L'entitat constitucionalista Impulso Ciudadano ha presentat un recurs contenciós administratiu contra un decret de laGeneralitat de Catalunya que regula la imatge dels Mossos d'Esquadra, en considerar "molt greu" la regulació que es fa sobre el català, llengua que el Govern dictamina com a "pròpia i habitual de treball" d'aquest cos policial.
Impulso Ciudadano recorrerà l'article 37 d'aquesta norma, denunciant que la fórmula escollida per abordar la llengua "vulnera els drets lingüístics dels propis policies, que tenen dret constitucional a utilitzar qualsevol de les llengües oficials en les seves comunicacions internes i en l'exercici de les seves funcions".
L'entitat constitucionalista veu "especialment preocupant" que la regulació afecti un cos policial, "on la neutralitat institucional i el respecte escrupolós als drets fonamentals haurien de ser inqüestionables".
Política lingüística "identitària" i "discriminatòria"
Per això, Impulso Ciudadano denuncia que l'actual Govern de Catalunya "no es diferencia dels seus predecessors", ja que "persisteix en una política lingüística de caràcter identitari" i "discriminatori", utilitzant la llengua "com a instrument de construcció d'una identitat unívoca, en lloc d'apostar per un model de convivència lingüística real, equilibrada i respectuosa amb la pluralitat de Catalunya".
"Instrument ideològic"
"El Govern torna a utilitzar la llengua com a instrument ideològic", lamenta l'entitat defensora del bilingüisme.
"El Decret, publicat al DOGC del 18 de desembre, desborda clarament el seu objecte, en utilitzar una norma sobre imatge institucional per imposar una regulació lingüística de caràcter estructural i ho fa, a més, en oberta contradicció amb el règim constitucional de cooficialitat lingüística establert a l'article 3 de la Constitució", exposa Impulso Ciudadano en un comunicat.
"Vulnera els drets lingüístics dels policies"
L'entitat denuncia que l'article 37 del decret "configura el català com a llengua pròpia i habitual de treball i de relació amb la ciutadania, una fórmula que no només desconeix l'oficialitat del castellà en l'àmbit de l'Administració, sinó que a més vulnera els drets lingüístics dels propis policies, que tenen dret constitucional a utilitzar qualsevol de les llengües oficials en les seves comunicacions internes i en l'exercici de les seves funcions".
Al seu parer, "aquesta regulació no és una qüestió menor ni merament organitzativa, sinó una decisió amb clars efectes jurídics, professionals i disciplinaris per als membres del cos policial, que introdueix una preferència lingüística incompatible amb la doctrina consolidada" del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
"Relega el castellà a una posició subordinada"
En aquest sentit, Impulso Ciudadano recorda que el TSJC ja va anul·lar anteriorment regulacions que també "obligaven a utilitzar el català com a llengua única de l'administració", com va ser el cas dels protocols lingüístics de la Generalitat i del sector públic o del Reglament d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona. "El TSJC va considerar contrari a dret imposar una llengua oficial com a llengua d'ús obligatori, relegant el castellà a una posició subordinada i condicionada a l'exercici d'un dret de petició per part dels ciutadans", recorda.
En aquest sentit, la redacció de l'article 37 que serà recorregut davant la justícia defineix així el que la Generalitat considera "llengua de treball" dels Mossos: "La llengua pròpia i habitual de treball i de relació amb la ciutadania dels membres de la PG-ME és el català, sense perjudici del dret de les persones a ser ateses en castellà. A l'Aran, l'aranès ha de comptar amb els mitjans necessaris per ser llengua de treball i d'atenció ciutadana. En tot cas, els serveis dirigits al públic han de garantir els drets lingüístics de les persones que estableix la legislació en aquesta matèria".