Un cop de sort de Pujol Ferrusola i rècord de trasplantaments

Segueix el judici del cas Pujol a l'Audiència Nacional. Dificultats en moltes de les connexions telemàtiques. És complicat seguir el judici amb interferències, sorolls, ecos, xiulets i altres sorolls propis de la comunicació a través d'internet.

Ha passat massa temps. Molts dels testimonis no saben, no recorden, no contesten. Per moments sembla que prenguin el pèl al fiscal Bermejo, qui amb el nus de la corbata afluixat intenta reconduir els testimonis.

Dotze anys després de la confessió de Pujol és complicat refrescar la memòria, però sessions com la d'ahir il·lustren a la perfecció el tipus de negocis de la família i les altes rendibilitats dels negocis.

Com serà la cosa que a La Vanguardia no tenen manies a utilitzar el terme cop de sort en titulars. "El cop de sort de Pujol Ferrusola a Mèxic va multiplicar per sis la inversió inicial", assenyala el mitjà esmentat.

El text és de Ignacio Orovio: "La gran operació immobiliària d'Azul de Cortez, a Mèxic, en la qual va intervenir Jordi Pujol Ferrusola, va multiplicar les inversions inicials per sis, segons ha admès aquest matí al judici que l'Audiència Nacional celebra contra la família Pujol al complet i nou empresaris que suposadament els van pagar comissions a canvi de concessions en obra pública".

"El testimoni, José Gomis Cañete, que era directiu de la companyia Isolux-Corsán, ha dit que va multiplicar “per sis” la inversió realitzada. Entre cinc socis van comprar les 750 hectàrees per més de 10 milions d'euros i les van vendre a la pròpia companyia Isolux-Corsán per una xifra que no acaba de quedar clara".

"El fiscal sosté que van ser 126 milions d'euros i dos testimonis -el mateix Gomis i qui va ser conseller delegat del projecte d'Azul de Cortés, Antonio Portela, també testimoni aquest matí- creien recordar que estava al voltant de 70 o 80 milions".

"Tot es va fer “sota la més absoluta legalitat”, segons Gomis, que va ser un dels socis principals de la inversió".

"En aquella operació, va afegir l'executiu, l'avui acusat al judici Luis Delso i ell van aportar el 64% del capital, Pujol Ferrusola el 21,5%, l'inversor canari Julio Bonis un 12% (també seria gestor del projecte sobre el terreny) i un altre inversor un percentatge menor".

"Gomis va traduir a euros: ell i el seu soci van aportar inicialment 6,5 milions d'euros, Pujol 2,5 i Julio Bonis 1,2".

"L'operació consistia en la compra d'un espectacular terreny davant del mar a Baixa Califòrnia, amb 2,5 quilòmetres de línia de costa, i cinc quilòmetres terra endins, en què es preveia construir una urbanització turística de luxe, camp de golf inclòs".

"El fiscal anticorrupció, Fernando Bermejo, va preguntar al testimoni Gomis si era cert --va ser una de les acusacions més cridaneres contra Pujol Ferrusola durant la investigació policial i judicial-- que la seva aportació al projecte d'Azul de Cortez hagués estat d'un peso mexicà: “Això no és veritat”, ha assegurat".

"Sí que és cert que el fideïcomís --una figura jurídica necessària a Mèxic per a la constitució de la societat d'inversió-- es va fixar en aquest preu, per part de tots els inversors, la qual cosa és perfectament legal".

A continuació Orovio repara en les converses dels advocats defensors en les pauses del judici. "“Si aquesta és la prova de càrrec marxem”, diu en una pausa un lletrat de la defensa. “Però ja vindran els de la UDEF”, afegeix un altre, en referència a la unitat policial de delictes financers, que va fer els informes sobre els negocis de la família Pujol".

"Per ara, tot el focus de l'acusació --pels testimonis citats fins ara-- recau en Jordi Pujol Ferrusola".

I: "Portela va assegurar que l'operació mexicana es va fer amb “totes les precaucions”, i que fins i tot es van demanar dues noves valoracions a analistes externs que van donar fins i tot millor valoració que la que havia tingut en compte la companyia. Portela va negar que la presència de Pujol Ferrusola, amb la seva condició de fill del president Pujol i la seva projecció pública, poguessin tenir efectes de cap mena sobre el projecte. “No necessitàvem cauteles” en aquest sentit, va dir Portela. Pujol havia deixat de ser president cinc anys abans".

Més notícies entorn del cas Pujol. "Espadaler sol·licita un intèrpret de català per testificar al judici dels Pujol", assenyala un titular d'El Món.

El text és de Quico Sallés: "El conseller de Justícia del Govern de Salvador Illa, Ramon Espadaler, ha presentat un escrit a l'Audiència Nacional en què sol·licita poder declarar en català al judici dels Pujol. L'exlíder d'Unió Democràtica, ara d'Units per Avançar, que s'ha unit al PSC, i exconseller de la Generalitat dels Governs de Jordi Pujol i d'Artur Mas és el testimoni 232 del judici a la família de l'expresident".

"Espadaler, un cop va rebre la citació, ha registrat un escrit, signat el passat 13 de gener, al qual ha tingut accés El Món, en què reivindica el dret a l'«opció lingüística» com a resident a la «comunitat autònoma de Catalunya». «Manifesta la meva voluntat de declarar en llengua catalana», reclama Espadaler al·legant que és la seva «llengua pròpia». En aquest sentit, recorda que la llei del dret de defensa i la llei del Poder Judicial permeten l'opció al conseller d'adreçar-se al tribunal en català".

En l'últim paràgraf, Sallés escriu que "l'interès de la defensa que sol·licita el seu testimoni és incidir en què, des del punt de vista polític, les empreses del primogènit de la família no van tenir cap suport per part de l'administració catalana quan CiU estava al Govern. De fet, un projecte d'abocador i de renovables que afectaven la conselleria d'Espadaler, Medi Ambient, és un dels punts de l'acusació del ministeri fiscal".

És clar, és clar. Resulta que als Pujol, pobres, els tombaven negocis a la Generalitat per allò del què diran. I com que ningú fa res per res, Espadaler aprofitarà el judici per reivindicar el català a la justícia, que per això és el conseller del ram.

Més notícies polítiques. "Urtasun va considerar presentar-se pels 'comuns' a la alcaldia de Barcelona, però no va rebre el suport de Colau", assenyala un titular d'El Independiente.

En el sumari s'explica que "Gerardo Pisarello, que ja ha llançat la seva candidatura, haurà d'anar a primàries davant de l'escriptor i activista Bob Pop".

Escriu Cristina de la Hoz: "L'objectiu prioritari, gairebé existencial, dels comuns per a les eleccions municipals de maig de l'any vinent és recuperar la vara de comandament de l'ajuntament de Barcelona i emular aquells dos mandats d'Ada Colau, entre els anys 2015 i 2023. Per això compta amb la candidatura de Gerardo Pisarello, que ja al desembre passat va presentar la seva candidatura a unes primàries, que, pensaven, mai tindrien lloc per absència de més aspirants".

"No ha estat així. L'activista i escriptor Enrique Martínez, de nom artístic Bob Pop, es llança a l'arena política. Ha decidit passar d'animador dels actes públics dels comuns a disputar-li a Pisarello -encara que amb poques possibilitats- la candidatura municipal, que presentarà aquest dissabte".

"Però abans de tot això hi va haver un altre nom que va voler promocionar-se per a la que serà una de les batalles més interessants de les eleccions locals de maig de l'any vinent, el del ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Segons ha pogut saber El Independiente, el també diplomàtic i economista va acariciar la idea d'encapçalar la llista dels comuns a l'alcaldia de Barcelona. Tot un pla b davant els mals auguris demoscòpics que apunten que només un miracle pot salvar l'esquerra d'una debacle a les pròximes eleccions generals".

"I encara en el cas d'una reedició d'un govern de coalició del PSOE amb la nova plataforma que substitueixi Moviment Sumar, tampoc tindria garantit tornar a repetir de ministre".

"Però el gran escull amb què es va trobar Urtasun, té nom i cognoms: Ada Colau. L'exalcaldessa, avui feliçment retirada a la fundació Sentit Comú i de tornada al seu activisme --va formar, per exemple, part de la flotilla que va navegar a Gaza--, no el va donar suport en aquesta aspiració. I entre els comuns de Barcelona res es mou sense que Colau li doni el vistiplau".

I: "Hi ha qui justifica la causa del veto en la negativa d'Urtasun a encapçalar la llista autonòmica catalana al maig de 2024 i assumir la secretaria general de Catalunya en Comú. "Estava còmode al Ministeri i a Madrid", indiquen les fonts consultades per explicar aquesta doble negativa. Bé és cert que tot just havia arribat al Govern uns mesos abans de les catalanes, ja que Sánchez va nomenar el seu actual executiu al novembre de 2023".

Canvi de terç. Notícies de societat. Un imbècil redomado va provocar ahir una alarma de bomba que va obligar a l'aterratge d'emergència d'un avió procedent de Turquia.

"“Bomb at 9.30″, el fals missatge en una wifi que ha obligat a un aterratge d'emergència a l'aeroport de Barcelona", assenyala El País.

Escriuen Marc Rovira i Rebeca Carranco: "Un avió de la companyia Turkish Airlines ha hagut de fer una maniobra d'aterratge d'emergència a l'aeroport de Barcelona-El Prat després de rebre una amenaça d'explosiu a bord. L'aparell tenia previst aterrar aquest matí a l'aeroport català, després d'haver sortit d'Istanbul a les 9:00 hores, i s'ha hagut d'activar el protocol d'emergència en rebre avís d'una amenaça de bomba a l'aparell".

"Els tècnics d'emergències han desallotjat el passatge i s'ha procedit a fer les comprovacions pertinents dins l'avió, un Airbus A321 de la companyia aèria turca, i finalment han descartat que existís una amenaça real".

"Després de l'ensurt inicial, s'ha constatat que l'origen de la incidència partia d'una xarxa wifi oberta procedent del telèfon d'un dels passatgers. “Bomb at 9.30″ és el nom que constava al dispositiu, segons diverses fonts al corrent del que ha passat".

I: "Una passatgera ho ha vist en obrir les seves xarxes wifi, i ha donat l'alerta, que ha estat elevada al capità de l'aeronau, que al seu torn ha activat un mayday, una emergència extrema dins de l'aeronau. Posteriorment, el risc ha estat rebaixat. La Guàrdia Civil investiga qui ha estat l'autor, entre els 150 passatgers, del que algunes fonts han considerat una possible broma, i fins al moment no l'han trobat".

Bones notícies per acabar la revista del dia. "Catalunya assoleix el segon millor any en trasplantament d'òrgans i bat el rècord en donació de teixits", destaca El Nacional.

En el sumari s'indica que "Els 1.356 trasplantaments d'òrgans realitzats a Catalunya representen una de les taxes de trasplantaments més altes del món".

El text és de Guillem Barrera: "Catalunya ha tornat a mostrar la seva solidaritat, un any més, pel que fa a donacions d'òrgans i teixits. El passat 2025 es van realitzar 1.356 trasplantaments d'òrgans, sent el segon millor any de la història, mentre que es va batre el rècord de donació de teixits (2.172) i teixits obtinguts (3.028), segons dades del Departament de Salut".

"Unes xifres extraordinàries, que han celebrat aquest dijous la sotsdirectora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Pilar Otermin, i el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, en una roda de premsa per presentar el balanç de resultats".

"I és que no és per menys, ja que els 1.356 trasplantaments d'òrgans fets a Catalunya representen una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 167 trasplantaments per milió de població (pmp). “Podem estar molt orgullosos dels resultats que tenim; som una referència a escala mundial”, ha remarcat el director de l'OCATT. Els trasplantaments renals són els que representen un nombre més elevat del total (945), seguits dels trasplantaments hepàtics (206), els pulmonars (110), els cardíacs (68) i els pancreàtics (27)".

16 de gener, dia internacional de la croqueta, del menjar picant i dels Beatles. Santoral: Adjut, Furseu, Honorat, Jaume bisbe de Tarantasia, Danacte, Joana, Melas, Leobat, Tit, Acursi, Pere màrtir, Otó, Triveri, Berard i Marcel I papa.