Foment demana immigrants, dormir al ras i multireincidents

La patronal catalana Foment vol que Espanya aculli més immigrants. Segons els seus càlculs, o arriben més immigrants o quedaran molts llocs de treball sense cobrir. Així doncs, el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, es planta davant l’onada contra la immigració i demana mà oberta i màniga ampla per raons purament pragmàtiques. Missatge disruptiu.

Qui va ser ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i actual governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, també es va manifestar a favor de l’arribada de més immigrants amb l’argument que l’Estat del Benestar era insostenible sense la contribució de més persones al sistema.

Aquests plantejaments xoquen amb el rebuig a la immigració d’una part de la societat que atribueix als nouvinguts fenòmens com el de la inseguretat o l’ocupació de propietats davant la absència d’habitatge assequible fins i tot per als nacionals amb feina.

La patronal col·lideix habitualment amb el Govern en tot allò relatiu a l’augment del salari mínim o les càrregues fiscals, però el discurs de Sánchez Llibre a favor de la immigració gairebé coincideix amb el de formacions com Sumar. 

"Foment demana més immigrants en ple auge dels partits antiimmigració", destaca El Confidencial. 

Al sumari s’adverteix que "La patronal catalana calcula que un 6,3% dels llocs de treball no es cobriran en la pròxima dècada sense nous estrangers, però la seva enquesta revela que una part no menyspreable de la població està en contra de més arribades".

El text és de Cristina Dolz: "La intensitat de l’onada migratòria iniciada a Espanya després de la pandèmia ha coincidit amb un moment polític de rebuig a la immigració arreu del món. El major exemple és Trump, que des de la seva tornada a la Casa Blanca ha expulsat milers d’immigrants, cosa que està debilitant el mercat laboral nord-americà". 

"No obstant això, polítiques de més control de fronteres i de limitació de la immigració també s’estan produint en països on governen partits d’esquerra, com és el cas del Regne Unit".

"A Espanya, la principal canalització del descontentament amb els immigrants es vehicula a través de l’auge de Vox, però també de regionals com Aliança Catalana. En aquest context, part de l’empresariat ha decidit prendre part en el debat, tot i que sense aclarir del tot la seva proposta". 

"El president de Foment del Treball i vicepresident de CEOE, Josep Sánchez Llibre, ha estat clar en el seu missatge polític durant la presentació d’un informe demogràfic realitzat pel centre d’estudis de la pròpia patronal catalana (SBEES)".

""Les empreses espanyoles necessitem de la immigració com l’aigua que bevem cada dia. Tenim veritables problemes per poder absorbir la demanda que tenen les nostres empreses", ha afirmat. Al seu parer, "l’economia espanyola necessita inevitablement immigració per progressar", per la qual cosa "la immigració és necessària per sostenir l’Estat del benestar"".

"Aquesta rotunditat parteix d’uns càlculs demogràfics que dibuixen un horitzó poc esperançador. Foment estima que 5,4 milions de persones abandonaran el mercat laboral per jubilació o per menor activitat en l’etapa final de la seva vida laboral al llarg de la pròxima dècada i, sense immigració addicional, només entrarien a treballar uns quatre milions de treballadors, creant un saldo negatiu d’1,4 milions. "Un 6,3% dels llocs de treball totals no podrien ser coberts", assenyala l’informe".

Continua la peça: ""Si es vol mantenir el nivell d’activitat i ocupació actual, caldrà cobrir d’alguna manera amb població exterior", ha advertit Juan Francisco Caro, autor principal de l’informe. És el resultat de la caiguda de la natalitat a Espanya, fins i tot entre les dones estrangeres, que fa que la taxa de fecunditat sigui inferior a la taxa de reemplaçament (2,1 fills per dona) des de 1976. De fet, des de 2017 es registren més morts que naixements al territori nacional".

"Per això, Sánchez Llibre ha proposat impulsar "un gran pacte social entre els poders públics i la societat civil que permeti corregir i superar els canvis que s’estan produint com a conseqüència d’aquesta transformació demogràfica"". 

"A través d’aquesta via, que plantejaran al Govern d’Espanya, als grups parlamentaris, a les autonomies i als sindicats, Foment pretén que es combati la "associació de la immigració amb inseguretat i delinqüència" i que s’ajudi les persones que arribin "al país a integrar-se 'dignament'"".

"Ha demanat abordar aquest debat "amb urgència" i "no ignorar les dificultats lògiques" que suposa acollir persones de cultures diferents, atendre la sobrecàrrega dels serveis públics i la saturació de l’accés a l’habitatge". 

I: ""Avui els empresaris necessitem de la immigració per ser productius i competitius, per això plantegem aquest gran pacte social. Buscarem la complicitat amb la finalitat de donar solució a un problema candent de les empreses", ha assegurat".

Més notícies. Els gestos de Pedro Sánchez i les negatives de Junts formen part d’una representació que té una traducció política singular. Els ponts estan trencats, no existeix relació, el suport al Govern s’ha acabat i ja no hi ha més reunions a Suïssa, però el Govern i els independentistes de Puigdemont tramen acords amb el PP de subjectaespelmes o carabina.

"PSOE, PP i Junts encarrilen la llei de multireincidència que exigia el partit de Puigdemont", apunta El Nacional en el seu titular d’obertura. 

Escriu Abel Degà: "El PSOE, el PP i Junts per Catalunya han tancat aquest dijous a la ponència de la comissió de Justícia un text per encarrilar la llei de multireincidència que va registrar al Congrés dels Diputats el partit de Carles Puigdemont". 

"Els juntaires han aconseguit aprovar sis esmenes —quatre transaccionades amb els socialistes i dues amb els populars—, i s’ha premut així l’accelerador perquè la norma sigui aprovada en aquesta cambra. La intenció, expliquen diversos diputats presents a la trobada, és que rebi la llum verda definitiva en un Ple a principis del mes de febrer". 

"L’acord dels independentistes amb el PSOE arriba, precisament, en plena gesticulació de Pedro Sánchez amb aquesta formació per fer-los creure que, ara sí, vol complir els acords pendents en aquesta legislatura".

"Tot i que no hagi participat en la redacció d’aquestes esmenes, el PNV s’ha mostrat a favor del seu contingut i s’ha perfilat com un futur aliat a una norma que, si no hi ha cap sorpresa, serà de les que compti amb un suport més ampli en aquesta legislatura". 

"Només Podem i Bildu han mostrat els seus recels a la norma. "Pacte exòtic", assenyalaven irònicament alguns d’ells a la sortida, referint-se a la suma de forces entre PSOE, PP i Junts. Esquerra Republicana ha optat per no pronunciar-se i estudiar-se les esmenes de cara a la comissió, prevista per reunir-se d’aquí a un parell de setmanes".

I: "La proposició de llei planteja mesures perquè es pugui aplicar l’anterior modificació de 2022 dels articles 234 i 235 del Codi Penal per introduir l’agreujant de multireincidència, de manera que els furts de menys de 400 euros (que abans no comportaven presó) puguin ser castigats amb penes d’1 a 3 anys en cas que el delinqüent hagi estat condemnat almenys tres vegades per delictes similars. La norma inclou una nova tipificació per castigar més severament el robatori de dispositius tecnològics".

Secció pesta porcina africana. "La UE recorda que Espanya no necessita el seu permís per sacrificar els senglars", titula La Vanguardia.

O sigui que ja estan trigant les nostres autoritats a dur a terme l’extermini massiu de porcs salvatges per evitar l’expansió del virus.

El text és d’Anna Buj: "La Comissió Europea va aclarir ahir que no és l’autoritat responsable de donar permisos als agents rurals per posar trampes als senglars. Segons va explicar un portaveu de la Comissió a La Vanguardia, “l’autoritat competent d’un Estat membre podrà, per prevenir la propagació de la malaltia i basant-se en informació epidemiològica o altres proves, implementar el sacrifici preventiu d’animals en captivitat d’espècies de la llista als establiments ubicats a la zona restringida”. “Poden començar a aplicar la llei de Sanitat Animal sense la nostra autorització”, va subratllar".

"Aquesta aclariment arriba quan s’han detectat quatre positius més, que eleven el nombre a 13, i s’han trobat 37 senglars més morts (cap d’ells infectat) que eleva el nombre d’animals morts a 87".

"Dimecres, Lluís Pallarès, cap de l’àrea de grups especials del cos d’Agents Rurals, va explicar que estaven esperant el vistiplau de la UE per realitzar les captures. No obstant això, ara Brussel·les els diu que no necessiten la seva aprovació. “No supervisem el que fa Espanya, sinó que compartim el coneixement i ens coordinem basant-nos en l’experiència d’altres Estats membres”, va afegir el portaveu de la Comissió".

I: "D’altra banda, la CE va ampliar ahir el perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana fins a 91 municipis catalans. Així ho estableix una decisió d’execució de la Comissió Europea publicada ahir dijous al Diari Oficial de la UE, on es fixa el llistat de poblacions en què, fins al 28 de febrer del 2026, s’hauran d’aplicar “mesures d’emergència provisionals” per contenir la malaltia. La mesura implica que durant aquest període de temps es prohibeix l’exportació de productes derivats del porc a la Unió Europea que provinguin de tots aquests municipis".

"Tot passa després que una delegació d’experts veterinaris de la Comissió arribés dimarts a Catalunya per assessorar les autoritats locals. Europa ha deixat fora de la llista la producció porcina que prové d’Osona i del Segrià, que són les dues comarques més importants del sector a Catalunya".

Més notícies. "La jutgessa autoritza el desallotjament imminent del B9, el major assentament de migrants de Catalunya", assenyala un titular d’El País.

Al sumari s’abunda que "La magistrada dona llum verda a l’Ajuntament de Badalona per “riscos per a la seguretat” i tot i que el consistori admet que no donarà alternatives als 166 ocupants atesos per serveis socials".

El text és de Jesús García Bueno: "El futur de l’antic institut públic B9, el major assentament informal de migrants de Catalunya, acaba de decidir-se aquest dijous després de dos anys i mig d’ocupació". 

"La jutgessa ha accedit a la petició de l’Ajuntament de Badalona d’entrar i expulsar els 400 subsaharians que malviuen al centre. La magistrada dona un termini de 15 dies al consistori perquè dugui a terme un desallotjament perseguit amb afany per l’alcalde, Xavier García Albiol (PP), segons la resolució a la qual ha accedit El País". 

"La llum verda judicial arriba tot i que el consistori ha admès que no pot donar, ni tan sols a les 166 persones sota seguiment de serveis socials, una alternativa “de naturalesa residencial” perquè “no té capacitat” de fer-ho".

Línies després s’explica que "el desallotjament del B9 s’ha convertit gairebé en una obsessió per a Albiol, que ha acusat públicament a “la majoria” dels ocupants de “generar problemes de convivència, incivisme i delinqüència”". 

I: "L’alcalde ha deixat clar diverses vegades que, en aquestes condicions, no pensa oferir una solució habitacional, encara que sigui provisional, als centenars d’africans que, des de fa més de dos anys, ocupen el B9. Li resultaria difícil fer-ho en un municipi que, a l’abril de 2024 i sota el seu mandat, va tancar l’únic alberg municipal per a persones sense sostre".

Parlant de persones sense llar i de tornada a La Vanguardia, aquest diari informa sobre el recompte dut a terme per voluntaris de la fundació Arrels.

"Més persones que mai al ras a Barcelona", és el titular d’una informació de Rosa M. Bosch que comença així: "La imatge de dos homes, un estirat a terra sota una manta, tossint sense parar, i un altre acomodat en un sofà atrotinat, davant de l’hospital Clínic, colpeix uns i desperta la indiferència d’altres. És una escena quotidiana. Tots dos formen part del grup cada vegada més nombrós de persones que dormen a la intempèrie a Barcelona". 

"Més de 600 voluntaris convocats per la fundació Arrels van sortir a comptar-los la nit d’ahir dimecres. A l’àmbit comprès entre els carrers Muntaner i Urgell i de Diagonal a Aragó, un equip de tres persones, Aida, Anna i Eva, va comptabilitzar 20 ciutadans a la intempèrie, gairebé un per illa d’aquesta zona de l’Eixample Esquerra".

"El recompte es va fer a tots els districtes de la ciutat i els resultats, que es compararan amb els del 2023, quan Arrels va localitzar 1.384 sense sostre, es donaran a conèixer la setmana vinent. La directora d’aquesta fundació, Beatriz Fernández, ja va advertir que amb tota seguretat aquesta xifra quedarà petita". 

I: "Els dirigents municipals, que fins aquest 2025 eren reticents a facilitar dades, últimament fan públics els resultats dels seus recomptes per conscienciar de la dimensió del problema i recaptar més suport de la Generalitat. Així, al novembre van detectar 1.784 homes i dones al ras, un 33% més que el mateix mes del 2024, a més de 330 en assentaments i 206 en locals ocupats".

5 de gener, dia internacional dels voluntaris. Santoral: Sabas, Anastasi, Pelagi monjo, Niceci, Juli, Elisa, Fèlix màrtir, Crispí, Basso, Lúcid, Joan Almond, Gerard i Crispina Tagorense.