida".
"La regla, reclamada per les entitats en defensa d'un habitatge digne, no va ser un caprici de BComú: es va aprovar gairebé per unanimitat (amb el vot contrari del PP), però el resultat, fins ara, deixa clar que alguna cosa falla". "Sis són les promocions acabades que incorporen aquests habitatges assequibles. Dues són a Sant Martí i la resta, a l'Eixample, Ciutat Vella, Sant Andreu i Horta-Guinardó. Que consti, només en dues d'elles, als barris del Congrés i els Indians i a Horta, ja hi viu gent".
"En qualsevol cas, si la idea era que gairebé cada dia veiés la llum una nova llar protegida, el naixement d'aquest pis s'està registrant cada tres mesos. Un part massa llarg, coincideixen tots els experts, per a una situació creixent de demanda i emergència habitacional".
"Detectada la distància entre la previsió i el món real, ja fa temps que es va començar a parlar sobre la modificació del reglament. Era una qüestió de lògica aritmètica política, ja que només una joint venture entre PSC i Junts, que havien compartit el seu desig de canviar les normes de joc durant la campanya electoral, podia canviar la reserva del 30%".
I: "Han anat passant els mesos, fins i tot els anys (els comicis es van celebrar al maig del 2023) i no hi ha hagut manera de segellar un pacte. Al febrer, els postconvergents van compartir la seva llista de reivindicacions, però en considerar que no han estat ateses, han trencat la negociació en diverses ocasions. Fins al punt que l'alcalde Jaume Collboni va dir al juliol –una mesura de pressió, més que una altra cosa– que el millor seria arxivar la discussió fins al proper mandat".
Més notícies de Barcelona. "Collboni anuncia una unitat municipal per combatre les fake news", assenyala El País.
El text és d'Alfonso L. Congostrina: "L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat —aquest dissabte— que la capital catalana serà “la primera ciutat d'Espanya en dissenyar un pla antiracista, la primera ciutat en posar en funcionament una ordenança amb la discriminació i delictes d'odi i, la primera, en construir una unitat que combati les fake news i els bulos”".
"Collboni també ha animat els socialistes barcelonins a treballar “creant dinàmiques que permetin acords progressistes”. El primer edil ha animat els seus companys de partit a treballar per aconseguir “grans acords” amb la resta de formacions d'esquerres (en referència a ERC i BComú)".
"El primer edil barceloní ha fet aquests anuncis a la inauguració de la convenció municipal de la Federació de Barcelona del PSC que se celebra aquest dissabte a l'espai Bota de la Fabra i Coats sota el títol: Som Barcelona. Democràcia, diversitat i drets socials. Unes jornades amb les quals el PSC pretén crear eines per combatre l'extrema dreta. L'objectiu del primer edil és presentar les mesures antirumors durant el primer trimestre del 2026".
Pel que fa al tema de la unitat antibulos, això és el que explica El País: "L'alcalde ha assegurat que les forces progressistes es troben al “costat correcte de la història” i ha anunciat la creació, des de l'Ajuntament, del pla antiracista, de l'ordenança contra la discriminació i els delictes d'odi i de la unitat anti fake news. “Donarem instruments perquè la ciutadania sàpiga contrastar. Perquè la gent tingui criteris que permetin discernir entre una mentida i un rumor. Jordi Hereu va dissenyar la primera política antirumors, ara la unitat s'encarregarà de desemmascarar Instagram, TikTok o Twitter”, ha advertit".
L'actualitat gira també entorn del disc de Rosalía i l'Escolania de Montserrat. El Nacional li dedica el següent titular: "Debat encès sobre el castellà de l'Escolania de Montserrat al disc de Rosalía".
El text és d'Arnau Ruiz: "La col·laboració de Rosalía amb l'Escolania de Montserrat en el seu nou disc Lux ha obert un intens debat a Catalunya. El motiu és la cançó Magnolias, en què el cor infantil més emblemàtic del país —un símbol espiritual, cultural i nacional de primer ordre— canta en castellà".
"La decisió ha estat percebuda per molts com una pèrdua simbòlica de gran abast, una mena de traïció cultural que trenca amb el compromís històric de Montserrat amb la llengua catalana i amb tot el que representa per al país. No és només una qüestió lingüística, ja que per a una part important de la societat catalana, Montserrat és més que un monestir o una institució religiosa. És un espai carregat de significat nacional, que durant dècades ha estat refugi moral i espiritual del catalanisme, escenari de resistència durant el franquisme i símbol de la perseverança del poble català".
Total que la commoció és absoluta. El cas ha impactat amb més força que els abusos a menors perpetrats per alguns monjos d'una institució catalana tan simbòlica, històrica i universal.
Arnau Ruiz detalla que "el debat va esclatar arran de les paraules de la comunicadora i influencer Juliana Canet al programa d'entreteniment Que no surti d’aquí, de Catalunya Ràdio. Canet va lamentar profundament que l'Escolania cantés en castellà: “És una humiliació per als catalans i per a ella mateixa, és una falta de respecte i és comprar un marc espanyolista fins al fons”". El marc i la porta. Fusta de Sòria.
9 de novembre, Dia Internacional de l'Inventor i de l'Antifeixisme i l'Antisemitisme. Dia Mundial de l'Adopció, l'Enoturisme i els Trabalengües.
Santoral: Dedicació de la Basílica de Letran, Mare de Déu de l'Almudena, Rafael de Sant Josep, Jordi de Lodève, Agripí de Nàpols, Vitó de Verdun, Orestes de Capadòcia, Monald d'Istria, Ursí de Bourges, Sopatra de Constantinoble i Eustòlia de Constantinoble.