Perspectives optimistes en relació amb la pesta porcina africana. El fet que no s'hagi produït una cascada de positius en els porcs senglars trobats morts anima a creure que han funcionat les mesures de contenció.
Onze dies després del primer positiu, el balanç oficial és de tretze porcs senglars infectats sobre gairebé un centenar d'animals morts. Les males perspectives econòmiques es van atemperant. El sector agroalimentari espanyol no ha perdut el seu prestigi i són més els països que importen sense reserves que aquells que han tancat les seves fronteres al producte nacional.
Es continua investigant la possibilitat que el virus hagi sortit d'un laboratori de la Generalitat al campus de Bellaterra, però no és l'única hipòtesi en dansa.
De tot això i més és del que parla el ministre d'Agricultura del Govern, el valencià Luis Planas, en una entrevista a El País.
"Les dues properes setmanes són claus per veure l'extensió de la pesta porcina", és el titular de la peça. Al sumari s'indica que "El ministre d'Agricultura destaca la rapidesa amb què es va actuar davant el brot i confia que el revés econòmic per al sector sigui “temporal”".
Laura Delle Femmine i Lucía Abellán són les que fan les preguntes. A continuació, les més destacades juntament amb les corresponents respostes:
"Pregunta. Es treballava en la hipòtesi que l'origen del virus fos un entrepà contaminat, però ara s'investiga si el virus s'ha escapat d'un laboratori.
Resposta. Encara no podem arribar a aquesta conclusió. Estem envoltats per dos països, Portugal i França, que estan lliures de pesta porcina, la qual cosa en teoria ens proporciona una certa zona de protecció. Per això estàvem treballant sobre una via d'investigació que privilegiava, per la proximitat a grans vies de comunicació, la possibilitat de restes de menjar com a factor de contagi. Però en aquests casos no es pot mai descartar res. Ha estat una variació de guió inesperada. Hem reaccionat immediatament i hem obert una via d'investigació complementària. Li hem fet un encàrrec al Seprona.
P: Al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a un quilòmetre d'on es van trobar els primers porcs senglars contagiats, s'investigava amb aquest virus.
R: Crec que no cal privilegiar cap escenari. Deixem que la investigació avanci i que tregui les conclusions pertinents. Cal fer una feina rigorosa. La pesta porcina africana és un tema molt seriós. No té efectes sobre la salut humana, però afecta molt la producció animal. Quan vam tenir la notícia vam establir un primer radi de sis quilòmetres de zona d'alt risc, i després un buffer de 14 quilòmetres, una zona tampó de 20 quilòmetres en total que va validar la Comissió Europea, on hi ha 39 explotacions porcines i cap està contaminada.
Això és molt important per a l'anomenada regionalització, un principi que consagra l'Organització Mundial de Sanitat Animal, però que els Estats poden seguir o no. L'acord amb la Xina, després de set anys de negociació, preveu una regionalització provincial. Però per a la resta, la UE, el Regne Unit, Corea del Sud, els 20 quilòmetres són ara la referència. Fins ahir a la nit [per dijous] vam trobar 50 cadàvers [de porcs senglars]. Anem per 13 positius. És molt possible que en tinguem més. L'important és que no estem sortint de la zona dels sis quilòmetres.
P: ¿La Xina pot revocar la regionalització en qualsevol moment?
R: Exportem a 104 països. N'hi ha 24 amb acord de regionalització. La resta va cas a cas, en funció dels certificats. Estem treballant amb les conselleries del ministeri, les oficines comercials i les ambaixades, intentant mantenir el major nombre de mercats possibles oberts. El 2024, Espanya va exportar més o menys 75.000 milions d'euros [en agroalimentari], dels quals 8.700 milions van ser de porcí, l'11,6% [del total] en valor. En pes, tenim una producció de 4,9 milions de tones, de les quals 2,7 són per a exportació. 1,5 milions són per a la UE, i [el veto] afecta únicament els 20 quilòmetres; 1,2 milions van fora de la UE, per tant tenim molt d'interès a mantenir oberta també aquesta part.
P: Veu possibilitat d'obertura dels països que tenen un veto total?
R. No donem cap mercat per perdut. Estem lluitant certificat a certificat, tenint en compte que segons els destins pot haver-hi un tractament diferent, per exemple, de la carn fresca o dels productes curats.
P: Hi ha dos països que tenen una prohibició completa i que preocupen al sector: el Japó i Mèxic.
R: El Japó té una cultura administrativa en relació amb aquests temes molt pròpia, però continuarem parlant. En el cas de Mèxic, com altres països d'Amèrica, es planteja el problema que el continent americà està lliure de pesta porcina. El seu temor és que pogués entrar al continent. Espanya té una gran reputació de país segur que hem de mantenir. Som el quart exportador agroalimentari de la UE i el setè del món. Tenim èxit per tres raons: qualitat, seguretat i innovació. Per això estem tractant amb tanta contundència i rigor el que està passant, perquè afecta la nostra imatge. I jo, com a ministre i com a membre del Govern, no vull que perjudiqui la imatge i la reputació d'Espanya.
P: Tant la primera hipòtesi d'entrada del virus, a través d'un entrepà, com la segona, un virus que s'escapa d'un laboratori, donen una sensació de bastanta vulnerabilitat.
R: A Espanya, les alertes en matèria de seguretat alimentària són molt limitades. Tant dins del mercat interior com als punts de control fronterer respecte a la importació de països tercers, som tremendament rigorosos. Però ningú és infal·lible i, per descomptat, tots som vulnerables. Crec que no cal tenir por, però sí que cal tenir respecte. I respecte significa que cal complir les normes. La immensa majoria d'aquestes malalties de caràcter animal no provoquen transmissió als humans. Però cal ser molt curosos i tenir molta vigilància.
P: Ens posa en pitjor posició que el brot hagi pogut arribar d'un laboratori?
R: No varia la situació, en el sentit que hem de mantenir com a prioritat número u la contenció i l'eradicació. En segon lloc, en la mesura del possible, hem de saber d'on ve. Crec que hem estat molt influenciats pel cas Ardenes en la primera lectura que hem fet. A Bèlgica, es va produir un cas semblant a aquest, i les hipòtesis eren o bé recria o bé restes d'alimentació. Es va fer una neteja de la zona molt correcta i molt rigorosa, i Bèlgica ja és de nou país lliure de pesta porcina. El meu objectiu, tan bon punt es produeixi la notificació de l'últim cas declarat, és que transcorri en plena bioseguretat els 12 mesos que són necessaris per recuperar-lo [l'estatus de país lliure de PPA]. Encara no hi som.
P: I té una estimació temporal de quan podria passar?
R: No. Les dues properes setmanes són clau per veure l'evolució. Si es confirma que no hi ha una extensió a les granges i aconseguim efectivament netejar la zona, haurem fet un gran pas endavant".
Més notícies. "Rebel·lió d'universitaris d'altres CCAA obligats a examinar-se en català: 'Sembla que no estàs a Espanya. Som estrangers al nostre país. No em quedaré'", assenyala un titular de El Mundo.
"Estrangers al seu país" és el títol d'una profètica novel·la escrita per Antonio Robles, qui va ser un dels fundadors de Ciutadans i diputat de l'extinta formació.
Tornant a la informació, la peça és de Víctor Mondelo, qui escriu: "«Estàs a Espanya, però sembla que no ho estàs. Som estrangers al nostre propi país», reflexiona Adrián Cuenca, un manxec de 29 anys que va acudir a Catalunya per cursar la carrera d'infermeria i acaba de topar-se amb la realitat lingüística que continua imperant a la comunitat, fins i tot sota el Govern del PSC i ja amb el procés enterrat".
"Aquest conquenc lidera una rebel·lió contra la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que nega als seus estudiants poder examinar-se en castellà a partir del segon curs, entenent que un any és suficient per aprendre les nocions de català suficients per afrontar amb garanties les proves en aquest idioma autonòmic. Fins a aquest curs 2025-2026 els estudiants podien rebre en castellà els enunciats de tots els seus exàmens durant tota la carrera. Però això s'ha acabat".
"Juntament amb l'Adrián, una altra trentena d'alumnes d'infermeria procedents de múltiples comunitats autònomes (Galícia, Extremadura, Canàries o la Comunitat Valenciana) es van plantar en descobrir que un canvi als estatuts de la universitat pública catalana els obliga a examinar-se en català fins a finalitzar els seus estudis, tot i que la modificació normativa va entrar en vigor quan ja s'havien matriculat i havien completat el seu primer curs".
"«Et sents desemparat. Una universitat pública s'està saltant els nostres drets», protesta l'Adrián, que diu veure's en «inferioritat» respecte als alumnes catalanoparlants en tenir «dificultats» per comprendre les preguntes plantejades que poden conduir-lo a equívocs".
"«Repercutirà en el nostre expedient. Pots entendre-ho tot malament. Hi ha expressions que no coneixeràs», suma la viguesa Adriana Albano, de 21 anys, qui relata com va consultar explícitament a la UAB si podria realitzar tota la carrera en castellà abans de formalitzar la matrícula, rebent una resposta afirmativa per part del centre universitari. «Si ho hagués sabut, no hauria vingut», assegura i clama: «Sembla que venim de la Xina. Estem limitats. No portem 20 anys aquí»".
Continua el text: "Aquesta gallega va triar la Universitat Autònoma de Barcelona «perquè estava entre les top mundials» i per acompanyar la seva parella, esportista professional que entrena al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR)".
"«El meu pla era quedar-me a Catalunya uns anys, però ara ho tinc totalment descartat. Ja he vist el que m'espera. Estan fent que els professionals se'n vagin. Jo me n'aniré fora d'Espanya. Ja que he d'aprendre un idioma, aprenc anglès», sosté, mentre subratlla que entén «l'amor per la segona llengua sent de Galícia». «Fa la societat i la cultura més riques, però forçar-la, imposar-la, no és la manera perquè sentim amor cap a ella», adverteix".
"L'Adrián va anar a la UAB perquè la seva nota de selectivitat només li permetia matricular-se en centres de Ceuta o Catalunya. «Vaig venir també perquè aquí hi ha bons hospitals, però se m'han tret les ganes d'estar barallant amb la gent per l'idioma», narra. Aquest jove entreveu motivacions polítiques per fomentar l'exclusió del castellà a la seva universitat: «Li interessarà al PSC mantenir la norma per pactar amb ERC»".
"Compareix l'Adrián extenuat per un pols contra les autoritats de la seva universitat que ja dura mesos i que, de moment, va perdent. Al setembre, ell i la trentena de companys que van decidir organitzar-se per lluitar pels seus drets lingüístics van remetre un escrit als òrgans de govern de la UAB en què reclamaven poder continuar examinant-se en castellà, com fins ara, entenent que el contrari «podria suposar una vulneració dels drets contemplats als articles 14 i 27 de la Constitució, sent un fet constitutiu de discriminació que podria condicionar el futur acadèmic i professional»".
"També es van emparar en l'Estatut, que diu: «El català és llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i deure de conèixer-les»".
I: "La resposta de la UAB va ser negativa, taxativa i freda. La universitat es va remetre a un acord del centre aprovat l'11 de juliol de 2024 -amb ERC al Govern- pel qual es modifiquen els estatuts de la universitat amb la introducció del següent article relatiu a «la llengua d'impartició i avaluació»: «El professorat i les coordinacions d'estudis decidiran si ofereixen traduccions al català i al castellà a l'alumnat que provingui de fora de territoris on el català és llengua oficial, durant el primer any dels seus estudis a la universitat»".
"«Per tant, per la vostra condició d'estudiants de segon curs, no teniu l'opció que demaneu», va tancar per escrit María Isabel Fernández, coordinadora de Salut Pública de la UAB".
Més històries. Els mitjans aprofiten el pont festiu per repassar l'estat de les relacions entre el Govern i Junts. A La Razón, per exemple, Toni Bolaño assegura que la formació independentista ha passat "del cop de porta a tancar sense posar el pestell". També assegura que encara que tant els de Puigdemont com el PSOE neguen que s'estiguin produint converses "és evident que existeixen encara que es desconeix qui són els interlocutors".
L'anàlisi de Bolaño coincideix amb el que suggereix aquest titular de El Diario: "El Govern veu una porta oberta per recuperar Junts".
A Junts mantenen de portes enfora que la seva posició és inamovible, que no tenen res més a negociar fins que es compleixi tot el que s'ha promès i que la pilota és a la teulada dels socialistes. És el que assenyala Nogueras en una entrevista a La Vanguardia.
"Miriam Nogueras: “Davant els incompliments de Sánchez, el més útil és plantar-se”", és el titular de la peça que signen Silvia Angulo i Iñaki Pardo Torregrosa.
A continuació, les preguntes i respostes de més pes:
"Pregunta: Van trencar amb el PSOE a l'octubre i ara el president del Govern ha reconegut els incompliments que denuncien. La seva decisió és reversible?
Resposta: Hi ha moments per negociar i nosaltres ho hem fet a Suïssa amb mediació internacional. Hi ha moments per complir i nosaltres hem complert. Hem estat 22 mesos negociant i complint els acords que havíem segellat... i hi ha moments per prendre decisions. La nostra decisió és clara i és ferma. Qui no ha explicat quina decisió pren davant aquesta situació és el PSOE.
P: “Tant de bo haguem d'explicar d'aquí a un mes què fa Junts si el Govern compleix”, va dir.
R: Perquè una de les preguntes que ens fa molta gent és: “I si compleixen tot allò que està pendent?”. Nosaltres no escollim el mal menor ni anem al i si… nosaltres, fets. I quan vaig dir un mes, podria haver dit un dia o una setmana. Tant de bo el problema de Junts sigui que hem d'explicar què fem en un nou escenari si s'aplica l'amnistia, el català és llengua oficial a Europa, Catalunya té competències d'immigració, s'aprova una llei contra la multireincidència i una altra contra les ocupacions, es publiquen els balanços fiscals, s'executen els pressupostos, es publiquen l'execució pressupostària, Catalunya té representació a la Unesco i a l'Organització Mundial del Turisme, els malalts d'ELA han cobrat el que se'ls deu…
P: Això vol dir que estan oberts a canviar d'idea.
R: No som optimistes. Mai ho hem estat. De fet, a l'acord que vam signar ja es diu que no hi ha confiança amb el PSOE.
P: Ha dit que no hi ha hagut contactes amb els socialistes des que van trencar. Com ha anat el pacte de la multireincidència?
R: Hi ha diferència entre la negociació i la relació parlamentària, que existeix amb tots els partits. En qualsevol parlament les persones es parlen. L'altre és la negociació entre dos partits polítics, que, òbviament si la relació està trencada, no hi ha negociació... Junts va registrar aquesta llei fa gairebé dos anys i un dels acords que es tanquen és que sortirà endavant. Per això ens referim a aquesta llei com a incompliment. Què passa el dia que anunciem el veto a totes les lleis del Govern? Aquell mateix dia, a la tarda, el PSOE i Sumar desbloquegen la llei contra la multireincidència. Per tant, davant els incompliments dels socialistes, el més útil és plantar-se. I cada dia això es demostra més. Quan prenem decisions, sabem que tenen conseqüències i algunes seran més complicades, però a vegades dóna resultat. En aquest cas, hi ha resultat. Com amb el Reial Decret que després de l'entrevista del senyor Sánchez es va aprovar al Consell de Ministres.
P: Temeu que el PP faci marxa enrere per no aparèixer a la foto amb vosaltres i els socialistes?
R: Voldria aclarir una cosa. La llei contra la multireincidència és de Junts. La presenta, la defensa i la batalla Junts i es desbloqueja perquè prenem decisions. El que facin altres partits i el de la foto no té cap importància.
P: Però no temeu que els populars es facin enrere?
R: Quan arribi el dia de la votació ja veurem què passa.
P: Una de les conseqüències de trencar amb el PSOE va ser acabar amb el fòrum de Suïssa. Preveieu, arribat el cas, recuperar-lo?
R: Ha arribat el moment de prendre decisions i nosaltres ho hem fet. S'ha acabat. Es trenca. El PSOE ha tingut una molt bona oportunitat per complir un acord, un acord que anava més enllà dels acords polítics convencionals. Ha deixat que aquesta oportunitat es perdi.
P: Què vau sentir quan, després de mesos de dir que el Govern compleix, el president va admetre que havia incomplert els acords amb JxCat?
R: Aquesta és la història d'Espanya: Que els catalans diguem una cosa, que se'ns negui i que després s'acabi reconeixent que tenim raó. Va passar amb l'amnistia, quan vam votar que no a la primera versió perquè no amnistiava a tothom i no passava el filtre europeu. Va ser el vot més complicat dels set diputats de Junts. Vam votar que no a una proposta sobre els menors no acompanyats i el temps ens ha acabat donant la raó. També amb la llei sobre habitatge que vol instaurar un model en què una habitació es considera habitatge. En aquest cas, igual. Vam trencar, perquè tenim motius per fer-ho. Potser els primers dies no es va entendre, però al final ha estat el mateix Sánchez qui ha dit que incompleixen i que la ruptura és ferma i certa. Perquè també s'ha intentat vendre que no passava res i que la situació seguia igual, quan era evident que s'havia perdut una majoria parlamentària que existia.
P: Us van avisar del gest de Sánchez abans de les entrevistes?
R: Quan diem que no hi ha relació és que no hi ha relació.
P: No heu intentat reprendre-la?
R: Al Congrés algú ho va intentar, però hem estat molt clars. Han intentat que sembli que tot seguia igual.
P: Una altra mesura que teníeu pactada amb el PSOE era per poder fer fora els ocupes en 48 hores. Veieu viable que s'aprovi?
R: És un drama que t'ocupin casa teva i no puguis fer res. Que no hi hagi eines per defensar-se és inaudit. Altres països fa temps que han posat solució a aquests problemes. Tant de bo surti endavant.
P: El PP us demana que doneu suport a una moció. Parleu amb ells?
R: No hi ha res. Per a nosaltres els partits espanyols són el mateix respecte a Catalunya. Portem moltes hores parlant dels incompliments del PSOE, però si parlem dels del PP i les seves tasques pendents amb Catalunya podríem estar dies sencers. Se'ns intenta encasellar en els blocs ideològics o espanyols... i el nostre bloc és Catalunya. A Madrid es prenen decisions polítiques que afecten Catalunya i tothom sap que per parlar amb Junts només hi ha un tema de conversa. És Catalunya".
Notícies de Societat. "Elite Taxi planeja col·lapsar Barcelona el 9-D per expulsar Uber i Cabify de la ciutat", destaca un titular de El Confidencial.
Al sumari s'adverteix que "L'associació de taxistes elabora llistes negres de professionals del volant que accepten treballar amb les companyies VTC com Uber".
El text és d'Antonio Fernández: "Els taxistes barcelonins tornen a estar en peu de guerra. L'associació Elite Taxi pensa col·lapsar la ciutat de Barcelona aquest dimarts 9 de desembre per reclamar una llei que expulsi de la capital catalana l'activitat de les grans companyies de lloguer de cotxe amb xofer, com Uber o Cabify".
"La intenció d'Elite Taxi és inundar de taxis aturats l'avinguda de la Gran Via, que travessa horitzontalment tota la ciutat, i el Passeig de Gràcia, perpendicular a aquesta avinguda. Després, realitzar una assemblea de taxistes a la cèntrica plaça de Catalunya, prop de la confluència d'ambdues per decidir sobre el terreny si realitzen una marxa fins a la plaça de Sant Jaume, seu del Govern i de l'Ajuntament, fins al Parlament o fins al camp del Barça. Com que aquell dia hi ha partit de la Champions, l'eco de la protesta serà més gran".
"Tracta de ser aquesta una acció espectacular, en línia amb d'altres protagonitzades pel col·lectiu. L'associació ha organitzat més de 300 piquets informatius "desplegats en aeroports, estacions, punts estratègics i motos patrullant, vigilant que tothom compleixi amb l'aturada i evitant qualsevol acte de pirateria o competència deslleial"".
"Des d'alguns sectors es subratlla que Elite Taxi no és un sindicat, sinó una patronal. I, com a tal, no pot organitzar piquets. És més: "El que pretén el 9 de desembre no és una vaga, sinó un tancament patronal. I els piquets no estan emparats pel dret de vaga, ja que no són d'un sindicat. D'altra banda, quins piquets van en moto, si no és per vigilar o desplaçar-se ràpidament amb l'objectiu de pressionar?. És inacceptable l'estratègia de la por que estan practicant contra els taxistes i els treballadors de VTC"".
I: "A Barcelona, hi ha uns 10.500 taxistes, però al voltant de 2.000 d'ells col·laboren amb Uber. La intenció d'Elite Taxi és que ni un d'ells col·labori amb les empreses de VTC. I si cal pressionar fins al fons, es pressiona. "La gent s'adona que moltes de les coses de què acusen els VTC són falses i per això accepten treballar amb aquestes companyies”, assenyala una de les fonts consultades que reclama l'anonimat".
8 de desembre, dia de l'administrador d'empreses. Santoral: Immaculada Concepció de Maria. Romaric, Eucari, Patapi, Teobald de Marliaco, Macari i Sofroni.