Salvador Illa, se reúne con el presidente de ERC, Oriol Junqueras, a 9 de enero de 2026
Portades

Versions del finançament i 10 anys de la investidura de Puigdemont

El nou model suscita una encesa polèmica entre qui denuncia els privilegis catalans i qui al·ludeix als beneficis conjunts. De president a fugit, deu anys de peripècies

En portada: Els empresaris catalans beneeixen amb moderació el nou finançament autonòmic

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Res de nou sota el sol. Com era previsible, el model de finançament autonòmic presentat ahir per la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, suscita una gran divisió d’opinions. El Tendido 7 (Madrid) es posa les mans al cap, secció de vent i percussió contra l’agravi i l’afronta.

A la ciutat dels cercles, tot el contrari en termes generals. Les aproximacions a la notícia són més formals i contingudes. No és la fi d’Espanya. És més, Junts sosté que el nou model és més cafè per a tothom, la mateixa mandanga autonòmica amb Catalunya inserida en el règim comú, segons va afirmar Antoni Castellà.

Però hi ha una cosa en què coincideixen ambdues perspectives. El model té les mateixes opcions de ser aprovat i portat a terme que la tercera pista d’El Prat o el trasllat de l’Hospital Clínic. Són tants els requisits formals i parlamentaris que ha de superar un canvi de finançament que ara mateix ni cotitza que és un brindis al sol.

L’actual model va caducar el 2009, però és com aquells iogurts del fons de la nevera que segueixen allà des de la pandèmia sense que a ningú li importi.

"L’encaix a mida de Montero amb el finançament: blinda més diners a Catalunya, 'topa' a Andalusia i castiga Madrid", resumeix El Español en titulars. És a dir, el que ve a ser conegut com un pa com unes hòsties.

Al sumari s’explica que "La lletra petita de la proposta d’Hisenda dona diners extra a la Generalitat per pagar Mossos, presons i catàstrofes naturals".

El text és de Eduardo Ortega Socorro i Fernando Pastor i comença així: "El Govern ha presentat, per fi, la seva proposta de nou model de finançament autonòmic. Un sistema que està dissenyat com un vestit a mida per complir amb l’acord del PSOE amb ERC. Hi haurà ordinalitat però només en el cas de Catalunya. Això no es garanteix per a la resta de les autonomies, tal com indicava María Jesús Montero aquest divendres".

"D’aquesta manera, es limita la possibilitat que altres regions com Andalusia millorin la seva posició en el rànquing d’ingressos del nou finançament autonòmic. Un model que, a més, penalitzarà les baixades fiscals que promocionen territoris com Madrid".

"El nou model de finançament portarà que, el 2027 (quan s’espera que entri en vigor), Catalunya rebi uns 4.686 milions d’euros addicionals. Serà la segona regió que més fons nous rebrà i l’única que mantindrà l’exclusiu principi d’ordinalitat: serà la tercera regió que més rep i també la tercera que més aporta".

"És l’única que, segons Montero, té el seu lloc garantit. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda assegurava que "el model tendeix a l’ordinalitat", però admetia alhora que no serà una regla ferma".

"El millor exemple és el de Madrid. La Comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso serà la que més aporti al sistema. Tanmateix, no serà la que més rebi proporcionalment, quedant en segon lloc (el primer és per a Cantàbria)".

"Que Catalunya, passi el que passi, conservi el tercer lloc d’aportació i de recepció de fons al sistema de finançament, i que això no s’hagi de complir amb la resta, farà de límit per a les altres regions. En particular per a Andalusia, indiquen fonts coneixedores del sistema de finançament autonòmic".

"A més, Catalunya juga altres cartes per elevar el seu finançament. D’una banda, pot aconseguir diners extra si opta per rebre de forma directa el 5% de l’IVA generat per les pimes del seu territori, en lloc de rebre una transferència de l’Estat a partir d’aquests diners".

"El nou model també permet finançar de manera directa les competències no homogènies dels territoris amb recaptació de l’IVA. Aquestes competències en el cas de la Generalitat són nombroses. Mossos d’Esquadra i institucions penitenciàries, entre d’altres".

"Només aquests dos capítols van sumar gairebé 2.000 milions de despesa l’any passat. La possibilitat que s’obre ara és intercanviar aquesta despesa per un percentatge equivalent en la recaptació de l’IVA a partir de 2027 i durant cinc anys".

"Són opcions voluntàries per a totes les autonomies, però que a Catalunya li beneficien de manera extraordinària davant d’altres territoris amb menys dinamisme econòmic o menys competències cedides. Al seu territori es recapta el 22% de l’IVA de tot Espanya (més de 19.270 milions) i és el que més pimes té junt amb Madrid".

"A cop d’ull, és impossible calcular amb exactitud els diners extra que pot afegir la Generalitat a les seves arques. Però la recaptació per IVA creix des de 2023 a un ritme aproximat del 3,5% anual".

"En una zona turística líder a Espanya i amb l’alt índex de consum que té Catalunya, les primeres estimacions consultades entre diversos experts en finançament apunten que Catalunya podria elevar en més de mil milions els seus ingressos si millora la recaptació per IVA com en els darrers dos anys".

I: "Per si aquests diners es queden curts, la comunitat que presideix Salvador Illa es veurà beneficiada per rebre, també, bona part del fons per a catàstrofes naturals generades pel canvi climàtic. Dos terços dels mil milions que tindrà aquest fons seran per als territoris de la costa mediterrània. Tot això a partir d’uns criteris que encara són un misteri".

O sigui que tot avantatges per a Catalunya i problemes per a la resta de comunitats, sobretot en el cas de Madrid i la seva pràctica de rebaixar impostos.

A mode de resum i en la mateixa informació, els tres següents paràgrafs: "Amb el nou model de finançament autonòmic, Madrid rebrà uns 2.555 milions més el 2027, que és quan s’espera que estigui actiu (si rep el vistiplau del Congrés). Menys fons que Andalusia (4.846 milions), Catalunya (4.686 milions) i fins i tot Comunitat Valenciana (3.669 milions), en termes bruts".

"En termes relatius, les autonomies que més elevarien els seus fons amb el nou model serien, precisament, les que s’han considerat infrafinançades els darrers anys".

I: "És a dir, Múrcia (un 24,96% més de fons), Comunitat Valenciana (un 23,08% més), Castella-la Manxa (un 18,07% més) i Andalusia (un 17,99% més). Les segueix de prop en quart lloc Catalunya, amb un 17,52% més de fons".

Una altra versió. El País titula que "Illa defensa que el model de finançament no privilegia Catalunya i demana el suport de Junts".

Portada de El País (Espanya)

Al sumari s’insisteix: "El president diu que l’acord és just i solidari i suposa un salt qualitatiu i quantitatiu de l’autogovern".

La nota és de Àngels Piñol, Sergi Llanas i Dani Cordero: "El president català, Salvador Illa, ha defensat aquest divendres en un discurs al Palau de la Generalitat que la proposta sobre el model de finançament pactat amb el Govern no suposa un privilegi per a Catalunya i ha ressaltat que es tracta d’un model que respon a l’alçada del “pes històric, polític i cultural” i de la “riquesa i la solidaritat” que genera".

"El president ha precisat que el model suposarà 4.800 milions addicionals per a Catalunya i ha reclamat el suport de Junts, encara que sense citar-lo, perquè no bloquegi la seva tramitació al Congrés per ser validat".

"En una declaració institucional a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, Illa ha volgut solemnitzar l’acord després d’haver cedit aquest dijous el protagonisme al seu soci, el líder d’ERC, Oriol Junqueras".

"Amb un discurs en català i castellà -cosa poc habitual en les intervencions institucionals del president-, Illa ha afirmat que l’acord suposa un salt “qualitatiu i quantitatiu” en l’autogovern. El també líder socialista català ha afegit que en la negociació els ha guiat la millora de la vida dels catalans amb la mateixa convicció de contribuir a una Espanya “plural i solidària” responsabilitat” fent una proposta".

"“El nou model és més just, més eficient i més transparent. Catalunya obté els recursos d’acord amb la seva singularitat política, nacional i cultural”, ha afirmat. En el text en castellà, en què ha omès les xifres, Illa s’ha adreçat als ciutadans de la resta d’Espanya i ha assenyalat que Catalunya no demana privilegis, sinó que “fa propostes”, que seguirà sent “solidària”".

"Illa ha culminat les seves paraules confiant que prevalgui “la responsabilitat” a totes les forces i ha fet una crida perquè se situïn al costat de la “política útil i de les solucions, no del bloqueig i dels problemes”".

"Illa ha enviat també un missatge a Esquerra sostenint que ha fet “honor” als acords signats. El Govern creia que el pacte de finançament desbloquejaria la negociació dels pressupostos, però el fre a la recaptació de l’IRPF l’ha deixat en l’aire. Abans de pronunciar el discurs, s’ha reunit tant amb Junqueras com amb la líder dels comuns, Jéssica Albiach, socis d’investidura".

I: "Després de la trobada amb Illa, Junqueras ha reiterat en roda de premsa a la seu d’ERC la seva valoració positiva sobre l’acord i ha reivindicat el paper dels republicans com la “única formació” que ha treballat per aconseguir un finançament just. “És un bon acord per a tothom i dolent per a ningú. Aportarà més recursos als serveis públics, però res acaba aquí”, ha reconegut".

Les possibilitats que prosperi un prodigi així de bo per a tothom i dolent per a ningú serien zero o nul·les segons Sánchez. "El finançament, un regal a Illa i Junqueras que Sánchez pensa que no s’aprovarà", assegura El Confidencial.

Al sumari es diu que "El Govern és conscient que Junts el vetarà, però la Generalitat desbloquejarà els pressupostos autonòmics i ERC mantindrà els seus càrrecs intermedis a la regió, l’ajuntament i les diputacions".

Escriu Juan Fernández Miranda: "El debat obert després de l’anunci d’un acord entre el Govern i ERC per impulsar un nou model de finançament se centra en si tirarà endavant, ja que en aquest moment no compta amb els suports parlamentaris suficients i res fa pensar que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els aconseguirà".

"No obstant això, la jugada política impulsada per la Moncloa ja té diversos beneficis polítics concrets per a Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. "Ja veurem què passa amb el finançament, però de moment és un win win". No és només qüestió de polítiques, també importa el relat".

"Les fonts consultades en ambdós partits dibuixen un escenari en què, passi el que passi amb el finançament, ja s’ha desbloquejat la negociació dels pressupostos catalans. Aquest assumpte tenia Salvador Illa en una situació d’inestabilitat, ja que des de la seva investidura a l’agost de 2024 no havia aconseguit aprovar els comptes públics en cap exercici".

"L’única opció versemblant per a un govern en minoria com el d’Illa era aconseguir el suport dels seus socis d’investidura, ERC i els Comuns. Tanmateix, Esquerra va ser molt clara des del principi: no hi hauria negociacions de pressupostos, ni autonòmics, ni generals de l’Estat, sense un acord previ per al finançament".

"Dit i fet. Si Junqueras va anar al palau de la Moncloa dijous a reunir-se amb Sánchez, l’endemà va acudir al Palau de la Generalitat per trobar-se amb Illa, que després va rebre els Comuns. En sortir, la portaveu d’aquests, Jessica Albiach, va dir que no han començat les negociacions perquè els falta informació "sobre com s’estan complint els acords" en educació i sanitat subscrits el 2025. És a dir: comencen les negociacions".

I: "El context també és important per a Sánchez, perquè les comunitats autònomes del PP que es veien obligades a prorrogar pressupostos per segona vegada, Extremadura i Aragó, van decidir avançar les eleccions. Si a la incapacitat dels socialistes per aprovar els pressupostos s’hi sumava la del seu principal Govern autonòmic, els populars guanyarien un argument contundent per continuar desgastant Sánchez, en aquest cas per la via PSC".

Respecte als de Puigdemont, Fernández Miranda assenyala que "l’argumentari de Junts és clar, però ni de bon tros unànime. Entre els crítics hi ha els partidaris de tornar a posicions més pragmàtiques. "Són capaços de donar ordre de votar en contra perquè estan en aquesta dialèctica de confrontació mentre pacten llocs a la Comissió Nacional del Mercat de la Competència o a AENA", lamenten".

Portada de La Vanguardia (Espanya)

A La Vanguardia també s’accentua la dificultat perquè el model sigui un fet. "Més difícil que un miracle" s’intitula la peça que signa Jordi Juan, el director del mitjà.

Del seu text: "El protagonisme donat a Esquerra, amb la foto de Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa per oficialitzar aquest acord, és tot un regal per al relat de l’oposició".

"Com també era d’esperar, Junts va mostrar ahir el seu rebuig al model i va amenaçar de fer-lo descarrilar quan arribi l’hora de negociar-lo al Congrés. Ja se sap que el que és bo per a Esquerra és dolent per a Junts, i viceversa. El problema per a la formació de Carles Puigdemont serà explicar el seu rebuig a un sistema que suposa una clara millora per a les arques del Govern".

"La discussió, en tot cas, és si és suficient o no. Però és difícil discutir que un increment de 4.700 milions –gairebé un 12% del pressupost total de la Generalitat– no sigui vist com un avanç clar. L’alternativa de concert econòmic que pregona Junts és un brindis al sol".

I: "El Govern ha complert el seu compromís de presentar el projecte, en un context molt complex amb quatre eleccions autonòmiques en pocs mesos. Salvador Illa també ha pogut complir el seu i ja pot dialogar sobre els pressupostos de Catalunya amb ERC i els Comuns. Quadrar tots aquests interessos i presentar un model ambiciós que suposa millores per a la majoria de comunitats ha estat un petit miracle. Dit això, el procés que s’inicia ara fins a poder aprovar la proposta serà encara molt més difícil".

Més notícies. "La jutgessa del cas DGAIA demana als querellants «concreció» per iniciar la investigació", destaca un titular de El Món.

Al sumari s’indica que "Els denunciants veuen raons polítiques en la dilació de l’actuació judicial".

La informació és de Quico Sallés: "Primera reacció oficial a la querella presentada per l’escàndol de l’extingida Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Segons ha pogut saber El Món, la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona ha remès una diligència, amb data 29 de desembre i a la qual ha tingut accés El Món, en què demana als impulsors de la querella «concreció» dels fets que s’imputen a les persones que es sol·licita investigar".

"Una resolució que s’entén com una resposta a la petició d’impuls processal que ha presentat l’entitat signant de la querella, l’associació Guardians de la Innocència, una organització sense ànim de lucre dedicada a la protecció dels drets dels infants i la lluita contra l’abús infantil".

"El 17 de desembre, els serveis jurídics de l’entitat, dirigits per l’advocat Gonzalo Candela, van presentar un escrit reclamant que s’impulsés la querella i que es traslladés al ministeri fiscal. La raó de fons era que la querella estava registrada i oberta com a expedient al jutjat des del primer de juliol. Ara la jutgessa, Alejandra Gil, ha enviat una diligència als advocats de l’entitat per centrar la pilota".

I: "En concret, avisa que, de «manera prèvia a admetre a tràmit, si escau, la querella, així com resoldre sobre la personació, com a acusació popular i prèvia fiança, de la part querellant», els requereix perquè en el tràmit de cinc dies aclareixin els termes de la querella. Així, reclama «concretar quins fets -narració dels fets, així com temps i lloc- s’imputen a cadascun dels querellats. És a dir, als exconsellers Chakir El Homrani i Violant Cervera, l’exsecretari general de Drets Socials, Josep Ginesta, i l’exdirectora de la DGAIA, Ester Cabanes".

Efemèrides. Avui, 10 de gener de 2026, es compleixen deu anys del que a Vilaweb defineixen com "pas al costat de Mas que va fer Puigdemont president". És a dir, que ha passat una dècada des que Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat que acabaria sent intervinguda en virtut de l’article 155 de la Constitució.

Deu anys. No sembla que fos ahir, sinó al plistocè. Puigdemont semblava el cinquè Beatle. Allò sí que era una cabellera i no la d’Antoni Castellà. Així rememora l’esdeveniment Andreu Barnils: "El 10 de gener de 2016, avui fa exactament deu anys, el Parlament de Catalunya elegí Carles Puigdemont nou president de Catalunya. Puigdemont va rebre 70 vots a favor (els 62 de JxSí i 8 de la CUP), 63 en contra (Ciutadans, PSC, CSQP i PP) i 2 abstencions (dels diputats de la CUP Josep Manel Busqueta i Gabriela Serra). Avui, doncs, fa deu anys del famós pas al costat d’Artur Mas, que va acabar acceptant la voluntat de la CUP de votar un president de Junts però no Artur Mas. El president Mas va plegar i va passar el relleu a Carles Puigdemont".

Després de fer un recorregut pels principals fets del mandat de Puigdemont, Barnils assenyala que "avui, Puigdemont fa més de vuit anys que és a l’exili, viu a Waterloo, i la seva dona, Marcela Topor, i les seves filles, Magalí (18 anys) i Maria (16 anys), hi pugen tant com poden. Durant més d’un any, s’hi van instal·lar tots. Però ara només hi ha Puigdemont, a Waterloo, i la família hi va setmana sí, setmana no, si tenen temps, o bé caps de setmana i festius, si no en tenen tant. Els seus amics més íntims, com Miquel Casals i en Jami, també hi pugen sovint. En aquests anys, s’han mort els pares de Puigdemont, el marit de la cosina, i el seu padrí, Josep Puigdemont, ex-batlle d’Amer. Ell no ha pogut assistir a cap enterrament".

10 de gener, dia mundial de la gent peculiar. Santoral: Arconte, Petroni, Valeri, Melquiades papa, Pere Urseolo, Marcià prevere, Domicià, Gregori de Nisa, Agató papa, Pau eremita, Guillem abat i bisbe i Joan bo bisbe.