Un dia qualsevol a Espanya. L'exministre i diputat José Luis Ábalos i el seu xofer, assessor i aconseguidor Koldo García ingressen a presó mentre al Congrés dels Diputats el partit d'un pròfug pendent de l'amnistia tanca definitivament la porta als Pressupostos amb el seu vot en contra de la senda de dèficit proposada pel Govern.
Dijous negre per al president del Govern, assenyalen alguns mitjans. Un dia més a l'oficina, adueixen altres. Augmenten els rumors sobre un eventual avançament electoral, però a Madrid cada dia es parla d'eleccions i es dóna per descomptat que Sánchez està a un pas de llençar la tovallola. Però res d'això succeeix. De moment.
Núñez Feijóo ha convocat una manifestació per a aquest diumenge. Així, de sobte. Ja és una corrent d'opinió central dir que el "Procés" s'ha traslladat a la capital del Regne en una mena de venjança catalana, però sense el saqueig de Grècia.
La quota de protagonisme local ve donada per Junts, que condiciona la governabilitat nacional alhora que contempla amb indissimulat espant aquesta onada gegant en què s'està convertint Aliança Catalana a les enquestes.
"Por a Junts per l'estirada d'Orriols: 'Creuen més en ella que en Puigdemont'", assenyala un titular d'El Mundo.
Al sumari es diu que ""Tenim un problema de confiança en els nostres lideratges", admeten al partit després de l'enquesta en què Aliança ja arriba als neoconvergents".
Escriu Víctor Mondelo: "«S'expressa majoritàriament en privat, poca gent està disposada a dir el que pensa, però el malestar és creixent». L'enquesta del CIS català que reflecteix un empat a diputats al Parlament entre Aliança Catalana i Junts ha generat una enorme inquietud en el si de la formació neoconvergent, tal com admeten fonts del partit consultades per El Mundo".
"Tot i que de portes enfora el comandament de Carles Puigdemont continua defensant-se amb vehemència, la capacitat de l'expresident de la Generalitat per frenar el fenomen Orriols comença a ser qüestionada pels quadres del partit".
"«Tenim un problema de credibilitat i de manca de confiança en els nostres lideratges», reconeixen veus de Junts a aquest diari, en ser preguntades per l'impacte del sondeig que reflecteix un augment de 18 diputats per al partit de l'alcaldessa de Ripoll i una pèrdua de fins a 16 per al que dirigeix el pròfug".
Segueix la nota: "«Aliança és un partit nou i verge. La gent confia més en ell i en ella que en Puigdemont, a qui ja coneixen», arriben a manifestar càrrecs del partit independentista sottovoce. La radiografia és crua: «Hem dit una cosa i hem fet la contrària», assenyalen aquestes fonts".
"«No hem aplicat el mandat de l'1-O, com vam dir, hem fet president a Sánchez i això de cobrar per avançat del Govern...», afegeixen per ressenyar com Junts va investir el líder socialista prometent rebre grans prebendes per a Catalunya de seguida i, ara, no deixa d'argumentar que ha hagut de trencar amb el PSOE «pels seus incompliments»".
I: "Aquest discurs, enormement crític amb la gestió de Puigdemont, s'ha instal·lat entre la militància de Junts, especialment entre els alcaldes i representants locals que pronostiquen una hecatombe a les eleccions municipals de 2027".
El que no tenen en compte les encertades anàlisis sobre la incapacitat política de Puigdemont, la seva sordesa tàctica i la seva miopia estratègica, és la capacitat de la mateixa Orriols per desaprofitar el seu avantatge i enfonsar-se ella mateixa sense necessitat d'ajuda.
Al respecte, un interessant titular de La Vanguardia que vindria a demostrar que Orriols té un discurs molt limitat. "Orriols proposa eliminar la pensió de jubilació i Junts li ho retreu", diu el citat mitjà.
El text ve amb la signatura de Iñaki Pardo Torregrosa: "La líder d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll, en una entrevista amb TAC 12, la televisió pública del Camp de Tarragona, proposa un sistema alternatiu en què els treballadors rebin els diners que ara es destinen a les cotitzacions i que hi hagi autogestió. “Com apliquen altres països”, assenyala Orriols".
"En concret, defensa que hi hagi “una reserva i que no es tregui de les nòmines dels treballadors la quantitat ingent” que l'Estat, segons les seves paraules, “confisca”. “Que permeti que en el dia a dia els ciutadans puguin estalviar molt més i llavors, quan arribi l'etapa de la jubilació, l'Estat faci una compensació mínima perquè considera que ja t'has beneficiat al llarg de tota la vida laboral”, explica la diputada".
"“És un sistema molt més just perquè hi ha moltes persones que lamentablement moren als 50 o 55 anys sense rebre mai aquesta jubilació i, en canvi, se'ls ha estat traient una part important de la nòmina durant tots aquests anys sense veure compensat l'esforç”, prossegueix la líder d'Aliança. “Cal anar cap a aquest tipus de model”, conclou al respecte la dirigent de la formació xenòfoba".
I: "“Poca broma i compte amb el populisme”, assenyala el diputat de Junts Joan Canadell, que va ser president de la Cambra de Comerç de Barcelona. “Els que moren als 55 surten perdent, sí, pobres. I els que arriben als 90, 95...?”, prossegueix el diputat postconvergent. “Com ho faran per estalviar i poder pagar-se les pensions els que més viuran?” es qüestiona Canadell, que defineix el sistema de pensions com un sistema social que es basa en l'esperança de vida".
Sí, la vida. El que és la vida. Canadell, l'home que va inventar en pandèmia una mascareta catalana retreient a un altre polític, en aquest cas política, ser populista.
Més notícies. "Junts fa efectiva la ruptura amb el PSOE i tomba la senda de dèficit de Sánchez", destaca un titular d'El Nacional.
La peça és d'Abel Degà: "El grup parlamentari de Míriam Nogueras ha sumat els seus vots amb els del PP i Vox i ha tombat la senda de dèficit proposada per l'executiu. El president del Govern s'ha quedat encara més sol que de costum, perquè Podem i la diputada de Compromís Àgueda Micó s'han abstingut. El marcador final ha estat de 164 vots a favor i 178 en contra".
"Els socialistes, a més, ni tan sols han pogut sumar al seu sac el vot del diputat i exministre José Luis Ábalos, que es trobava en aquell moment a les dependències del Tribunal Suprem, pendent de saber si l'empresonaven preventivament".
"Malgrat el K.O. d'aquest dijous, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha confirmat que ho tornarà a intentar. Així ho marca la llei: si el Congrés tomba la senda de dèficit, el Govern pot tornar a sotmetre la proposta a votació en aquesta mateixa cambra un altre cop al cap d'uns dies. I si tornés a ser derrotada, llavors hauria d'elaborar els propers pressupostos amb la senda vigent. La setmana passada, el Consell de Ministres va aprovar un objectiu de dèficit del 2,1% del PIB el 2026, de l'1,8% el 2027 i de l'1,6% el 2028".
"I també va aprovar que les autonomies puguin tenir un dèficit del 0,1%. Això suposa per a Catalunya 1.000 milions d'euros més de marge fiscal. La proposta del Ministeri d'Hisenda comporta, de fet, que les autonomies no hagin d'aconseguir un equilibri pressupostari, amb més marge per a la despesa. En total, sumant totes les autonomies, suposen 5.500 milions d'euros. “Els perjudicats d'aquesta derrota seran els governs autonòmics, que no podran gaudir d'aquesta millora”, ha manifestat Montero durant el debat".
Línies després Degà comenta que "l'escenari ha canviat perquè ara (Junts) han decidit trencar amb el PSOE. Les darreres setmanes, aquesta formació ha votat a favor d'algunes iniciatives socialistes perquè hi havia algunes mesures que ja havien estat pactades amb anterioritat amb els independentistes".
"Però no era el cas de la senda de dèficit. Cruset ha recriminat a Montero que el Govern no ha fet públiques les balances fiscals —tot i que sigui imperatiu legal i un pacte assolit amb Junts— perquè certificarien la continuïtat de la desinversió a Catalunya. “Avui tothom veurà com la supèrbia del seu govern i els seus incompliments han bloquejat la legislatura i deixaran el seu país sense pressupostos un any més”, ha sentenciat".
Els mitjans contenen aquest divendres una bona dosi d'estadístiques. "Més d'un milió de persones viuen en situació d'exclusió social a Catalunya", destaca un titular de La Razón sobre un alarmant informe de Càritas.
Escriu Javier Martín Mombiela: "El 17% de la població catalana es troba en situació d'exclusió social. Aquesta és una de les conclusions que reflecteix l'últim informe de la fundació Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA), presentat aquest dijous per Càritas Catalunya, en què s'exposa la fragmentació social que viu la ciutadania arran de dos principals factors: la crisi de l'habitatge i la precarietat laboral".
""Aquestes dades dibuixen una població més debilitada, on es redueix la integració plena i augmenta la precària", ha assegurat Caye Gómez, membre de l'Observatori de Càritas, sobre una qüestió que afecta 1.351.000 persones a l'autonomia: 73.000 més, respecte a l'últim estudi publicat per l'entitat el 2018. Segons l'anàlisi, un de cada tres habitants viu en situació íntegra de precarietat amb un alt risc de caure en exclusió, davant d'un canvi de cicle econòmic".
"Al respecte, l'organització identifica que l'habitatge "ha deixat de ser un element de protecció" a Catalunya, a causa del "sistema immobiliari especulatiu que prioritza la inversió i no el seu ús social". L'informe, així doncs, explica que 568.000 llars afronten situacions de precarietat en aquesta matèria i que un 13,3% de la ciutadania cau en pobresa severa, després de pagar les despeses d'habitatge. En conseqüència, una de cada cinc persones viu en situació d'exclusió residencial".
"Sobre aquest tema, Càritas destaca que el 12,6% dels catalans viu en amuntegament greu i un altre 6,3% en habitacions rellogades, ocupació, cessió o en procés de desnonament, afectant així 200.000 persones més que fa set anys, segons la plataforma".
I: "En aquesta línia, a més, el coordinador del IX informe FOESSA, Raúl Flores, ha destacat que "treballar ja no et salva de l'exclusió social". Els índexs presentats mostren que la precarietat laboral afecta el 38% de la població ocupada: això és, prop d'1,4 milions de ciutadans. "Tenim treballadors pobres que sustenten famílies pobres", ha remarcat Caye Gómez".
L'altra estadística del dia fa referència al retrocés de l'ús del català, una nova alarma sobre la imminent desaparició del català tot i totes les lleis de protecció i del sistema d'immersió educativa.
"El 26,9% dels habitants de Barcelona té el català com a llengua habitual única, davant del 47,2% que té el castellà", apunta La Vanguardia.
Del text d'Àlex Tort: "Barcelona, i les comarques i altres ciutats properes, són el punt negre pel que fa a l'ús del català. A la capital catalana, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, només el 26,9% dels seus habitants el té com a llengua habitual. És menor que el 2018, quan es va fer l'anterior sondeig. Llavors era el 29,3%. En canvi, el 47,3% de la població de Barcelona fa servir el castellà habitualment. El 2018 era del 53,4%. El descens en ambdós s'explica per l'increment de població immigrada amb altres llengües".
"La diferència és encara més gran si es posa la lupa en el seu àmbit metropolità: el 24,7% de les persones de quinze anys o més tenen el català com a llengua habitual (el 2018 era del 27,5%). El castellà a l'Àmbit Metropolità -vegueria que inclou la ciutat de Barcelona- se situa en el 54,7% (el 2018, 57,9%)".
"Són dades territorialitzades que quedaven per conèixer d'un sondeig publicat el febrer d'aquest any, que assenyalava, entre una multitud de factors, que només un terç (el 32,6%) dels catalans té el català com a llengua habitual única".
"Les dades desglossades avui han estat publicades pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), i, si s'obre el focus i s'aprecien circumscrivint-los a la vegueria de l'Àmbit Metropolità –divisió territorial on hi ha l'Hospitalet de Llobregat (la segona localitat més poblada de Catalunya), el Barcelonès nord, el Baix Llobregat nord i sud, el Vallès Occidental i l'Oriental i el Maresme-, donen compte d'un panorama poc esperançador per al català".
"De tota manera, cal fer un punt i a part en el cas del Maresme, on a diferència de la resta de zones citades, usen habitualment el català el 43,6%, mantenint-se per sobre del castellà, amb un 37,9%".
28 de novembre, dia de no comprar res. Santoral: Catalina Labouré, Urbà, Sòstenes, Rufo, Pere monjo, Fèlix, Eustaqui, Crescencià, Basili màrtir, Mansuet d'Uruci, Papinià i companys, Eldelbold, Jaume de la Marca, Honest de Nimes, Andreu Tran Van Trông, Teodora, Irenarc, Esteve el jove, Lamano, Hortelà i Florencià.