La salut del president de la Generalitat marca l'agenda catalana. Fora d'això, l'accident de trens a Adamuz (Còrdova) impacta en l'opinió pública amb una duresa inusitada. Una altra tragèdia ferroviària que, de moment, no s'ha convertit en pastura per a la política populista. Ja hi haurà temps per això.
Mentrestant, i en aquest racó del Mediterrani beneït per un temporal de pluja i neu que ha obligat a obrir les comportes dels pantans, emergeixen els cunyats experts en osteomielitis púbiques, l'estranya afecció que pateix Salvador Illa i que en alguns mitjans s'atribueix a l'excés de pràctica esportiva.
És sabut que Illa és un apassionat de córrer, que ha participat en maratons i que sempre que pot comença el dia molt de matinada practicant "running". A mode de broma, hi ha qui diu que de l'esport també se'n surt. Cal tenir en compte a més l'edat del president català, que al maig complirà seixanta anys.
"Salvador Illa pateix una osteomielitis púbica", titula Crónica Global respecte a la malaltia del president de la Generalitat.
Al sumari es diu que "evoluciona favorablement de la dolència que el va obligar a ser ingressat aquest dissabte".
Escriu Ricard López: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, pateix una osteomielitis púbica provocada per un microbi estreptococ del tipus dysgalactiae, i evoluciona favorablement de la seva dolència, segons han confirmat aquesta tarda (per ahir) els serveis mèdics que l'atenen a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona".
"El dirigent socialista roman a la unitat de cures intensives (UCI), d'on previsiblement sortirà aquest dimarts, i haurà de fer repòs i seguir un tractament antibiòtic durant almenys dues setmanes, en funció de la seva evolució".
"En les últimes hores, Illa ha recuperat mobilitat de les seves extremitats inferiors i s'han descartat patologies que puguin posar en risc la seva vida".
""És una molt bona notícia", ha sostingut el director gerent de l'Hospital, Albert Salazar, en una roda de premsa al costat del director clínic de diagnòstic per la imatge, Manel Escobar, i la cap de secció del servei de malalties infeccioses, Dolors Rodríguez".
"D'aquesta manera es confirma la naturalesa inflamatòria infecciosa de la dolència del president".
"Segons han explicat els metges, es tracta d'una malaltia "molt poc freqüent" localitzada a la zona del pubis, però amb bon pronòstic. Segons l'equip mèdic, els pacients es recuperen de manera "completa" tant de la infecció com de la disfunció motora".
Línies després, López apunta que "l'especialista en malalties infeccioses de Vall d'Hebron, Dolors Rodríguez, ha explicat que l'origen de la dolència és a la unió de dos ossos del pubis que habitualment suporten moltes càrregues, cosa que fa que a vegades es puguin produir petites lesions".
"En aquesta zona és on ha penetrat el streptococcus dysgalactiae, una bactèria que habitualment està al tracte gastrointestinal dels humans, però que a vegades s'infiltra a la sang i arriba a altres zones del cos".
""Habitualment, això no dóna problemes, però si hi ha un lloc especialment fràgil --on hi hagi una lesió prèvia-- s'enganxa allà", ha explicat. "Potser hi havia una inflamació de l'articulació i és allà on va anar a parar la bactèria per causar l'osteomielitis", ha afegit".
A mode de conclusió s'explica que "en ser preguntada (l'especialista en malalties infeccioses) sobre quan Illa podrà tornar a gaudir d'una de les seves aficions preferides, fer esport --en concret, córrer-- la doctora Rodríguez ha manifestat que és difícil de pronosticar, ja que podria haver d'esperar quatre, sis o vuit setmanes per a això, segons sigui la seva evolució".
Qualsevol que hagi estat ingressat en un hospital sap com són de llargues les hores i les incomoditats pròpies de portar una bata amb el cul a l'aire. D'aquí que Illa intenti mantenir en la mesura de les seves possibilitats una certa activitat, segons s'explica a La Mirilla de La Vanguardia.
Del text del diari esmentat: "Ahir, mentre els metges ja li havien receptat una estricta dieta de repòs, ja preguntava si podria mantenir la visita a la seu de Volkswagen a Alemanya com tenia previst la setmana vinent. Serà que no. Ahir a la tarda encara va repassar amb Dalmau l'ordre del dia del consell de la Generalitat d'aquest matí. En resum, el president, no para".
A El Nacional i en relació a l'ingrés hospitalari d'Illa informen de les opinions de Sílvia Orriols al respecte. Zero empatia de l'alcaldessa de Ripoll.
"Els comentaris 'fora de lloc' d'Orriols amb l'hospitalització d'Illa: 'Has hagut d'esperar torn?'", s'intitula la peça que signa Vicenç Pagès sobre els comentaris a X d'aquesta senyora.
Del text de Pagès: "Mentre tot l'arc parlamentari al Parlament de Catalunya ha desitjat una ràpida recuperació al president de la Generalitat, Salvador Illa, després del seu ingrés a l'hospital per un dolor i dèficit motor a les cames, els únics dos partits que no ho han fet són Vox i Aliança Catalana".
"Tot i que Vox no s'ha pronunciat al respecte, Aliança Catalana més aviat ha fet "comentaris fora de lloc", tal com denuncien usuaris a la xarxa social X, sobre l'estat de salut del president de la Generalitat. "Tu també has hagut d'esperar torn en una llitera als passadissos com la resta de mortals? O has tingut habitació a l'instant? És per a un amic", ha dit Sílvia Orriols, en un tuit a X".
"Però la cosa no només es queda aquí, sinó que fins i tot ha assegurat que "diuen que sóc irreverent". "Potser és que els qui ho diuen estan massa acostumats a veure processistes fent reverències als del 155", diu Orriols, fent referència als missatges de suport a Illa pel seu estat de salut de partits com Junts o Esquerra Republicana".
I: "Orriols, justificant els seus missatges, ha subratllat que "no desitja mal a ningú", sinó que "denuncia el tracte vip i preferent de la casta política", encara que no té en compte que es tracta d'un president de la Generalitat".
La dolència d'Illa ha situat en primer pla de la política catalana un home de 34 anys, edat inusual. A El Mundo tracen un retrat del conseller de Presidència que porta aquest titular: "Albert Dalmau, el mil·lennista de pedigrí socialista que estarà al capdavant de la Generalitat durant la baixa d'Illa: 'és assenyat, bon gestor i molt ambiciós'".
El text és d'Iñaki Ellakuría: "La dolència - osteomielitis de la símfisi púbica- per la qual el president de la Generalitat, Salvador Illa, romandrà ingressat dues setmanes al Vall d'Hebron ha deixat el timó del govern català en mans del jove Albert Dalmau (Barcelona, 1990), el primer conseller de la Generalitat de la generació mil·lennista. Un gran desconegut per a la majoria dels ciutadans, però que, des de la discreció i una certa aura de misteri cultivada com a marca personal, exerceix de patró a la sala de màquines de l'Executiu català des de l'arribada d'Illa al Palau de la Generalitat a l'agost de 2024".
"Tot i que la seva incorporació a l'estructura del Govern com a conseller de la Presidència no va acaparar gaire atenció inicial, Dalmau s'ha convertit en tot just dos anys en la persona de màxima confiança del líder dels socialistes catalans —un assoliment difícil tenint en compte la naturalesa recelosa d'Illa—, i a qui tots els consellers recorren tard o d'hora per resoldre problemes amb rapidesa i eficàcia".
""És molt pencaire i resolutiu, un metrònom; porta a la sang la gestió pública", explica un membre del Govern català en referència al pedigrí socialista del conseller. No en va, el seu pare, Joan Albert Dalmau, metge de professió, va ser una peça important en els anys en què el PSC va ostentar una hegemonia incontestable a l'Ajuntament de Barcelona: va exercir de gerent del districte de Ciutat Vella en l'etapa de Pasqual Maragall com a alcalde; gerent de l'Eixample amb Joan Clos i de Seguretat i Mobilitat amb Jordi Hereu".
Segueix la peça: "Veí del popular barri de la Barceloneta —on va néixer i viu de lloguer amb la seva parella—, Dalmau va estudiar als Jesuïtes de Casp i, posteriorment, Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, dos dels centres que solen nodrir els alts càrrecs de la Generalitat. I va ser poc després d'entrar a la facultat quan va decidir seguir els passos familiars i es va afiliar al PSC".
"Un dia va veure a la cafeteria de la facultat a Javi López, actualment vicepresident del Parlament Europeu i, aleshores, líder de les Joventuts Socialistes de Catalunya, i s'hi va acostar per comunicar-li la seva intenció de fer-se militant".
"La seva primera experiència professional —i l'única en el sector privat— la va tenir a l'influent think tank Barcelona Global, impulsat per l'empresària Maria Reig. Dalmau es va incorporar al centre el 2013 com a becari i va tenir com a cap a Mateu Hernández, actual director general del Consorci de Turisme de Barcelona. "Aprèn molt ràpid, és molt inquiet, curiós i sap manar", recorda Hernández".
I: "Una qualitat, la de saber manar i gestionar, que moltes de les persones consultades per aquest perfil li reconeixen, encara que al PSC també hi ha veus més crítiques que assenyalen que Dalmau és, sobretot, un "fontaner" del socialisme català, excessivament disciplinat i obedient amb el poder, i que encara ha de demostrar que és alguna cosa més que un bon gestor. "A primera línia política no només val la bona gestió", subratlla un veterà dirigent del PSC".
Canvi de terç. L'independentisme tuitaire es posa les mans al cap davant l'insòlit fet que algú hagi elaborat un documental sobre la "batalla d'Urquinaona" des de la perspectiva dels agents de la Policia Nacional que van intervenir en aquella refriega després de la sentència del Procés.
És a dir, s'han cansat de fer curts i documentals sobre l'1-O des de la seva perspectiva i ara s'enfaden perquè algú fa el mateix però des de l'altre costat. I carreguen contra la plataforma que exhibeix el documental, contra la productora i contra tot. Semblen els jugadors del Marroc a la final que van perdre tan justament contra el Senegal. Escopir contra el cel és mal negoci.
"Filmin, després del boicot pel documental sobre els aldarulls del ‘procés’: “Programar una pel·lícula no equival a subscriure el seu enfocament”", assenyala un titular d' El País.
És clar, cal deixar-ho clar perquè els agitadors a xarxes de l'independentisme no s'enfadin tant.
Al sumari es diu que "‘Ícaro: la setmana en flames’ dóna veu a antiavalots de la Policia Nacional destinats a les protestes de Barcelona: “Teníem la sensació que era una guerra”".
El text és de Rebeca Carranco: "La programació a Filmin del documental Ícaro: la setmana en flames ha desfermat una campanya de boicot promoguda a través de les xarxes socials. “Programar una pel·lícula no equival a subscriure el seu enfocament”, ha manifestat la plataforma, creada el 2007, amb seu a Barcelona".
"El reportatge documental dóna veu a diversos agents i comandaments de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP), coneguts com a antiavalots, de la Policia Nacional. “Teníem la sensació que allò era una guerra, i en una guerra l'enemic busca baixes, com més baixes millor”, resumeix un dels entrevistats sobre els durs aldarulls que es van viure durant una setmana a la ciutat de Barcelona, després de la sentència de l'any 2019 que va condemnar els líders del 'procés' a penes de presó".
"Ícaro, dirigida per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, data de 2022 però es va estrenar per primera vegada el passat 9 de gener. El documental estarà a la plataforma fins al 31 de gener, sense que ni tan sols sigui una de les pel·lícules recomanades quan s'accedeix a l'aplicació".
"“És una incorporació per temps limitat”, incideix el comunicat, i es deu a motius de drets de distribució, segons ha aclarit un portaveu, que assegura que la retirada, tan sols tres setmanes després de la seva estrena, ja estava programada així des del primer moment. Filmin no ha aclarit el nombre de baixes que ha patit a causa de l'estrena del documental. “És encara massa aviat per saber el volum”, ha assegurat aquest mateix documental".
I: "Ícaro dóna veu a diferents policies antiavalots, exclusivament de la Policia Nacional, destinats a Barcelona, i procedents de llocs com Galícia, Sevilla o València. En primers plans, i amb imatges que no s'havien vist fins ara, gravades per policies al terreny i per l'helicòpter policial, narren el que va suposar la setmana d'aldarulls més greus que es recorden a Catalunya en els últims anys".
Tremenda ofensa. Donar veu als antiavalots.
20 de gener, Dia de Sensibilització pels Pingüins. Santoral: Sebastià, Ascla, Fabià papa, Enric bisbe i màrtir, Eutimi abat, Esteve Min Ku-ka, Eustoquia Calafato, Neòfit de Nicea i Wulfsatano de Worcester.