Giro de Junts en finançament i negocis sense papers de Júnior

La finançament autonòmic s'ha apoderat del debat polític. Tensió entre la Generalitat i Foment per les consideracions en contra del nou model del president de la patronal, Josep Sánchez Llibre. Paral·lelament, Carles Puigdemont, immers en profundes cogitacions, podria alterar la tàctica de Junts i sumar els seus vots a favor dels canvis en el sistema.

Pressions. D'una banda, els guardians de l'ortodòxia independentista recelen de tot el que tingui a veure amb el Govern de 'Madrit', sigui socialista, popular o mediopensionista. D'altra banda, aquells que no contemplen de cap manera renunciar als 4.700 milions extres del nou model. Irredempts davant de pragmàtics, que solen ser els perdedors en tots els polsos interns. Vet aquí el cas de Jaume Giró.

I si a Junts hi ha un debat sobre la tessitura del finançament, a ERC no hi ha cap debat sobre la negociació dels pressupostos tant a Madrid com a Barcelona. Tot es fia a una nova negociació, però sobre la recaptació de l'IRPF. 

Enmig de totes aquestes anades i vingudes i dimes i diretes, el Govern ha aprovat amb el suport d'ERC i els Comuns augmentar la taxa turística. Els clients d'hotels de cinc estrelles a Barcelona hauran de pagar un càrrec addicional de 15 euros. Aquests diners aniran destinats a les polítiques d'habitatge i a fomentar el turisme. Curiós, una taxa contra el turisme per contribuir al turisme.

És El Confidencial qui afirma que "Junts ara es planteja votar sí a la quitança del FLA i el Govern preveu un gir amb el finançament".

El text ve amb les firmes de Marcos Lamelas i Carlos Rocha: "Moments complicats a Junts. La formació ara es planteja recular i votar a favor de la condonació del FLA, que el Govern de Pedro Sánchez vol sotmetre a votació al Congrés dins d'un decret òmnibus juntament amb moltes altres mesures socials". 

"Malgrat el plantejament inicial de votar en contra, davant la imminència de la votació, el partit independentista pretén ara donar suport a la mesura. Aquest gir i altres senyals fan pensar a l'Executiu que pot passar com quan Junts va escenificar fa ja setmanes la ruptura amb el Govern, que la importància està en els matisos. Des de llavors, i en teoria, només avalen al Congrés aquelles normes que siguin beneficioses per a Catalunya. I aquí entraria el nou model de finançament".

"La tesi a Moncloa és que el rebuig mostrat per Miriam Nogueras poc després de conèixer-se les xifres del projecte de María Jesús Montero pot virar justament perquè Catalunya, juntament amb Andalusia, és la gran beneficiada del sistema ideat pel Ministeri d'Hisenda en negociació amb Salvador Illa i amb el beneplàcit d'ERC". 

"Oriol Junqueras, líder d'ERC, va revelar dilluns que pretén reunir-se amb Puigdemont per intentar convèncer-lo perquè doni el seu suport al model ideat per Montero. Entre els arguments que portarà a la motxilla el dirigent republicà hi ha els 4.686 milions extres que arribaran a Catalunya si s'aprova la norma, però també aquesta estranya ordinalitat que només es compleix més enllà de l'Ebre".

"El model tendeix a la ordinalitat", va expressar la titular d'Hisenda per justificar que Catalunya sigui la tercera comunitat que més rep i també la tercera que més aporta. També hi ha el detall de la possibilitat de gestionar l'IVA de les pimes i una mena de singularitat a la carta, dos extrems que estan a disposició de totes les autonomies. Montero s'ho ha enginyat perquè aquest detall sobretot beneficiï Catalunya perquè té més pimes".

"En el pla de Montero per seduir ERC hi ha una nova edició del cafè per a tothom i això és una cosa que no agrada a l'independentisme. Però al Govern confien que el cafè sigui prou bo per convèncer l'aliat que més turments li ha donat al llarg de la legislatura". 

"En reunions internes, la mateixa Montero ha deixat clar que la seva intenció és batre's el coure per tirar endavant el nou model. Al PSOE hi ha una sensació que aquest model és una "oportunitat" i que l'aritmètica parlamentària no permetrà aprovar-ne un altre en molt de temps". 

"Izquierda Unida ha abraçat el disseny de la titular d'Hisenda fins al punt que Antonio Maíllo, líder federal, va rebutjar aquest dilluns que la ordinalitat formi part de l'esborrany que s'abordarà aquest dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)".

I: "Altres socis com Podemos, la Chunta Aragonesista o Compromís, també han llençat dubtes, però al Govern confien que en la negociació es puguin esvair els obstacles. Això deixa els neoconvergents com a principal escull, però a l'Executiu creuen que la situació canviarà. Més enllà que els números del sistema beneficien Catalunya, a Moncloa consideren que Junts és un partit volàtil precisament perquè el lideratge l'exerceix Puigdemont des de Waterloo. I aquí entra en joc el calendari judicial de la llei d'amnistia".

Un partit volàtil i força imprevisible. De manera que de la mateixa manera que una part s'inclina cap a la negociació, els ideòlegs de referència de l'home de Waterloo li xiuxiuegen a l'orella que no es refiï gens de tot el que provingui o tingui relació amb Madrid.

És el cas de l'insigne economista de les jaquetes de colors. "Sala i Martín radiografia el nou finançament: 'Xocolata del lloro. Ni ordinalitat ni pluja de milions'", apunta un titular de El Nacional.

En el sumari s'hi diu que "L'economista adverteix que la major part dels diners que es prometen a Catalunya sortiran dels impostos dels catalans".

Què diu ara? Que els diners públics surten de la butxaca dels contribuents? Primera notícia... 

La informació és de Marta Lasalas: "L'anàlisi de l'economista Xavier Sala-Martín sobre el nou finançament conclou que ni manté la ordinalitat ni és un concert econòmic ni representa una pluja de milions, perquè al final, la major part dels diners que aportarà aquest model hauran de sortir dels impostos que pagaran els catalans. "Estem parlant de la xocolata del lloro, un cop tenim en compte d'on surten els diners", ha assegurat l'economista en una entrevista al Versió Rac1".

"El professor de la Universitat de Columbia ha resumit la seva anàlisi en tres punts. En primer lloc, ha descartat que es tracti d'un concert econòmic equiparable al del País Basc i Navarra, que permet que aquests territoris recaptin els seus impostos i paguin una quota a l'Estat, atès que la proposta presentada divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, preveu incrementar la cistella d'impostos de les comunitats autònomes i passa del 50% de l'IRPF que gestionen al 55% i el 50% de l'IVA al 56,6, però "la clau de la caixa la segueix tenint Madrid". "Per tant, res de concert", ha reblat".

"En segon lloc, s'ha preguntat d'on sortiran els 20.975 milions que aportarà l'Estat a les comunitats autònomes, i dels quals a Catalunya li correspondran 4.600 milions. I ha conclòs que atès que el govern espanyol no té previst augmentar impostos ni reduir despeses, això anirà a càrrec del dèficit i, per tant, tard o d'hora hauran de sortir dels impostos dels ciutadans".

Línies després s'indica que "pel que fa al principi d'ordinalitat, ha recordat que la ministra Montero va deixar clar que la ordinalitat no està garantida, sinó que el sistema "tendeix a la ordinalitat", i ha retret que el càlcul del govern espanyol per calcular la ordinalitat no es basa en dividir els diners que rep Catalunya pel total de la població real, sinó a partir del que es descriu com a població ajustada, on la població real és només el 30% de la fórmula i la resta depèn de factors com l'envelliment de la població, les característiques del territori... "Com aquells trilers de la Rambla et surt una cosa població ajustada, que ningú sap gaire bé què és", ha lamentat Sala".

Qui tampoc és un gran partidari del model és Josep Sánchez Llibre, les crítiques del qual han provocat una certa tensió entre l'Executiu d'Illa i la gran patronal catalana.

"Illa, a punt de la 'ruptura' amb Sánchez Llibre per no donar suport al nou finançament", afirma El Mundo.

La informació és de Víctor Mondelo: "Les diferències sobre l'abast i el valor del nou finançament autonòmic estan a punt de dinamitar la ja endeble relació entre el Govern del socialista Salvador Illa i la principal patronal catalana, Foment del Treball, dirigida per Josep Sánchez Llibre".

"La crisi es va desfermar divendres passat, quan l'exdirigent d'Unió va sostenir públicament que el nou model de finançament, acordat a tres bandes la vigília entre el Govern, ERC i el PSC era «clarament insuficient». Ho va fer a través de la publicació d'una nota opinativa que va ser «molt mal rebuda» dins l'Executiu català, segons confirmen a El Mundo fonts del Gabinet d'Illa".

"Aquell mateix divendres, Illa va telefonar a Sánchez Llibre per traslladar-li la seva disconformitat amb la valoració emesa i recriminar-li no haver donat suport fermament al nou pacte de finançament. Fonts de la patronal catalana precisen a aquest diari que el president de Foment «va respondre» al president de la Generalitat, davant del qual va beneir l'arribada d'aquests 4.700 milions addicionals procedents de l'Estat a les arques de la Generalitat". 

"«Són benvinguts», va al·legar Sánchez Llibre, com ja havia fet hores abans a la nota d'opinió de Foment. Però aquesta aportació «no soluciona el dèficit d'inversió històric i la situació de les infraestructures en una de les regions més dinàmiques d'Espanya», va afegir el president de la patronal més representativa de Catalunya".

"Segons les estimacions de Foment, en els últims 14 anys, les diferents Administracions, però sobretot l'Estat, han deixat d'invertir 42.500 milions a Catalunya; d'aquí que els 4.700 milions acordats constitueixin un pessic que no resol la infrafinançament crònic que, segons l'entitat presidida per Sánchez Llibre, llastra Catalunya i en limita el creixement".

"El president de Foment també va insistir davant d'Illa que la seva organització «està on sempre ha estat» i que «potser són altres els que han fet marxa enrere o s'han callat» per no molestar el Govern".

"A la patronal recorden com en els últims anys compartien postura respecte al finançament amb altres actors rellevants de l'economia catalana com la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec o el Cercle d'Economia, la més reputada agrupació empresarial de la regió".

I: "Fonts del Govern constaten, en aquest sentit, que «la majoria d'actors econòmics i socials valoren positivament aquest acord de finançament». «El president Illa ha rebut moltes trucades d'empresaris i empreses donant suport a aquest nou model de finançament i veient-lo positiu per a Catalunya», afegeixen des del mateix Executiu català, on diuen «respectar les afirmacions que ha fet Foment». Tot i que, òbviament, no les comparteixen, com Illa va fer saber a Sánchez Llibre divendres passat a través d'aquella breu trucada d'uns deu minuts de durada".

Més notícies. "El Govern obligarà a informar als anuncis de lloguer de pisos si el propietari és un gran tenidor", destaca El País.

En el sumari s'informa que "L'Executiu català proposa a la llei d'acompanyament construir habitatge protegit en sòl destinat a oficines i comerços".

La peça és de Dani Cordero: "Els pressupostos catalans d'aquest any continuen a l'aire a falta que ERC obri la porta a negociar-los, però el Govern ja ha mogut fitxa. Ha remès al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) la Llei de Mesures Fiscals i Financeres, més coneguda com a llei d'acompanyament als pressupostos, perquè l'organisme elabori el seu preceptiu dictamen". 

"Una de les mesures que inclou l'articulat de la norma és una modificació de la llei de Dret a l'Habitatge, amb la qual es vol ampliar la informació que es publica als anuncis de lloguer en zones de gran tensió de demanda, de manera que a partir d'ara es desveli des d'un inici si el propietari és un gran tenidor (és a dir, que té en propietat cinc o més finques)".

"La memòria explicativa de la Llei de Mesures Financeres assenyala que la inclusió d'aquesta informació ”reforça la seguretat jurídica, l'eficàcia i la coherència normativa” i contribueix a l'aplicació de la normativa, la protecció dels ciutadans contra “pràctiques fraudulentes”".

"És un dels punts més rellevants de la norma, que també modifica el punt sobre la informació del preu del lloguer per donar més concreció i que, ja d'entrada, s'ofereixi informació sobre la cèdula d'habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica, cosa que podria impedir que sortissin al mercat pisos sense aquests dos controls de l'Administració".

I: "El febrer passat, el Govern català va posar en marxa el registre de grans tenidors, un compromís d'investidura adquirit amb ERC. Els grans propietaris s'havien de registrar sota l'amenaça de ser sancionats si no ho feien. L'objectiu d'aquest llistat era facilitar el control de pisos buits en zones d'alta demanda i, de passada, assegurar que es complia la regulació del preu del lloguer. La llei d'acompanyament promou ara una modificació: que persones “amb interès legítim” puguin consultar aquest registre".

Actualitat judicial. A El Món assenyalen que "Els demandants contra la DGAIA concreten les acusacions a la jutgessa".

Escriu Quico Sallés: "Acció, reacció. Els advocats de l'associació Guardians de la Innocència, que van presentar una querella per l'escàndol de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) han fet els deures. Així, seguint l'ordre de la titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona, la magistrada Alejandra Gil, del passat 29 de desembre, han presentat un escrit, de quatre pàgines i al qual ha tingut accés El Món, en què detallen quins són els fets i les acusacions concretes per les quals sol·liciten obrir una investigació judicial".

Línies després Sallés apunta que "cal recordar que la querella es desdobla en dos fets. En primer terme, el cas de la menor que convivía amb un adult de 25 anys tot i estar sota la vigilància de la DGAIA. I, en segon terme, l'escàndol de les suposades irregularitats que va detectar la Sindicatura de Comptes. Un informe que ha generat una investigació per part de l'Oficina Antifrau de Catalunya així com una actuació del Tribunal de Comptes, que ha deixat sobre la taula de la fiscalia d'aquest tribunal obrir un procés de reparació o de reclamació patrimonial".

També explica que "l'escrit argumenta que el conseller El Homrani, al capdavant del departament des de maig de 2018 a maig de 2021, té responsabilitat en el cas perquè durant el seu «mandat es va consolidar un sistema deficient de control de les prestacions socials». En definitiva, conclou que el conseller republicà va permetre que la Renda Garantida de Ciutadania «operés en una situació d'absència total de control efectiu, generant un perjudici patrimonial massiu a la hisenda de la Generalitat»". 

"D'altra banda, l'acusen de «no haver ordenat les auditories internes necessàries ni haver dotat el departament d'eines de control per evitar el greu perjudici econòmic causat». Per tant, interpreten que podria haver comès un delicte de prevaricació, i de malversació, en la seva modalitat de comissió per omissió del deure de protecció o cura".

I: "Pel que fa a l'exconsellera de Drets Socials juntera Violant Cervera, que va exercir el càrrec entre maig de 2021 i octubre de 2022, asseguren que va donar «continuïtat a les greus irregularitats en la gestió i control de les prestacions socials durant l'any 2022»".

Després d'enunciar els càrrecs contra els exconsellers, Sallés escriu que "una altra de les bigues de la querella és el cas contra, a més dels exconsellers i de l'exsecretària general, Ester Sara Cabanes, exdirectora de la DGAIA entre 2018 i 2024. Així, l'escrit afirma que durant maig de 2020 i octubre de 2021 era la responsable de la direcció quan una menor de 12 anys, sota responsabilitat de la DGAIA i resident en un centre de protecció, «va patir abusos sexuals reiterats»". 

I: "«Durant aquest període», afegeix l'escrit, i «malgrat l'existència de fugues continuades, acreditades a través dels informes dels educadors socials que van actuar, conductes de risc i alertes del personal educatiu, no es van adoptar mesures eficaces de protecció i es va permetre la prolongació de la situació de desemparament»".

Una altra mostra de descontrol absolut i liberalitat total és el que està sortint a la llum en el judici a la família Pujol a l'Audiència Nacional.

"Jordi Pujol Ferrusola era persona “de confiança” a la constructora afectada pel cas 3%", assenyala un titular de La Vanguardia.

14 de gener, dia mundial de la lògica i de vestir la teva mascota, cosa que no té cap lògica. Dia internacional de l'estel i any nou ortodox.

Santoral: Fèlix de Nola, Daci, Eufrasi, Potit, Fermí de Gévaudan, Fulgenci bisbe i Nino.