Mentre l'elecció del candidat a l'alcaldia de Barcelona continua suposant un maldecap per a Junts –que sondeja perfils externs desesperadament, l'últim d'ells l'empresari Tatxo Benet, per evitar unes primàries fratricides–, la situació sembla finalment resolta a Girona. Han estat dies d'intenses trucades i reunions a Waterloo al respecte.
Tot i que a l'anomenada "Casa de la República" ja només pensen a fer les maletes, era una de les carpetes que Carles Puigdemont i el seu equip volien deixar tancades abans de Nadal. Recuperar l'alcaldia d'aquest històric feu convergent, en mans de la CUP després d'un pacte independentista per desbancar el PSC d'aquells que avui resulten impossibles, és prioritari per a la formació. I el pla per al 2027 passarà, així doncs, per un tàndem entre Gemma Geis i el conegut advocat Carles Ribas.
Canvi de plans
Les intencions de Junts, a priori, passaven per prescindir de l'actual vicealcaldessa, "molt desgastada" per compartir equip de govern amb el comunista Lluc Salellas i les seves sovint fracassades ocurrències, com els contenidors intel·ligents. D'aquí que es contactés amb Ribas, un perfil "d'ordre", conegut pels vídeos d'Instagram on denuncia que la ciutat està "bruta" i responsable, amb la seva candidatura independent, que Geis no obtingués fins a dos regidors més el 2023.
Vell amic de Puigdemont –va ser regidor, amb CiU, quan l'expresident era alcalde–, Ribas va acudir a la seva trucada i es va plantar a Bèlgica disposat a escoltar, com ha fet amb altres partits interessats en el seu fitxatge. Entre ells, una Aliança Catalana també decidida a irrompre a la ciutat tot i que, de moment, no té candidat. Però Geis va demanar a Puigdemont una nova oportunitat com a cap de llista i l'expresident hi va accedir, sempre que acceptés Ribas com a número dos.
Oxigen per a Geis i "mà dura"
Així ho expliquen fonts municipals, que asseguren que l'advocat s'incorporarà a les llistes de Junts després del seu pas pel PDECat i la seva aventura en solitari, amb la qual va estar molt a prop d'entrar al consistori, i el tàndem serà una realitat. Una solució que oxigena la carrera política de la primera gironina a Harvard –malnom amb què, mig en burla, mig seriosament, es coneix l'exconsellera d'Universitats, becada com a bibliotecària al prestigiós campus americà.
I alhora consolida el gir estratègic de Junts amb una figura reconeguda per la seva aposta per la seguretat i la mà dura, que el partit està decidit a assumir tant a nivell local –la famosa rebel·lió dels alcaldes contra el secretari general Jordi Turull ha acabat donant els seus fruits– com des del punt de vista ideològic, amb un discurs antiimmigració que Junts s'ha compromès a concretar al gener amb propostes de l'estil de prohibir temporalment l'arribada de persones a Catalunya.
El cobejat 'cinturó del fuet'
En aquest sentit, Girona no és cap excepció. L'obsessió de la formació postconvergent és frenar l'auge de Sílvia Orriols i els seus, que destaquen a totes les enquestes, especialment al denominat cinturó del fuet: la zona de màxima influència de l'extrema dreta independentista al voltant de la C-25, entre Lleida capital i Figueres, que Junts aspira a reconquerir amb maniobres de tota mena. Com la que va detallar aquest mitjà, per exemple, en el cas –exitós– de Manresa.
D'aquí la radicalització, encara tímida, de les seves propostes, i també el nomenament d'Albert Batet com a adjunt a Puigdemont sobre el terreny. Saben que s'hi juguen molt el 2027, i aquesta vegada no volen arribar tard. Abans, en qualsevol cas, els espera un paper decisiu en la caiguda de Pedro Sánchez i el retorn d'un líder que es resigna a retirar-se. I, com li va passar a Oriol Junqueras després de sortir de la presó, necessitarà pair que ja ningú el considera el Nelson Mandela català.