L'accident de Gelida posa a prova el traspàs de Rodalies a Catalunya
La resposta a l'accident mortal sotmet a un test de resistència els actors implicats en la transferència del servei
Puente i Junqueras xoquen per la lletra petita, mentre el Govern obre expedient a Renfe pel plante dels maquinistes
Altres notícies: Ernestina Torelló, la burgesa catalana que va refugiar a la seva finca els ferits de Gelida
Notícies relacionades
El desgavell que ha provocat a Rodalies l'esfondrament d'un mur i el consegüent accident mortal de Gelida (Barcelona) suposa el primer gran examen al traspàs del servei a l'autonomia, que comença a prendre forma. El descarrilament ha tingut lloc només quatre dies després de la constitució de l'empresa que culminarà amb la transferència a la Generalitat.
L'Executiu català negocia amb Renfe i Adif com dur a terme l'esperada transferència, en unes converses que van començar fa més d'un any i els primers fruits de les quals es van escenificar la setmana passada, amb la visita del ministre Óscar Puente a Barcelona amb el president Salvador Illa.
Puente i Junqueras agiten les aigües
Avui, dos dies després de la tragèdia, el titular de Transports i Mobilitat Sostenible ha agitat les aigües en afirmar que les vies són "intransferibles" al 100%. Ha advertit que gran part del sistema forma part de la Xarxa Ferroviària d'Interès General i, per tant, el traspàs de la infraestructura total d'Adif comportaria "trossejar quelcom que interconnecta amb tothom".
Ho ha dit en declaracions a la COPE i en resposta a Junts i a les pretensions d'Oriol Junqueras. El líder d'ERC --formació que va pactar la transferència de Rodalies amb el Govern a canvi de la investidura de Pedro Sánchez i ho va incloure en els seus acords amb el Govern d'Illa-- va reclamar ahir la transferència total del servei per la "deixadesa de l'Estat".
Què diu el pacte
Renfe és la titular dels trens i la plantilla de treballadors, mentre que Adif ho és de material com vies, catenàries i sistemes de senyalització; ambdues companyies decideixen sobre les decisions estratègiques que afecten la xarxa, com les inversions.
Sobre la Generalitat, avui recau la gestió diària de Rodalies, com freqüències, horaris i suspensions de la circulació, i té la potestat d'imposar sancions si no pot oferir el servei per responsabilitat de les dues empreses públiques.
Un tren de Rodalies a l'estació de França (Barcelona) Europa Press
Al llarg de l'any, Catalunya assumirà l'inventari de tots els trens; també es negocien algunes vies per les quals només circulen Rodalies i regionals, i no trens de mitjana ni llarga distància, tampoc de mercaderies.
És el cas de l'R1, en procés de negociació. Un cop les parts acordin com traspassar la línia de la costa del Maresme, intentaran replicar-ho a les línies R2 i R3, d'acord amb el pacte signat amb ERC. El traspàs de la resta d'infraestructures d'Adif no està contemplat, malgrat les aspiracions dels republicans i de Junts.
Fins al 2027
En paral·lel, l'empresa mixta es reservarà tot l'any per a l'obtenció de les llicències ferroviàries i dels certificats de seguretat. D'aquesta manera, la posada en marxa del servei complet a càrrec de Rodalies de Catalunya SME no es produirà fins al 2027.
El model ja en marxa consta d'un consell d'administració amb majoria catalana --cinc consellers proposats per la Generalitat i quatre per Renfe-- i presidit per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, amb vot de qualitat. El seu conseller delegat, Òscar Playà, també ha estat escollit pel Govern. Encara no existeix junta directiva.
L'acord d'accionistes, però, compensa el control que Catalunya tindrà sobre les grans decisions de Rodalies de Catalunya SME. El repartiment accionarial de la companyia constituïda recentment davant notari beneficia a l'Estat central, que aportarà el 50,1% del capital i l'Administració catalana, el 49,9%.
Salvador Illa, president de la Generalitat, i Òscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, abans de la presentació de l'empresa mixta de Rodalies, al Palau de la Generalitat el 12 de gener de 2026 a Barcelona
Test de resistència
La sintonia expressada entre les parts fins a donar lloc a les primeres concrecions del traspàs està ara a prova per la gestió de la resposta a l'accident. Aquest dijous, els maquinistes han deixat Catalunya sense trens per segon dia consecutiu i la Generalitat ha obert expedient a Renfe, després d'haver acordat entre tots la tornada del servei.
Després de la convocatòria de vaga pel 9, 10 i 11 de febrer, i amb l'accident de Gelida i el d'Adamuz, a Còrdova --amb 42 morts, inclòs un maquinista-- tan recents, els consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque alertaven a última hora de la tarda d'ahir que la represa seria complicada, cridant a "empatitzar" amb els treballadors per la "commoció" per ambdues pèrdues.
Els 'consellers' Albert Dalmau i Sílvia Paneque, en roda de premsa aquest dimecres 21 de gener de 2026
Els pitjors pronòstics s'han complert a primera hora del dia. El portaveu de Rodalies, Antonio Carmona, ha assenyalat una vaga encoberta, mentre els maquinistes qüestionen que la via sigui segura, tot i les dues exhaustives inspeccions fetes durant el dia d'ahir per intentar convèncer-los d'això.
De nou amb el mur
I si bé Puente també va contradir ahir Carmona en declaracions a la premsa en avançar que molt difícilment els trens tornarien a circular durant aquell mateix dia, la titularitat del mur de contenció de l'AP-7 que va col·lapsar coincidint amb el pas del comboi accidentat a Barcelona s'ha convertit en un altre punt de fricció.
El ministre va assegurar en roda de premsa que "no està clar" de qui depèn, però el comissionat de la Generalitat pel traspàs de Rodalies, Pere Macias, va explicar a Catalunya Ràdio que recau sobre l'Estat central en no ser "infraestructura ferroviària", tot i que l'última paraula la tindran la comissió d'investigació i el jutge.
Així ha estat l'accident mortal de Rodalies a Gelida
Es tracta d'una qüestió fonamental per determinar responsabilitats entorn de la revisió i manteniment del talús, que va cedir tot i que les pluges intenses es trobaven a Girona, i no a l'oest de Barcelona. Dalmau i Paneque s'han remès a la investigació en marxa per declinar respondre.
Complex debut de Playà
La configuració del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, reunit ahir dimecres en dues ocasions, dona pistes sobre el moment vital del sistema ferroviari a Catalunya. Han compartit taula els principals responsables del traspàs, a qui la tasca obliga a entendre's, també en aquestes circumstàncies extremes.
Els consellers Albert Dalmau, Sílvia Paneque --presidenta de la nova companyia-- i Núria Parlon han convocat, a més dels cossos d'emergències, a Òscar Playà.
Reunió del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a Barcelona, per l'accident de Rodalies a Gelida
L'exdirector del Metro de Barcelona s'ha estrenat al capdavant de l'empresa mixta amb majoria catalana participant en la resposta a la crisi provocada pel sinistre. Escollit pel Govern com a conseller delegat per pilotar el traspàs, ja ha constatat la complexitat del seu nou càrrec.
A l'altra banda de la taula, Josep Enric García Alemany. El director d'operacions de Renfe a Catalunya continua sent el màxim responsable de l'activitat de Rodalies, de la qual dona compte als mitjans l'històric portaveu Antonio Carmona, assegut al seu costat.
