"Doneu al Cèsar el que és del Cèsar" va dir Jesús als fariseus i als herodians. La frase no sembla difícil d'interpretar, però el president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, se la va saltar a la torera aquest passat diumenge en una entrevista a La Vanguardia.
El substitut del cardenal i arquebisbe de Barcelona José Luis Omella va creuar la barrera entre l'Església i els afers mundans advocant per una qüestió de confiança, moció de censura o noves eleccions. Argüello no parlava dels assumptes de sagristia, sinó de la política espanyola.
A corregir l'excés del president de la Conferència Episcopal n'ha sortit un altre prelat, l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, qui reclama prudència al seu col·lega perquè "l'Església no es pot identificar amb cap opció política concreta".
Precís encert. Segur que el mateix Planellas no deixaria ara que li col·loquessin una estelada dalt del campanar com sí que ho va permetre quan era un humil rector a la localitat empordanesa de Jafre. I és que en aquells anys del procés, la majoria de les torres de les esglésies de poble lluïen la bandera independentista sense que això suscités la més mínima contradicció. Els rectors feien el que demanaven els feligresos i punt.
Però els temps han canviat i a Planellas, com a molts altres, els sembla que els bisbes no s'han de ficar en política.
De la nota sobre la intervenció de l'arquebisbe català a La Vanguardia: "“Crec que hem de ser molt curosos a l'Església amb dir que cal anar a noves eleccions o que cal fer una moció de censura”. El president de la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa els bisbes catalans, recorda en aquest sentit, que la constitució pastoral Gaudium et spes (Alegria i esperança) determina que “l'Església no es pot identificar amb cap opció política concreta, no està lligada a cap sistema polític”.
La informació del citat mitjà segueix així: "Planellas adverteix a més que cal “distingir clarament entre les accions que els creients fan en nom propi com a ciutadans, i és molt legítim que un cristià pugui dir el que ha dit l'arquebisbe Argüello”, del que “es faci o es digui en nom de l'Església o en nom dels diversos pastors de l'Església”. “Per tant, jo seria molt prudent a l'hora de fer aquestes afirmacions i crec que van més enllà del que pot afirmar, o el que pot dir, un arquebisbe en aquest sentit”, subratlla".
"Respecte a les declaracions d'Argüello sobre la necessitat d'una reforma de la Constitució per aclarir l'article segon, l'arquebisbe de Tarragona assenyala que encara que el president de la Conferència Episcopal posa “l'èmfasi” en què la nació espanyola té la sobirania, “com diu el concili provincial tarraconense de 1995, hem de subratllar l'existència de la nació catalana, que exigeix una adequada estructura jurídica política que faci viable els drets, aquests trets nacionals que té Catalunya”".
I: "Tanmateix, puntualitza que “la forma concreta més apta per al reconeixement d'aquesta nacionalitat o de les altres nacionalitats que pugui haver-hi a l'Estat espanyol, amb els seus valors i prerrogatives, correspon directament a l'ordenament civil i una vegada més no és l'Església la que ha de dir com s'ha de desenvolupar aquesta realitat”".
Vaja, i si no és l'Església qui ha d'opinar, a què treu cap que el concili tarraconense del 95 es fiqués en aquest camí de la "nació"?
Potser és que Planellas adverteix amb suma nitidesa la palla a l'ull aliè, però no la biga al seu.
Més notícies. A El Periódico expliquen que "Catalunya estudia recórrer de nou al finançament privat per construir presons".
És una història de J. G. Albalat que comença així: "El Govern està estudiant que la construcció de les noves presons catalanes es faci en règim de dret de superfície, segons ha pogut saber El Periódico. Aquesta fórmula, utilitzada en època dels governs tripartits, suposa la cessió dels terrenys a una empresa o a un grup d'empreses perquè aixequin el nou edifici assumint elles el cost de l'obra, incloent-hi l'explotació i el manteniment durant el període de temps fixat (el que és habitual en presons és que aquest període sigui de 30 a 32 anys). A canvi, l'Administració els paga una quota anual per cadascun dels recintes".
"Transcorregut aquest termini, el complex passa a ser de titularitat pública, en aquest cas de la Generalitat. L'avantatge d'aquesta fórmula és que l'Executiu català no ha de desemborsar de cop el cost de la construcció, ja que és una empresa privada la que fa la inversió".
"Aquest sistema es va utilitzar entre el 2003 i 2008, durant els dos governs tripartits d'esquerra encapçalats per Pasqual Maragall primer i José Montilla després. Sota aquest model es van construir cinc presons: Brians 2 (Sant Esteve de Sesrovires), Joves Quatre Camins (La Roca del Vallès), Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), Puig de les Basses (Figueres) i Mas d'Enric (El Catllar, a la comarca del Tarragonès)".
"La quota anual que ha de pagar la Generalitat per aquestes cinc instal·lacions és de 57,90 milions d'euros. La partida més important de fons públics se l'enduen els centres de Mas d'Enric (15,60 milions) i Puig de les Basses (14,70 milions)".
"Actualment a Catalunya hi ha nou presons, a les quals s'han de sumar quatre centres de règim obert (els reclusos només estan obligats a estar-hi unes hores, normalment per dormir), el Pavelló Hospital Penitenciari de Terrassa i la Unitat Hospitalària Santa Maria, a Lleida. Amb l'excepció de les cinc esmentades, la resta són 100% titularitat pública".
"A la Zona Franca de Barcelona s'està construint un nou centre de règim obert, finançat per la Generalitat, i al mateix districte hi haurà la nova presó de dones de Barcelona, que substituirà la de Wad-Ras. El Govern està analitzant si aquesta presó es construeix ja amb el sistema de dret de superfície, segons avancen a aquest diari les fonts consultades".
"Aquesta fórmula es va començar a emprar per construir presons a Catalunya "en un moment en què van confluir diverses circumstàncies adverses que impedien garantir les condicions de seguretat i convivència als centres penitenciaris" catalans, explica Maria Pérez, directora general de Gestió d'Infraestructures de la Conselleria de Justícia".
"En concret, apunta aquesta experta, es va produir un "creixement sostingut de la població interna davant la qual no es disposava de places suficients sense haver de massificar l'ocupació de les cel·les. A això s'hi va sumar l'estat de "degradació" d'alguns recintes, alguns d'ells amb més de 100 anys d'història, i un "manteniment precari". Aquesta "obsolescència funcional", sosté Pérez, impedia disposar d'espais adequats enfocats a la reinserció dels interns".
I: "Per solucionar aquesta situació de la manera més àgil possible, el Govern va optar pel règim de dret de superfície, que també es va utilitzar per construir de manera ràpida moltes comissaries dels Mossos d'Esquadra i edificis judicials. Aquests contractes d'adjudicació van permetre, segons la directora general de Gestió d'Infraestructura, disposar de centres penitenciaris en "un termini de temps assumible", de "gran qualitat constructiva i adequat funcionament"".
"A més, les condicions de manteniment d'aquestes presons es van dissenyar sota criteris de màxima exigència per poder disposar d'espais en perfectes condicions d'ús i en funcionament permanent, qüestió que es tradueix en un estat de conservació òptim", descriu Maria Pérez".
Societat. "La sobrepoblació de senglars reobre el debat sobre el llop: 'Incompatible amb la ramaderia' davant del 'deure ètic de recuperar una espècie autòctona i depredadora'", destaca un titular d'El Mundo.
La informació ve a tomb de la pesta porcina africana i porta la signatura de Gerard Melgar: "Opinions diametralment oposades, les de ramaders i conservacionistes, tornen a sonar aquests dies en el rerefons de la crisi pel brot de pesta porcina africana (PPA) a Barcelona. I el protagonista no és altre que un animal emblemàtic de la fauna peninsular: el llop".
"Com si es tractés de l'esquema de la cadena tròfica, el virus de la PPA ha posat sobre la taula la necessitat d'abordar la sobrepoblació de senglars i aquest debat n'ha reobert un altre, amb arguments encesos de partidaris i detractors, sobre el paper que podrien jugar superdepredadors com els llops en el control dels porcs salvatges".
"Un debat que arriba a Catalunya just un mes després que els Agents Rurals de la Generalitat confirmessin la troballa de la primera manada d'aquesta espècie a la regió en tot un segle. Una família formada per dos adults i tres cadells en una zona entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a Girona".
"Aquesta troballa significa un canvi de paradigma respecte a la, fins ara, presència residual i solitària d'exemplars de Canis lupus als boscos catalans. El procés de retorn del llop a la regió va tenir el seu moment inicial fa 25 anys, amb l'aparició d'un individu aïllat al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es tractava d'un llop de llinatge italià procedent de França".
"En anys posteriors, han estat observades unes poques desenes d'exemplars, la majoria d'ells sense establir-se al territori. El 2024, la presència consolidada havia arribat als dos dígits i es considerava que, almenys, 10 o 11 cànids habitaven als boscos i serres de comarques del Pirineu i prepirinenques".
"Però, més enllà del tímid creixement, una novetat convidava a pensar que el futur del llop a Catalunya podia variar aviat. Una fotografia presa al gener de l'any passat amb càmera automàtica mostrava un nou exemplar localitzat al municipi de Cistella, a l'Alt Empordà, comarca limítrofa amb França".
"Els Agents Rurals van intensificar la vigilància en una àmplia zona de complicada orografia i van detectar canvis en el comportament dels dos llops quan s'acostava el període reproductor, ja iniciada la primavera".
"Per no interferir en aquest procés es va decidir esperar a la tardor, quan els cadells comencen a seguir els adults pel terreny, per comprovar si havia nascut la primera ventrada de llops a Catalunya des que el 1929, a Horta de Sant Joan (Tarragona), fos abatut l'últim exemplar autòcton abans de la seva completa desaparició".
"Amb la formació d'aquesta manada, el cànid passa automàticament de ser considerat «espècie extinta com a reproductora» a «espècie amenaçada en perill d'extinció». Aquest nou estatus implica l'aprovació d'un pla de recuperació, com preveu la normativa europea".
"El Govern va celebrar que la seva presència «contribuirà al control de la població de grans ungulats, com cabirols o senglars, que estan provocant greus afectacions en l'agricultura i la ramaderia». La reaparició del Canis lupus a Catalunya suposa «una notícia molt important per a la natura», segons la Generalitat, que s'ha compromès a «treballar per la seva coexistència amb el sector ramader»".
I a partir d'aquí és on comencen les discrepàncies. Els grups ecologistes reclamen "un pla de recuperació urgent" mentre que "conservacionistes i ramaders mantenen inamovibles les seves distants posicions sobre l'animal. «No creiem que sigui possible la coexistència del llop i la ramaderia extensiva», sentencia Joan Guitart, responsable de medi natural i fauna cinegètica d'Unió de Pagesos. Sense embuts, aquest ramader de la província de Lleida opina que els llobatons nascuts a Girona són «una molt mala notícia»".
Més notícies. L'Hospitalet ja és una ciutat centenària. A El País es fa ressò de l'aniversari i les seves derivades Alfonso L. Congostrina: "“Volent donar una prova del meu real apreci a la vila d'Hospitalet de Llobregat, província de Barcelona, pel creixent desenvolupament de la seva agricultura, indústria i comerç, així com la seva constant adhesió a la monarquia, vinc a concedir-li el títol de ciutat”".
"Amb aquestes 43 paraules escrites en un reial decret, el monarca Alfons XXIII -en plena dictadura de Primo de Rivera- elevava de categoria al municipi de l'Hospitalet de Llobregat passant de poble a ciutat. El reial decret (refrendat pel ministre de governació, Severiano Martínez Anido) va ser signat el 15 de desembre de 1925".
"Aquest dilluns, un segle després, el besnét d'Alfons XIII -el rei Felip VI- visitarà el barri de la Florida commemorant l'efemèride. Un segle en què l'Hospitalet ha passat de 20.000 habitants a 280.000. Cent anys de lluita d'una ciutat construïda -a base d'onades migratòries- per milers de veïns que han donat vida a un municipi referent a Catalunya".
"Juan Sáez complirà 101 anys el proper 14 de febrer. Només tenia uns mesos quan el monarca va atorgar la categoria de ciutat a l'Hospitalet. De fet, Sáez va néixer a Macael (Almeria) i mai havia pensat a emigrar. “La meva filla Mari Ángeles va venir el 1973 i, dos anys més tard, vam venir la meva dona, el meu altre fill i jo”, recorda Sáez".
"A Macael treballava el marbre. En arribar a l'Hospitalet, es van instal·lar al barri de Sant Josep i es va ocupar en la construcció. “Vaig poder treballar a la Sagrada Família però ja estava fart de picar pedra. Vaig estar fent petites obres fins que em van contractar per construir les torres de La Caixa a la Diagonal”, recorda".
"Van comprar un pis just al costat de la Farga, quan era una indústria i no el centre comercial actual. “Ara visc en una residència, però vaig a vegades al meu barri. L'Hospitalet ha canviat molt. No trobaràs ningú gran que hagi nascut a l'Hospitalet. Tot i així, jo crec que sóc més de l'Hospitalet que de Macael”, conclou".
Congostrina també explica el procés d'annexió de diversos municipis per part de Barcelona, Sarrià, Sants i les Corts, entre d'altres i que l'Hospitalet va evitar l'absorció gràcies al títol de ciutat.
El reportatge inclou també unes consideracions de l'alcalde, David Quirós, qui "apunta que el gran repte d'aquest centenari és el de fer una “intervenció integral per a la regeneració social i urbana del Samontà”. La zona del Samontà ocupa dos quilòmetres quadrats on es distribueixen cinc barris: les Planes, Florida, Pubilla Cases, Collblanc i Torrassa. Hi viuen prop de 150.000 persones i el 87% ho fan en habitatges de més d'un segle. Allà s'estudia generar zones verdes, esponjar, enderrocar edificis, traslladar veïns. Tot un projecte faraònic per al qual es destinaran més de 350 milions d'euros".
"“No només parlem d'urbanisme sinó, també, de polítiques educatives, econòmiques, socials, de seguretat…”, resumeix".
Com ja s'ha dit els darrers dies, la mascareta ha tornat. L'epidèmia de grip aconsella aquesta mesura profilàctica. El Govern la recomana als ciutadans que utilitzen el transport públic. També s'aposta per la vacunació.
Escriu Alejandro Salinas: "Barcelona ha recuperat, sis anys després, els nivells d'esperança de vida previs a la pandèmia. Així ho detalla l'informe La Salut a Barcelona 2024, publicat per l'Ajuntament de la ciutat i elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'esperança de vida se situa en 87,5 anys per a les dones i 82 per als homes, xifres pràcticament idèntiques a les que es van registrar el 2019".
"L'estudi també destaca altres dades rellevants, com la reducció de la mortalitat prematura per càncer. Tanmateix, el càncer de mama continua sent la principal causa de mort prematura entre les dones, mentre que els suïcidis ocupen el primer lloc entre els homes. Pel que fa a causes generals de defuncions, les malalties cardiovasculars i els tumors continuen encapçalant la llista".
Segueix Salinas: "Els trastorns d'ansietat i depressió són un dels principals problemes de salut a Barcelona, segons l'informe municipal. El 2024 es van registrar gairebé 29.500 casos d'ansietat i 9.300 de depressió, accentuant-se el problema entre les dones i els joves, així com en els ciutadans dels barris amb les rendes més baixes".
I: "Sobre les vacunes, l'informe detalla que la cobertura de vacunació infantil arriba al 86% entre els menors de 0 a 14 anys. Preocupa, però, tant les diferències entre els districtes de la capital catalana com el descens de la cobertura amb l'edat: només un terç de les persones més grans de 65 anys compta amb vacunació completa".
15 de desembre, dia mundial de l'otaku, que són els fans del manga i l'anime. Dia de Zamenhof, el creador de l'esperanto. Santoral: Maria Crucificada de Rosa, Maximí, Valerià i Urbici.