Barcelona ja no és el que era, segons els informes i estadístiques sobre població. Centenars de llengües i accents es confonen a la capital de Catalunya, la menys catalana de les ciutats segons la nacionalitat i els orígens dels seus habitants.
El canvi és tan espectacular que, segons destaca El Mundo, el 50% dels joves de Barcelona són estrangers. Sàvia nova, barreja (a vegades), conflicte i futur. "Barcelona, de capital del procés a metròpoli multicultural", s'anomena la peça que retrata la nova ciutat, una urbs apàtrida i mestissa.
Al sumari s'explica que "La xifra d'immigrants a la ciutat passa del 5% l'any 2000 a l'actual 31% i, en la franja de 25 a 39 anys, hi ha més població nascuda a l'estranger que a Espanya".
Amb aquests percentatges i segons s'explica a la informació, la irrupció d'un nou procés independentista toparà amb una ciutat que en lloc de tancar-se en un procés identitari, s'expandeix i es fragmenta.
El text és de Gerard Melgar i comença així: "La projecció internacional de Barcelona ha passat, en pocs anys, de ser dominada pel procés independentista, amb les grans manifestacions de la Diada o les imatges del referèndum de l'1-O, a presentar unes xifres demogràfiques que l'emparenten amb les grans capitals europees multiculturals".
"Fa dues dècades hauria estat gairebé impossible pronosticar dades com les que actualment exhibeix la ciutat, que ja compta amb un percentatge més gran de població estrangera que espanyola en la franja de 25 a 39 anys. El nombre total d'immigrants ha passat de representar únicament el 5% l'any 2000 a més d'un 31%, és a dir, pràcticament un de cada tres barcelonins".
Paràgrafs després Melgar explica que "la presència dels ciutadans barcelonins de nacionalitat estrangera és inferior a la mitjana en aquells sectors amb millors condicions laborals, com la indústria, els serveis professionals o l'Administració pública. En canvi, el 47% dels assalariats a l'hostaleria són immigrants, igual que el 60,5% dels empleats de la llar i les cures, un sector amb alta precarietat i majoritàriament ocupat per dones".
També assenyala la procedència dels nous barcelonins: "Les dades del darrer padró municipal publicat per l'Ajuntament reflecteixen que hi ha 612.500 persones empadronades a Barcelona nascudes a l'estranger. Més de la meitat d'elles a Amèrica (329.200), amb l'Argentina al capdavant (50.000). La resta de països d'origen més nombrosos són, per ordre, Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i la Xina"".
"Tot i així, l'italiana és la primera nacionalitat (53.400 persones), a causa dels acords de doble passaport que existeixen amb països com l'Argentina. Un 33% dels originaris del país sud-americà compta amb nacionalitat espanyola i un 38% d'algun Estat europeu (sobretot italiana)".
I: "Excloses les dobles nacionalitats, el nombre de persones estrangeres empadronades frega les 460.000, un 26,4% del total de la població. Després de l'italià, els dos següents passaports més nombrosos són el colombià i el pakistanès".
Línies després, el text indica que "al revers dels fluxos migratoris, el perfil predominant de qui abandona Barcelona correspon a persones joves de nacionalitat espanyola que es traslladen a altres punts de Catalunya (67,4%) o de la resta d'Espanya (24,1%)".
"L'habitatge apareix com a primer motiu d'aquesta diàspora de la qual alguns sectors han aprofitat per responsabilitzar els expats, abreviatura del terme anglès expatriates (expatriats), és a dir, aquelles persones que es muden temporalment a la ciutat generalment per motius de feina i el poder adquisitiu de les quals és superior a la mitjana local".
I: "El padró de 2025 reflecteix que, dels 680.000 domicilis que hi ha a Barcelona, continuen en ascens les llars amb persones estrangeres, tant aquelles on tots els membres són forans (13,4%) com on conviuen espanyols i persones d'altres nacionalitats (14,2%)".
Amb aquest panorama, el Govern dissenya un ambiciós pla ferroviari que hauria de canviar el model actual, totalment esgotat.
"El Govern català dissenya el seu pla ferroviari amb dues noves línies a l'horitzó", destaca El País.
La informació és de Àngels Piñol i Sergi Llanas: "El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el pla estratègic ferroviari 2025-2050 que ha dissenyat per encarar les pròximes dècades després d'assumir a partir de gener el servei de Rodalies".
"El document és una fulla de ruta que marca les prioritats ferroviàries i posa l'accent a potenciar l'eix ferroviari transversal (que comunicaria Girona i Lleida) i l'orbital (un semicercle entre Vilanova i Mataró) després que en el primer quart de segle s'hagi dedicat a l'alta velocitat i el Metro. El Govern preveu adjudicar abans de final d'any l'estudi de l'eix orbital".
"La consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha detallat que el pla afronta tres reptes: el nou model de governança que neix amb Rodalies; l'augment de la població a Catalunya i el creixement de la mobilitat i l'objectiu de la descarbonització del transport".
"L'informe, de 80 pàgines, adverteix que si ara cada usuari realitza una mitjana de tres viatges i mig al dia, pot passar en pocs anys a quatre i mig (s'hi inclouen els de Metro). L'estratègia preveu actuar en 13 línies de treball i aplicar 63 mesures, moltes d'elles ja en execució. De fet, ara mateix s'estan realitzant 189 obres a la xarxa ferroviària de Catalunya de manera simultània".
"El Departament de Territori i Sostenibilitat ha realitzat l'estudi per, entre altres coses, complir amb una resolució del Parlament que el va instar a traçar el pla ferroviari per a les pròximes dècades. L'objectiu és que el servei ferroviari, que integra tant Rodalies, Alta Velocitat, metro i Tram, sigui integral, fiable, segur, amb una bona atenció al client, intermodal, competitiu i potenciï l'equilibri territorial".
"L'estudi ha revelat que la població ha augmentat més a les segones corones i a Girona i el Camp de Tarragona que a l'àrea metropolitana i s'ha de satisfer la demanda. El pla comportarà l'elaboració d'una nova llei ferroviària per adaptar legislativament aquesta nova realitat".
I: "L'aprovació del pla ha coincidit amb les queixes dels usuaris de Rodalies que s'han agreujat ara per la protesta de l'Ajuntament de Girona per la manca de freqüència d'Avant així com la de ciutadans de Lleida que denuncien la baixa freqüència de combois que enllacin la ciutat amb Barcelona i de l'alt preu dels bitllets".
Més notícies sobre infraestructures. "Reunió d'urgència per abordar el col·lapse de l'AP-7 sud", indica un titular de La Vanguardia arran del darrer accident, un succés en què es van veure involucrats tres camions i que va causar una víctima mortal, un dels camioners.
Escriu Esteve Giralt: "La reiteració d'accidents amb camions implicats, amb el consegüent drama humà i les retencions quilomètriques, està evidenciant el col·lapse del tram sud de l'AP-7. El Servei Català de Trànsit (SCT) reduirà la velocitat al pas de l'autopista per les Terres de l'Ebre i estudia noves mesures urgents".
"Amb un llarg i tortuós tram d'autopista de només dos carrils per cada sentit entre l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i la frontera de les Terres de l'Ebre amb Castelló, gairebé una excepció a Catalunya, la suposada via ràpida i segura s'ha convertit en just tot el contrari".
"El projecte per ampliar d'una vegada l'AP-7 en un tram estratègic per a la connectivitat per carretera del corredor Mediterrani, sotmès a la pressió diària d'11.000-12.000 camions, està encara en fase de redacció per part del Ministeri de Transports".
"Tot i que a l'estiu de 2023 el mateix Ministeri va anunciar l'adjudicació per 3,4 milions d'euros de la redacció del pla d'ampliació del tercer carril, les obres trigaran diversos anys a executar-se. La longitud del tram afectat és de 38,3 km, amb una inversió estimada el 2023 de 162 milions".
"Davant d'aquest panorama, el Govern busca noves solucions a tota pressa per frenar l'elevada sinistralitat i salvar el col·lapse. Trànsit es reunirà demà mateix d'urgència amb els representants del sector del transport per carretera per buscar respostes correctores a l'elevada accidentalitat, moltes vegades amb camions".
I: "Entre les mesures que l'SCT posarà damunt la taula, segons ha anunciat el mateix Lamiel, reduir la velocitat en alguns dels trams de l'AP-7 sud. Ralentir la circulació per fer la via més segura a l'espera de posar en marxa els trams de velocitat variable".
Notícies polítiques. Crónica Global destaca que "ERC negocia amb el Govern un segon indult per a Junqueras".
Als sumaris s'explica que "Els republicans tenen pressa per treure rèdit del seu suport a Pedro Sánchez després de la ruptura de Junts i pressionen perquè es 'perdoni' la inhabilitació al seu líder i que pugui presentar-se a les pròximes eleccions catalanes".
També es diu que "La mesura de gràcia, independent d'una amnistia sobre la qual demà es pronunciarà el TJUE, abastaria també els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que s'ha manifestat en contra"
La informació és d'Àlex Cárcel i comença així: "ERC està decidida a treure rèdit polític de la ruptura de Junts amb el Govern, una maniobra que en públic ridiculitzen i condemnen –el seu diputat Gabriel Rufián ha pujat el to contra Míriam Nogueras al Congrés i al seu compte de X–, però que pretenen aprofitar als despatxos, conscients que la legislatura queda bloquejada. I, també, que l'eventual arribada de PP i Vox a la Moncloa els desplaçaria de qualsevol influència possible a Espanya".
Hi ha més moviments a l'independentisme. "Comín, l'antiga mà dreta de Puigdemont, passa a un altre partit independentista", diu un titular d'El Confidencial.
Al subtítol s'informa que "Després dels escàndols econòmics al capdavant del Consell de la República, apadrina una nova plataforma d'activistes il·lustrats que fitxa alguns exsocialistes".
La història porta la signatura d'Antonio Fernández, qui explica que després de passar pel PSC, ERC i Junts, el singular dirigent està arbitrant la fusió de dues sigles rèmores de Junts per crear una plataforma dins de Junts.
La típica maniobra sense sentit. Del text de Fernández: "Ara promociona (Comín) una altra formació política que, de fet, ja està coaligada amb Junts. “La seva intenció és promocionar-se a JxCAT com a representant de socis minoritaris i assegurar-se una quota de presència en òrgans i en llistes”, aventura un alt càrrec del partit postconvergent".
"“Neix una nova organització política: la d'aquelles persones d'esquerres i de centre-esquerra que segueixen pensant que la independència és el futur que Catalunya es mereix. I creiem que la manera d'aconseguir-la és participant en un front nacional transversal, articulat al voltant de JxCat”, va anunciar a través del seu compte a X".
"Les dues forces esmentades són el Moviment d'Esquerres de Catalunya (MEScat) i Acció per la República (AxR). La fusió d'ambdues organitzacions tindrà lloc en una convenció a celebrar el pròxim 30 de novembre a Barcelona".
"Comín serà l'encarregat de presentar la nova formació, que portarà el nom de MEScat Independentistes d'Esquerra. L'original MEScat està liderada per l'actual diputat de Junts Agustí Colomines, que va ser durant anys director de la Fundació CatDem, l'entitat que desviava el 3% de les comissions d'obra pública cap a les arques de Convergència".
"Colomines, a més, és un dels gurús ideològics de l'expresident fugit. Juntament amb ell, s'apunten a la nova formació l'actual diputada de Junts Ennatu Domingo (militant d'Acció per la República), el president d'Acord d'Esquerres per la República Catalana, Josep Ferrer Llop, el coordinador d'AxR, Oriol Izquierdo, i el coordinador general de MEScat, Josep Serra".
I: "La nova formació ha arrossegat un grapat d'exmilitants socialistes que fa anys es van passar amb armes i bagatge a les files de l'independentisme més exacerbat. Ferran Mascarell, exconseller de Cultura i exdiputat de Junts, i Marina Geli, exconsellera de Sanitat socialista durant l'època del tripartit i després decantada cap a Convergència".
12 de novembre, dia mundial del ballet.
Santoral: Agustina Pietrantoni, Emilià de la Cogolla, Josafat Kuncewicz, Cunibert de Colònia, Hesiqui de Vienne, Labuí de Daventer, Macari de Maleo, Nil d'Ancira i Margarit Flores.