L'espectre mediàtic madrileny assumeix la ruptura de Carles Puigdemont com un exemple de postureig, una mostra de torero de saló d'efectes entre relatius i nuls. Una més del líder de Junts en la línia de l'aparició i desaparició a l'estil del mag Pop d'agost del 24.
S'atribueix al president del Govern, Pedro Sánchez, el control de la situació i un maneig dels temps, les dades i les possibilitats que convertirà l'òrdag del veí de Waterloo en simple aigua de brolla, el típic calentó que no serveix ni per desahogar-se.
Però l'anunci de ruptura ja ha tingut un primer impacte i no precisament menor. La Llei d'Enjudiciament Criminal que havia de canviar la instrucció de les causes a Espanya (atorgant als fiscals aquesta potestat en detriment dels jutges) es quedarà de moment en sec.
"Junts compleix la seva amenaça de ruptura: la "històrica" nova LECrim de Bolaños haurà d'esperar al ministre 107", titula a aquest respecte El Español.
A la sumari es diu que ""Després de 106 ministres, quatre reis i una república", va presumir el ministre, la Loecrim ve a substituir una llei de 1882. Però la norma neix 'morta': Junts votarà en contra, després de negar-los Bolaños el Consell del Poder Judicial català".
El text ve signat per Alberto D. Prieto i comença així: "Félix Bolaños compareixia aquest dimarts a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per celebrar l'"històrica" aprovació de la nova Llei Orgànica d'Enjudiciament Criminal (Loecrim)".
"La norma feia gairebé 150 anys en vigor "i han hagut de passar 106 ministres de Justícia, quatre reis, una república i una llarga dictadura" abans que s'aprovi una norma integral nova. Però la norma neix morta políticament. El Congrés no l'aprovarà, i la llei haurà d'esperar al ministre 107".
"Fonts oficials de Junts han confirmat a aquest diari que els seus set diputats la votaran en contra, si és que unes eleccions anticipades no tallen el llarg procés de tràmit parlamentari abans".
"Alega Junts que és una norma "antidemocràtica" i que ja van avisar al PSOE "fa mesos". Tot i que el cert és que quan es va negociar aquest assumpte, Carles Puigdemont va demanar, a canvi, un Consell Judicial propi per a Catalunya, i Bolaños es va negar rotundament".
"Però és que, a més, el soci minoritari del Govern, Sumar, també la rebutja en part, almenys, en un dels seus aspectes fonamentals: la pràctica eliminació de l'acusació popular".
"Bolaños va vendre la seva reforma amb pompa a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. "Quan es va aprovar l'actual LECrim en 1882", va dir, "encara regnava Alfons XII i presidia el Govern Práxedes Mateo Sagasta"".
I: "Bolaños destacava que "finalment" Espanya tindria "la Llei d'Enjudiciament Criminal de la Democràcia, adaptada al segle XXI"".
A partir d'aquest punt, la crònica entra en detalls sobre el projecte: "La nova LECrim conté tres pilars que concentren tota la polèmica política. En primer lloc, elimina de manera pràctica l'acusació popular. La institució, present gairebé en exclusiva a Espanya, segons els seus defensors, "democratitza la Justícia" en traduir el principi constitucional que "la Justícia emana del poble"".
"Sumar rebutja frontalment aquest retall, considerant que l'acusació popular s'ha demostrat "imprescindible perquè la societat civil controli els abusos del poder econòmic i polític"".
"En segon lloc, la reforma entrega la instrucció dels casos a la Fiscalia en lloc dels jutges. El Govern argumenta que això suposa una "homogeneïtzació" amb el que és vigent en gairebé tots els països europeus".
"No obstant això, des de la perspectiva de Junts i altres crítics, aquesta mesura "concentra tot el poder en un Ministeri Fiscal que seguirà depenent de l'Executiu", sense garanties reals d'independència".
"La tercera pota pretén, aparentment, resoldre aquesta crítica. La reforma de l'Estatut Fiscal amplia el mandat del fiscal general de l'Estat fins als cinc anys "per donar-li major independència respecte del Govern"".
"Però el Govern seguiria sent qui designa al fiscal sense cap altre filtre democràtic, simplement a dit. I aquesta pràctica contradiria explícitament els "estàndards europeus" exigits per la Comissió Europea".
A més, la peça destaca que "Junts reclama des de fa dos anys la creació del Consell del Poder Judicial propi per a Catalunya. Ho fa basant-se en l'Estatut "tallat pel Tribunal Constitucional", basant-se en el dit Acord de Brussel·les que va donar la investidura a Pedro Sánchez, i com a preu indispensable per recolzar la reforma judicial del Govern".
"El PSOE, representat aleshores per l'avui empresonat Santos Cerdán, va admetre en aquestes negociacions que una de les vies per "aprofundir en l'autogovern" català seria buscar "totes les vies legals" per recuperar els postulats de l'Estatut d'Autonomia de 2006".
"Però Bolaños va negar taxativament a contemplar aquesta proposta, el passat juliol. El ministre va comunicar a Junts que aquesta "línia vermella" no seria traspassada. I per a Puigdemont, això va ser una de les "ruptures" del que s'havia compromès i anul·la qualsevol possibilitat que els independentistes recolzin la reforma".
"Junts rebutja la llei per considerar-la "antidemocràtica", elaborada sense consens ni negociació amb els grups parlamentaris. A més, la qualifica de "tècnicament molt mal elaborada" perquè no assumeix la realitat dels mitjans humans i materials disponibles als jutjats espanyols".
"Fonts properes al partit de Puigdemont plantegen arguments encara més greus. "Una norma així no es pot tirar endavant amb el fiscal, que assumirà la instrucció de les causes, processat per greus delictes com la revelació de secrets", assenyalen, en referència al judici que comença el pròxim dilluns al Tribunal Suprem".
I: "Aparen també "a l'esposa del president imputada cinc vegades per greus delictes" i "al germà de Sánchez ja assegut al banc dels acusats per prevaricació administrativa i tràfic d'influències"".
Tampoc Sumar està per la feina d'anul·lar l'acusació popular, de manera que la llei està cridada a reposar en un calaix fins a nova ordre.
Que Junts es posi d'esquena davant aquest projecte no significa que estigui per la feina de precipitar la caiguda de Pedro Sánchez i el consequent avançament electoral.
"Turull descarta una moció de censura: 'És Sánchez qui ha de pensar com afrontar la nova etapa'", indica a aquest respecte un titular d'El Nacional.
El text és de Berto Sagrera: "Jordi Turull ha descartat una moció de censura després de la ruptura de Junts amb el PSOE, i ha traslladat la responsabilitat al president del Govern: "A partir d'aquí, és Pedro Sánchez qui ha de pensar com afrontar la nova etapa".
"En una entrevista a El món a RAC1, el secretari general dels independentistes també ha rebutjat la mà tendra dels socialistes perquè han perdut la confiança. "Ja no ens els creiem", ha sentenciat".
"Turull ha insistit en el fet que Junts no recolzarà ni l'executiu estatal ni una moció de censura que pugui presentar el PP per, suposadament, convocar eleccions anticipades. "Els socialistes han suspès moltes assignatures de l'acord, però el PP hauria de repetir curs", ha espetgat, deixant clar que els independentistes no volen saber res dels populars".
"I ha conclòs que ara "depèn del president del govern espanyol" decidir com continuarà la legislatura, ja que ha reiterat que la situació actual implica que "si hi hagués investidura, Sánchez no tindria els nostres suports". "Anem al Congrés a defensar Catalunya. Si hi ha alguna cosa positiva per Catalunya, votarem a favor", ha explicat, fet que implica que votaran en contra de la resta de propostes".
Segueix Sagrera: "Pel que fa a la crida de mantenir el diàleg del PSOE, el secretari general de Junts ha recordat que l'anunci d'aquest dilluns des de Perpinyà implica que donen per "finalitzat" l'acord d'investidura. "Ja no ens creiem el PSOE", ha dit, i ha suggerit que l'única forma de reprendre la situació és amb fets: "Estem en la fase dels fets, de les paraules ja hem sentit moltes".
"I ha continuat amb la idea que el president a l'exili, Carles Puigdemont, va expressar: que la culpa de la ruptura és dels socialistes. "No complir amb Junts té conseqüències. Això no té més recorregut, i estaven advertits", ha manifestat".
"Turull ha explicat que l'acord d'investidura implicava "quatre potes" —"igualtat, confiança, voluntat i resultats", i que cap d'elles s'ha respectat. Pel que fa a propostes concretes, més enllà de l'oficialitat del català a la Unió Europea i del traspàs de la immigració, ha recordat que hi ha molts altres incompliments: en matèria de multireincidència, d'ocupació i del 17-A, per exemple".
Línies després i a mode de conclusió, Sagrera escriu que "preguntat per si aquest moviment té alguna cosa a veure amb l'ascens d'Aliança Catalana en les enquestes, ha respost amb un "no" rotund i ha recordat que l'acord d'investidura es va tancar quan el partit de Sílvia Orriols ni tan sols estava al Parlament".
Més notícies sobre la notícia. "Junts espera "prop del 90% de suport" a la ruptura amb el PSOE, però tem "una participació molt baixa debiliti" a Puigdemont", assenyala un titular d'El Mundo.
Escriu Víctor Mondelo: "A la direcció de Junts no hi ha dubtes que la seva ruptura amb el PSOE serà avalada sense sobresalts per la militància en la consulta que es celebrarà entre avui i demà, i que concedirà l'última paraula sobre el divorci amb Pedro Sánchez als poc més de 6.000 integrants de les bases neoconvergents".
"Fonts del partit independentista donen per fet, en conversa amb El Mundo, que «prop del 90%» dels militants que decideixin participar en la votació respaldaran posar fi a l'acord d'investidura subscrit amb els socialistes fa gairebé dos anys".
"Els quadres de Junts estan molt majoritàriament alineats amb Puigdemont, després que el president del partit s'hagi encarregat de promocionar els seus afins a la cúpula de la formació i de defenestrar al sector «posibilista», que liderava l'ex conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, que va decidir dimitir al setembre al no compartir la línia política que estava prenent la formació hereva de Convergència sota les ordres del fugitiu i del seu nucli més proper, encapçalat per la vicepresidenta, Míriam Nogueras, i el secretari general, Jordi Turull".
""Aquesta vegada no hi haurà cap moviment democràtic intern en contra", donen per fet fonts del partit, contraposant la consulta actual amb la que va tenir lloc el 2022 per refrendar la decisió de Puigdemont de sortir del Govern de coalició que formava amb ERC. En aquella ocasió, l'abandonament de l'Executiu català va ser avalat pel 55% dels participants en la consulta i el 42% es va oposar, fent aflorar un clar cisma al si dels nacionalistes".
"El sector posibilista, partidari de mantenir-se al Govern dirigit per Pere Aragonès per reforçar la imatge de partit de govern que havia començat a