Veneçuela i Iran preocupen, i molt, als dirigents europeus. Però el que més els preocupa, amb raó, és l'ambició imperialista dels Estats Units sobre Groenlàndia. Tota la premsa europea especula sobre què es pot fer per frenar l'ambició del president Donald Trump, un dirigent el caràcter capritxós i imprevisible del qual, per dir-ho amb termes moderats, té el planeta en suspens.
Trump va repetir ahir que vol Groenlàndia. Tota la premsa comenta i debat com dissuadir-lo o calmar-lo. És inimaginable, però possible, avui, que un país de l'OTAN envaeixi el territori nacional d'un altre.
En quina situació ens trobem exactament? Podríem citar molts mitjans que aborden el tema. Ens limitem avui a reproduir alguns paràgrafs de l'anàlisi que va publicar ahir Katherine Butler, editora de The Guardian, per a assumptes europeus [el text original en anglès es pot llegir en línia, en obert]:
“L'amenaça de Donald Trump de prendre el control de Groenlàndia ‘com sigui’ ha deixat el territori i la seva potència sobirana, Dinamarca, commocionats, i la resta d'Europa buscant a corre-cuita maneres de detenir-lo.
>>Després de l'impacte de la incursió militar dels EUA a Veneçuela, l'ambició de Trump de posar Groenlàndia com el següent objectiu de la seva llista ja no es veu a Europa com una fanfarronada o fantasia, sinó com una intenció seriosa, impulsada per la ideologia, l'expansionisme neoimperial, la set estatunidenca de minerals crítics, o tot alhora.
>>El menyspreu manifest de Trump pel dret internacional torna a deixar al descobert el dolorós dilema provocat per la paralitzant dependència d'Europa dels EUA per a la seva seguretat militar: Afrontar-lo o apaivagar-lo, fins i tot quan les seves iniciatives, pròpies d'un Estat canalla, són un mirall de la invasió russa d'Ucraïna que ells qualifiquen d'il·legal?
>>Poc després de la incursió a Veneçuela —que va ser rebuda amb un silenci ensordidor a Europa— l'assessor de Trump Stephen Miller es va vanagloriar en una entrevista a CNN que “ningú lluitarà contra els Estats Units” per Groenlàndia.
Imatge d'una població de Groenlàndia
>>Té raó Miller? En els darrers dies s'ha produït un canvi de to. Els líders de sis potències europees —França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Polònia i el Regne Unit— han emès una insòlita declaració conjunta reafirmant el seu suport a la sobirania danesa i, en la pràctica, advertint Trump que mantingui les mans lluny de Groenlàndia. Groenlàndia pertany al seu poble, van dir: “Correspon a Dinamarca i a Groenlàndia, i només a elles, decidir sobre els assumptes que concerneixen Dinamarca i Groenlàndia”.
>>Però no està clar quin tipus de “lluita” estarien disposades a emprendre aquestes potències europees per Groenlàndia si fracassa la diplomàcia.
>>En una reunió d'alt risc celebrada avui [per ahir] a Washington, Dinamarca buscava desescalar la crisi amb promeses de seguretat, alhora que insistia que Groenlàndia no està en venda. Molts groenlandesos són ambivalents respecte a Dinamarca a causa del seu llegat colonial, però per ara ambdós governs avancen en sintonia. S'esperava que el vicepresident dels EUA, JD Vance, reactivés idees més pròpies del segle XIX, com “comprar” la secessió del territori.
>>La justificació de Trump pel to bel·ligerant contra un aliat fidel de l'OTAN —suposadament per protegir Groenlàndia d'una futura agressió de Rússia o la Xina— no quadra, diuen els analistes. Les preocupacions de seguretat dels EUA podrien abordar-se sense annexionar Groenlàndia.
Imatge de Groenlàndia
>>Groenlàndia és un territori semiautònom des de 1979, però com a part de Dinamarca està defensada per l'OTAN. Trump podria exigir que els aliats de l'OTAN reforcin la protecció de les fronteres exteriors d'aquest territori estratègicament situat.
>>Els tractats existents de l'era de la Guerra Freda entre Dinamarca i els EUA per a la defensa conjunta de Groenlàndia donen a Washington mans lliures per desplegar més tropes. Podria reobrir 16 de les 17 bases militars estatunidenques que va operar anteriorment i després va tancar.
>>A mesura que creix l'alarma a Dinamarca i a la mateixa Groenlàndia —des d'on la vívida crònica de Miranda Bryant [periodista de The Guardian] descriu un ambient de por, amb moltes persones preguntant-se si haurien de fugir—, podríem veure el Regne Unit exercint un paper més actiu per desactivar aquesta crisi. El govern de Keir Starmer espera negociar un “modus vivendi” amb Washington, m'explica l'editor diplomàtic de The Guardian, Patrick Wintour. Després de mantenir un perfil baix respecte a Veneçuela, Starmer espera que les preocupacions de seguretat estatunidenques sobre tota la regió àrtica puguin abordar-se en el marc dels tractats existents, alhora que s'alleugen les pors de Dinamarca sobre la “propietat”.
>>Starmer i Trump han parlat dues vegades en l'última setmana sobre fer més per protegir el “nord alt” d'una possible incursió russa. “La visió a Londres és que hi ha un acord possible sobre Groenlàndia”, va dir Patrick. “La dificultat amb aquesta administració estatunidenca, però, és identificar amb precisió quins són els motius del president quan parla de ‘propietat’”.
>>“Groenlàndia sembla tenir alguna qualitat mística per a Trump, però vol dir això que vol poder assenyalar el mapa dels EUA i mostrar que el seu territori s'ha ampliat per incloure Groenlàndia? Això és el que segueix sense estar clar”.
Donald Trump, president dels Estats Units
>>Starmer ha enviat la seva secretària d'Exteriors, Yvette Cooper, a Finlàndia i Noruega. Abans de la seva visita, no va esmentar directament Groenlàndia ni la necessitat de repel·lir les amenaces de Trump, però va demanar que ‘l'OTAN intensifiqui la seva feina a l'Àrtic per protegir els interessos euroatlàntics a la regió’. La declaració de Cooper va afegir: ‘A mesura que el canvi climàtic obre l'Àrtic, la regió esdevindrà una frontera cada cop més crítica per a l'OTAN’.
>>‘En fer referència al canvi climàtic, al desglaç de l'Àrtic i al consegüent augment de l'amenaça que representa Rússia’, diu Patrick, ‘el Regne Unit està reconeixent la validesa de les preocupacions de Trump, però per descomptat no la seva solució de l'ocupació estatunidenca’.
>>Tanmateix, amb Trump aparentment disposat a destruir l'OTAN per tal de controlar Groenlàndia, siguin quins siguin els seus motius, les opcions d'Europa semblen plenes de riscos.
>>Però hi ha cartes estratègiques que Europa podria jugar. Robert Habeck, exvicecanceller d'Alemanya, va argumentar dilluns a The Guardian que Europa hauria d'afirmar una mica de la seva pròpia machtpolitik (política de poder) i oferir a Groenlàndia el retorn a la membresia de la UE, juntament amb un enorme paquet d'inversions, per contrarestar les amenaces dels EUA. Groenlàndia va abandonar l'aleshores Comunitat Europea el 1985 per recuperar el control de les seves pesqueries. Però si la UE igualés la subvenció anual en bloc de Dinamarca amb milers de milions en noves inversions, el càlcul podria canviar en un món radicalment transformat.
Ciutat d'Ilulissat, a Groenlàndia
>>Fabian Zuleeg, director executiu del European Policy Centre a Brussel·les, va dir que Europa podria, si es manté unida, mostrar a Trump que la seva coerció de sálvese quien pueda té un cost. Va assenyalar que Europa ha d'adoptar ‘no gestos simbòlics, sinó mesures que ressonin en l'àmbit intern dels EUA i perjudiquin Trump i les seves opcions de política on més importa: a la seva base política. El comerç, l'accés al mercat, la cooperació reguladora i les associacions industrials ofereixen palanques’.
>>Per al columnista establert a París Alexander Hurst, el millor curs d'acció d'Europa és forçar ‘una ruptura’ amb els EUA, inclosa l'exigència que els Estats Units abandonin les seves bases militars a Europa. ‘S'hauria de prendre en consideració tot el que estigui per sota del combat real’, escriu Hurst, ‘perquè annexionar Groenlàndia és un símptoma del feixisme estatunidenc, i en vindran d'altres’”.
