Fotomontaje de la diputada de Vox Júlia Calvet
Política

Júlia Calvet, la jove rebel que s'escola a la cúpula de Vox

El partit aparta Javier Ortega Smith del Comitè Executiu Nacional i aposta en el seu lloc per la diputada catalana, un valor a l'alça dins la formació en àmbits com l'universitari o el de la 'creuada' contra el feminisme

Contingut relacionat: Garriga, sobre Pedro Sánchez: "Entenc que molts espanyols cantin que és un fill de..."

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Júlia Calvet, la diputada més jove del Parlament de Catalunya, continua escalant dins de Vox. Aquesta vegada, a costa de Javier Ortega Smith, que perd el darrer càrrec orgànic que li quedava, el de vocal al Comitè Executiu Nacional, després que se li retirés el de portaveu adjunt del grup parlamentari al Congrés fa menys de dos mesos. D'aquesta manera, queda amb un peu i mig fora del partit qui en el seu dia va arribar a ser secretari general.

El pols entre l'encara diputat i el president de Vox, Santiago Abascal, es remunta a la designació d'Ignacio Garriga com a número dos el 2022. Ortega no es parla amb el líder català des de llavors; i la crisi es va agreujar amb la sortida de la formació d'Iván Espinosa de los Monteros, amb qui manté una relació d'amistat fins al punt de, en contra dels criteris de la direcció, donar suport públicament al seu think tank, Atenea. Una organització que la cúpula de Vox veu com una amenaça.

Més enllà que la dissidència es paga cara a Vox –també n'hi ha hagut des del punt de vista ideològic–, l'aposta de la direcció del partit per perfils joves no és nova. Pepa Millán, actual portaveu al Congrés, o Carlos Hernández Quero, l'home d'Abascal en matèria d'habitatge, en són dos exemples. A aquests s'hi sumen, entre d'altres, el mediàtic José María Figaredo; Alberto Tarradas, diputat i impulsor del partit a Girona durant el procés; o la mateixa Calvet, fitxatge estrella per a les eleccions catalanes de 2024.

Entre el Parlament i Bambú

Després d'incorporar-se com a portaveu de Joventut del partit a nivell nacional, als seus 25 anys, Calvet aconsegueix colar-se ara al nucli dur de la seu del carrer Bambú, integrat per 20 persones de la màxima confiança del president. Entre ells, els catalans Jorge Buxadé, líder de Vox al Parlament Europeu, o Montserrat Lluís, una de les figures més rellevants a l'ombra dins de l'executiva.

Els dilluns esperaran Calvet a Madrid, al costat d'Ignacio Garriga, en la que serà la seva nova responsabilitat. Una feina que compaginarà amb el seu rol de diputada al Parlament, on s'ha consolidat fins al punt de ser la favorita, juntament amb Sergio Macián, com a hipotètic relleu d'Ignacio Garriga al capdavant del partit a la Cambra catalana. Tot i que, per ara, el canvi no està previst.

Passat rebel

Abans de donar-se a conèixer com a presidenta de l'organització universitària S'ha Acabat!, que defensava als diferents campus catalans una educació bilingüe amb carpes informatives, actes i manifestacions, Calvet va ser en el seu dia independentista, com els seus pares. Especialment, abans de l'esclat del procés el 2017, quan es va produir el canvi i va conèixer el seu promès Iván Cánovas, regidor de Vox a Cornellà.

Des del partit relaten aquesta història sovint com a exemple de la seva capacitat de seducció i com a model d'èxit de les seves múltiples campanyes destinades al vot jove, una estratègia que la formació continua impulsant amb èxit, també a Catalunya. Les enquestes li funcionen bé, en aquest sentit, malgrat l'auge d'Aliança Catalana, amb perspectives de millorar els seus 11 diputats actuals en els pròxims comicis autonòmics fins a arribar als 15, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió.

De camí al Govern

Tres quarts del mateix a la resta d'Espanya, com es va constatar diumenge passat a les eleccions extremenyes, quan Vox va duplicar els seus diputats, passant de 5 a 11 a l'Assemblea. I, especialment, en clau nacional, on la majoria de les dretes doblegaria l'actual bloc d'investidura, i el PP necessitaria el partit d'Abascal per governar. Implicant això una probable arribada a la Moncloa de Vox.