Sánchez defensa el finançament i JPF, el rei del pelotazo

La finançament autonòmic és la qüestió. En un any que comença incert, convuls i perillós en el pla internacional, la política catalana i per extensió la de la resta d'Espanya es fonamenta en el debat sobre el repartiment de l'esforç fiscal dels ciutadans

Polítics, empresaris, economistes i tota mena d'actors públics fiquen cullerada en una discussió sobre la qual pivoten els grans reptes, l'accés a l'habitatge, les prestacions públiques en sanitat i educació, la inflació i els escenaris d'un futur que es preveu explosiu.

Mentre Trump estén les seves urpes i exhibeix les maneres d'un barroer que ha decidit ignorar les pràctiques diplomàtiques tradicionals, en aquest plàcid racó del Mediterrani el personal respira alleujat per mancar de terres rares, petroli i els recursos dels quals es vol apropiar aquest singular personatge de cabell groc i pell taronja.

Del quiosc destaca La Vanguardia per la seva entrevista al president del Govern, Pedro Sánchez, una feina que signa el director del mitjà, Jordi Juan, i el seu analista polític de referència, Enric Juliana.

En relació amb Catalunya el titular és que "Totes les comunitats acabaran acceptant el model de finançament".

Aquestes són les quatre preguntes i respostes de l'agenda catalana:

El Meteocat amplia l'avís per pluges intenses i neu a Catalunya aquest diumenge

P: Com valora que només el Govern de la Generalitat de Catalunya doni suport al nou model de finançament autonòmic?

R: És un acord extraordinari. Per fi tenim una solució. No hi ha millor manera d'unir una societat que enfortint els serveis públics. Aquest acord els enforteix, ja que aporta 21.000 milions d'euros més a les comunitats autònomes per reforçar-los. Planteja una solució molt important a una dinàmica d'elusió i dumping fiscal que està beneficiant una comunitat molt rica, com és la Comunitat de Madrid.

És un acord entre forces progressistes. Treballarem i suarem la samarreta perquè aquest model de finançament autonòmic es pugui aprovar aquest any 2026. Vull demanar responsabilitat a totes les forces polítiques. Però ja els avanço que cap comunitat autònoma dirà que no. Sabeu per què? Perquè ningú rebrà menys del que ja rep. També tirarem endavant la quitança sobre el deute. Millorem el sistema de finançament per enfortir els serveis públics, no per fer regals fiscals. Jo no vull el model social Quirón. Vull un model social amb hospitals públics.

De prevaricació a espionatge: Joan Campolier, l'alcalde català dels mil embolics

P: Vostè elogia el pacte del PSOE amb Esquerra. L'actual legislatura catalana va començar amb un acord entre el PSC i ERC en què es parla d'un model singular. Aquest compromís queda superat per l'acord actual?

R: Els estatuts de nova generació, començant pel de Catalunya, van obrir la porta a la gestió de tributs per part de les comunitats autònomes que així ho decidissin. Sé que això és insuficient per a Esquerra Republicana i així ho han manifestat en molts dels seus pronunciaments i en l'acord signat amb el PSC.

La nostra intenció, la nostra voluntat, és caminar en aquesta direcció i complir amb els acords, com hem intentat fer sempre. Recentment també, hem arribat a un acord amb Euskadi, amb el govern de coalició del PNB amb el PSE, en tot el que té a veure amb matèries pendents de compliment de l'Estatut de Gernika.

Àurea Rodríguez (Eurecat): "La tecnologia avança més ràpid que la capacitat per entendre-la"

P: Creu que aquest any s'aplicarà de manera definitiva la llei d'Amnistia?

R: És molt important el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de la llei d'Amnistia. També l'informe de l'advocat general de la Unió Europea. Ara estem pendents de quina serà la resolució del Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg i a partir d'aquí tinc entès que també el Constitucional es pronunciarà. No tinc cap dubte que la Justícia es mourà en els termes en què es pronunciï el Tribunal Constitucional. Estem superant la greu crisi territorial i constitucional del 2017.

Ernesto Hernández Busto celebra Bonnard

P: Foto amb Carles Puigdemont a Espanya?

R: La normalització política comporta la normalització de relacions. Aquesta normalització s'haurà de produir i tant de bo no sigui només amb mi, sinó també amb tots els presidents de Govern que vinguin després de mi. No només em refereixo a Carles Puigdemont, sinó també a qualsevol altre líder que representi la seva formació política en el futur.

La plantilla informativa de la resta de mitjans abunda en el finançament i en les seves derivades polítiques, econòmiques i empresarials.

Salvador Illa, "en bon estat" després de patir una indisposició mentre practicava esport

"Esclata el pla Sánchez per a Catalunya: Illa contra Sánchez Llibre, l'oligarquia mima Orriols... i renova Fainé", assenyala un titular d'estil macedònic d'El Confidencial.

En el sumari s'indica que "Alguna cosa es mou a Catalunya: la burgesia es cita amb Aliança mentre la sociovergència fa aigües, Junts tensiona el Govern i la Generalitat i Fainé frena les aspiracions de Sánchez a La Caixa".

El contrast acusat entre les declaracions de Sánchez a La Vanguardia amb aquests títols és fruit de l'anàlisi que signa Juan Fernández Miranda i que comença així: "Alguna cosa s'està movent en els àmbits polítics, econòmics i empresarials a Catalunya en el mateix moment en què el Govern d'Espanya ha presentat un pla de finançament autonòmic que Moncloa ven com la prova definitiva que Pedro Sánchez ha sotmès l'independentisme català i l'ha integrat de facto en el model constitucional".

Rob Surgical obre al Prat una planta de robots i anuncia una inversió de 50 milions

"Tanmateix, el model pactat bilateralment entre el Govern i ERC i que, teòricament, situa la comunitat en una situació avantatjosa respecte a la resta de les autonomies ha recollit un inesperat rebuig per a l'estratègia del Govern i de la Generalitat: el de Junts".

"La primera conseqüència va ser l'enuig "sideral" del president català, Salvador Illa, no només amb el partit de Carles Puigdemont, sinó amb el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, com el president es va ocupar d'explicitar personalment en privat, segons ha pogut saber El Confidencial".

"Des de Foment s'admet que "es va enfadar molt", si bé marquen distàncies entre la seva posició i la explicitada per Junts, més propera al concert econòmic. "Nosaltres defensem el que hem defensat. Francament, no ens hem mogut, s'han enfadat ells", subratllen".

El palau modernista aïllat de Catalunya on els monjos han substituït els burgesos

"De fet, el principal argument esgrimit des de la Moncloa per justificar que l'origen de l'acord sigui un pacte a dos amb ERC està en què suposa un èxit de les seves polítiques d'apaivagament, perquè, en la pràctica, Esquerra ha abandonat el rupturisme per "la negociació dins de la Constitució", cosa que, però en aquest cas, "no està passant amb Junts"".

"Des del partit de Puigdemont s'ha qualificat despectivament d'“autonomisme” l'acord assolit per ERC. És més, segons expliquen des de l'entorn de Puigdemont, la seva posició serà “presentar esmenes per apropar-lo al concert econòmic”, cosa que sembla incompatible amb les línies vermelles del Govern".

A continuació i després de ressenyar la cita d'Orriols amb el club d'amics de Cuatrecasas, Fernández Miranda sosté que "aquesta setmana ha tingut lloc una altra garrotada per a les ambicions d'influència empresarial del Govern i dels seus moviments per intentar guanyar influència a la Fundació la Caixa: la decisió d'Isidre Fainé de renovar el seu càrrec com a president de la Fundació La Caixa per quatre anys més".

Dolores Fonzi: "El problema amb l'Argentina és que estan liquidant la cultura perquè no tinguem memòria"

"Com ha explicat El Confidencial, aquesta decisió va arribar sense esgotar el termini i poques hores després que el Financial Times publiqués un article en què s'explicitava que existeix "malestar" en l'entorn del president amb la governança de la Fundació bancària La Caixa".

I: "A Barney Johnson, corresponsal del Financial Times a Espanya, se li atribueix una proximitat manifesta a Moncloa i al president Sánchez. D'alguna manera, l'article, que segur que bevia de fonts ben informades, qüestionava la governança de la Fundació La Caixa, l'edat del president Fainé i el seu estil de lideratge, tot i que també li feia la pilota amb la flema britànica", expliquen fonts empresarials, que recorden que un any enrere els rumors que s'estenien a Madrid asseguraven que Fainé "estava molt gran" i que "era molt proper a Sánchez"".

A tall de conclusió, la nota acaba així: "la tornada de gener no està portant bones notícies per al Govern pel que fa al seu posicionament a Catalunya. Ni en el polític, ni en l'econòmic ni en l'empresarial. I mentrestant, qui guanya posicions és Aliança Catalana".

L'hotel més romàntic d'Espanya és en aquest petit poble de Barcelona: "La primera destinació 100% ecològica de la península"

Hi ha més perspectives. Per exemple, El Nacional accentua les dificultats que haurà d'afrontar el nou model que segons Sánchez acabaran acceptant totes les comunitats.

"Els dubtes d'un finançament que per primera vegada la Moncloa ha pactat sense majoria i no convenç a Catalunya", assenyala el titular d'obertura del citat mitjà.

En el sumari es diu que "El consens sobre la necessitat de superar l'actual model de finançament abasta des de Foment del Treball fins a la CUP".

La xurreria familiar de Lleida amb gust andalús: xocolata amb ració de quatre porres per menys de sis euros

Es tracta d'un consens tan cert com perillós pels precedents. L'últim gran (i suposat) consens sobre el dret a decidir va acabar com el rosari de l'Aurora el 2017.

El text és de Marta Lasalas: "Fa anys que existeix un amplíssim consens a Catalunya sobre l'aspiració de sortir del règim comú de finançament per intentar superar el dèficit estructural de les arques de la Generalitat. Va ser la condició imposada per ERC per investir Salvador Illa: un finançament singular que permetés gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos suportats a Catalunya, amb una aportació a l'Estat i a la solidaritat, a més del respecte al principi d'ordinalitat".

"També Junts, tot i que no va desplegar la negociació, va defensar en l'acord per investir Pedro Sánchez el reconeixement de la singularitat de Catalunya i la cessió del 100% de tots els impostos. La recaptació de la totalitat dels impostos per aconseguir "la clau de la caixa" és igualment un dels objectius de la CUP".

L'antiga fàbrica de joguines alemanya oculta a Barcelona: el nou racó de moda de la ciutat

"Més enllà dels partits, Foment del Treball va fer pública una contundent nota del seu president, Josep Sánchez-Llibre, divendres passat titllant de "clarament insuficient" el nou acord i reclamant que la Generalitat recapti, gestioni i liquidi tots els seus impostos que es generen a Catalunya i que es respecti l'ordinalitat".

"La nota de la patronal catalana va provocar un profund enuig al Govern i aquest dijous el president d'ERC, Oriol Junqueras, va mantenir una trobada de més de dues hores amb Sánchez-Llibre per limar diferències. Però aquesta no és només la reclamació de Foment, al març de 2024 l'empresariat català va publicar un document en què defensa l'ordinalitat en una revisió del sistema que permeti a la Generalitat administrar i recaptar tots els tributs. Ho signaven les Cambres de Catalunya, Foment, PIMEC, FemCAT, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el RACC, Barcelona Global i el Cercle d'Economia".

"Davant la unanimitat i contundència de la reclamació sorgida des de Catalunya, la proposta de finançament pactada entre el govern de Pedro Sánchez i ERC no trenca el model actual. Així ho ha reconegut tant la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, com ERC, que han deixat clar que en cap cas es tracta d'un concert econòmic".

Bob Pop diverteix la cursa per l'alcaldia de Barcelona

"No és bilateral, ja que, tot i que l'impuls de la revisió del model parteix de Catalunya, a l'hora de la veritat s'emmarca en un acord que implica totes les comunitats. Aquesta proposta sí que permet renovar l'actual acord caducat des de 2014 i representa un increment de 4.686 milions més en els ingressos de la Generalitat, però no contempla la cessió a Catalunya de cap impost i ho substitueix per un increment de la participació de les comunitats autònomes en la cistella fiscal -el percentatge de cessió de l'IRPF passa del 50 al 55% i l'IVA del 50 al 56,5%-".

"No blinda l'ordinalitat, com ha reconegut la ministra d'Hisenda, que ha assegurat, però, que en el cas de Catalunya sí que es compleix i se situarà com la tercera comunitat que més aporta, però també la tercera que més rep. Tanmateix, tampoc aquest punt està clar".

"El Govern de la Generalitat ha admès que l'ordinalitat es respecta si es calcula a partir de la fórmula de població ajustada que es proposa en l'acord, però no si es calcula sobre la població real, ja que llavors és la tercera en aportar i la novena a l'hora de rebre".

El mercat de professionals, directius i empresaris de Catalunya

I: "Tot això projecta llums i ombres sobre una proposta que, a part del Govern de Catalunya, no ha aconseguit de moment el suport de cap comunitat autònoma al Consell de Política Fiscal i Financera, cosa que no és necessària perquè tiri endavant; però tampoc té garantits els vots de Junts al Congrés dels diputats, que sí que és imprescindible perquè s'aprovi. De fet, el govern de Pedro Sánchez ha pactat el nou finançament amb ERC sense disposar de prou vots per tirar endavant la iniciativa, cosa que no havia passat mai".

L'altra manera de veure-ho és la d'El Mundo. "Totes les dades del nou finançament beneficien Catalunya: rep més que les tres més pobres juntes", assenyala un titular del citat diari.

Escriu Carlos Segovia: "L'única manera que els gràfics del nou model de finançament del Govern reflecteixin que Catalunya no és guanyadora del repartiment és veure'ls al revés. Ja sigui en xifres absolutes de guany, per habitant, per rebaixa d'aportació o per índex de finançament, la Generalitat de Salvador Illa lidera o està en el grup capdavanter de les comunitats triomfadores en els diners extra que posa l'Estat, tot i ser una de les més pròsperes d'Espanya i no estar actualment -i menys encara en el futur- entre les considerades «infrafinançades»".

"Fedea, el primer servei d'estudis que ha posat xifres a la proposta presentada per la vicepresidenta primera del Govern, María Jesús Montero, conclou que la comunitat que més «guany» obtindrà amb el canvi de reforma és Catalunya amb 3.903 milions d'euros".

"Aquesta xifra suposa més que les tres comunitats amb pitjor renda per càpita d'Espanya juntes. Segons l'Institut Nacional d'Estadística són Andalusia, Extremadura i Canàries i la suma de les tres, segons Fedea, serien 3.683 milions anuals més amb la proposta de Montero".

"Segons el director de Fedea, Ángel de la Fuente, Extremadura perd en realitat 208 milions, encara que per evitar aquest greuge, el Govern de Pedro Sánchez crea un nou fons al marge del sistema per cobrir aquesta quantitat. El resultat de l'operació és, segons ell, «zero» per a aquesta regió que va concloure el mes passat la seva campanya electoral".

Incendi en un vagó de tren avariat a Tortosa

"La consellera de la Generalitat, la socialista catalana Alicia Romero, argumenta que Extremadura es troba amb el sistema actual sobrefinançada i que rep realment mil euros més per habitant que Múrcia -«per no posar l'exemple de Catalunya»-, per la qual cosa, segons ella, és lògic que s'escurcin aquestes diferències".

"Tanmateix, l'actual model, vigent des de 2009, no ha servit perquè les comunitats més pobres, com Extremadura hagin aconseguit apropar-se a la renda mitjana per càpita espanyola. Actualment es troba amb 25.000 euros per habitant davant una mitjana de 32.000. Catalunya supera els 37.000".

"Per al professor Jesús Fernández-Villaverde, «fer els territoris rics una mica més rics potser sigui una bona idea en termes d'incentius, però tinc curiositat per què els economistes progressistes que tan entusiasmats han estat amb aquesta proposta de reforma m'expliquin els seus motius per incrementar, no reduir, diferències de renda»".

El poble del Maresme que va encisar els productors de 'Joc de Trons' pel seu palau modernista

"I si es compara l'aportació extra a Catalunya amb les considerades més infrafinançades, Fedea li atorga també més botí que a les dues més castigades per l'actual sistema -Comunitat Valenciana i Múrcia- juntes. Totes dues queden encara per sota de l'índex de finançament adequat, mentre que Catalunya el supera cada vegada més".

"Una manera habitual de mesurar una reforma territorial és en termes per habitant i en concret, per «població ajustada», que és més depurada que la de l'INE tenint en compte variables clàssiques que diferencien les comunitats com la dispersió, l'envelliment o la insularitat. D'acord amb Fedea, cap comunitat rebrà més per habitant amb el canvi de sistema que Catalunya. Seran prop de 500 euros més. També Francisco de la Torre, coautor amb Fernández-Villaverde del llibre La factura del Cupo Catalán, conclou que la Generalitat s'imposa en aquest indicador".

I: "Una altra manera de veure-ho és la rebaixa que reben les CCAA en la seva aportació al sistema amb els nous criteris. Per De La Fuente està clar que la Generalitat aportarà 1.456 milions anuals menys. És a dir, la major rebaixa de totes les de règim comú per sobre dels 1.300 d'Andalusia i Comunitat Valenciana i a anys llum dels 39 milions de millora que s'assigna a la Comunitat de Madrid. La regió que presideix Isabel Díaz Ayuso es consolidaria amb escreix com la major contribuent neta del sistema en seguir indemnes les forals. i no tenir blindat com Catalunya, l'anomenat principi d'ordinalitat".

Canvi de registre. Judici al clan Pujol a l'Audiència Nacional. "Jordi Pujol Ferrusola, un rei Mides de les comissions i els ‘pelotazos’", destaca un titular d'El País.

En el sumari es diu que "Els empresaris defensen al judici la legalitat dels pagaments al fill gran de l’‘expresident’, però admeten que no hi ha justificació documental de les seves tasques".

La informació és de Jesús García Bueno i J. J. Gálvez: "Jordi Pujol Ferrusola és l'únic dels set fills de l'expresident català que ha acudit, aquesta setmana, a les sessions del judici contra la família a l'Audiència Nacional. Des que el jutge va eximir els acusats de l'obligació de ser-hi cada dia, la bancada roman gairebé sempre buida, desangelada".

La millor mel de Catalunya s'elabora a Tarragona: vinculada al territori i respectuosa amb l'entorn natural

"Però aquí ha estat, atent, el primogènit, escoltant els testimonis d'empresaris dels quals va rebre, durant anys, comissions milionàries per suposades tasques d'intermediació sense rastre documental; o amb els quals va emprendre negocis que en alguns casos van ser veritables pelotazos. Sense que cap dels testimonis hagi vinculat aquests pagaments tan generosos a activitats il·lícites, el que ha quedat clar aquests dies és que Júnior va ser un intermediari sense igual, el rei Mides dels comissionistes".

"Si l'expresident Jordi Pujol, de 95 anys, és el protagonista polític d'un judici històric, el focus jurídic està posat en el seu fill gran. Bona part dels testimonis que compareixen aquestes setmanes han estat cridats per aclarir els seus negocis amb l'home que, entre altres coses, es va encarregar de gestionar la fortuna oculta per la família a Andorra durant gairebé tres dècades".

"La Fiscalia demana 29 anys de presó per al gran dels Pujol Ferrusola. Considera que els pagaments de les empreses, algunes adjudicatàries de la Generalitat, no responien a cap feina real, sinó que eren una tapadora pel seu paper com a “conseguidor” en adjudicacions públiques. La tesi d'Anticorrupció, en última instància, és que aquests pagaments van nodrir els fons de la família a l'estranger i que, per tant, la fortuna oculta a Hisenda procedeix de la corrupció política, cosa que els Pujol neguen amb vehemència".

Les polèmiques que han marcat la carrera política de Tània Verge

"Res d'això ha quedat acreditat, com era de preveure, pels testimonis d'aquests dies, que però sí han traçat un perfil del primogènit com a home de negocis. Júnior havia teixit una àmplia xarxa de contactes i es movia amb habilitat en gairebé qualsevol sector econòmic per oferir les seves “oportunitats de negoci” a empresaris".

"Mitjançant “gestions” i “assessoraments”, sempre verbals, es va embutxacar quantitats astronòmiques, la majoria tancades després de 2003, últim any de govern del seu pare al capdavant de la Generalitat. Els testimonis l'han descrit com un “intermediari” o “agent” que manejava informació de molt valor".

Pàragrafs després, a la nota del diari de Prisa s'assenyala que "el judici també està revelant que el temps no passa en va. L'antiguitat de moltes d'aquestes operacions ha fet que alguns testimonis siguin incapaços, o això diuen, de recordar. Ignacio Armengol, exdirector d'autobusos de TMB, va admetre que coneixia Júnior però no recorda que li vengués un projecte de world ecofuel, combustibles nets per introduir a la flota. I això tot i que, com li va recordar el fiscal, existeix un correu en què diu a l'acusat que, a propòsit del producte, les proves “no pinten gaire bé”. Preguntat per aquest document, no va saber respondre: “De veritat que no ho recordo”".

Puigdemont irromp a FemCat per 'dinamitar' el finançament autonòmic

"La desmemòria va arribar també a José Gomis, un exdirectiu de la multinacional Isolux. El fiscal li va preguntar per Azul de Cortés, un projecte per construir un resort de luxe a Mèxic. Va explicar que un grup de persones va invertir en la compra (Jordi Pujol Ferrusola va aportar el 20%) i, en vendre al Grup Isolux per 126 milions, tots ells van multiplicar per sis la seva inversió. Dels detalls, Gomis va dir no recordar gran cosa: “Em parla de fa 20 anys”".

I: "El fill de l'expresident va tancar negocis suculents a l'estranger, però també a casa. La seva dona, Mercè Gironès, va comprar unes finques a Palamós (Girona) per 217.000 euros i les va vendre per 4,8 milions a Promopalamós. Un dels directius d'aquesta empresa, Esteban Ayats, va defensar que van comprar “a preu de mercat”, similar al d'altres finques properes. El cas és que se sabia que el sòl passaria de rústic a urbanitzable, d'aquí el seu augment de valor".

18 de gener, dia mundial de la neu, de la religió i de Winnie The Pooh. Santoral: Cirili, Librada, Venerand, Prisca, Deícol, Margarida d'Hongria, Volusià i Jaume Hilari Barbal.