Feijóo vol incorporar "diversos ministres catalans" en el seu proper govern

Després de dos anys de frustració per haver desaprofitat unes eleccions que al final no es van guanyar soles, Alberto Núñez Feijóo ja es torna a veure a la Moncloa. En solitari o de la mà de Vox, ja que Extremadura va constatar que la majoria absoluta serà "pràcticament impossible", a Gènova diuen estar "preparats". I confien que la caiguda de l'actual Govern, ofegat per la corrupció i sense majoria parlamentària operativa, es donarà "més aviat que tard".

Un cop descartada la moció de censura de la mà de Junts, que sembla disposat a reconciliar-se amb el PSC, al PP només li queda esperar que Pedro Sánchez calculi quan li va millor votar. El programa, consensuat en un congrés el passat mes de juliol, ja està llest. I el candidat s'ha encarregat de detallar punts com la proposta migratòria en les seves constants visites a una "plaça estratègica" com Barcelona. Una circumscripció electoral, la segona en nombre d'escons, sense la qual està convençut que no li sortiran els números.

Dani Sirera: "Els governs del PP han complert més amb Catalunya que els del PSOE"

Feijóo, expliquen dirigents de la seva confiança, "és conscient de la importància de Catalunya dins l'Estat", i busca tendir ponts amb una societat que es va allunyar del seu partit durant el procés i que, a poc a poc, el torna a abraçar, com va passar a les passades eleccions autonòmiques sota el lideratge de Alejandro Fernández. I així està decidit a reflectir-ho l'actual líder de l'oposició en un futur Govern –que, per si de cas, ja dissenya– en què hi haurà, asseguren, "diversos ministres del PP català". Una "quota generosa" que molts dirigents territorials ja comenten en privat. 

Els pesos pesants

La figura amb més números de ser reclutada pel president popular si efectivament la dreta suma en els propers comicis és Dolors Montserrat. Va ser ministra de Sanitat en l'última etapa de Mariano Rajoy, lidera el partit a Europa des de les passades eleccions i és de la màxima confiança de Feijóo. Les fonts consultades apunten que podria fins i tot recalar en alguna vicepresidència sempre que Vox no exigeixi que Santiago Abascal ocupi aquest lloc, i encara que el seu paper en el dia a dia català és pràcticament irrellevant, segueix sent un dels pesos pesants del partit a Barcelona.

També ho són Dani Sirera, que no serà opció almenys fins que se celebrin les properes eleccions municipals a la capital catalana, on repetirà com a candidat; o Xavier Garcia Albiol, que en el seu dia va estar disposat a establir-se a Madrid per ser secretari d'Estat d'Esports –és coneguda l'afició de l'alcalde de Badalona pel bàsquet–, però, expliquen, veuria amb millors ulls recalar al Parlament Europeu. La manca de feeling entre Feijóo i Alejandro descarten el de Tarragona en qualsevol equació, i també a dirigents del seu entorn com Lorena Roldán. 

Veterans, joves i 'expats'

Altres noms que hi ha damunt la taula són els de Santi Rodríguez o Pere Lluís Huguet. El primer és un veterà de la política catalana, ben considerat entre els seus companys de partit, amb bones connexions a Gènova i actualment diputat al Congrés. El segon, que havia estat vicepresident del Consell General de l'Advocacia i avui és diputat al Parlament, va ser una incorporació exprés de Feijóo per a les eleccions generals de 2023 amb la intenció d'oferir-li la cartera de Justícia, segons detallen fonts coneixedores, i seguiria sent una opció seriosa per a l'hipotètic executiu.

Illa guanya en Marga Prohens una aliada dins el PP per la reforma del finançament

Nacho Martín Blanco, ex de Ciutadans i cap de llista per Barcelona el 23J, i especialment Juan Milián, que acaba d'aterrar a la capital com a senador i ha tingut un paper molt rellevant en el PP català els darrers anys com a ideòleg, són dues alternatives joves. I tanquen les possibilitats la diputada Àngels Esteller, també propera al líder gallec, o expats com Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya durant el procés i actualment secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, o el diputat català de l'Assemblea de Madrid David Parry. 

Independents... i Vox?

Mentre "per ara, no hi ha res tancat" més enllà de la voluntat de Feijóo de tenir més representació catalana al Consell de Ministres que l'actual executiu –que compta únicament amb l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, a Indústria i Turisme, i Ernest Urtasun, a Cultura–, cal contemplar l'opció que entrin independents tant a la Moncloa com en l'anomenat sottogoverno, una segona línia llaminera per a molts en la qual els catalans, expliquen les mateixes fonts, també tindran protagonisme; així com en les diferents empreses de titularitat estatal.

Finalment, i tot i que la intenció del cap de l'oposició és governar en solitari, un resultat molt positiu de Vox podria envalentir els ultres a l'hora d'exigir ministeris a canvi del seu suport. Per això, si fos el cas, líders com Ignacio Garriga, número dos del partit; Jorge Buxadé, també català i cap de llista a les eleccions europees; o la diputada Júlia Calvet, recentment incorporada a l'executiva de la formació; podrien completar una llista de futuribles que, en qualsevol cas, caldrà esperar per conèixer.