Any d'opes, crisi a Òmnium i l'independentisme contra el Rei

Temps de balanços i resums. S'acosta la fi d'any i comencen a proliferar les informacions sobre el més destacat del 2025, exercici de rima massa fàcil. L'OPA del BBVA contra el Banc Sabadell ha marcat l'any econòmic. Però hi ha hagut més operacions en el panorama econòmic català.

És el que explica una informació d'aquest mateix mitjà, Crónica Global, que recull fins a cinc operacions amb implicacions catalanes.

Però hi ha més notícies. Per exemple, la crisi d'Òmnium Cultural (de l'ANC de Lluís Llach ja ni se'n parla), a la qual la fi del Procés li està provocant un forat econòmic i funcional de grans dimensions.

Després, les singulars reaccions dels partits independentistes al missatge nadalenc del Rei. Oriol Junqueras i Jordi Turull van interpretar davant la tomba de Macià l'homenatge tradicional d'ERC i Junts al dia de la marmota. No han sortit del bucle del 2017 fins al punt que en comptes de parlar de l'últim discurs del monarca es van encallar en el del 3 d'Octubre d'aquell any, com si no hagués passat gairebé una dècada.

També es parla als mitjans de la Sagrada Família, que després de més d'un segle d'obres podria quedar gairebé acabada a l'estiu, quan es complirà el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, figura en ple procés de beatificació.

Per parts. "Les cinc opes que van impactar en la gran empresa catalana", assenyala el titular d'obertura del nostre diari. 

Al sumari s'abunda en el marc informatiu: "Des de l'intent fallit del BBVA per fer-se amb el Sabadell fins a l'exclusió de borsa de Catalana Occident, les ofertes de compra han estat les grans protagonistes de l'any".

Escriu Raúl Pozo: "L'exercici que està a punt de finalitzar ha estat pròdig en ofertes de compra sobre grans empreses catalanes. A les ja plantejades el 2024 al Banc Sabadell i Ercros, s'hi han sumat l'OPA d'exclusió de Catalana Occident i la de Naturgy sobre accions pròpies, amb la finalitat d'elevar la liquiditat del valor en borsa".

"De totes elles, la que més moviments borsaris i soroll mediàtic ha generat ha estat l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Formalitzada al maig de 2024, no ha estat fins a l'octubre de 2025 quan s'ha conegut un desenllaç en forma de fracàs estrepitós de l'entitat que presideix Carlos Torres".

"Des de les primeres setmanes de l'exercici, l'operació va començar a complicar-se per al potencial comprador. La cotització del Sabadell es va situar per sobre de la contraprestació inclosa a l'oferta; el mercat va començar a pressionar així el BBVA perquè millorés la proposta, cosa a la qual l'oferent es va resistir fins a última hora".

Crònica Global, 26 de desembre de 2025

"Abans que es decidís a fer el pas, l'aparició d'altres factors van complicar encara més una operació que no ha deixat de comptar amb l'oposició de la pràctica totalitat dels actors socioeconòmics".

"Entre ells, va destacar la intervenció del Govern després de l'aprovació de l'operació per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en Fase 2 i amb compromisos. L'Executiu va imposar severes condicions, que incloïen el veto a una fusió en un període de tres anys i a realitzar ajustos laborals relacionats amb l'operació".

"Les mesures de la Moncloa complicaven i retardaven els objectius econòmics del BBVA. Però no només el Govern, contrari a l'operació des del primer moment, va moure fitxa. També ho va fer el Banc Sabadell en acordar la venda de la seva filial britànica TSB al Banc Santander i el repartiment d'un dividend extraordinari de 2.500 milions d'euros al tancament de la transacció".

"Un nou estímul per convèncer els accionistes que rebutgessin l'oferta de l'entitat amb seu a Bilbao. La lleu millora del bescanvi proposat a l'OPA per part del BBVA va buscar, almenys, la via d'assolir un mínim del 30% i obrir la porta a una segona oferta per fer-se amb el control del Sabadell".

"L'intent va resultar en va. Tot just poc més del 25% del capital va decidir acceptar la proposta, cosa que va consumar el fracàs de l'abordatge a l'entitat catalana".

Segueix la peça amb més operacions: "També provinent de 2024 és el procés de presa de control de la química Ercros. Les ofertes de la portuguesa Bondalti i la italiana Esseco han competit per fer-se amb la totalitat de la companyia".

"Després de l'estiu passat, el grup lusità s'ha quedat en solitari en el seu interès per adquirir Ercros. Les severes condicions imposades per la CNMC en Fase 2 van fer desistir de l'intent a Esseco".

"En canvi, Bondalti ha acceptat finalment les condicions del regulador, que va decidir en el seu moment estendre el procés fins a la segona fase en considerar que les operacions suposaven un risc per a la lliure competència".

"L'empresa portuguesa sí que ha acceptat els compromisos acordats amb la CNMC, de manera que el camí per fer-se amb Ercros apareix molt més desbrossat".

I: "Al marge de les operacions de compra, també hi ha hagut lloc per a un altre tipus d'OPA. Una de les més cridaneres dels últims anys ha estat la llançada per Naturgy, ja que es tracta d'una oferta sobre accions pròpies".

Economia i Política. "Òmnium Cultural entra en crisi pel declivi del 'procés' i arrossega dos anys de pèrdues", destaca El Confidencial.

El text és de Marcos Lamelas: "Òmnium Cultural va ser un dels grans motors del procés a nivell social. Tothom recorda la figura de l'aleshores president Jordi Cuixart agitant els carrers el 2017 i fins a la seva condemna pel Tribunal Suprem i el seu mític al·legat de "Ho tornarem a fer" (Ho tornarem a fer)". 

"En el declivi del procés sobiranista, Òmnium es va alinear amb ERC i les seves postures més realistes i Cuixart se'n va anar a Suïssa. Però l'entitat ha quedat tocada en l'àmbit financer. Arrossega dos anys de pèrdues, acumulant números vermells de més de mig milió d'euros, segons consta a la memòria de l'entitat de 2024. Òmnium sempre ha publicat els seus comptes, cosa que no fan ni l'ANC ni el Consell de la República".

"Les raons de les pèrdues són dues. D'una banda, han caigut les quotes dels ingressos de socis, amb unes baixades del 3,7%, que suposen 300.000 euros menys d'ingressos per aquest concepte entre un any i l'altre. I, d'altra banda, les ajudes que dóna l'entitat a causes benèfiques o premis culturals, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, on en l'última edició els membres de l'associació van escridassar el president català Salvador Illa".

"A aquesta partida d''ajudes concedides i altres despeses' el 2023 s'hi van dedicar 319.000 euros de despesa, contra els 783.000 euros que es van desemborsar durant l'any següent, més del doble. Entre ells, 460.000 euros d'un concert solidari per la dana a València, que van anar íntegrament a ajudes als territoris afectats".

El Confidencial, 26 de desembre de 2025

"D'aquesta manera, el 2023 Òmnium Cultural va perdre 281.701 euros i el 2024 els números vermells van arribar als 251.062 euros, segons consta a la memòria de l'entitat. Tot i això, l'organització que presideix Xavier Antich és la més sanejada i més rica de totes les que van servir de paraigua a la causa independentista, amb un patrimoni net de 4,5 milions d'euros".

"Per tenir termes comparatius de la situació actual, cal tenir en compte que el 2020 Òmnium guanyava 499.947 euros i sumava un patrimoni net de tres milions d'euros. Ara perd, però en el fons és una associació molt més rica".

"Sobre l'entitat pesen diverses hipoteques de l'època dura del procés, com la creació de l'entitat belga Òmnium Civil Rigths Europa (Òmnium CRE), amb una activitat opaca i que en realitat no se sap a què es dedica. A Bèlgica, Òmnium CRE mai ha presentat comptes".

I: "Segons portaveus d'Òmnium, es tracta de dues entitats que no tenen res a veure i del tot separades. El president actual d'Òmnium CRE ASBL és Jordi Cuixart. I una de les persones a càrrec del dia a dia és Maria Pilar Vallès Casanova, consultora cultural vinculada a projectes d'Òmnium, mentre que Marta Garbassall exerceix d'administradora, segons consta al Registre Mercantil belga, que dóna compte de l'última assemblea d'aquesta entitat, celebrada el febrer de 2025".

Res a veure? Coses d'indepes. Com la desaforada reacció davant el discurs nadalenc de Felip VI, una peça d'oratòria destinada a no ofendre ningú. Però vet aquí els amics de l'estelada i les seves curioses interpretacions de la realitat.

"Turull veu 'surrealista' el discurs de Felip VI contra els extremismes: 'Ell va ser el més radical el 1-O'", assenyala El Nacional.

La peça ve signada per Berto Sagrera: "Jordi Turull ha qualificat de 'surrealista' el discurs de Felip VI contra els extremismes, ja que "ell va ser el més radical l'1-O"". 

"A l'ofrena anual a la tomba del president Francesc Macià —que va morir fa 92 anys, el dia de Nadal de 1933— al cementiri de Montjuïc, el secretari general de Junts ha apuntat que no va escoltar el missatge per televisió, però que sí li han explicat el contingut: 'Ens sembla surrealista que apel·lés a acabar amb els extremistes i amb la crispació, quan justament ell ha estat el més extremista i el que va ser més radical contra la convivència democràtica, quan el poble de Catalunya va voler expressar a les urnes la seva voluntat popular'".

"Al cap i a la fi, el Borbó 'va apel·lar a l'a por ellos judicial' en el discurs del 3 d'octubre de 2017, segons ha recordat Turull. 'Credibilitat zero', ha sentenciat, afegint que el seu partit se centra en 'ser dignes' del llegat del president Macià i de Pompeu Fabra —que també va morir un 25 de desembre, però de 1948—, ja que tots dos són 'fars i referents' en 'la lluita de Catalunya per la seva identitat nacional i la seva llibertat'".

Línies després Sagrera dóna compte de la peregrina idea de Junts de muntar una aliança estratègica amb ERC per aprofitar la debilitat del Govern i la crisi institucional.

L'autor d'aquesta informació és també qui signa la relativa a la reacció del líder d'ERC, que porta aquest titular: "Junqueras no vol saber res de Felip VI: 'Fa apologia de la violència i anima a apallissar demòcrates'"

Del seu text: "Oriol Junqueras no vol saber res de Felip VI. A l'ofrena anual a la tomba del president Francesc Macià, el president d'ERC ha rebutjat valorar el discurs del Rei i s'ha limitat a dir que 'és un dels pocs caps d'Estat europeus que fa apologia de la violència i aplaudeix i anima a apallissar els demòcrates que van a votar', en referència al referèndum del primer d'octubre de 2017".

I: "Aleshores, el pensament tant d'ERC com de Junqueras no està amb Felip VI, sinó 'amb les famílies que celebren la festa, les que ho fan amb molta alegria i també les que tenen dificultats'. És per això que també ha volgut traslladar un 'missatge d'esperança', afirmant que els republicans sabran 'treballar i lluitar perquè Catalunya cada cop tingui més força, més recursos i més competències per posar-los al servei de la salut, el transport i l'habitatge'".

De tornada a la realitat, El País repara en les obres de la Sagrada Família, la gran basílica barcelonina. "La Sagrada Família mira al 2026: l'any que culminarà la seva torre més alta i celebrarà el centenari de Gaudí" s'anomena la peça que signa Clara Blanchar.

El País, 26 de desembre de 2025

El text comença amb el calendari: "Desembre: ja són a Barcelona els dos braços que falten de la torre de Jesús de la Sagrada Família. Novembre: ja s'han col·locat els dos primers braços, l'esquelet de ferro dels quals es construeix a Alemanya. Octubre: el temple arriba als 167,5 metres i ja és l'església més alta del món, superant la catedral d'Ulm (Alemanya), que fa 161,5. Setembre: el temple demana al Vaticà que el Papa assisteixi a la missa del centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí, el 10 de juny de 2026". 

"Falten dos, màxim tres mesos perquè acabi la construcció de la torre de Jesús de la Sagrada Família. Després caldrà retirar les bastides circulars que l'envolten perquè llueixi abans de les festes de juny. I en un frenesí que recorda el minut i resultat d'un partit, hi ha notícies cada poques setmanes".

"La mida del remat de la torre més alta és gegant: 29 metres d'alçada, l'equivalent a un edifici de vuit pisos. La base fa 12 metres i la creu tridimensional de quatre braços, 17 metres. Cada peça pesa gairebé 13 tones: si l'estructura es construeix a Alemanya, el revestiment ceràmic el produeix la família Cumella de Granollers, i el vidre, la barcelonina Cricursa". 

"De la creu que la culminarà, ja s'ha col·locat el peu, dos dels braços, i els altres dos esperen als peus de l'obra per ser aixecats a la tornada de les vacances de Nadal. No hi ha data, sempre depèn de la meteorologia. Cal que hi hagi una finestra de bon temps, perquè es col·loquen de dos en dos per part d'especialistes d'un col·lectiu de persones que treballen a les obres que supera les 130 persones". 

"Quan estigui acabada en vertical, la Sagrada Família mesurarà 172,5 metres, una mica menys que la muntanya de Montjuïc de la ciutat (177 metres): Gaudí no va voler superar en alçada 'una obra creada per Déu'".

Blanchar també explica que la Sagrada Família es va començar a construir el 1882 (per tant, porta 143 anys d'obres) i explica que està per veure "com acaba la controvèrsia de la Façana de la Glòria, teòricament el principal accés al temple, al carrer de Mallorca, sobre el qual la Junta Constructora assegura que Gaudí va dibuixar una escalinata d'accés que obligaria a enderrocar edificis de veïns". 

"Per ara, la junta ha convocat un concurs per la façana en vertical, mentre negocia amb l'Ajuntament una sortida a la qüestió de l'escalinata. Fa uns anys, el temple va comprar els antics magatzems del carrer de Mallorca, un moviment que facilitaria la construcció de nous habitatges si acabés sent necessari. El que l'Ajuntament ha deixat clar en diverses ocasions és que, si cal expropiar habitatges i construir-ne de nous, ha de ser el temple qui n'assumeixi el cost".

Esports i Tradicions. Ahir es va celebrar la tradicional Copa Nadal a les aigües del port de Barcelona. De La Vanguardia: "Guillem Pujol (CN Mataró), amb un temps d'1:48, i Laura Rodríguez (CN Barcelona), amb 2:02, van polvoritzar aquest dijous els rècords històrics de la tradicional Copa Nadal, disputada a les aigües del port de Barcelona".

"Pujol, que l'any passat ja es va convertir en el nedador amb més triomfs de la història de la prova, va tornar a superar-se. El català va completar els 200 metres del recorregut —amb gir a una boia situada als 100 metres i sortida i arribada davant de l'estàtua de Colom— en 1:48".

Línies després s'explica que "Al marge dels nedadors d'elit, la 116a Copa Nadal va tornar a mostrar el seu enorme arrelament popular en reunir 403 nedadors, 137 d'ells dones, en la tercera major participació de la seva història en la prova d'aigües obertes més antiga d'Espanya i una de les més longeves d'Europa".

26 de desembre, dia mundial de la boxa. Santoral: Esteve, Dionís papa, Eutimi, Arquelaus, Zenó bisbe i Zósim papa.