Sant Esteve indepe amb Junqueras de "cuñao"

Nadal independentista. Després dels disbarats contra Felip VI a la tomba de Francesc Macià, el concert de Sant Esteve al Palau de la Música, un dels epicentres de la corrupció política. A l'actuació de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau li va seguir l'apoteosi independentista, enguany amanida amb banderes palestines.

El Nadal a Catalunya és el que té. Caganers als pessebres, canelons a taula i gent cridant a favor de la independència al magnífic recinte modernista. La política no dóna treva ni tan sols en aquestes dates tan assenyalades. Polvorons i finançament singular. A alguna gent se li fa bola.

Una altra de les tradicions nadalenques catalanes és el discurs del president de la Generalitat, una peça retòrica que des que governa Salvador Illa ja no és un altre "must" indepe sinó que es dedica a enaltir els valors de la concòrdia, el consens i la prosperitat. 

"Illa demana 'humanisme, fraternitat i cooperació' en el discurs presidencial de Sant Esteve", destaca Crónica Global.

La peça és d'Àlex Cárcel: "'Humanisme, fraternitat, cooperació' i, parafrasejant el poeta català Josep Maria de Sagarra en el seu clàssic Poema de Nadal, 'fer el possible per ser homes de bona voluntat'. Aquestes han estat les peticions del president de la Generalitat, Salvador Illa, en el seu discurs institucional de Sant Esteve, en què també ha apel·lat a l''esperança' i al convenciment que el 2026 serà un any 'encara millor' que el 2025".

"La seva recepta, la de sempre: una prosperitat compartida basada en apostar pels serveis públics i una convivència democràtica 'en joc', al seu parer, a tota Europa. 'També necessitem empenta empresarial, talent creatiu i científic, esperit emprenedor, capacitat de treball i ambició moral', ha afegit des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat en el missatge retransmès per TV3 i Catalunya Ràdio".

Illa també va parlar dels immigrants subsaharians desallotjats a Badalona. 'Hem d'acollir i integrar les persones que ho necessiten, garantir el dret a l'habitatge, oferir ajudes socials a les persones vulnerables i garantir la dignitat i la seguretat a tots els nostres barris', ha advertit el president. 'La solució a les necessitats i reptes de Catalunya no és fer culpables les persones que menys tenen o a qui són diferents', ha prosseguit, en resposta a l'auge de l'extrema dreta".

"Partits com Vox o Aliança Catalana creixen en el tauler polític català, com va mostrar el darrer baròmetre del CEO, i la immigració se situa com una preocupació per a molts ciutadans. 'Sense humanitat ni solidaritat no es pot construir cap país ni cap societat', ha insistit al respecte, assegurant que 'l'empatia, la solidaritat i la responsabilitat són tres valors que ens defineixen, com s'ha demostrat'".

Paràgrafs després i a mode de conclusió, Cárcel assenyala que "més enllà de la institucionalitat del missatge, el compromís que el 2026 sigui un any decisiu porta marcant la línia discursiva d'Illa durant les darreres setmanes. Reptes majúsculs com el d'un nou model de finançament singular marcaran l'estabilitat del Govern en minoria, que celebra la seva determinació en matèries com habitatge però segueix sense pressupostos: la gran carpeta pendent d'aquest proper exercici".

Doncs d'aquesta carpeta en va parlar també ahir l'inclit president d'ERC, don Oriol Junqueras, qui va afirmar que sense traspàs integral de la recaptació de l'IRPF no hi haurà pressupostos ni a Madrid ni a Barcelona. Es va posar en pla "cuñao", aquell element de les taules nadalenques que segons Ignacio Vidal-Folch està a un pas de tenir un dia propi com les mares i els pares.

A El Nacional signen la peça al respecte Jordi Martín i l'agència Efe: "El líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha advertit als socialistes que concretar el model de finançament singular per a Catalunya no és suficient per seure a negociar els pressupostos catalans i estatals, sinó que també és 'imprescindible' avançar en el traspàs de la recaptació de l'IRPF a la Generalitat". 

"El president dels republicans ha reconegut en una entrevista amb EFE 'avanços' en la negociació del nou model de finançament, però subratlla que Pedro Sánchez i Salvador Illa no tindran comptes públiques sense el traspàs de l'IRPF, que també forma part dels pactes d'investidura signats entre republicans i socialistes".

Línies després s'explica que "Junqueras ha recordat que els socialistes 'han volgut negociar primer el model de finançament i després la recaptació de l'IRPF'. Per pressionar, ERC va registrar al setembre al Congrés dels Diputats la seva proposició de llei perquè Catalunya recapti l'IRPF".

"Una iniciativa que inicialment havia de presentar conjuntament amb el PSOE i que planteja la reforma de tres lleis —la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la que regula el finançament de les autonomies de règim comú i la llei de cessió de tributs— per permetre que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti l'IRPF. Finalment, però, els republicans van ajornar el seu tràmit parlamentari fins al 2026 per no 'distorsionar' les negociacions sobre el model de finançament. Així, 'si l'acord sobre la recaptació de l'IRPF triga més, la negociació pressupostària trigarà més', ha advertit Junqueras".

Són insaciables aquests republicans. Més política econòmica. "La quitança del FLA i la gran omissió de la Generalitat als inversors internacionals", assenyala un titular d'El Confidencial.

Al sumari s'especifica que "Una presentació per a inversors de la conselleria d'Economia ja anuncia la condonació del deute en el mecanisme de liquiditat per 17.104 milions. Però Puigdemont s'hi oposa".

Escriu Marcos Lamelas: "La Generalitat ja ha comunicat als inversors tenidors del seu deute públic que està en camí una quitança del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per valor de 17.104 milions d'euros. Ho va fer el passat mes de novembre a l'informe per a inversors que de manera periòdica emet el Departament d'Economia, que encapçala la consellera Alicia Romero". 

"És una presentació només en anglès que dóna compte de l'evolució de l'economia catalana i dels comptes públics de la Generalitat. El problema rau en què s'ha explicat aquesta expectativa sense comptar amb el suport de Junts, que planeja votar en contra d'aquesta iniciativa".

"Al final de l'informe es detalla un 'Avís legal' en què s'anuncia que 'aquesta presentació no inclou els efectes futurs derivats de l'assumpció per part de l'Estat d'una part del deute autonòmic originat per l'impacte negatiu del cicle econòmic. Això s'entendrà sense perjudici que el FLA pugui continuar funcionant com a sistema d'última instància en cas de situacions crítiques de mercat'".

"S'arriba a un detall molt exhaustiu, ja que es planteja que 'el 26 de febrer de 2025, el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va aprovar l'assumpció per part de l'Estat de 83.252 milions d'euros de deute contret amb les comunitats autònomes. En el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya, això suposarà una reducció del seu nivell de deute de 17.104 milions d'euros, segons l'acord de la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals de l'Estat i la Generalitat de Catalunya (CMAEF), que està subjecte a la seva aprovació legal definitiva'".

Lamelas assenyala a més que "fins ara aquest informe no havia inclòs aquesta addenda, encara que la quitança del FLA la va pactar fa dos anys Oriol Junqueras a canvi d'investir Pedro Sánchez president d'Espanya. En el cas de Catalunya, suposa reduir el total de deute de 90.700 milions d'euros a només 73.596 milions". 

I: "Un retall molt significatiu i una expectativa molt positiva per a una consellera com Alicia Romero, que ja ha mostrat la seva predisposició que la Generalitat torni a emetre als mercats de deute, tal com va explicitar el passat mes de març, sempre amb l'advertència que només es farà si la diferència de tipus amb el FLA ho fa interessant".

"És cert que, tal com mostra l'últim informe, la Generalitat és del tot dependent del FLA, que s'ha convertit en el seu principal creditor. El 84,4% del deute de la Generalitat catalana es deu al FLA i només el 2,7% es troba en mans dels bonistes. Això són 2.448 milions. L'informe per a inversors es destina sobretot a aquests bonistes. I en menor mesura als bancs, que ja cobreixen el 7% del deute públic català (6.349 milions)".

A El Mundo entrevisten Agustí Colomines, el dirigent de MES CAT, el partit d'esquerres inserit en el si de Junts.

La peça és d'Iñaki Ellakuría i porta aquest títol: "Agustí Colomines, diputat de Junts: 'Sánchez va cometre un error històric en enganyar Puigdemont'"

Aquí va una selecció de les preguntes i respostes més notòries:

Pregunta: Diu que l'espai progressista és central a Catalunya, però el nacionalisme està virant a posicions obertament xenòfobes amb Aliança Catalana. Una part de l'electorat de Junts dóna suport a aquest discurs d'Orriols.

Resposta: Jo distingiria entre la cúpula d'Aliança i la gent que s'aproxima a Aliança. La cúpula representa una esmena total al catalanisme, perquè aquest neix al segle XIX com una corrent modernitzadora, una societat urbana que era Barcelona i una expressió cultural que era la Renaixença. El que fa Aliança és el contrari: un país tancat, reduït, una mena de secta. No entenen que Catalunya és una societat oberta, amb gent que ve de molts llocs, i que has de pensar com integrar-les en un comú. Orriols agafa tòpics del carlisme; és molt etnicista.

P: No representa Aliança també una venjança contra les persones i els partits que van fracassar amb el procés?

R: La decepció de 2017 i la seva mala digestió, en comptes d'atribuir-se a una lluita clàssica en què fas un embat, perds i l'altre et reprimeix, molta gent culpa els partits independentistes. Existeix aquesta idea que tots anaven de farol i va ser un engany col·lectiu. Aquesta part de l'electorat desencantat és la que pot optar per Aliança prescindint de si són 'fatxes' o no, perquè és un vot de càstig, de decepció. Per això penso que és un vot conjuntural, com ho va ser Podem després del 15-M, que ha trobat en Orriols una candidata cridanera i reconeixible.

P: Com valora l'acord de Junts amb Sánchez i la posterior ruptura?

R: L'acord de Brussel·les amb el PSOE deia una cosa que era un pas molt important: el reconeixement del conflicte polític entre Catalunya i Espanya; que el Govern assumís el nostre relat polític i històric. Quan passa això, no pots pensar que t'està enganyant tot el temps, perquè això també tindrà un cost per a ell. Abans de signar l'acord, Puigdemont va consultar molta gent: professors universitaris, empresaris, juristes... El consens general és que s'havia d'aprofitar aquesta oportunitat. Per això crec que Sánchez és un gran irresponsable; el seu gran problema és que té més planta que cap, amb una única obsessió: mantenir el poder de qualsevol manera. No ha sabut aprofitar el seu moment en enganyar Junts. Ha comès un error històric perquè ha perdut una grandíssima oportunitat per generar un llarg període de debat i reforma del conflicte territorial. I això, evidentment, ens ha desgastat. Quan t'enganyen, et desgasta com a partit.

P: Sánchez insisteix ara en el model confederal, una Espanya 'plurinacional'... La mateixa idea que al seu dia va impulsar Zapatero...

R: La independència té moltes formes. Un país confederal fa que, pràcticament, les parts siguin independents. És una forma d'independència dins d'una interdependència global perquè estem a Europa. El problema bàsic és ostentar la sobirania: qui decideix sobre què. Però som conscients que Sánchez ara només demana el nostre suport.

P: La crisi del Govern de Sánchez ha recuperat en el PP de Feijóo la idea de pactar amb Junts. Ho veu factible?

R: Una de les diferències clares entre ERC i Junts és que ERC només es pot agafar a una mà perquè són molt ideològics. Nosaltres, com que no som ni serem aliats de cap partit espanyol, negociem amb el Govern de l'Estat mani qui mani, si això beneficia Catalunya. Nosaltres no tenim cap voluntat de reformar l'Estat ni de col·laborar en el seu govern.

Badalona. El País difon l'informe pel qual es va decidir el desallotjament dels immigrants de l'institut abandonat. 

"Cinc furts, tres 'molèsties', incendis i una baralla mortal: el document que va avalar el desallotjament de migrants a Badalona", s'anomena la peça que signa Jesús García Bueno.

Del seu text: "L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), va justificar el desallotjament de l'antic institut B9, on vivien més de 400 persones, per motius de seguretat i incivisme. Albiol va sostenir que els ocupants, migrants d'origen subsaharià, havien fet 'la vida impossible' als veïns del barri i eren, en la seva majoria, delinqüents". 

"L'Ajuntament va lliurar un informe que va ser decisiu perquè la jutgessa autoritzés el major desallotjament col·lectiu d'Espanya per la 'situació d'efectiu risc per a la seguretat col·lectiva'. El País ha accedit ara a aquest document de la Guàrdia Urbana en què es citen 14 incidents, tres d'ells vinculats a algun tipus de 'molèsties'".

"L'informe que va esgrimir la jutgessa recull incidents ocorreguts 'al voltant del número 691 del carrer Alfons XII (B9)' —als voltants del centre d'ensenyament ocupat des de feia més de dos anys— durant quatre mesos, entre agost i octubre de 2025. Els 14 episodis es presenten de forma cronològica, en una llista sense classificació temàtica, però es poden agrupar en tres grans tipus: molèsties als veïns (3), incendis i fogueres al carrer (3) i furts (5), a més de la mort violenta d'un resident a l'interior del B9 i dos successos sense rellevància".

Paràgrafs després, el text apunta que "fins i tot després del desallotjament i després de les crítiques per la manca de suport municipal, que ha deixat escenes de misèria absoluta a Badalona, l'alcalde ha insistit en criminalitzar els ocupants del B9. A l'interior de l'institut hi havia, ha dit en una entrevista, 'màfia, prostitució i drogues'. Res d'això consta a l'informe policial, encara que sí hi ha cinc al·lusions a furts: 'un detingut per furt d'aire condicionat', tres 'recuperacions de vehicle sostret' (no s'indica quins, però sí que a l'interior d'un d'ells hi havia una arma de foc; tampoc s'identifica possibles autors) i un 'furt de ciclomotor'".

I: "L'informe de la Guàrdia Urbana inclou dos episodis menors ('persona que porta instruments musicals' i [presència de] 'mitjans de comunicació al B9') i un de gravetat: una baralla que, a finals d'agost, va acabar amb la mort d'un resident de l'institut a mans d'un altre que, segons fonts de la investigació, patia problemes de salut mental. Portaveus dels residents al B9 havien denunciat la presència de persones amb aquests trastorns i havien demanat, sense èxit, l'ajuda de les Administracions".

27 de desembre, dia internacional de preparació davant les epidèmies. Santoral: Joan, apòstol i evangelista, Fabiola, Balderic, Dioscor, Asclepi, Filemó, Acuri, Gerard, Teodor i Teòfanes.