En les acaballes del 50è aniversari de la mort de Franco, un poble de Barcelona ha presentat una demanda a l'Estat per demanar “la reparació dels béns públics espoliats pel franquisme”. Es tracta de Caldes de Montbui, vila termal per excel·lència de Catalunya, que aspira a l'ingrés d'aquests 48.000 euros que li va prendre el dictador.
Abans, el 2019, ho va intentar Sant Julià de Ramis (Girona), sense èxit, però va ser una acció anterior a la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica. Després de la seva aprovació a les Corts, el poble gironí explora altres vies per tornar a reclamar. Però, en aquesta ocasió, Caldes de Montbui s'ha avançat amb una acció cridanera.
Gairebé 29.000 pessetes
El seu alcalde, Isidre Pineda (ERC), argumenta que el moment és ara perquè és ara quan han tingut coneixement detallat i documentat de l'espoli del franquisme. En conversa amb Crónica Global, explica que l'import ascendeix a 70.000 pessetes, tot i que només poden reclamar una part d'aquesta quantitat, 28.925,7 pessetes del 1939.
És a dir, l'equivalent a 48.000 euros d'avui, corresponents als diners confiscats a quatre organismes municipals. En canvi, Caldes no pot exigir la reparació dels béns requisats a particulars i empreses, però ha obert l'Oficina de Memòria Democràtica, situada al Museu Thermalia, per facilitar aquest fi.
L'alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, a Madrid
Anys d'estudi
La demanda la va presentar el mateix Pineda aquesta setmana a Madrid, però es cuina des de fa temps. Va ser el novembre del 2022 quan l'ajuntament va iniciar una investigació per identificar les víctimes d'aquest model de repressió franquista. La va vehicular per mitjà de Neus Moran a través de la regidoria de Patrimoni i Memòria Democràtica.
Moran, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, li va dedicar hores a l'estudi Les víctimes de l'espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023, en què es basa la demanda. I va concloure com es planificava i executava la requisa patrimonial de les persones físiques i jurídiques qualificades pel Moviment com a “desafectes”.
La cistelleria Poble, el 1920
A prop de 200 causes
Ha pogut documentar que va ser l'alcalde Isidre Anglí Palaudarias, designat per les tropes franquistes, qui es trobava al capdamunt d'aquesta estructura de poder, així com que la majoria dels processos d'espoli partien de denúncies que s'iniciaven al mateix poble contra les persones i les seves famílies.
D'aquesta manera, s'han localitzat més de 180 procediments judicials militars i 29 expedients instruïts pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques –per a una localitat que aleshores comptava amb 5.000 veïns, davant dels gairebé 19.000 d'ara–. Entre ells, es compten 55 persones físiques víctimes directes de l'espoli; 22 van ser afusellades.
Antiga botiga de licors de Caldes de Montbui
Víctimes de l'espoli
També es van confiscar la cistelleria de Ramon Poble Calveras i Eulàlia Tura Casas, la fàbrica de licors i celler de Josep Fontcuberta Rogés, la impremta i litografia de Joan B. Pobla Aguilera, el taller i fàbrica d'armaments de la Unió Metal·lúrgica d'Isidre Pagès Riera, i la fàbrica d'armaments de Joaquim Cerdà Puñet.
Tots aquests casos estan registrats i documentats, tot i que Caldes poc més pot fer que recordar-los. En canvi, sí que està legitimat per reclamar els 48.000 euros requisats als organismes municipals, per als quals compta amb l'advocat Daniel Vallès i amb el consultor Dídac Leiva, ambdós associats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Sindicat Agrícola de Caldes de Montbui
El cost del procés
Per cert, el conveni amb la UAB li costa uns 4.000 euros al consistori, mentre l'informe ha comptat amb una partida d'entre 2.000 i 3.000 euros, a la qual cal afegir l'edició d'un llibre i una exposició, i el viatge a Madrid per presentar la demanda. Sense comptar amb els possibles recursos a l'Audiència Nacional i a Europa si el Govern no atén la demanda.
Lluny, sigui com sigui, dels 48.000 euros que es pretenen recuperar. “No és només pels diners; és un acte de justícia, de memòria i de respecte a les víctimes del franquisme”, defensa Pineda, que afirma que utilitzaran els diners espoliats per desenvolupar més polítiques de memòria històrica i estudiar altres capítols del poble, com la transició, que puguin sumar-se a la història coneguda de les termes romanes, la Font del Lleó i el Crist en Majestat.