En aquest ara plàcid racó de la Mediterrània les convulsions de la política valenciana arriben esmorteïdes pel judici al fiscal general (que compareix amb toga i punys). Els mitjans van carregats de mandanga de la bona. Manda Mazón a les portades. A García Ortiz encara li queden dies de judici.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va aprofitar també el dia d'ahir per presentar un informe que vincula l'expresident canari i actual ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, amb la trama de les mascaretes d'Ábalos i Koldo.
S'entén que en aquest context les aventures dels nostres polítics nacionalistes s'acomodin en pàgines interiors o en els racons menys apreciats de les portades digitals. No va malament descansar de Puigdemont i Junqueras, encara que sigui per uns quants dies.
No va malament fins i tot parlar d'altres coses, també polítiques, però sense les típiques bromes i habituals maledicències.
Compte, per exemple, amb aquest titular d'El País: "El Govern fixa l'1,2% del territori català com a apte per a instal·lar renovables".
Bé, bé, renovables, sona genial. Però vet aquí, en el contingut del sumari, on es pot muntar una bronca d'escàndol. "Els resultats preliminars del Pla Territorial d'Implementació esbossen l'Empordà com una de les zones amb més disponibilitat", destaca aquest sumari.
L'Empordà, Ampurdán en la llengua cervantina. Quan es discutia la instal·lació de centrals nuclears a Catalunya, Josep Pla va proposar precisament l'Empordà perquè sostenia que el turisme era pa per avui i fam per demà. Per al seu disgust, les centrals, plantes i fàbriques es van anar a la Costa Daurada.
Quant a la informació d'El País, és de Camilo S. Baquero i comença així: "La Generalitat espera que el 2027 entri en vigor el Pla Territorial sectorial per a la Implementació de les energies renovables a Catalunya (PLATER) va explicar aquest dilluns la consellera de Territori, Sílvia Paneque".
"El Departament va presentar els resultats preliminars de l'instrument d'ordenació, que es comunicarà als consells comarcals i els municipis i tindrà una llarga fase d'exposició pública l'any vinent. Entre ells hi ha que cal dedicar 383 quilòmetres quadrats, 1,2% del territori català, a instal·lar parcs eòlics i solars terrestres (amb l'Empordà com una de les zones amb més disponibilitat), una oferta que s'haurà d'acompanyar amb la quota de potència que s'assignarà a cada municipi. “Tots hauran de passar per caixa”, expliquen fonts de Territori".
"“El PLATER comença a caminar amb l'objectiu de fer una implementació de les energies renovables de manera ordenada i avançar en els objectius de descarbonització i sobirania energètica”, va assegurar Paneque abans de reunir-se amb els representants del món local. El Govern espera aprovar via decret el pla perquè entri en vigor el 2027".
"Els càlculs del Govern català apunten que són necessaris 62.000 megawatts (MW) per complir amb la demanda energètica de Catalunya en renovables. La potència instal·lada en zones artificialitzades, com les teulades de plaques fotovoltaiques en edificis, és de 14.000 MW".
I: "Per calcular com poder encaixar els 48.000 MW que falten de cara al 2050, l'anterior Govern d'ERC va començar el procés de disseny d'una eina que, tenint en compte fins a 141 variables (paisatge, agricultura, medi ambient i urbanisme, entre d'altres) permetés ponderar la quantitat de sòl que es pugui utilitzar per acollir energies renovables. Es busca, a més, evitar una concentració massiva i preservar sòl d'alt valor agrari".
Línies després Baquero escriu que "Paneque va explicar que el detall de com es reparteix això per municipis s'informarà posteriorment, quan s'hagi explicat el pla a tot el món local. El mapa mostrat als consells comarcals, però, esbossen comarques com les de l'Empordà, la Noguera o la Terra Alta com a zones amb disponibilitat".
Més notícies de societat. "Els agents immobiliaris de Barcelona alerten sobre la manca d'habitatge: 'Podem tornar al barraquisme'", destaca un titular d'El Mundo.
Escriu Gerard Melgar: ""El fenomen del barraquisme pot tornar a la ciutat", adverteix el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona. La seva presidenta, Montserrat Junyent, ha avisat de la cada vegada més freqüent situació de "gent que no pot tenir un sostre" i es veu obligada a buscar "un lloc on viure". Això, al seu parer, pot derivar en què, a curt termini, proliferin les autoconstruccions. "Potser no en zones cèntriques de la ciutat, però sí als afores", ha apuntat avui en una entrevista a la televisió municipal Betevé".
"Junyent ha recordat que, com a dret protegit per la Constitució, "l'Administració ha de procurar que l'accés a l'habitatge sigui efectiu". I, a tal fi, ha reclamat que les mesures que s'aprovin en aquesta matèria siguin "estables". "Estiguem o no d'acord amb elles, el pitjor és anar canviant cada poc temps", ha afegit".
I: "En aquest punt, la presidenta dels API de la província de Barcelona ha qualificat com "una norma populista que ha arrelat en el discurs mediàtic" la reserva del 30% de les noves promocions immobiliàries i grans rehabilitacions per destinar-les a habitatge protegit".
Parlant de barraquisme, ve com anell al dit aquest altre titular de La Vanguardia: "Barcelona reclama implicació de la Generalitat davant l'augment de les persones sense sostre".
En el sumari es destaca que "La capital comptabilitza 5.000 ciutadans sense llar, dels quals prop de 1.600 dormen al ras".
La informació és de Rosa M. Bosch: "L'Ajuntament de Barcelona lamenta la manca de lideratge de la Generalitat per abordar el creixent sensellarisme. La proliferació de campaments de persones que dormen al ras en diferents enclavaments de la ciutat evidencia la cronificació d'aquesta situació".
"El recompte realitzat per la Guàrdia Urbana i el treball dels equips de carrer municipals indiquen que, el passat setembre, 1.583 ciutadans pernoctaven a la intempèrie i a l'agost, 1.615, el que representa en ambdós casos un increment del 23% respecte al mateix període del 2024".
"Any rere any, augmenta aquest col·lectiu. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (Xapsll), integrada per entitats socials i l'Ajuntament, va comptabilitzar, el 2008, 658 homes i dones malvivint a la via pública".
"La xifra total de persones sense llar a Barcelona s'acosta a les 5.000 doncs a les prop de 1.600 que dormen al carrer cal sumar les que són acollides en albergs i centres residencials (2.860) i les que sobreviuen en assentaments barraquistes o en locals (500). Deu anys enrere eren 1.672 i el 2024, 4.365, un 13,6% menys, segons informes municipals".
"L'Ajuntament considera urgent que la Generalitat, a més de destinar més recursos, exerceixi sense més dilació una coordinació efectiva dels diferents departaments que haurien d'implicar-se en l'atenció d'aquest col·lectiu, no només el de Drets Socials i Inclusió sinó també els de Salut, Educació, Justícia o Territori, Habitatge i Transició Ecològica".
"El pressupost municipal per mitigar el sensellarisme se situa en els 51 milions d'euros aquest 2025, el que suposa una pujada del 89% respecte a una dècada enrere. Mitjançant el contracte programa la Generalitat ha destinat a Barcelona 8,4 milions d'euros. Al conjunt de Catalunya es preveu abonar-ne 17".
"D'altra banda, l'Ajuntament estima que aquest 2025 es gastarà 38 milions per allotjar una mitjana de 3.000 persones mensuals en els anomenats allotjaments temporals d'urgència (ATU), de les quals el 45% són menors d'edat".
"La manca d'implicació de la Generalitat ha creat malestar a l'Ajuntament i pensen que únicament amb més recursos no es soluciona el problema; cal molt més. Entenen que una resposta eficaç ha d'implicar diversos departaments i dissenyar un abordatge integral i estructural del fenomen. Més enllà de l'assistencialisme, els experts opinen que urgeix avançar en la prevenció i l'apoderament perquè les persones sense sostre disposin d'eines que els permetin deixar el carrer i encaminar la seva autonomia".
I: "A més de generar habitatge assequible, l'eterna assignatura pendent, jutgen que el lideratge de la Generalitat hauria de solucionar dèficits com una millor gestió de les sortides dels centres de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (Dgppia) dels joves quan arriben a la majoria d'edat i de les presons. La complexa inserció social i laboral d'aquestes persones, moltes de les quals no compten amb una xarxa familiar de suport, combinada amb la dificultat d'accés a un habitatge o a una habitació les aboca al carrer".
De la gent que dorm al carrer a la gent que debat sobre gastronomia. El Periódico recull la intervenció de Ferran Adrià en la ponència inaugural del Gastronòmic Fòrum Barcelona, centrada aquesta intervenció en l'existència (o no) d'una Nova Cuina Catalana.
El text és de Ferran Imedio: "No es podrà dir que Ferran Adrià no compleix amb el que promet. Aquest migdia ha protagonitzat la ponència inaugural 'La Nova Cuina Catalana' al Gastronòmic Fòrum Barcelona, i la veritat és que ha avisat poc després de començar: "Porto més preguntes que respostes". I durant una hora ha llançat tal bateria de qüestions que, a la sortida de l'auditori, la majoria dels més de 300 assistents, per no dir gairebé tots, encara es preguntaven què havien tret en clar de la xerrada del geni d'El Bulli".
"A tenor del que s'ha escoltat a les rotllanes posteriors, no hi ha una resposta unànime. I això que, en teoria, la cita, que tanta expectació havia aixecat, havia de versar sobre aquesta etiqueta tan desaprofitada. Havia de ser el 3 de novembre de 2025 el dia que passaria a la 'història' perquè s'havien de fixar per a la posteritat (i 'a posteriori') les bases del moviment anomenat la Nova Cuina Catalana com va succeir en el seu moment amb la Nova Cuina Basca o la Nouvelle Cuisine francesa?"
"No ha estat el cas perquè Adrià s'ha embolicat amb unes enormes pàgines amb anotacions penjades d'un cavallet a mode de pissarra a les quals costava passar pàgina. Metàfora, en fi, d'un discurs en què hi ha hagut moments de caos, altres de dispersió, alguns d'humor... però pocs de claredat".
"Costava seguir el fil: igual ha viatjat al Neolític que ha llançat una de les seves preguntes preferides ("què és un tomàquet?"); igual ha recordat que els receptaris medievals reflectien l'alta cuina de l'època que ha retorçat els límits del pensament establert quan ha proposat considerar la cuina casolana com a "cuina creativa": "Acaso no creem plats quan estem a casa?"".
I: "En un moment donat ha reptat el públic a que li digués quina és la diferència entre cuina tradicional i popular. Ell mateix ha respost: "La tradició és el passat acumulat, i en els últims cent anys no s'ha consolidat com a tradicional cap plat català; el popular es refereix al poble, al que es menja el temps present, de manera que la 'burger' del McDonalds podria considerar-se cuina popular catalana perquè avui en dia la gent la menja molt a Catalunya")".
Ja, i els esmorzars amb forquilla són els de les cadenes de fleques perquè també s'esmorza, són molt populars i tenen wi-fi.
Hi ha més notícies. Òmnium i l'Institut d'Estudis Catalans han decidit carregar-se la nit de Santa Llúcia per organitzar la Nit de les Lletres Catalanes, que serà el 14 de març a la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. I està a l'aire el partit entre les seleccions de Catalunya i Palestina.
4 de novembre, santoral: Carles Borromeu, Emeric d'Hongria, Amanci de Rodez, Modesta de Trèveris, Perpetu de Maastricht, Pieri d'Alexandria, Vidal de Bolonya, Agrícola de Bolonya, Nicandre de Mira i Hermas de Lícia.