Clatellada a la "llengua de cohesió" i Turull i Nogueras no s'avenen

Una altra resolució judicial en contra del intocable model de escola catalana. Com és habitual, la "família" educativa farà cas omís. El cos de docents i les autoritats administratives i polítiques no estan d'acord en res, excepte en una cosa, arxivar les sentències lingüístiques al cubell de les escombraries.

Així ha estat des que Jordi Pujol va aplicar la immersió lingüística i així seguirà llevat que es produeixi un cataclisme atòmic. Però com en el pecat hi ha la penitència, els alumnes han convertit el castellà en la seva llengua franca perquè han detectat que irrita els seus docents i perquè "mola" anar a contracorrent. 

L'últim revés jurídic té a veure amb la "llengua de cohesió", una nova troballa tècnica dels "comissaris" lingüístics que no ha passat el sedàs.

"Nou revés judicial a la immersió: el TSJC rebutja considerar el català com a única llengua de cohesió a l'aula", assenyala un titular de Crónica Global.

Al sumari s'explica que "La sentència conclou que una resolució del Govern del passat juny "vincula l'ús del català a la cohesió de l'alumnat, excloent l'ús del castellà", i relegava "la llengua oficial de l'Estat a una mera obligació acadèmica, que no contribueix a la formació d'una societat"".

El text és de Ricard López i comença així: "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat en contra de considerar el català com a única llengua que garanteix la cohesió a les aules. La sentència estima així de manera parcial un recurs contenciós administratiu interposat per Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB)".

"L'entitat constitucionalista havia denunciat una resolució publicada el passat juny al web de la conselleria d'Educació i Formació Professional de la Generalitat, el títol de la qual era "Document per a l'organització i la gestió dels centres. Projecte educatiu del centre. Curs 2025-2026"".

"Segons l'AEB, aquesta resolució del Govern català "pretenia imposar el català com a única llengua de cohesió social, cultural i comunitària, configurant un model escolar excloent, contrari als drets fonamentals i aliè al pluralisme lingüístic real de Catalunya"".

"A la seva sentència, el TSJC es pronuncia, entre d'altres, contra el passatge del text de gestió que parla d'emprar la llengua catalana "com a element de cohesió" dels alumnes".

"La sentència judicial conclou que la resolució del Govern "vincula l'ús del català a la cohesió de l'alumnat, excloent l'ús del castellà i, novament, vinculant la llengua oficial de l'Estat a una mera obligació acadèmica, que no contribueix a la formació d'una societat que comparteixi els mateixos valors", assenyala la sentència".

Segueix la peça: ""Aquesta concepció del català excedeix de l'ús vehicular en l'àmbit educatiu" i darrere d'això, segons la sentència judicial, "sotaïx una aspiració" de formar un binomi entre cultura catalana i ús del català, "amb exclusió del castellà, que simplement és una llengua que s'ha d'aprendre, però exclosa en aquells aspectes vinculats a la formació d'una ciutadania catalana"".

"L'AEB celebra la sentència, veu "especialment rellevant" que el TSJC s'hagi pronunciat en aquest sentit, i que "la imposició del català com a única llengua cohesionadora hagi estat corregida"".

""La resolució del tribunal constitueix un dur revés per a aquells que aspiren a convertir els centres educatius en espais en què el català sigui la única llengua docent i de comunicació. A més, reforça, de manera inequívoca, el model de conjunció lingüística, que exigeix la presència equilibrada i complementària del català i del castellà en la vida escolar", apunta l'entitat defensora del bilingüisme".

""A més, exigeix que els centres educatius incloguin explícitament el castellà als seus projectes lingüístics, cosa que obligarà a modificar aquells que l'hagin relegat o invisibilitzat", afegeix".

"L'AEB, així mateix, considera que la sentència debilita la figura del coordinador lingüístic, "que en la pràctica s'havia convertit en un comissari lingüístic encarregat de promoure i imposar l'ús del català a tots els espais del centre". "Com a conseqüència directa, les actuacions desenvolupades sota aquesta lògica —incloent-hi els projectes ULAE i els mecanismes de control i assetjament lingüístic cap a professors que utilitzen el castellà— queden invalidats".

I: "La sentència deixa clar que ningú pot ser obligat a utilitzar exclusivament el català en un centre educatiu, i que la convivència escolar ha de basar-se en el respecte a les dues llengües oficials", afegeix l'entitat constitucionalista".

Més notícies sobre l'educació a Catalunya. Els docents van sortir ahir al carrer per protestar perquè al·leguen patir una acusada pèrdua de poder adquisitiu i perquè ja no disposen del reconeixement social d'antany.

En la seva bombolla, els senyors i senyores professors es creuen que en la resta d'oficis han augmentat els sous i no han d'anar amb el cap cot suportant l'estigma que els nens surten de l'escola més rucs que quan hi van entrar. 

"Milers de professors catalans surten al carrer per protestar per la manca de recursos a l'educació", assegura un titular de La Vanguardia.

Escriu Carina Farreras: "Des de fa tres anys, amb ERC al capdavant de la Generalitat, no es veia una manifestació al carrer d'aquestes característiques amb una presència notòria de professors, mestres i famílies unides per diferents motius que conflueixen en un malestar generalitzat per l'estancament en l'educació". 

"El Departament d'Educació afronta el seu segon curs escolar amb un pressupost prorrogat i una manca de recursos econòmics patents que no permeten destensionar aquesta situació que, han anunciat els sindicats, s'anirà escalfant més".

"Aquest dissabte, s'ha notat el múscul de l'amenaça i milers de persones s'han sumat a la mobilització. Segons els sindicats de l'ensenyament convocants (Ustec-Stes, Aspec-Sps, CC.OO., CGT i UGT) els professors se senten esgotats davant una ingent càrrega de treball a causa de la complexitat i diversitat a les aules i a uns currículums amb els quals no estan d'acord". 

"A això hi afegeixen la manca de reconeixement social i la pèrdua de nivell adquisitiu dels últims anys. Els sindicats calculen que la inflació ha arrabassat un 20% de nivell salarial i volen recuperar-lo".

"Per a la portaveu d'Ustec-Stes, el sindicat educatiu majoritari, aquesta mobilització s'organitza “després d'un any de no negociació i de no compliment dels compromisos adquirits per part de l'administració”".

"El seu homòleg a Aspepc-Sps, Andreu Navarra, ha fet èmfasi en les retribucions i la burocratització, assenyalant que la manifestació és un “ultimàtum” a l'administració".

"Per CC.OO. Educació, Ester Vila, ha abundat que si no s'obren les negociacions amb la conselleria, la “mobilització anirà endavant”, assegurant que el malestar s'acumula pel que cal prendre mesures respecte a, almenys, dos punts: la reducció de ràtios i la millora de salaris".

"A aquesta reivindicació laboral s'hi han sumat desenes d'associacions diferents vinculades amb l'educació".

"Per exemple, els docents de batxillerat de ciències, filosofia i llengua, que han mantingut la seva lluita durant gairebé un any pels últims canvis curriculars que afecten aquesta etapa educativa, exigeixen que no es vegin retallats els horaris de les seves disciplines".

I: "Les famílies, per la seva banda, que s'han sumat a última hora a la mobilització, a través de la crida de la major associació d'associacions de famílies de centres públics (AFFaC). Reclamen més pressupost perquè sigui efectiva l'escola inclusiva i tots els alumnes, independentment del seu origen, condició social, física o psíquica rebin els recursos adaptats a les seves necessitats especials. A més, demanen reforçar la xarxa pública".

Potser es podria començar per impedir que els nois passin de curs amb tot suspès. 

Política. Forta marejada a Junts. "Mas i Pujol rebutgen afiliar-se a Junts un any després de l'oferta", assenyala un titular de ABC. 

Al sumari de la mateixa informació, una altra notícia: "La tensió interna refreda la relació entre Turull i Nogueras per la influència directa en Puigdemont".

El text és de Daniel Tercero: "Ni Artur Mas ni Jordi Pujol s'han afiliat a Junts, més d'un any després que els responsables del partit que lidera Carles Puigdemont els convidessin a fer-ho. Cap dels dos expresidents de la Generalitat de Catalunya creu adequat fer aquest pas, entre altres raons, per poder mantenir la seva «independència a l'hora d'opinar sobre l'actualitat» i perquè la deriva política de Junts és, ara mateix, «imprevisible», apunten a aquest diari diverses fonts de l'entorn de Mas i Pujol que, no per casualitat, esgrimeixen els mateixos arguments".

"A l'octubre de 2024, Mas va confessar que «encara» no s'havia afiliat a Junts donant per fet que seria qüestió de mesos, si no de setmanes, que acabaria per signar la sol·licitud i pagar la quota (la militància abona mensualitats de 10, 20 o 50 euros). En un programa de televisió del circuit en català de RTVE, qui va presidir la Generalitat entre 2010 i 2016, va dir que estava parlant amb Jordi Turull, secretari general del partit, per veure «quan i com fer-ho»".

"Només tres mesos abans d'aquella confessió pública, en un sopar en una localitat de la província de Barcelona, uns vuitanta quadres de Junts, en la seva majoria antics militants de Convergència, van instar Mas i Pujol a unir-se a ells en l'aventura partidista. D'aquell àpat es va filtrar interessadament que ambdós protagonistes havien acceptat l'oferta. Res més lluny de la realitat. I quan el mentor de Puigdemont va ser preguntat per això a la televisió, unes setmanes després, va marcar distàncies".

"Mas va assenyalar, aleshores, que la seva decisió no podia ser valorada com la d'un militant qualsevol i que, arribat el cas, li semblava apropiat escenificar el seu compromís amb Junts de la mà de Pujol, qui per la seva banda va estar al capdavant del Govern 23 anys (de 1980 a 2003). «Té un punt de simbolisme. M'agradaria que la filiació la féssim Pujol i jo», va indicar. Tots dos expresidents autonòmics segueixen sent conscients de la importància d'una decisió com aquesta. També del que suposa no fer el pas".

Línies després, Tercero indica que "fonts de la formació –no oficials– sostenen a aquest diari que perceben les primeres esquerdes en la relació entre Turull i Míriam Nogueras per consolidar la seva influència en les decisions que adopta Puigdemont. El motiu seria, principalment, la discrepància entre tots dos a l'hora de gestionar la ruptura de la relació amb els socialistes".

"«S'han distanciat i han refredat la relació, les últimes setmanes», exposen a ABC des del partit. «Míriam executa tot el que demana Puigdemont des de Waterloo, però està enfadada perquè totes les enquestes ens donen que perdem escons al Congrés», declaren les mateixes fonts". 

"I afegeixen, advertint que «tothom va amb molt de compte amb Waterloo, ja que el mur de l'exili és dur i alt», que com que –opinen aquestes fonts– Nogueras no té equip i Turull té equip però perd influència, la relació podria complicar-se: «Turull se sent habitualment desplaçat, tot i que és el secretari general, perquè Míriam i Puigdemont fan i desfan al seu gust»".

I: "Si a aquesta situació (distanciament de Mas i Pujol amb Puigdemont i pugna interna de Turull i Nogueras) s'hi suma la forta pressió externa que sobre Junts està exercint Aliança Catalana –sobre això, alguns sectors polítics auguren que la pròxima enquesta del baròmetre d'opinió de la Generalitat serà «una bomba»–, el partit comença a donar els primers símptomes de debilitat estructural".

Sílvia Orriols és la "artista convidada" del mes. El Confidencial, per exemple, li dedica la seva obertura dominical. "El 'Moment Orriols': viatge polític a Ripoll, l'epicentre del fenomen d'Aliança Catalana", s'anomena la peça que signa Marcos Lamelas.

Del seu text: "Catalunya viu el “Moment Orriols”. Des que les enquestes pregunten per la seva opció política, molts catalans asseguren que votaran Aliança Catalana (AC), un partit de nova creació que amb prou feines té dos escons al Parlament i mana a l'Ajuntament de Ripoll, d'11.000 habitants –la meitat immigrants– i que governa en minoria l'alcaldessa Sílvia Orriols". 

"A aquesta ciutat ara hi viatgen catalans per escoltar els plens, on Orriols fustiga de manera cruel l'oposició. Com explica un veterà periodista de la ciutat, el canal de YouTube dels plens de Ripoll, que duren més de tres hores, tenen ara entre 2.000 i 5.000 visualitzacions. Abans, en un dia intens arribaven a 300. Ha nascut una estrella. I aquest és el viatge al seu feu".

"Ripoll és el centre, és l'origen. La previsió és que, per a les pròximes municipals, AC s'estengui a través de la C-25, de Girona fins a Lleida, passant per Manresa, Vic i Olot, i amb Ripoll com a punt d'irradiació. Junts, que va salvar moltes alcaldies gràcies a pactes amb el PSC, ara tremola".

"Sílvia Orriols acaba moltes de les seves al·locucions al Parlament amb un “Visca Ripoll!”. Ha repescat el mite de Guifré el Pilós, teòric fundador d'una nació catalana a l'Edat Mitjana i que està enterrat a Ripoll. Orriols s'ha alçat com la veu que alerta que la nació i la llengua catalana estan en perill: per la immigració, per Europa i per la globalització".

"De la seva mà, Ripoll ha recuperat un orgull de ciutat que feia molt que no tenia. Tot anava malament. Depenia d'una economia industrial en decadència. Comforsa va ser rescatada per la Generalitat. I el clúster de la ventilació –Soler i Palau i Soreca–". 

"Ripoll no ha gaudit de l'estirada de la indústria càrnia, el centre de la qual és Vic, al sud. I tampoc dels avantatges del turisme d'esquí i neu. Més al nord. Ripoll s'havia quedat de manera literal en terra de ningú. Ripoll és capital de comarca, però ni tan sols té hospital comarcal, que es troba a Campdevànol, a quatre quilòmetres de la ciutat de l'alcaldessa més famosa de Catalunya".

"Podien empitjorar? Podien. En ple 2017, Ripoll organitza un acte de suport a les víctimes dels atemptats de les Rambles. Llavors l'alcaldessa, Teresa Jordà (ERC) comet un error de gruix i fa parlar Safira Oukabir, germana d'un dels terroristes". 

"Aquí hi ha el desencadenant que portarà Sílvia Orriols i el seu nou partit a la victòria a les municipals de 2023. Si ERC s'equivoca al principi, Junts ho fa al final. Al principi són incapaços d'armar una coalició entre independentistes i el PSC". 

"Quan intenten la moció de censura, el secretari general Jordi Turull l'aborta, desautoritzant els quadres locals. I posa de cap de llista per a les municipals de 2027 a un jove de 22 anys, Ferran Raigon. Totes les fonts consultades a Ripoll coincideixen en una cosa: Sílvia Orriols obtindrà majoria absoluta a Ripoll en els pròxims comicis locals".

Segueix el retrat: "Orriols exerceix a Ripoll d'alcaldessa convergent, cosa que li agrada tan poc com que li diguin que és d'ultradreta. S'ha guanyat la majoria del poble. Si un veí li explica que una vorera està en mal estat, ella l'escolta. La setmana següent anirà a parlar amb ell i li dirà que la vorera segueix sense estar reparada, però hi estan treballant. La seva activitat de diputada no li ha restat popularitat a la seva plaça forta".

"Mentrestant, als plens no dona aire a l'oposició. No pacta. Machaca. En aquesta legislatura, ja han dimitit un regidor de la CUP, un altre de Junts i un altre d'ERC. Orriols no arriba a acords. O governa per decret o dedica plens a provocar, com el passat 8 de juny, quan l'equip de govern municipal de Ripoll va rebre una delegació formada per israelians que viuen a Catalunya, jueus locals i simpatitzants de l'Estat jueu per donar-los suport en la guerra que Israel lliurava a Palestina".

I: "Les manifestacions contra Orriols a Ripoll amb prou feines reuneixen grups d'entre 20 i 30 persones, la majoria de la CUP o simpatitzants dels Comuns. No hi ha persones musulmanes en la majoria dels casos. Comunitat Islàmica Annour de Ripoll intenta suportar el vendaval amb el perfil més baix possible. Teresa Jordà només passa per Ripoll algun cap de setmana. Fa vida de diputada a Madrid, on a més va apostar pels roviristes, perdedors del Congrés davant Oriol Junqueras. A Sílvia Orriols li han deixat tot el camp lliure".

Sense sortir de la localitat gironina, El Nacional titula que "Òmnium rebutja l'extrema dreta des de Ripoll: “És l'antítesi de la nostra idea de país”".

Escriu Adrià Asbert: "El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida aquest dissabte a reforçar el “catalanisme democràtic” davant l'auge de l'extrema dreta i els discursos d'odi a Catalunya des de la Trobada Nacional de l'entitat a Ripoll, on governa l'alcaldessa Sílvia Orriols, líder de la formació d'ultradreta Aliança Catalana". 

"“És l'antítesi de la nostra idea de país i la posa en risc”, ha assegurat el seu president, Xavier Antich, que també ha reivindicat el paper d'Òmnium com a motor del catalanisme democràtic i ha defensat l'accés a la llengua catalana com “el principal instrument de cohesió social” per a una Catalunya “inclusiva”".

"Òmnium Cultural ha celebrat aquest dissabte la seva Trobada Nacional a Ripoll, amb l'objectiu de reforçar l'estratègia de cara al 2026 i definir les línies de futur de l'organització. Sobre la localització de la trobada, Xavier Antich ha assegurat que s'ha celebrat a Ripoll, com “l'any passat es va celebrar a Manresa o abans a Valls o Lleida”". 

"De fet, el president de l'entitat ha subratllat l'“arrelament històric” de l'entitat al Ripollès, on cada any s'encarrega de la recepció i la distribució de la Flama del Canigó. En referència a Ripoll, ha admès que “bufen vents forts”, i, sense esmentar cap partit, ha volgut marcar distàncies amb l'extrema dreta". 

I: "“Els projectes polítics que es basen en discursos d'odi i que fan de la xenofòbia el seu principal argument són l'antítesi de la idea de país que defensa Òmnium i la posen en risc” ha afirmat".

Actualitat local de la capital de Catalunya. "La compra d'habitatge a Barcelona per part d'estrangers no residents es duplica en tres anys", adverteix un titular de El País.

El sumari detalla l'augment: "Les compravendes de pisos de nascuts a l'estranger es disparen a Catalunya: ja són el 19% del total d'operacions, un “pic històric”".

La informació és de Clara Blanchar: "Les compravendes d'habitatge per part d'estrangers a Catalunya no paren de créixer i en els últims tres anys han augmentat un 23% (21.642 cases el 2024). De gener a juny d'aquest any, les compravendes de particulars d'aquest col·lectiu ja són 11.404, el 19% del total, segons les dades del Col·legi Notarial de Catalunya, que parlen de “pic històric”". 

"A la província de Girona el percentatge puja fins al 24%. D'aquestes transaccions, el 78% les protagonitzen estrangers que resideixen a Catalunya (persones nascudes a l'estranger amb permís de residència) i el 22%, no residents, que són inversors o busquen segona residència". 

"El seu perfil és ben diferent: els principals compradors assentats són de nacionalitat marroquina, italiana i xinesa; en canvi, els no residents que més adquireixen habitatge són de França, Alemanya i Holanda. Aquests compradors, a més, adquireixen immobles un 24% més cars que el preu mitjà dels habitatges".

I: "Com és habitual, la ciutat de Barcelona i la seva província mengen a part: a la capital catalana, des del 2021 s'han doblat les compravendes de pisos per part de no residents: si el 2021 en van comprar 566, el 2024 van ser 1.229. Fins al juny d'aquest any van ser 517 habitatges". 

"La principal nacionalitat dels no residents és l'estatunidenca, malgrat la fi de la Golden Visa, el programa del Govern que fins al març concedia permisos de residència a estrangers extracomunitaris que invertissin en habitatges a partir de mig milió d'euros. En el conjunt de la província, entre els residents, els principals compradors són originaris d'Itàlia, la Xina, el Marroc i França".

16 de novembre, dia mundial en record de les víctimes d'accidents de trànsit. Dia internacional del flamenc, del patrimoni mundial i de la tolerància.

Santoral: Margarida d'Escòcia, Gertrudis Magna, Roque González i companys, Fidenci bisbe, Otmar de Suïssa, Inés d'Assís, Llúcia de Narni, Edmundo Rich i Euqueri de Lió.