Junts s'enroca en el boicot al finançament singular

Les complexes negociacions entre ERC, PSC i PSOE per dissenyar el finançament singular de Catalunya arriben aquesta setmana a la seva fi. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha segellat amb Oriol Junqueras un acord que blinda l'ordinalitat i 4.700 milions d'euros que sumaria la Generalitat cada any a les seves arques, ha celebrat el líder d'ERC.

La vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, presentarà el nou model --aplicable a la resta d'autonomies, assegura l'Executiu-- en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, i s'haurà de votar pròximament al Congrés dels Diputats.

Sense la modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), per molt satisfetes que hagin quedat les parts després de més d'un any d'encreuament, no hi ha canvi que valgui. I tots els focus apunten a Junts. Els seus vots són imprescindibles de cara a habilitar les administracions autonòmiques per recaptar i gestionar impostos estatals.

Segons va assegurar ahir la seva portaveu, Míriam Nogueras, els postconvergents estan decidits a boicotejar tot allò que no sigui "un concert econòmic a la basca" i formi part, com és el cas, d'una reforma del règim comú.

El Govern veu una "oportunitat històrica" i insta Junts a donar suport a la nova financiació

Si bé el discurs del partit de Carles Puigdemont respecte a la matèria ha estat sempre el mateix, al partit dubtaven que "a l'hora de la veritat" fossin capaços de tombar un "avenç" d'aquest tipus, molt similar al que ha reivindicat històricament l'espai convergent. Aquesta hora s'acosta i ahir, anticipant-se a qualsevol anunci oficial, van sortir novament a negar la major. Complicant el futur del nou model i, per extensió, de les legislatures espanyola i catalana, que depenen ambdós dels compliments dels socialistes amb ERC.

Lluny de la realitat

Nogueras va demanar als republicans una cosa així com que "ja que el Govern està tan feble, aprofitem i demanem més", conscients que la singularitat és l'únic punt de trobada possible dins dels límits de la Constitució.

Junts busca el rèdit electoral perdut lluny de la realitat, que passa per l'arribada d'un Govern de PP i Vox, menys proclius a cedir davant les demandes nacionalistes, més aviat que tard. Opta, així, perquè Catalunya segueixi amb el model caducat actual, almenys, durant un lustre més; una demostració del seu afany pel "com pitjor, millor".

Nogueras insisteix a tombar la financiació singular al Congrés si Catalunya no surt del règim comú

Sindicats, patronals i representants de diversos sectors han avalat la proposta de finançament singular del Govern, que inclou una "quota de solidaritat" cap a la resta de territoris i encara trigarà, donat el cas, uns anys a implementar-se completament.

Fins i tot a Junts, com va explicar ahir l'exconseller Jaume Giró, hi ha qui aposta per "avançar, encara que sigui a poc a poc", abans que enrocar-se en un boicot que torna a posar de manifest la manca d'agudesa política del fugit a Waterloo, més pendent de lo seu que de la seva responsabilitat com a segon partit català.

Pressions

Naturalment, i a mesura que s'acostin les votacions clau, començant pel traspàs de l'impost de l'IRPF que va registrar ERC al Congrés fa unes setmanes, Junts rebrà pressions per reconsiderar la seva posició. El Govern ja va instar el partit de Carles Puigdemont a sumar-se a les negociacions en el seu dia, cosa que va rebutjar, un cop més, per tacticisme. I l'empresariat, part del qual segueix somiant amb alguna cosa que s'assembli a l'extinta CiU, tampoc entén tanta gesticulació davant un nou règim que considera, almenys, "molt millor que l'actual".

Giró pressiona Puigdemont perquè Junts doni suport a la financiació singular

En aquest context, tampoc seria d'estranyar que Junts eventualment canviés de parer. La improvisació marca les decisions que pren la cúpula dels postconvergents des de la seva fundació, i la incertesa davant el proper retorn del seu líder, que encara no ha decidit si seguirà al capdavant o es retirarà, és total.

D'aquí que càpiguen hipòtesis i justificacions de tota mena, tan absurdes com que Junqueras és un "traïdor" per avalar un finançament singular quan "el que realment va pactar a canvi de la investidura de Salvador Illa", en contra del que diuen els documents, "va ser un concert econòmic".