La successió d'escàndols que afecta el PSOE eleva els decibels del runrún sobre un hipotètic avançament de les eleccions generals. Madrid és un bullidor de rumors sobre l'abast de les investigacions judicials i policials.
Tanca el Congrés fins al febrer (no poden tenir més barra les seves senyories) i els partits s'abandonen a l'electoralisme. Campanya a Extremadura, convocatòria a l'Aragó. L'any 26 serà d'alta intensitat, com tots, però amb urnes, no només enquestes. Segons diuen.
En aquest context volcànic no deixa de sorprendre fins on ha arribat Gabriel Rufián a la capital del Regne. Ningú és profeta a la seva terra (la patacada a les municipals de Santa Coloma va ser èpica) i Rufián té un cartell fora de Catalunya.
Coses que passen a l'esquerra del PSOE. Rufián, el xaval que es va guanyar anar a les llistes d'ERC amenaçant José Rodríguez, "Trinitro" amb una baralla a puny nu, el nen bonic utilitzat per Junqueras durant el Procés per demostrar que el catalanisme obria les portes als "pijoaparte", s'ha fet gran, s'ha casat, divorciat i tornat a casar, és pare i aspira a liderar una mena de coalició de les esquerres de les Espanyes.
Poca broma. Quan va començar la seva carrera política donava la impressió que seria flor d'un dia i aquí segueix, embotit ara en un vestit amb corbata i deixant anar al Congrés les soflames de Perogrullo. Senyor president, senyor president, que la gent no arriba a final de mes. I amb això i poc més resulta que és la gran esperança blanca de l'esquerra desvertebrada.
"Tardà pressiona Junqueras per una coalició catalana que calmi les ambicions de Rufián", destaca un titular de Crónica Global entorn de les peripècies a ERC.
En el sumari s'indica que "El president d'ERC hauria estat taxatiu rebutjant qualsevol aliança electoral més enllà de la que tradicionalment comparteixen amb l'esquerra 'abertzale' i altres forces al Parlament Europeu".
El text és de Àlex Cárcel: "Els plans d'Oriol Junqueras i Gabriel Rufián segueixen molt allunyats. El corrent que persegueix una coalició àmplia amb totes les esquerres d'Espanya i la que aspira a convertir ERC, en solitari, en un partit moderat, capaç de desintegrar Junts pel centre, són incompatibles. I el veterà Joan Tardà, proper a tots dos, s'ha proposat mediar abans d'una eventual ruptura"."El congrés en què l'actual president dels republicans va vèncer els anomenats roviristes, que pretenien renovar el partit, va resultar menys traumàtic del que es preveia. Molts dels partidaris del tàndem que presentaven Xavier Godàs i Alba Camps segueixen ocupant responsabilitats, especialment a nivell institucional. I les veus que esmenen el suport de la formació als governs socialistes a Catalunya i a Madrid són absolutament minoritàries, almenys per ara".
"La discòrdia, així doncs, l'encarna el polèmic líder d'ERC al Congrés dels Diputats. Una figura "massa mediàtica" pel gust de Calàbria -una seu que gairebé no trepitja- i molt ben valorada entre votants de la resta d'Espanya. Un vers lliure a priori autoritzat amb, per contra, una obsessió que suposa el principal maldecap de la direcció, que busca tranquil·litat i cohesió mentre les enquestes, que li semblen alienes a l'auge de l'extrema dreta, li somriuen".
"Per a Rufián, el drama principal és que el PP arribi a la Moncloa de la mà de Vox. Els sondejos asseguren que així passarà després dels successius escàndols de corrupció que esquitxen el Govern. I el diputat de Santa Coloma, establert al País Basc, pretén remeiar-ho amb una coalició on hi càpiguen els independentistes d'esquerres –ERC, EH Bildu i BNG–, regionalistes com Compromís o Més i partits d'àmbit estatal com Podemos, Izquierda Unida o Sumar".
"Un front popular que, si bé no hauria de repercutir electoralment a l'espai que ja ocupen els republicans, els Comuns –integrats a Sumar– i la CUP a Catalunya, sí que aconseguiria amb Rufián com a candidat –segons desitgen molts dels que pretenen que tiri endavant la proposta– restar vots a la dreta en territoris amb menys tradició de vot a l'esquerra del PSOE. Unes sigles unificades que mobilitzin, per exemple, a Múrcia, les dues Castelles o Extremadura".
I: "Junqueras ha rebutjat aquesta idea des del primer moment. El seu entorn apunta que pot diluir la marca d'ERC, i que perdria la seva actual força per negociar de manera individual. Els objectius de la cúpula republicana van més enllà de "frenar l'extrema dreta", apunten que Rufián "agrada molt a Espanya, però aquí no tant", i que "no té sentit" des del punt de vista català, ja que no es tracta d'una circumscripció única com passa a les eleccions europees".
O sigui que en principi Junqueras no està per la labor, però Tardà i Rufián confien que en alguna de les sessions de levitació mística de Junqueras es produeixi algun senyal que obri les portes a la plataforma amb la qual somien Rufián i els seus amics als mitjans. Coses més rares s'han vist.
Més política. "Zapatero manté 'converses discretes' amb Junts per buscar la reconciliació amb Sánchez", avisa un titular de El Mundo.
En el sumari s'explicita un dels fruits d'aquestes converses: "El socialista va pactar amb els independentistes que el president del Govern assumís la culpa de la ruptura per explorar un 'difícil' retrobament".
Escriu Víctor Mondelo: "José Luis Rodríguez Zapatero continua exercint de nexe entre el PSOE i Junts després de la ruptura del pacte d'investidura que unia els socialistes i el partit liderat per Carles Puigdemont".
"Segons confirmen a El Mundo fonts de la direcció de la formació independentista, l'expresident del Govern manté «converses discretes» amb la cúpula de Junts amb l'objectiu que el divorci no sigui irreversible i l'aliança pugui reconstruir-se, si arriben a quedar satisfets els principals acords pendents entre el Govern i els neoconvergents".
"Aquestes «converses», que no arriben a l'estatus de negociació, es mantenen entre Zapatero i la vicepresidenta i líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, a més de membres «de la segona corona de dirigents de Junts», segons les mateixes fonts".
"«Cap dels dos partits les reconeixerà, però sí que hi ha moviments», assenyalen aquestes veus, que jutgen com a «molt difícil» la reconciliació «perquè requereix de l'amnistia [per a Puigdemont], de l'oficialitat del català a Europa i de la delegació de competències d'immigració a la Generalitat»".
"Junts es limita a subratllar que les negociacions amb el Govern «estan i segueixen trencades», començant per les que es mantenien a la taula clandestina de Suïssa sota supervisió del mediador salvadorenc".
"Però les «converses discretes» entre Zapatero i els càrrecs dirigents de Junts ja han deixat alguns fruits. Les fonts consultades per aquest diari apunten que les entrevistes concedides la setmana passada per Pedro Sánchez a mitjans catalans en què va assumir la culpabilitat de la ruptura amb Junts pels «incompliments» de l'Executiu «estaven pactades» amb els interlocutors separatistes de Zapatero".
"«A Puigdemont l'obsessiona el tema del relat i el moviment de Sánchez va respondre a aquest interès que Sánchez assumís el relat de Junts», afegeixen les mateixes veus".
"A la formació independentista catalana li estava resultant tremendament difícil justificar la ruptura amb el Govern, pel bloqueig de mesures socials que implica haver deixat de donar suport al Congrés a les mesures legislatives impulsades pel PSOE. I també estava sent durament criticat per ERC per «allanar» l'arribada a La Moncloa d'un Executiu alternatiu liderat pel PP i recolzat per Vox".
I: "Després d'efectuar aquest moviment i, gràcies a la interlocució de Zapatero, Sánchez sap que no s'està llançant a una piscina buida quan busca desesperadament el perdó de Junts amb l'aprovació contínua d'assumptes reclamats o acordats amb els secessionistes abans de la ruptura".
Notícies del partit de moda en el catalanisme profund. "Aliança Catalana pateix la seva primera crisi interna: militants de Berga desafien Sílvia Orriols", informa El País.
La història ve amb la signatura de Jesús García Bueno i comença així: "Aliança Catalana, el partit ultra independentista al qual totes les enquestes auguren un creixement espectacular a les eleccions municipals de 2027, està vivint la seva primera crisi interna de certa envergadura des de la seva fundació, fa cinc anys".
"El fitxatge d'una regidora d'un partit independent, Judit Vinyes, com a suposada cap de llista electoral d'Aliança al municipi de Berga (Barcelona, més de 17.000 habitants) ha fet esclatar un grup de militants de primera hora d'aquest municipi, que han plantat cara a la decisió de la líder, Sílvia Orriols, i es plantegen dimitir".
"El conflicte va començar després que el partit anunciés la incorporació de Vinyes, una de les dues regidores que la formació Berga Grup Independent (BeGi) té a la localitat. Anna de Haro, una de les militants més implicades a la comarca del Berguedà, va respondre públicament a la xarxa social X: “De moment el que ha fet caure és la majoria d'afiliats de Berga”. Va començar així un intercanvi de retrets entre els militants díscols i la direcció".
"Aliança ha respost amb celeritat al desafiament intentant minimitzar-lo i culpa a “tres afiliats” d'haver generat un mal ambient innecessari. “Fins a quin punt tres persones més preocupades per les seves cadires que pel projecte col·lectiu poden fer mal a un partit polític”, ha lamentat a X la presidenta de la formació al Berguedà, Imma Nadal".
"En un comunicat, el partit antiimmigració i islamòfob assegura que no existeix cap “secció local” ni “nucli impulsor” d'Aliança a Berga i que aquesta “autoproclamació” per part d'“un grup molt reduït d'afiliats” ha trencat “els canals de comunicació i la confiança interna”. La nota oficial recorda que el partit està obert, per engruixir les seves files, a “totes les persones compromeses amb la llibertat, el seny i l'ordre“".
I: "La incorporació de polítics d'altres formacions municipals, especialment independents, és una de les fórmules per les quals Aliança ha optat per créixer i tenir candidatures a punt per al 2027 en aquells municipis on preveu obtenir bons resultats. En el cas de Berga, Judit Vinyes ha deixat el BeGi (Berga Grup Independent) per fer el salt a la formació ultra, que però no ha confirmat, a la nota, que vagi a ser la candidata a alcaldessa d'un municipi ara governat per la CUP".
"Cimera" a la "Casa de la República Catalana". "Puigdemont i Otegi es reuneixen a Waterloo i subratllen la necessitat de col·laborar", diu un titular de El Nacional. La foto és el missatge.
El text és de Marta Lasalas: "El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el secretari general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, s'han reunit aquest dijous a Waterloo. La trobada, de la qual han informat Junts i Bildu a través de comunicats, ha servit per analitzar la situació política a Catalunya i Euskal Herria, però també a l'Estat espanyol, on les dues formacions són imprescindibles perquè el govern de Pedro Sánchez pugui sumar una majoria al Congrés".
Línies després, Lasalas apunta que "al comunicat es subratlla que les dues forces són "conscients de la complexitat del context actual" i "han convingut en la necessitat de col·laboració entre ambdues nacions". "D'aquesta manera, ambdues formacions polítiques s'han compromès a continuar treballant amb aquest propòsit, com han fet des de fa anys juntament amb altres forces sobiranistes", assenyala el text de Junts".
De la informació destaquen també aquestes línies: "Bildu ha advertit que si arriba el cas demanarà responsabilitat pels casos de corrupció que afecten el PSOE, però alhora, ha denunciat que l'aparició ara d'aquests escàndols obeeix a una operació de lawfare per tornar el partit socialista al règim del 78".
Aquesta és exactament la tesi expressada per Carles Puigdemont a l'article que va publicar el passat 23 de novembre a El País i en què atribueix l'empresonament de Santos Cerdán i els altres escàndols socialistes als tentacles de l'esmentat règim del 78. "Als socialistes els han enviat a la mateixa sastreria on es van fabricar els vestits a mida que van preparar per a nosaltres", escrivia Puigdemont.
Hi ha més notícies. Sense sortir del diari de Prisa, la pesta porcina. "El laboratori de Bellaterra experimentava amb el virus de la pesta porcina africana quan va aparèixer el primer senglar infectat a centenars de metres", assenyala el mitjà.
En el sumari s'abunda que "Documents enviats a la Comissió Nacional de Bioseguretat confirmen almenys dos assaigs a finals de novembre, un d'ells amb una soca similar a la del brot".
El text és de Manuel Ansede i Oriol Güell: "El laboratori assenyalat per la presumpta fuga del virus de la pesta porcina africana a la província de Barcelona tenia planificats almenys dos experiments amb el patogen els mateixos dies en què va aparèixer el primer senglar infectat a centenars de metres de la instal·lació, segons els documents de la Comissió Nacional de Bioseguretat analitzats per El País"."Totes les hipòtesis segueixen obertes, però la Generalitat de Catalunya, de la qual depèn el laboratori, s'enfronta a un escenari explosiu, fins i tot amb acusacions directes d'entitats ramaderes. “La Generalitat mai reconeixerà que el virus de la pesta porcina africana que va infectar senglars es va escapar del seu laboratori. S'enfrontaria a reclamacions patrimonials incalculables a dia d'avui”, va declarar dimecres l'organització agrària ASAJA de Lleó".
Línies després s'informa que "la documentació consultada per El País revela un primer experiment, planificat per a l'octubre i novembre, amb la finalitat de provar un prototip de vacuna en 15 porcs, amb injecció intramuscular d'un virus de la soca Georgia/2007/01 modificat genèticament".
"Els experts en gestió de riscos parlen del model del formatge suís, en què els sistemes de seguretat són com llesques amb forats que, apilades, fan difícil que un perill superi les barreres. A Bellaterra hi podria haver hagut diversos forats alineats".
"El primer cadàver d'un senglar infectat va aparèixer el 28 de novembre a centenars de metres del CReSA, criticat per l'absència d'un doble tancat i que a més estava en obres des del 15 de setembre, com va revelar aquest diari aquest dimecres. La documentació aportada a la Comissió Nacional de Bioseguretat confirma ara que aquells mateixos dies el laboratori treballava amb el virus".
Segueix la història: "L'informe previ de l'experiment del CReSA subratllava que els treballs es realitzarien “en instal·lacions de bioseguretat de nivell 3, per eliminar qualsevol probabilitat que els virus es disseminin al medi ambient”".
"El document, de 26 pàgines, detallava les seves mesures per evitar una fuga: dutxes obligatòries per als investigadors, doble filtració absoluta de l'aire de sortida, desinfecció química dels efluents (orina, femta dels animals), eliminació de les restes per digestió alcalina o incineració i recollida dels residus per gestors autoritzats".
"“Totes aquestes barreres de confinament i control garanteixen la seva no disseminació a l'exterior, per tant, nul impacte ambiental”, assegurava el document, signat pel viròleg Xavier Abad, cap de la Unitat de Biocontenció del CReSA".
La informació conté curiosos detalls: "El factor humà, impredictible, és precisament un dels protagonistes habituals dels accidents de laboratori. El mateix CReSA va acomiadar un tècnic per assetjament sexual el 2018, després que intentés besar una companya dins de l'estable d'experimentació d'alta bioseguretat, segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".
La Vanguardia, per la seva banda, obre edició de paper amb aquest titular: "Salut detecta empadronaments falsos per obtenir la targeta sanitària".
El text és de Antoni López Tovar: "El Departament de Salut ha detectat diversos casos d'empadronaments fraudulents de persones amb la finalitat d'obtenir per primera vegada la targeta sanitària individual (TSI), el document que permet accedir als centres i serveis de la xarxa sanitària pública, així com adquirir els medicaments i aparells ortoprotètics finançats pel Servei Català de la Salut".
"La conselleria ha difós una circular interna a les regions sanitàries amb instruccions per als professionals en aquests casos, entre les quals figura reclamar davant els ajuntaments o rectificar el registre censal de persones assegurades (RCA), la base de dades de tots els ciutadans amb dret a assistència sanitària".
"La major part d'aquestes situacions fraudulentes han estat descobertes perquè ciutadans han rebut al seu domicili una targeta de persones desconegudes. “Posteriorment s'ha comprovat amb els ajuntaments que corresponien a persones que s'havien empadronat a l'habitatge de manera fraudulenta, presumptament aportant documentació falsa (com contractes de lloguer falsificats) a l'hora de sol·licitar l'empadronament”, expliquen fonts de Salut".
"A la circular del Departament s'indica que alguns centres d'atenció primària (CAP) han notificat aquestes incidències a les seves regions sanitàries i “demanen com actuar davant d'aquests casos”".
"Encara que els autors del frau no arribin a disposar de la targeta en format físic, al sistema informàtic de Salut figura que tenen el document assignat, per la qual cosa seran atesos amb qualsevol altra identificació oficial".
La bona notícia del dia és que una mossa fora de servei va salvar un home que havia caigut a les vies del Metro a la plaça d'Espanya. Va passar el passat 25 de novembre i Metrópoli Abierta inclou el vídeo impactant del rescat. Dos usuaris del Metro van ajudar l'agent a treure l'home de les vies.
12 de desembre, dia internacional de la cobertura sanitària universal, de la neutralitat, del linx ibèric i de la disfàgia.
Santoral: Mare de Déu de Guadalupe, Epimaqui i companys, Corentí, Simó Phan Dác Hòa, Finian, Israel, Espiridó i Mercuria.