La polèmica al voltant del documental Ícar: la setmana en flames demostra que ni els indults ni l'amnistia han amansit les feres.

Per més que alguns s'entestin a assegurar que la comunitat està “pacificada”, la Catalunya de 2026 amb prou feines es diferencia de la de l'època més intensa del procés.

Ho confirma l'agressivitat amb què les hosts mediàtiques nacionalistes han saltat com hienes contra Filmin per oferir a la seva plataforma l'esmentat reportatge. 

Es tracta d'una cinta que recull la versió dels policies nacionals que es van enfrontar a les violentes revoltes organitzades per grups independentistes a l'octubre de 2019, després de conèixer-se la sentència contra els líders del procés.

El documental és absolutament recomanable i, en ocasions, emocionant. Els agents expliquen la brutalitat dels atacs dels secessionistes, sense que hi hagués cap provocació. Una salvatgeria que gairebé va costar la vida a un policia, avui incapacitat després que els manifestants li obrissin el crani a pedrades. Tot plegat, amanit amb gravacions dels propis agents que ofereixen imatges esgarrifoses.

Com era d'esperar, els ultres han fet pintades a la seu de Filmin (acusant-la de “col·laboracionista amb la repressió espanyola”) i els sospitosos de sempre s'han llançat al coll de la plataforma i del seu cofundador i responsable de contingut, Jaume Ripoll.

Entre les crítiques al documental destaquen les del director d'El Món a RAC1, Jordi Basté, que qualifica el documental d'“obscè”, “irresponsable”, “manipulació emocional” i “propaganda disfressada de periodisme”. Unes valoracions que, però, no es van produir quan Filmin va penjar al seu catàleg altres documentals amb clar biaix a favor del procés, i menys encara quan els va emetre TV3, la televisió pública autonòmica.

Però el més lamentable ha estat la resposta de Filmin. Davant les crítiques, la plataforma ha sortit a justificar-se per publicar la cinta, desmarcant-se'n i recordant que compten amb un catàleg “divers”. Això sí, per demostrar-ho només han citat documentals de perfil nacionalista (L’endemà, Catalunya-Espanya, Ciutat morta, Quatre dotze, castell per la independència), ni un en sentit contrari.

I Ripoll, en una entrevista amb Basté, s'ha afanyat a assegurar que no havia visionat el documental abans d'oferir-lo a la seva plataforma. “Si l'hagués vist abans, no l'hauria posat”, ha declarat. A més, ha insistit que només estarà disponible fins al 31 de gener (a diferència dels altres reportatges de caire nacionalista, que no tenen data de caducitat).

Sembla que, al final, Ripoll, víctima de l'assetjament independentista i d'una campanya nacionalista per boicotejar la plataforma amb crides a donar-se de baixa, s'ha arronsat.

Ningú està obligat a ser un heroi, però cedir davant els intolerants et converteix en còmplice d'ells.