María Pozuelo, líder de Podem a Catalunya: "Els Comuns representen una esquerra acomodada"

María Pozuelo va ser escollida abans de l'estiu coordinadora general de Podem Catalunya. Té un objectiu clar: que el partit de Irene Montero i Ione Belarra torni a ser rellevant a la regió, on manca de representació parlamentària tot i que l'exministra d'Igualtat va obtenir suport a les darreres eleccions europees.

La desintegració d'Unidas Podemos va implicar també la fi dels acords entre el partit aleshores liderat per Pablo Iglesias i l'espai que continuen compartint En Comú i l'antiga Iniciativa per Catalunya. Els anomenats Comuns, que van començar a caminar en solitari i van ser determinants en la investidura de Salvador Illa, de qui són socis preferents al Parlament. Una actitud que Pozuelo defineix com a "manca de valentia" en aquesta entrevista concedida a Crónica Global. 

En un Ateneu del Clot ple d'estètica comunista, la nova líder autonòmica de Podem repassa l'actualitat catalana amb frases tan contundents com que "la immigració es regula sola": reivindicant el seu partit com l'últim bastió del model de fronteres obertes que ha predominat els darrers anys; o que "potser no és moment per abordar un nou finançament català", una qüestió en la qual, si res no canvia, Podem serà decisiu al Congrés. 

Pregunta: Quins canvis ha impulsat o té previst impulsar a Podem Catalunya?

Resposta: El principal repte és impulsar les candidatures municipals de cara al 2027 per consolidar aquelles localitats on ja tenim regidors i poder entrar a més ajuntaments. Entenem que la política municipal és la primera, la més propera a la gent, i aquí és on ens enfocarem. També volem tornar al Parlament de Catalunya, però això vindrà després. Creiem que hi ha un espai per Podem a la política catalana. 

El darrer baròmetre del CEO indica que Podem obtindria un diputat per Barcelona a les pròximes eleccions generals, però no aconseguiria entrar al Parlament en solitari. Quina valoració fa d'aquesta enquesta?

És normal que nosaltres no sortim gaire perquè no se'ns pregunta, però estem convençudes que tenim aquest espai. A nivell de les eleccions generals, com vam veure a les europees, sí que notem que hi ha molta gent que vol que Podem estigui representat. Busquem un o dos diputats per Catalunya al Congrés dels Diputats en els pròxims mesos.

El vostre partit ha descuidat històricament les províncies de Girona, Lleida i Tarragona?

No. No les hem descuidat mai. Estem treballant fermament en elles. A Tarragona hem tingut diputats tant al Parlament com al Congrés. A Girona, quan ens vam presentar amb En Comú Podem vam treure un diputat. La intenció de vot en aquestes províncies és més complexa per a nosaltres, però ens estem reorganitzant per intentar revertir la tendència.

En quina mesura necessiten un acord amb els Comuns per poder ser rellevants a Catalunya i poder incidir en les polítiques com estan fent ells?

No crec que estiguin incidint gaire en les polítiques del Govern de Salvador Illa. Nosaltres no necessitem cap força política, busquem un espai propi per créixer en solitari, amb les nostres polítiques valentes i transformadores. No depenem de ningú per poder presentar-nos.

María Pozuelo Luis Miguel Añón

Com estan les relacions amb els Comuns?

Les relacions són correctes. Encara no ens hem reunit per poder parlar de política. El que ens preocupa és avançar en les nostres pròpies propostes, reorganitzar-nos a nivell intern. Tot el que tingui a veure amb coalicions o amb pactes ja es veurà. Estem molt abocades a la societat civil. Per a nosaltres és fonamental conèixer a peu de carrer el que la gent pensa, quins són els problemes reals de la gent. I això altres forces polítiques ho descuiden.

Què us diferencia substancialment a nivell ideològic?

Ens diferenciem en ser al carrer, al costat de la gent que més ho necessita. Som una força transformadora, que neix del 15M i constitueix una eina per a la gent que ho està passant malament. Plantegem propostes molt més efectives per millorar la vida de la gent en el dia a dia, en matèria d'habitatge, per exemple, que és el principal problema dels catalans. I aquí cal prendre mesures molt més contundents. Cal intervenir el mercat, baixar un 40% per llei, facilitar que els joves puguin emancipar-se. Al Parlament veiem promeses i titulars que estan molt bé però després no es compleixen. Les nostres propostes són molt més valentes que les que els Comuns aplaudeixen i avalen.

Per què Barcelona no pot tenir les mateixes oportunitats que Madrid amb un aeroport de primera divisió?

Barcelona ja té un aeroport de primera divisió. El que no es pot fer és plantejar polítiques de fa 40 anys, que són les de la construcció. Cada cop hi ha més gent que està en contra de l'ampliació de l'aeroport perquè les necessitats són unes altres. Ens portaran més contaminació, incomplint les normatives europees, i és incompatible amb la protecció de l'espai natural de La Ricarda. És un projecte perquè uns pocs s'enriqueixin a costa de la gentrificació i la salut dels altres. Barcelona ja no pot suportar 20 milions de turistes més. I els Comuns confien massa que la Unió Europea ho frenarà. Cal ser coherents i paralitzar el projecte. 

El CEO reflecteix un auge sense precedents tant de Vox com d'Aliança Catalana. Per què creix l'extrema dreta?

L'extrema dreta creix per diversos motius. Hi ha una onada reaccionària que arriba a tot el món. I també s'explica per la inacció dels governs d'esquerres, com a Espanya o a Catalunya. Fan polítiques de dretes. A l'extrema dreta se la para amb més drets, amb millors propostes perquè la gent visqui millor. I això no s'està sabent fer. Això comporta una gran desafecció entre la gent que vota a l'esquerra i que no li resolen els seus problemes. Nosaltres proposem un supermercat públic, per exemple, per a la gent que no arriba a final de mes fins i tot tenint un sou possible. La sanitat, un altre exemple, és un desastre aquí a Catalunya.

María Pozuelo Luis Miguel Añón

Hi ha un problema amb la immigració? 

No.

I per què creu que hi ha gent que ho pensa?

L'extrema dreta es dedica a crear odi entre la gent del carrer. Problemes amb la immigració no n'hi ha. El que tenen els migrants és un problema de drets. Si tinguessin els mateixos drets que nosaltres, i per això insistim en regularitzar els més de 500.000 migrants irregulars, podrien accedir a una feina digna, lloguers que ara se'ls neguen, etc. I sortir de la vulnerabilitat en què viuen actualment.

Caben deu milions de persones a la Catalunya actual?

Sí. El que ha de fer el Govern és preparar Catalunya per a les persones que vinguin aquí, com s'ha fet sempre. No és nou que la gent emigri, i a més és un dret. Jo mateixa sóc migrant. El problema és que es destinin els recursos suficients per preparar el país per a les necessitats bàsiques que tindrem. Cal invertir en sanitat, habitatge i educació. El que no podem permetre'ns és tenir conselleres com Olga Pané, que aposta obertament per la privatització de la sanitat, o Esther Niubó, que ha tancat 111 línies de l'escola pública mentre se n'han obert 21 a la concertada.

Vosaltres no posaríeu, doncs, cap límit a la immigració? Ni tan sols per una qüestió numèrica, com ha comentat recentment ERC.

La immigració es regula per si sola. No tothom vindrà aquí. És una qüestió de tenir serveis públics i de no criminalitzar les persones que venen a viure amb nosaltres. Els immigrants no són els culpables de res, són les persones més vulnerables. Els culpables de les tensions dels serveis públics són els que han governat i governen, que no hi dediquen prou recursos. Un país es tensiona quan no hi ha pressupostos o no hi ha professionals sanitaris.

María Pozuelo Luis Miguel Añón

Vostès van frustrar el traspàs de les competències migratòries al Congrés dels Diputats en contra d'una àmplia majoria que ho recolça a Catalunya, i Junts va ser molt crític amb la vostra formació, anomenant-vos catalanòfobs. Què hi té a dir al respecte?

Nosaltres ens vam oposar a aquest traspàs de competències precisament perquè no ho era, en realitat. Era una cortina de fum. Junts està en una deriva de pèrdua de vot cap a l'extrema dreta i sabia que presentant aquesta proposta no comptaria amb el suport del Congrés dels Diputats. Es podia haver assegut amb nosaltres a negociar. Li vam dir que primer calia tirar endavant la llei de regularització de migrants, tancar els CIEs i derogar la llei d'Estrangeria. El preàmbul de la seva proposta i alguns dels seus articles eren absolutament racistes. No ho podíem aprovar de cap manera. Tenim molt clar que volem més autogovern. Som una força plurinacional i hem defensat sempre que es traspassin competències, però no pot ser a costa de propostes amb tints clarament racistes.

Ione Belarra va insinuar que els Mossos d'Esquadra actuarien de manera racista si tinguessin les competències. Es va equivocar?

No van ser les paraules exactes d'Ione Belarra. Es van treure de context. No hem dit mai que els Mossos d'Esquadra siguin racistes, ni molt menys. El que diem és que els cossos i forces de seguretat de l'Estat fan batudes amb prejudicis ètnics. Això està estadísticament provat i succeeix igual a tots els llocs on hi ha immigració. I això és el que nosaltres no admetem.

Donareu suport al finançament singular quan arribi al Congrés? Els vostres vots tornen a ser imprescindibles en aquest context, amb la distribució d'escons actual. 

Primer caldrà llegir la proposta amb molt detall. Nosaltres estem a favor d'un finançament singular, però cal veure la lletra petita. Cal blindar un model en què els que més tenen paguin més.

Un dels principis bàsics d'aquest nou model que el Govern demana és l'ordinalitat. Que Catalunya quedi en la mateixa posició quan aporta i quan rep. Això és injust de cara a altres comunitats autònomes?

Volem veure en què queda la proposta final i després valorarem en què estem d'acord i quines altres parts cal negociar. El que sí que veiem és que hi ha una certa urgència per treure pit d'aquest acord d'investidura i que es dona amb un Govern dèbil. Potser no és el moment per abordar aquest assumpte, que mereix serietat, temps i tenir en compte moltes coses. Aquesta pressa per treure pit d'un acord d'investidura pot ser un problema.

María Pozuelo Luis Miguel Añón

El vostre partit va liderar el ministeri d'Igualtat amb la diputada Irene Montero al capdavant en la passada legislatura, i per bé o per mal hi ha consens que va aconseguir portar el feminisme més lluny d'on era. S'ha frenat aquest avanç?

Hi va haver moltíssims avenços en matèria feminista durant l'etapa d'Irene Montero al capdavant del ministeri d'Igualtat. És evident que hi ha molt recorregut per avançar, i moltes lleis per fer i per dotar de recursos perquè puguin protegir millor les dones. I aquest Govern del PSOE amb Sumar no ho està fent. Cal continuar invertint en polítiques feministes, continuar avançant en drets per a les dones i per a qui pateix violència de gènere.

Les enquestes diuen que si Podem i Sumar es presenten en solitari obtindrien molts menys escons que si ho fan conjuntament. 

Nosaltres fem les millors propostes, sobretot per a la classe treballadora. Una cosa és la unitat de l'esquerra i una altra són les polítiques d'esquerres. Si la unitat la volem per transformar el país i fer polítiques valentes, nosaltres estem disposades a seure, per descomptat.

Gabriel Rufián insisteix en la idea de fer un front comú d'esquerres on també hi càpiguen, per primera vegada, partits independentistes com ERC, EH Bildu, o el BNG. Estaríeu disposats a entrar en una negociació?

Rufián parla però no s'ha assegut amb ningú, almenys amb nosaltres. Insisteixo que la unitat ha de servir per fer propostes transformadores. Jo a Rufián li diria que practiqui més aquestes idees d'esquerres, en comptes de criminalitzar o vincular immigració i seguretat com fa l'extrema dreta. La millor candidata és Irene Montero. 

Per què Podem va passar de disputar l'hegemonia de l'esquerra al PSOE a ser un partit residual? Quina autocrítica heu fet?

Nosaltres ja hem fet autocrítica els darrers anys, sobretot en relació a la confiança que hem dipositat en altres forces i que no han servit del tot per transformar. Els líders del partit han fet autocrítica i crec que està tot dit. Ara estem centrades en avançar. Pablo Iglesias és ara un militant més.