La tragèdia de Gelida ha sacsejat els fonaments del transport a Catalunya. I enmig del caos, que va deixar els usuaris sense servei de trens regionals durant pràcticament tota la jornada de dimecres per revisar l'estat de les vies, ha ressorgit la figura d'Antonio Carmona.
Fins al passat juliol era el director de Rodalies, mentre que avui és portaveu i representant institucional de Renfe a Catalunya, per la qual cosa ha estat una de les persones encarregades de donar explicacions.
El tren accidentat a Gelida (Barcelona)
Ho va fer durant el dia a diversos mitjans de comunicació. I va ser a qui tothom va trucar durant la jornada, per la seva dilatada experiència en el sector ferroviari i la seva actual responsabilitat comunicativa. A més de la seva presència a les reunions juntament amb les conselleres Núria Parlon i Sílvia Paneque i la resta de comandaments operatius.
Un embolic al qual aquest periodista de formació ha dedicat bona part de la seva carrera, en una plaça complicada. On els trens han estat una reivindicació històrica que encara no s'ha solucionat. I que l'independentisme va aprofitar ahir per retreure a l'actual Govern.
De les vies als despatxos
La trajectòria de Carmona és atípica per la seva profunditat a l'escala operativa. Els seus inicis a la companyia se situen a peu de via, a les entranyes del sistema. Va ingressar a Renfe amb funcions de visitador de material motor. La seva tasca consistia en la revisió directa dels combois, assegurant que la mecànica respongués abans de sortir a circulació.
Aquesta etapa tècnica li va atorgar un coneixement del producte que pocs directius actuals poden acreditar. Aquesta base operativa va ser el fonament sobre el qual va construir el seu perfil com a comunicador. Sent periodista de carrera, va aconseguir el que per a molts és impossible: explicar la complexitat d'una catenària o un sistema de senyalització mitjançant un discurs institucional coherent i accessible.
"Part del problema"
Per als sectors més crítics de l'independentisme, Carmona no és només un portaveu, sinó que se'l considera "part del problema" del sistema ferroviari que critiquen.
Tant el que segueix regint com el que entrarà en funcionament pròximament després de la constitució de l'empresa mixta, en què participen tant la Generalitat com el Ministeri de Transports.
Se'l percep com el guardià d'un sistema que, als ulls del sobiranisme, representa la manca d'inversió i el menyspreu de l'Administració central envers la ciutadania catalana. Que la realitat diària de les vies sol acompanyar, amb retards habituals i una imatge generalitzada que el servei està molt per sota del que hauria de ser en un país occidental.
Encara que aquestes notes polítiques, especialment de l'entorn de Junts, però també de partits com Vox o Aliança Catalana --que després de l'accident ferroviari van dir a X que "el socialisme mata"--, només tenen un objectiu. El de guanyar vots per a les pròximes eleccions.
El repte del traspàs i la nova etapa
El context actual afegeix una capa de complexitat inèdita a la seva tasca. La creació de l'empresa mixta per al traspàs de Rodalies és el centre del debat, exagerat després de l'accident de Gelida, que va posar fi a la vida d'un maquinista en pràctiques en desprendre's un mur proper a les vies.
En qualsevol cas, Carmona se situa al centre d'aquesta transició. La seva tasca com a representant institucional l'obliga a navegar entre l'herència de Renfe i la futura governança compartida. És l'home que ha de garantir que, mentre es firmen decrets, els trens continuïn movent-se sota uns estàndards mínims de seguretat, com està previst que succeeixi avui ja amb normalitat.