Sondejos, cates i contraofertes al voltant d'una moció

El bloqueig reiterat per Míriam Nogueras ha donat pas a un interessant intercanvi de missatges a tres bandes. El PP explora les opcions de tombar el Govern amb una moció instrumental i llança picades d'ullet a Junts, que sosté en públic que la ruptura és definitiva, però es nega a entaular una altra relació.

Massa aviat, potser. Quan una parella es trenca és perquè hi ha algú altre o perquè no hi ha ningú, com en aquest cas. Al PSOE, per la seva banda, han mogut fitxa amb la llei sobre la multireincidència. La legislatura està més viva que mai.

En el frenesí de trucades i sondejos participen a més egregis representants del sector empresarial que tiren per tot arreu, com sempre. Hi ha qui anima Junts a fer el pas de la moció i qui recepta calma i continuïtat. Hi ha tants interessos en joc com actors en aquest sainet. Es parla d'un nou pragmatisme convergent i de tot el contrari, que Junts s'assembla a CDC com un ou a una castanya.

Conjecturar què pot fer o pensar el senyor de Waterloo és com intentar predir el curs d'un míssil extraviat. Puigdemont juga amb els seus gats, reclama protagonisme i intenta tapar el gran forat del tifó Orriols. Tres coses alhora. Difícil per als homes.

A El Confidencial albiren al seu titular d'obertura que "Junts i PP s'acosten a la moció contra Sánchez entre la recel mútua i l'empenta empresarial".
Als sumaris s'explica que "Els independentistes creuen que "només cal posar la cirereta al pastís" i que "el PP s'ha de moure". A Gènova insisteixen que la seva disposició a tombar Sánchez "és absoluta", però "no consta" que Junts vulgui donar suport a un altre president.

Escriu Juan Fernández Miranda: "El procés que ha iniciat Junts no té retorn, i el Govern ho sap, encara que vulgui transmetre la idea que res no ha canviat. La pregunta a aquestes alçades no és si hi ha marxa enrere, sinó fins on està disposat a arribar el partit de Carles Puigdemont en el seu intent de desestabilitzar Pedro Sánchez: la resposta és que Junts està obert a tot, però una moció de censura instrumental amb un candidat pactat amb Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal requereix, en primer lloc, que sigui el Partit Popular qui mogui fitxa".

"Fonts de l'entorn de Puigdemont informen a El Confidencial que “això és imparable”, en referència al gir escenificat per la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, que dijous va culminar amb la presentació de gairebé mig centenar d'esmenes a la totalitat de les iniciatives legislatives del Govern: des dels Pressupostos Generals de l'Estat fins a les lleis Bolaños i Begoña. "Només cal posar la cirereta al pastís: el PP s'ha de moure”, afegeixen".

"I mentre Junts espera el PP, el PP espera Junts. Fonts de la direcció del partit de Alberto Núñez Feijóo insisteixen que la seva "disposició a canviar el Govern d'Espanya des d'ara, amb el suport de qualsevol partit, és absoluta"".

"En aquest sentit, la formació esvaeix la incògnita sobre si estan disposats a afrontar amb Junts una maniobra per desallotjar Sánchez de la Moncloa: "Sens dubte". No obstant això, i aquí hi ha l'obstacle, en aquest moment el PP assegura oficialment que els consta la disposició de Junts de no donar més suport a Sánchez, però no "la decisió de Junts per donar suport a un altre"".

"Així que els dos partits estan disposats a fer aquest pas, que necessita necessàriament el suport de Vox, però s'observen amb recel i es passen la pilota. Mentrestant, tal com ha pogut constatar aquest diari, hi ha contactes discrets, si bé ningú confirma ni desmenteix oficialment".

"Al PP, la situació està lluny de ser normal, atès que la relació entre la direcció nacional i el president del PP català, Alejandro Fernández, està molt lluny de ser bona. Al líder del PP a Catalunya li sembla que la hipòtesi d'una moció de censura és "impossible" perquè "recorda els clàssics pastissos de Junts"".

I: "En aquest sentit, recorda que Puigdemont va ser nomenat "president instrumental" quan la CUP va vetar Artur Mas, i s'hi va quedar. "Crec, sincerament, que seguir el joc a Junts i les seves debilitats porta on porta", afegeix".

Forma part del festeig inflar el pit, exhibir el plomatge, emetre sons estranys i donar voltes al voltant d'un mateix. Què passaria en una cita entre Puigdemont i Núñez Feijóo? S'entendrien? Sí? Nou anys porta en antena "First Dates", segons anota La Vanguardia a la seva portada.

Per Núñez Feijóo no quedarà, però la seva estratègia passa pel llenguatge no verbal i per presentar lleis que sedueixin Puigdemont i fiquin el Govern en embolics.
"El PP es bolcarà en mesures que pot donar suport Junts: 'L'objectiu és que caigui el Govern i ara sembla que ells s'hi apunten'", assenyala un titular de El Mundo.
Al sumari s'especifica que "Accelerarà les qüestions sobre autònoms, IVA, IRPF, immigració, okupació o nuclears".

El text és de Juanma Lamet: "El Partit Popular aprofitarà la ruptura de Junts amb el Govern per intensificar la seva agenda legislativa. Amb la formació de Carles Puigdemont deliberadament allunyada ja de la "majoria progressista", Alberto Núñez Feijóo creu que hi ha més marge per aprovar al Congrés mesures dels populars amb el suport de Vox i Junts. Sense cedir davant d'ells i sense moure's dels seus postulats, però sabent perfectament que ara hi ha més vímetes per repetir el càstig aritmètic a Pedro Sánchez".

"Amb més raó presentarem iniciatives parlamentàries conseqüents amb el nostre ideari, perquè la majoria del Congrés, en l'ideològic, és de dretes, un cop Junts ha arrencat de la seva façana el cartell de bloc progressista, que era una anomalia, perquè els seus votants són de dretes", detallen les fonts".

"Per això el Partit Popular accelerarà les seves iniciatives parlamentàries sobre fiscalitat, habitatge, okupació, immigració, energia -sobretot, la nuclear- i seguretat ciutadana, segons detallen a aquest diari fonts de Gènova. "La realitat és que ara mateix Feijóo té més capacitat legislativa que Sánchez, i si no fos per Armengol, que bloqueja les iniciatives a la Mesa del Congrés, el BOE s'escriuria des de Gènova", subratllen a l'equip de Núñez Feijóo".

"Això sí, a Gènova insisteixen molt que ells no cediran ni un àpex del seu ideari per convèncer Junts, i que simplement presentaran mesures en què es pugui "coincidir". Per què? Perquè la formació de Carles Puigdemont té ganes de castigar Sánchez per no complir les seves exigències. "Ara les nostres possibilitats són més grans", reconeixen al PP després del veto de Junts a totes les iniciatives de Sánchez".

"L'objectiu és que caigui el Govern i ara sembla que Junts s'apunta a aquest objectiu", afegeixen les fonts. No de manera directa, amb una moció de censura, però sí per la via del desgast i el bloqueig, creuen al PP. Perquè es pot governar sense Pressupostos, sense convalidar reials decrets, sense aprovar lleis i sense desbloquejar els fons europeus? La resposta és que "Sánchez sí", però el dubte és per quant de temps".

"Mentre el PSOE pateix per no tenir la majoria del Congrés, el PP impulsarà en aquesta mateixa cambra algunes de les seves mesures més ideològiques, en què precisament Junts coincideix amb els postulats generals del principal partit de l'oposició".

"Entre les principals hi haurà, de nou, la deflactació de l'IRPF, així com la baixada de l'IVA dels aliments bàsics. Però no només: el PP vol «retratar» el PSOE amb mesures per endurir la legislació contra l'okupació, per ampliar la vida útil de les centrals nuclears, per permetre construir més habitatge assequible o per baixar les quotes i la tributació dels autònoms. Per què "retratar"? Perquè el PP creu que els socialistes, juntament amb Sumar, torpedinaran les seves mesures".

"Així va passar a finals de 2024, quan la formació independentista catalana va pactar amb el PP una esmena conjunta per suspendre l'impost a la producció elèctrica i per aplicar nous incentius a la indústria de la cogeneració energètica".

I: "Van obtenir el suport dels nacionalistes bascos, d'ERC i de Vox, de manera que es va aprovar amb una majoria folgada a la ponència de la Comissió de Transició Ecològica. Però el PSOE i Sumar van ajornar sense data la reunió de comissió que havia d'avalar aquesta mesura. Tres mesos després, el Govern va retirar el projecte de llei en què PP i Junts havien aconseguit incloure la millora fiscal".

A La Razón donen per fet que "Sánchez intentarà comprar de nou el suport de Junts amb els Pressupostos". El sumari d'aquest titular és que "L'Executiu oferirà inversions a Catalunya esperant que Junts no les pugui rebutjar o assumeixi el cost de fer-ho".

D'aquestes astúcies escriu Diego Rodríguez Veiga: "Pedro Sánchez està duent a terme un important exercici d'abstracció del dia a dia polític. Com si no anés amb ell la cosa, el president del Govern assegura que segueix treballant per intentar complir tots els acords amb Junts i que presentarà els Pressupostos, a més amb vocació que s'aprovin".

"Ho fa tot i que la formació de Carles Puigdemont ja dona per trencats tots els ponts amb el PSOE, ha dit específicament que no hi haurà Pressupostos i ha assumit que no es compliran aquelles mesures que havia d'obtenir del Govern, com l'oficialitat del català a la Unió Europea. Però Sánchez, com acostuma, resisteix".

"El Govern intentarà que Junts torni al redil i s'assegui de nou a la taula de negociació. I part de la seva estratègia passa per elaborar uns Pressupostos en què hi hagi quantioses inversions per a Catalunya".

"Segons expliquen fonts de la Moncloa i dels seus socis de coalició, el moviment consistirà a presentar alguna cosa en què a Junts li pugui sortir car, políticament parlant, posicionar-se en contra. Alguns, fins i tot, citen l'escena d'El Padrí per posar un exemple visual, aquella en què Vito Corleone diu "li faré una oferta que no podrà rebutjar"".

"Consideren diverses fonts que Junts tindrà molt complicat posicionar-se en contra de, per exemple, importants inversions per al servei de Rodalies. Actualment presenta greus deficiències i és una de les principals crítiques dels postconvergents i de la ciutadania en general".

"Però no només en aquest front. Com s'ha estat veient els darrers mesos, els alcaldes de Junts estan exercint una enorme pressió sobre Puigdemont per la por a Aliança Catalana, i creuen que podrien tornar a pressionar-lo si els comptes generals comporten millores per als municipis. És evident que no serà fàcil, perquè Junts està defensant en públic tot el contrari al que la Moncloa vol obtenir, però no és la primera vegada que al PSOE parlen d'"ajudar Junts a virar el transatlàntic"".

I: "En qualsevol dels casos, esperen que si Junts es manté en el no i es queda en el bloqueig absolut, la situació els faci assumir el cost polític de tombar els Pressupostos. La mateixa Yolanda Díaz parlava ahir de "convertir una derrota parlamentària en una victòria política", un mantra que s'està repetint molt aquests dies entre els partits d'esquerra, i advertia: "qui obstrueix, la paga"".

Més notícies. "Barcelona estudiarà si és possible que els propietaris de més d'un pis paguin més IBI", afirma El País.

"El canvi requereix una modificació de la Llei d'Hisendes Locals, d'àmbit estatal, que l'Ajuntament demanarà al ministeri", informa el subtítol.

Escriu Clara Blanchar: "El govern de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, estudiarà si és possible que els propietaris de més d'un pis paguin més Impost de Béns Immobles (IBI), el principal tribut municipal i principal font d'ingressos propis dels Ajuntaments".

"La idea és implementar un IBI progressiu en funció del nombre d'habitatges que té un propietari. En aquest sentit, si l'estudi econòmic i jurídic ho veu robust, la ciutat farà una proposta al Ministeri d'Hisenda per flexibilitzar la Llei Reguladora d'Hisendes Locals. Modificar qualsevol llei al Congrés és, en el context actual, molt difícil per al govern de Pedro Sánchez".

"Ho han anunciat aquest divendres el tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, conjuntament amb la líder dels comuns a l'Ajuntament, Janet Sanz, en el marc d'un acord assolit com a condició per aconseguir el suport de Barcelona en comú a les ordenances municipals de 2026".

"Sanz ha celebrat el que entén que és “un bon acord per a la ciutat i per als veïns, perquè les ordenances són la principal eina en matèria de fiscalitat i recursos públics per fer polítiques públiques”. “És important treballar perquè hi hagi una modificació legislativa perquè no es pagui igual per una casa per viure que si es compren diverses”, ha afegit".

I: "El tinent d'alcalde ha estat més prudent i s'ha referit al compromís d'estudiar una qüestió, com és la idea d'“un IBI progressiu” en funció de quants pisos es tinguin, “que ha de tenir seguretat jurídica perquè requereix una modificació legislativa de calat”".

Més tributs. "Catalunya puja impostos mentre Madrid els baixa i recapta 7.500 milions menys", destaca un titular de La Vanguardia.

La informació comparativa és de Fernando H. Valls: "Les bonificacions d'impostos a les quinze comunitats de règim comú que van estar en vigor durant l'any passat van restar 13.711 milions a la recaptació, segons conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en el seu observatori econòmic-financer de les autonomies. Totes elles, sense excepció, van reduir els tributs, però amb grans diferències entre unes i altres".

"El territori amb més rebaixes impositives va ser Madrid, amb gran distància sobre la resta. Catalunya també va exercir la seva capacitat normativa per rebaixar la càrrega fiscal de ciutadans i empreses, però la Generalitat més que va compensar els ingressos perduts amb tipus més alts en impostos cedits i amb fins a quinze tributs propis".

"La resta de comunitats autònomes van patir una minva en la recaptació conseqüència de les bonificacions fiscals. Aquesta decisió política, juntament amb l'augment de la despesa, va aprofundir el dèficit estructural de les administracions autonòmiques, segons vénen advertint organismes com Fedea o la mateixa Airef".

"La fotografia fiscal de Madrid el 2024 que ofereix l'Airef és la següent: va renunciar a recaptar 7.463 milions d'euros, el 2,36% del seu PIB, per rebaixar impostos i va ingressar 158 milions, el 0,05% del seu PIB, per la capacitat normativa exercida a l'alça".

"Entre les bonificacions aprovades hi ha reduccions de l'IRPF en el tram autonòmic i àmplies rebaixes en els impostos de successions i donacions, de transmissions patrimonials, i d'actes jurídics documentats".

I: "El territori governat per Isabel Díaz Ayuso no compta, a més, amb cap impost propi, cosa que va impedir compensar aquesta pèrdua d'ingressos. La xifra seria més gran si no hagués entrat en vigor l'impost a les grans fortunes, figura estatal que va obligar a eliminar una part de les bonificacions en patrimoni, una bandera de Madrid".

8 de novembre, Dia Mundial de la Radiologia i de l'Urbanisme.

Santoral: Beat Joan Duns Escot, Godofred d'Amiens, Wilehad de Bremen, Adeodat I papa i Clar de Tours.