Novetats a les dretes de tot signe i condició. Carles Puigdemont obre pas a una generació de dones fortes, almenys en aparença. El futur de Junts passa per Míriam Nogueras i Mònica Sales, dos perfils complementaris.
A Vox, Júlia Calvet, exlíder de S'ha Acabat!, substitueix Javier Ortega Smith, un dels fundadors del partit, a l'executiva que pasturen amb mà de ferro Santiago Abascal i Ignacio Garriga. Com és habitual en el funcionament opac del partit, ningú sap per què ha caigut en desgràcia Ortega Smith, l'acusació particular en el judici del procés.
Més moviments dretans, molt dretans. Sílvia Orriols, la política de moda a Catalunya i de qui es parla a la resta d'Espanya, va intentar convèncer Jaume Giró perquè assumís la candidatura d'Aliança Catalana per Barcelona.
Hi ha més notícies tot i ser 25 de desembre. Per exemple, un brot de grip aviària en una granja avícola de Lleida. Mala notícia per al sector. Caldrà sacrificar tots els ocells. La part positiva és que, com en el cas de la pesta porcina, el consum de carn de pollastre i d'ous de gallina no presenta riscos, segons diuen els experts.
A l'espera que aquest matí hi hagi el tradicional homenatge a Francesc Macià (que va morir d'una apendicitis i no afusellat) al cementiri de Montjuïc, Puigdemont per a les Últimes Nadals a Waterloo, segons un titular d'aquest mateix mitjà, Crónica Global.
Al sumari s'explica que "Carles Puigdemont afronta el seu novè Nadal fora d'Espanya mentre ja dissenya el seu retorn. La incògnita passa per si continuarà liderant Junts quan torni i comprovi que bona part del seu públic li ha girat l'esquena".
El text és d'Àlex Cárcel i comença així: "Carles Puigdemont afronta unes noves Nadals a Waterloo amb el convenciment que seran les últimes a Bèlgica des que va fugir al maleter d'un cotxe, sense avisar ni tan sols els seus consellers, el 27 d'octubre de 2017 a causa del procés. Així ho adverteixen fonts molt properes a l'expresident de la Generalitat, encara que defugin l'optimisme en públic".
"L'informe de l'advocat general de la UE respecte a l'amnistia –que sol coincidir amb la resolució del TJUE, prevista al febrer– obre la porta a un retorn sobre el qual el Tribunal Suprem tindrà, un cop més, l'última paraula. I Junts ja treballa en el canvi d'etapa que suposarà l'aterratge del seu líder, que no només no té clar el seu futur més enllà dels primers mesos, ja que la decisió sobre si continuarà a la primera línia política o no la prendrà aquí".
"La intenció és que la seva arribada al Parlament –on l'espera, vacant, l'escó del cap de l'oposició– sigui "solemne". La majoria progressista de la Cambra, tan diferent de la que l'expresident va conèixer, hi està d'acord, sigui quin sigui el to de Puigdemont en el seu primer discurs, presumiblement dur amb l'actual Govern. Comptarà per als tempos amb la complicitat de Josep Rull, votat per l'independentisme com a president de la Mesa precisament amb aquest objectiu".
Segueix la nota: "Si no hi ha eleccions generals, Puigdemont pretén prendre's uns mesos per redescobrir el territori. El seu propòsit és reunir-se amb militants, alcaldes i representants socials i patronals de tot tipus a les quatre províncies, en una ruta abocada a la constatació, com ja li va passar a Oriol Junqueras en sortir de la presó, que no se'l recorda amb l'heroïcitat que espera. I que Catalunya ha canviat molt des que va marxar".
"Tot i que Junts no ha guanyat mai unes eleccions, el partit sí que va gaudir d'un sòlid suport durant els primers anys posteriors al referèndum il·legal de l'1-O. I aquella inèrcia li va donar un bon resultat tant el 12M, amb 35 escons al Parlament tot i la pèrdua de la majoria absoluta independentista; com el 23J, amb set diputats a Madrid que continuen sent decisius per a la governabilitat d'Espanya després de la ruptura de Perpinyà i els posteriors intents de reconciliació amb el PSOE".
"Les enquestes, però, marquen el destí contrari. I és que Aliança Catalana (AC) ja superaria Junts en intenció de vot, caient els postconvergents fins als 19-20 diputats, segons l'últim baròmetre del CEO. I obrint les portes a la dissidència, encara tímida, entre les seves files. La seva figura ja no genera unanimitat dins del partit, i les eleccions municipals de 2027 seran una prova decisiva per al projecte, que es mou a expenses dels plans de l'expresident".
"De moment, Junts ha reestructurat el grup parlamentari apartant Albert Batet, que ocupa ara una direcció adjunta de nova creació. Mònica Sales i Salvador Vergés han assumit les regnes a la Cambra catalana; i la figura de Míriam Nogueras, líder a Madrid, guanya protagonisme a les televisions i a les travesses successòries. Molts creuen que podria ser un bon antídot contra la líder d'AC, Sílvia Orriols, sempre que Puigdemont opti per fer un pas al costat".
"També, en consonància amb les dretes tradicionals que veuen perillar el seu espai, han adaptat el seu discurs al context que situa la immigració descontrolada com una preocupació social de gran calat. Malgrat la distància que pretenen marcar amb l'extrema dreta, al gener presentaran un pla amb propostes que assumeixen bona part de les seves tesis en la matèria. Una demanda dels alcaldes de la formació, encara que no tant del seu electorat burgès".
I: "Excel en mà, l'empresariat català –que tot i la seva bona sintonia amb Salvador Illa, continua orfe d'una dreta catalana com la d'abans– demana no jugar amb l'arribada de mà d'obra. Insisteixen en un catalanisme integrador com el que postulava Convergència i Unió, i esperen que el retorn de Puigdemont serveixi per deixar enrere el procés i articular nous plantejaments. Especialment en l'àmbit econòmic, on Junts no ha estat tot el liberal que esperaven".
Un partit sense lloc per a Jaume Giró tenia de liberal just el mínim. Atenta a les oportunitats del "mercato", "Orriols va oferir a Giró ser candidat per Barcelona per 'captar vot de Convergència' i treure's l'etiqueta de 'xenòfoba'", assegura un titular d'El Mundo.
Al sumari s'aclareix que "El líder del sector crític de Junts i exconseller de la Generalitat va rebutjar Aliança Catalana en no veure la immigració de la mateixa manera".
És a dir, que li va fer un favor al seu antic partit. Escriu Víctor Mondelo: "Orriols treballa amb un plantejament ambiciós, la qual cosa explica que, tal com ha pogut saber El Mundo, oferís al líder del sector crític de Junts, Jaume Giró, encapçalar la seva llista per a la Ciutat Comtal amb la doble intenció de comptar amb un candidat de garanties i de minvar les opcions del partit del pròfug arrabassant-li el màxim exponent de la seva ala possibilista, la més propera als postulats de l'antiga Convergència".
"Segons confirmen fonts d'Aliança Catalana a aquest diari, van oferir a Giró liderar la seva candidatura a Barcelona a principis d'octubre, un mes després que el també exconseller d'Economia de la Generalitat abandonés l'Executiva de Junts i lliurés la seva acta de diputat al Parlament al·legant que «les orientacions actuals del partit no coincideixen amb la manera que convé i necessita el país», és a dir, per diferències insalvables amb Puigdemont i el seu full de ruta".
"Els d'Orriols van argumentar a Giró que el seu fitxatge els permetria «eixamplar la base» electoral d'Aliança Catalana i «captar molt exvotant de Convergència». El 2023, Junts va aconseguir convèncer aquest electorat amb Xavier Trias com a candidat, cosa que li va permetre guanyar les eleccions amb 11 regidors, tot i que el pacte entre el PSC, el PP i els comuns va conduir, després, el socialista Jaume Collboni a l'Alcaldia. L'aura convergent de Trias, que va amagar tant com va poder les sigles de Junts durant la campanya, va ser determinant per aconseguir el seu agredolç triomf".
Continua la peça: "«Qui podria dir que Aliança és d'extrema dreta i xenòfoba amb Giró com a candidat?», reflexionen fonts de la nova formació separatista, evidenciant la intenció de modular el seu discurs i blanquejar el seu biaix de tints racistes per passar de ser una formació independentista residual a una capaç de concitar majories".
"No obstant això, Giró va declinar la proposta d'Aliança Catalana perquè, precisen fonts de la formació d'Orriols, «no vèiem de la mateixa manera el tema de la immigració». El també exdirectiu de La Caixa no ha trencat el carnet de Junts; continua sent militant de base, fet que desconeixien els negociadors d'Aliança Catalana".
I: "Després de rebre el no de Giró, Orriols està sondejant el publicista que va liderar la campanya de Joan Laporta per tornar a la presidència del FC Barcelona, Lluís Carrasco, tal com va revelar El Mundo la setmana passada. Exdirector de màrqueting de TV3 i de la cadena radiofònica RAC1, i recentment cèlebre per idear per a Laporta la gegantina lona col·locada al costat del Santiago Bernabéu amb la qual va promocionar la seva candidatura a la presidència blaugrana, és nét del dirigent nacionalista Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil, i un declarat independentista amb domini de les xarxes i presència a les tertúlies esportives".
Més notícies. Retrat de Júlia Calvet a El País. "La diputada més jove del Parlament escala políticament sostinguda per un discurs abrasiu i sense esquivar l'ofensa", destaca el sumari d'una informació en què s'explica el seu ingrés a l'executiva de Vox en substitució, ni més ni menys, d'Ortega Smith.
La peça és de Marc Rovira i comença així: "L'ingrés de la barcelonina Júlia Calvet a la direcció nacional de Vox en substitució de Javier Ortega Smith, relegat per la cúpula del partit ultra, confirma l'ascens de la diputada catalana en el quadre de comandaments de la formació d'extrema dreta i suposa un altre acceleró a una carrera política precoç però elèctrica: la seva fotografia asseguda a la Mesa del Parlament de Catalunya, a l'estiu de 2024 durant la investidura de Salvador Illa, va arribar abans que la de la seva graduació en Dret a la Universitat Pompeu Fabra".
"Té 24 anys i és la diputada més jove del Parlament, on diverses de les seves intervencions les pronuncia darrere d'unes grans ulleres de muntura de pasta que delaten problemes de vista. Però els seus discursos amanits i punyents avalen que aquesta mirada apunta lluny. I a la dreta".
"“Pàtria i família” són els principis que marquen el rumb de Júlia Calvet Puig. Cognoms d'indiscutible catalanitat de pura raça i un entorn familiar que s'ha relacionat amb el nacionalisme identitari. “Espanya per sobre de tot” proclama ella per si de cas, a l'encapçalament de les seves xarxes socials".
"Durant una entrevista a RTVE va arribar a acusar de “assassí” Lluís Companys, el president de la Generalitat que va ser afusellat pel franquisme. En el mateix espai, a preguntes de Lluís Falgàs, el degà de la informació política catalana, la diputada de Vox va acusar el president Pedro Sánchez de ser “el cap d'una organització mafiosa”".
"Quan Júlia Calvet era encara més jove es va convertir en la portaveu del col·lectiu ‘S’ha Acabat!’ [’S'ha acabat!’], des d'on es va posicionar obertament contra el nacionalisme català i va declarar que “a la universitat no hi ha neutralitat ideològica ni llibertat”. Mentrestant, les dades reflecteixen que l'ús del català a les etapes de formació acadèmica cau en picat".
I: "El seu discurs sol romandre a la corda fluixa del respecte i l'ortodòxia, quan no es precipita directament al buit. El Parlament li ha obert un expedient per vulnerar el codi de conducta, un èxit que comparteix amb el seu company de partit Joan Garriga i amb la líder de l'extrema dreta independentista Sílvia Orriols".
Badalona. L'Església, contra l'alcalde, Xavier García Albiol. "Un centenar de rectors i entitats religioses retreuen a Albiol la seva actuació amb els desallotjats de Badalona", destaca El Diario.
Del text, sense signatura, de la informació: "Més d'un centenar de capellans i col·lectius religiosos de tot el país han signat un manifest en què critiquen l'actuació de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, en el desallotjament de més de 400 migrants d'un institut abandonat a la ciutat".
"No es pot parlar de seguretat quan es fabrica exclusió”, resa el manifest, que publica elDiario.es. “No es pot governar fomentant la por i assenyalant l'estranger com a problema”".
"Els signants denuncien que, “emparant-se en la llei”, tant Albiol com “les institucions” han “abandonat directament els pobres”. “No es pot invocar l'ordre mentre es destrueix la vida”, afirma el text, que qualifica de “negació de la dignitat humana” el que ha passat a Badalona durant la setmana passada".
"El comunicat critica durament que s'expulsés els 400 migrants que feia temps que ocupaven aquest espai “davant l'absència d'alternatives habitacionals” des de 2023 i se'ls deixés al carrer “en ple hivern” sense cap lloc on anar".
I: "Sobre les protestes ciutadanes que van impedir acollir part d'aquests desallotjats en una parròquia de Badalona, el manifest retreu el “racisme” i la “xenofòbia” dels veïns que, en lloc d'ajudar els desallotjats, van sortir al carrer per “expulsar” i “blindar” els seus privilegis".
Nova alerta sanitària. Aquesta vegada és la grip aviària. Del text d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia: "El Govern de la Generalitat ha activat l'alerta sanitària després de detectar un cas positiu de grip aviària en una explotació avícola de la província de Lleida, pendent de confirmació oficial per part del Ministeri d'Agricultura. El fet comporta el sacrifici de tots els animals".
"La granja afectada és una explotació de gallines ponedores. Les mesures de prevenció, que es podrien aixecar en un mes si no es detecten més casos, inclouen també restriccions de moviment en un radi de deu quilòmetres de la granja i vigilància reforçada en un radi de tres quilòmetres. Els ramaders afectats rebran una comunicació. Tant el Govern com les organitzacions agràries han ressaltat que el consum d'aquesta carn és segur".
"Una de les dades més rellevants és que no existeix cap altra explotació avícola dins del radi d'1 quilòmetre de la granja afectada, cosa que facilita de manera significativa la contenció de la malaltia. A més, no s'han produït moviments d'animals des d'aquesta explotació".
"El Govern ha activat immediatament els protocols previstos, inclòs el sacrifici sanitari dels animals de la granja afectada. Paral·lelament, els equips veterinaris del Departament ja s'han desplaçat a les explotacions situades als radis de 3 i 10 quilòmetres per dur a terme les anàlisis i controls corresponents".
"El conseller Òscar Ordeig ha destacat que es desconeix l'origen del brot de la malaltia, que és molt contagiosa entre aus, però que no té cap impacte en la carn de pollastre ni en els ous i es coneixen molt pocs casos de transmissió a humans. Tot indica que el contagi ha pogut produir-se per contacte amb un ocell salvatge, ja que aquest és el mode més habitual de transmissió".
"Actualment, a Espanya hi ha 14 focus de la malaltia actius, segons ha explicat Ordeig, que ha recalcat la importància de prendre totes les mesures establertes als protocols ja que és “molt contagiosa, molt mortal i d'eradicació obligatòria”, però sense caure en l'alarmisme".
I: "La grip aviària és una malaltia infecciosa causada per virus gripals de tipus A que afecta principalment les aus. Els casos de transmissió a persones són molt excepcionals i només s'han detectat en situacions d'alt contacte directe amb aus infectades en l'àmbit laboral".
25 de desembre: Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist. Mare de Déu del Betlem. Anastàsia i Eugènia.
