La rebaixa fiscal de Junts compromet el pressupost de dos anys del Vall d’Hebron
Els 4.700 milions del nou finançament no són els únics recursos dels quals Puigdemont pretén que Catalunya prescindeixi
T'interessa: Els pressupostos d'Illa augmenten un 33% els recursos per a la sanitat catalana
Notícies relacionades
Junts va entrar a l'octubre una proposició de llei al Parlament per suprimir l'impost de successions i donacions. “La gent paga els seus impostos, però el país se li desfà a les mans i no disposen d'hospitals, ni escoles de qualitat, ni trens”, li va retreure al president Salvador Illa l'aleshores líder del grup parlamentari, Albert Batet.
La rebaixa fiscal que els neoconvergents defensen passa per bonificar fins al 99% de l'esmentat tribut, així com eliminar el gravamen que pesa sobre els grans patrimonis, com defensen al Congrés. Fien la seva supervivència a la imposició de la imatge de Catalunya com un "infern fiscal", tractant d'exacerbar així el malestar de treballadors i autònoms.
2.000 milions
El finançament singular i els 4.700 milions d'euros que portarà amb si --que engrossirien la capacitat pressupostària de la regió en un 12%-- no són, doncs, els únics recursos dels quals el partit de Carles Puigdemont pretén que la Generalitat prescindeixi.
Aquests dos impostos aporten a les arques catalanes uns 2.000 milions d'euros, prop de la meitat dels recursos que mobilitzarà el nou repartiment autonòmic pactat per la Moncloa i el Govern amb ERC. Concretament, 1.914 milions el 2024; 1.153 van provenir d'hereus i 761, de grans fortunes establertes al territori, que suposen l'1% de la població a Catalunya.
Els diputats de Junts, Mònica Sales (i) i Salvador Vergés (c), durant una sessió de control al Govern al Parlament
Rebaixa fiscal
L'actual Executiu socialista, juntament amb els seus socis progressistes, rebutja aquesta política impositiva en plena transformació dels serveis públics vinculats a la mobilitat com Rodalies, o a drets socials i a sanitat, heretats de la Generalitat que l'espai de Junts va governar durant més d'una dècada.
Precisament, la seva posada en pràctica suposaria l'equivalent a suprimir dos pressupostos anuals de l'Hospital Vall d'Hebron. És a dir, la recaptació de l'impost de successions i donacions i del de patrimoni correspon amb els recursos que aquest necessita per dur a terme la seva activitat durant dos anys.
Imatge de l'hospital Materno-Infantil de Vall d'Hebron
Infrafinançament
El centre hospitalari més important de Catalunya opera sota un pressupost de 980 milions d'euros, no sense acusar l'infrafinançament crònic que comparteix amb altres tants serveis públics, havent de reduir el nombre de llits disponibles a l'estiu per retallar despeses.
De fet, el sistema sanitari català en conjunt pateix una diferència d'entre 2.000 i 3.000 milions d'euros entre el que es pressuposta per a l'exercici i la quantitat que al final s'acaba gastant.
Serveis públics
És per això que els pressupostos que el president Illa té llestos per negociar amb els seus socis parlamentaris reserven una partida de 16.000 milions per al Departament de Salut, un 33% més que els comptes fallits del seu antecessor, Pere Aragonès, i que els prorrogats des de 2023.
Fonts del Departament d'Economia insten Junts a explicar "com pensen finançar l'educació, la sanitat o els serveis socials" amb la seva desitjada rebaixa fiscal. "Què deixaran de pagar? Ambulatoris? Menjadors escolars? Tancaran escoles?", insisteixen, no sense recordar que el Govern de Quim Torra va eliminar bonificacions per apujar l'impost de successions el 2020.
El president de la Generalitat, Salvador Illa; el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, i la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, durant una reunió amb els agents socials i econòmics, al Palau de la Generalitat, el 9 de gener de 2026
Rebaixa fiscal
L'Executiu socialista rebutja la política fiscal de Junts, igualment, perquè "podria afavorir les rendes altes i augmentar la concentració de la riquesa", la qual cosa "castiga la igualtat d'oportunitats i l'equitat generacional". També recorden que l'impost de successions és progressiu a Catalunya i no s'aplica per a herències inferiors a 50.000 euros.
La Conselleria d'Economia i Finances d'Alícia Romero troba precisament en la fiscalitat progressiva un model que pretén explotar per generar confiança institucional, a la llum de qualificacions creditícies com Fitch, Moody's i Morningstar DBRS. Aquestes es sostenen per una reducció del dèficit en 2.648 milions o la recuperació del superàvit corrent per primera vegada des de 2007.
No ho ha fet, però, en la llei d'acompanyament als pressupostos, tramitada aquesta setmana i enviada al Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) perquè la validi. El text manté sense canvis els grans tributs, tot i que elimina 19 taxes per evitar duplicitats i sobrecàrrega administrativa.
L'exconseller d'Economia, Jaume Giró, al ple de constitució de la Cambra de Comerç de Barcelona BARCELONA
Catalunya, "infern fiscal"?
L'equip d'Illa rebutja la màxima de la dreta segons la qual la regió sigui un infern fiscal. A més dels hereus de Convergència, el darrer a parlar en aquests termes ha estat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a Barcelona aquest dilluns.
Veus de la plaça Sant Jaume recullen les paraules de l'exconseller de Junts Jaume Giró, qui va defensar fer de Catalunya un infern fiscal per a defraudadors, "ja que aquesta és la justícia tributària dels països avançats". I s'estranyen, a més, que Junts coquetegi amb la política de la Comunitat de Madrid, el territori que més impostos renuncia a cobrar a Espanya.
