L'exconsellera d'Igualtat i Feminismes d'ERC, Tània Verge, abandonarà el seu escó al Parlament i la política institucional a finals d'aquest mes per tornar a la vida acadèmica i a l'activisme.
Catedràtica de Política i Gènere a la Universitat Pompeu Fabra, la dirigent republicana posarà fi a una etapa marcada tant pel seu perfil ideològic combatiu com per les polèmiques que han acompanyat la seva trajectòria.
“Vaig decidir seguir com a diputada perquè creia que hi havia iniciatives que no havíem pogut culminar. Ara sento que aquesta etapa s'ha acabat”, ha explicat Verge en anunciar la seva renúncia.
Guerra interna a ERC
La seva sortida es produeix després d'haver estat una figura incòmoda dins d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i una de les veus més crítiques amb l'actual president del partit, Oriol Junqueras.
Fitxatge independent d'ERC a l'inici de la legislatura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, Verge va ser la primera consellera de Feminismes del Govern.
Des d'aleshores, es va situar de manera clara en el bloc opositor a Junqueras, signant el manifest que reclamava un relleu en la direcció del partit.
D'aquesta manera, va donar suport a la candidatura de Nova Esquerra Nacional, liderada per Xavier Godàs i Alba Camps —qui ocuparà ara el seu escó—, amb el suport de Marta Rovira. La pugna interna va culminar el 2024 amb la victòria de Junqueras per un ajustat 52% dels vots.
Dimissions
Més enllà de la guerra interna a ERC, el seu pas pel Govern va estar envoltat de controvèrsies. Durant la seva etapa al capdavant de la conselleria, van dimitir diverses figures clau del seu equip: entre elles, la cap de gabinet, Marina García Soler, la responsable de premsa, Isabel Muntané, i dues directores de l'Institut Català de la Dona, Neus Pociello i Èlia Soriano, alimentant la percepció d'un departament inestable.
Iniciatives polèmiques
En l'àmbit polític, Verge va protagonitzar algunes de les iniciatives més discutides de l'Executiu d'Aragonès.
El 2024 va impulsar, juntament amb el Consell Català de Col·legis Farmacèutics, la campanya per garantir l'accés gratuït a productes menstruals.
Imatge dels productes menstruals que repartia el Govern
Aquesta mesura va generar un fort rebuig en part de la població, que la va considerar “innecessària” i poc justificada, argumentant que no responia a una demanda real ni aportava beneficis clars per a la majoria de la ciutadania.
Així mateix, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) va anul·lar parcialment el contracte de subministrament de calces menstruals, copes i compreses reutilitzables impulsat per la Generalitat. L'òrgan va invalidar un dels lots de l'adjudicació, en detectar-hi irregularitats en el procediment.
Investigació a una multinacional
Dos anys abans, va liderar el pla contra la pressió estètica sobre les dones i va obrir una investigació a una multinacional de moda que opera a Catalunya per oferir únicament talles petites.
Verge va defensar aquesta actuació qualificant-la com una resposta política a “la violència dels cànons estètics”.
Altres controvèrsies
El seu discurs feminista la va situar també al centre del debat mediàtic. Va celebrar la condemna a l'exfutbolista Dani Alves com la fi de “la impunitat de les violacions sexuals”.
També va carregar durament contra Luis Rubiales pel petó a Jennifer Hermoso, al qual va qualificar com un exemple de “cultura de la violació”.
Les polèmiques no van cessar després de la seva sortida del Govern. El 2025, Verge va amplificar la denúncia verbal d'Ana Polo per un presumpte abús sexual comès pel locutor Quim Morales.
Això li va costar crítiques per un suposat “doble raser”, i va reobrir a les xarxes un agre debat sobre feminisme, immigració i delictes sexuals, amb ella novament al focus.
Ara, en deixar el Parlament, Verge s'acomiada de la primera línia política deixant rere seu un llegat tan influent com controvertit, i confirmant un perfil que mai no va defugir el conflicte, ni dins ni fora del seu partit.