Dani Sirera: "Els governs del PP han complert més amb Catalunya que els del PSOE"

Dani Sirera s'ha convertit en un dels rostres més reconeguts de la política barcelonina. Per la seva tasca com a líder del PP a la capital catalana, una plaça amb la qual va duplicar la representació del partit a l'ajuntament el 2023 i que intentarà continuar ampliant el 2027, i per ser l'home de confiança d'Alberto Núñez Feijóo a la regió, de qui no se separa cada cop que ve.

Atén Crónica Global dies després de la petició del dirigent gallec als empresaris catalans a Foment del Treball, buscant una moció de censura instrumental que requereix els vots de Junts i que per ara no sembla tenir èxit. També repassa l'actualitat de la ciutat sota el govern d'un Jaume Collboni a qui va votar però que, al seu parer, segueix una línia continuista de la seva predecessora Ada Colau. I diu, somrient, que la pesadilla acabarà quan arribin els seus a la Moncloa i l'alcalde sigui ell.

Pregunta: Portem més de dos anys i mig de legislatura municipal. Dos anys i mig des que el PSC va poder recuperar l'alcaldia de Barcelona gràcies als vots del PP. Tornaria a fer-ho?

Resposta: Va ser una decisió difícil. En les mateixes circumstàncies que aleshores sí que ho tornaria a fer. En aquests dos anys les coses han canviat molt. El partit socialista ja no és el mateix que deia que no hi hauria amnistia o que no pactaria mai amb Bildu. Si ara s'hagués de repetir aquesta votació, tindria molts més problemes per prendre una decisió.

Té vostè més coses en comú amb un conservador aparentment moderat com Xavier Trias?

Va ser molt sorprenent que, necessitant els vots del PP, Trias oferís un acord a ERC. No sé si tinc coses en comú amb ell, però va prioritzar un pacte entre independentistes i ens va deixar de banda. 

L'hi pregunto perquè des de la ruptura de Junts amb el Govern de Pedro Sánchez es parla molt de la possibilitat que el seu partit i el de Carles Puigdemont arribin a un acord per a una moció de censura. I a Feijóo se'l veu amb ganes de trobar química amb els empresaris catalans, històricament convergents. Hi ha marge perquè el PP i Junts puguin col·laborar?

Jo no crec que Junts hagi trencat amb Pedro Sánchez. El continuen mantenint a la Moncloa i no el deixaran caure. Tenen l'opció de donar suport a una moció de censura i no volen fer-ho. Continuaran col·laborant i mantenint les polítiques que van en contra de la creació d'ocupació, dels empresaris i dels autònoms. A mi em sorprèn que algú que voti Junts estigui còmode amb Yolanda Díaz com a ministra de treball. Ells han de decidir què volen fer. Nosaltres hem demanat als empresaris i també a Junts que ens ajudin a convocar eleccions.

Què li han ofert a Junts a canvi del seu suport?

Junts porta tota la vida demanant urnes. Nosaltres oferim la possibilitat que els catalans decideixin quin Govern volen per a Espanya, si en volen un de corrupte o volen un canvi. No crec que un votant de Junts que en el seu dia va aplaudir una moció de censura contra el PP per molt menys estigui d'acord amb tots els escàndols que veiem avui al voltant de Pedro Sánchez. Que a més està fent una política que va en contra de l'ocupació, dels treballadors i dels empresaris catalans. Els oferim la possibilitat de votar. Que hi hagi eleccions i pugui haver-hi un canvi.

Han parlat amb ells? Confien que això pugui passar?

La cabra tira al monte i Junts està molt feliç amb Pedro Sánchez, encara que els enganyi. Continuaran donant suport al Govern més corrupte de la democràcia i el mantindran fins al final. A ells tampoc els interessa que hi hagi eleccions. El PP ja els va guanyar en vots a les darreres eleccions i ara també hi ha el factor Aliança Catalana, per la qual cosa si hi ha urnes no tornaran a tenir la posició determinant que tenen ara. A més, la gent és conscient que aquests set vots no han aportat res a Catalunya. L'execució pressupostària és molt menor que quan governava Rajoy. El PP sempre ha complert més que el PSOE amb Catalunya.

Vostè passeja molt per Barcelona. Veu els veïns més còmodes amb Collboni que amb Ada Colau?

Li he de confessar que parlo amb molts veïns que creuen que Ada Colau encara és alcaldessa. La gent, i jo tampoc, no hem notat cap canvi. Els partits estan buscant candidats, i alguns com Junts tenen problemes per decidir a qui presentaran, però el millor candidat que tenen els Comuns és Jaume Collboni. Està fent polítiques d'extrema esquerra. És un alcalde continuista. 

I als empresaris? Aquesta setmana hem sabut que la fira immobiliària The District se'n va a Madrid.

Quan dius que els grans esdeveniments no són bons per a la ciutat, que l'economia productiva no és bona, que els creuers s'han d'eliminar, que és bo que no vinguin turistes, que no vinguin grans fires o que posaràs una taxa turística de vuit euros per nit, és normal que moltes empreses vulguin marxar a un altre lloc. Aquestes polítiques de decreixement es carreguen la ciutat. Prohibir tots els apartaments turístics, per exemple, és una autèntica barbaritat. Collboni es vanagloria de ser l'única ciutat que ho fa. Quan ets l'única ciutat del món que fas una cosa hauries de preocupar-te. Ell va en la direcció contrària. I està posant en perill la gallina dels ous d'or. El 15% del PIB de Barcelona el genera el turisme. Volem un turisme de qualitat, però el que no podem fer és maltractar aquells que venen a generar ocupació, llocs de treball i inversions. Volem atreure talent i el missatge que reben és que aquí no són benvinguts. D'aquí uns anys ho lamentarem. A Madrid, València o Màlaga hi ha alcaldes del PP que obren els braços perquè les empreses s'hi instal·lin, paguin impostos i creïn llocs de treball. 

L'independentisme ha defensat històricament, precisament, que Madrid té una sèrie de privilegis davant Barcelona. Des de la pròpia capitalitat fins als incentius fiscals d'Isabel Díaz Ayuso perquè les empreses s'hi instal·lin, que el mateix Govern de Salvador Illa qualifica de ‘dumping’. Fins a quin punt comparteix aquesta visió com a barceloní?

El que em pregunto és quant paga un català, quant paga un madrileny i quins serveis rep cadascú. Aquí es gasten una quantitat ingent de diners en burocràcia i organismes que no serveixen per a res i es paguen uns impostos que no repercuteixen en la qualitat de vida de la gent. L'Ajuntament es gasta 18 milions d'euros en publicitat institucional. On governa el PP es paguen menys impostos però hi ha molta més gent que paga, i per tant l'equació surt positiva. Aquí s'asfixia la ciutadania amb impostos i això desincentiva la inversió. La gent se'n va a altres llocs perquè aquí només hi ha traves. Això és el que cal canviar.

Hi ha gent que ve des d'altres llocs d'Espanya per qüestions de feina, o mèdiques, o de qualsevol altre tipus, i ho fa amb molts prejudicis, especialment relacionats amb la inseguretat. Parlar malament constantment de Barcelona contribueix a que existeixi aquesta sensació?

Jo mai he parlat malament de Barcelona, jo parlo malament del govern que té la ciutat. Qui fa que la gent no vingui no és qui parla malament de la ciutat o assenyala la delinqüència. Qui fa que la gent no vingui és qui permet que hi hagi 456 persones que en un any hagin comès més de 9.000 delictes, que hagin estat detingudes fins a 20 vegades. El que parla malament de la ciutat és que es trobin 70.000 xeringues al carrer. El que no podem és ocultar la realitat. És la ciutat més cara d'Espanya en matèria d'habitatge. No es construeix, no hi ha grues excepte la de la Sagrada Família i la del Camp Nou. A Madrid es fa el 53% de l'habitatge social de tot Espanya, i la resta no es fa precisament aquí, on només s'han construït 31 habitatges en set anys de vigència d'aquesta reserva del 30%. És una ciutat que es fa molt complicada de viure, en general. Si Barcelona tingués un alcalde com el que té Madrid, Sevilla, València o Badalona, aquesta ciutat seria imparable. I espero que així sigui a partir de 2027.

Li preguntava directament si Barcelona és una ciutat prou insegura com perquè no valgui la pena venir.

A Barcelona sempre val la pena venir. I jo convido a més a tothom que vingui aquí. Però insisteixo: 260 robatoris, 220 furts i 3 agressions sexuals al dia no ajuda a que la gent vulgui venir. I quan venen, venen amb por. I quan venen i se'n van, expliquen que han tingut por a Barcelona.

 Continuarà havent-hi policies a la comissaria de Via Laietana d'aquí a 20 anys?

Espero que sí. Entre altres coses perquè la Policia Nacional fa una feina importantíssima per garantir la nostra seguretat. Cada cop hi ha més problemes amb el narcotràfic o amb la immigració il·legal. Entenc que a nivell polític hi hagi partits que vulguin expulsar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil perquè són espanyoles, i els socialistes els riuen les gràcies. En tots els edificis han passat coses bones i coses dolentes. Durant la dictadura es van cometre tortures allà, i també durant la Segona República. Però ara hi ha una policia democràtica al servei dels ciutadans que persegueix la tortura i que persegueix el delicte. Jo crec que han de continuar tenint-la.

L'extrema dreta veu una relació entre la seguretat i la immigració. Vostè comparteix aquesta visió?

No sé si només és l'extrema dreta qui diu això. Les dades del ministeri diuen que el 71% de les violacions les cometen els immigrants. Jo no faig aquesta vinculació. Però sí que és cert que hi ha un tipus d'immigració que ha vingut a Catalunya en els darrers anys que no pot treballar perquè no té papers i ha de robar. El que demanem és que vinguin de manera ordenada, amb papers i amb feina o possibilitat de tenir-ne. La immigració s'ha d'ordenar perquè qui vingui a delinquir torni a casa seva.

Què pot fer l'Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria? Quines competències té?

Els ajuntaments tenen competències limitades. Però es poden revisar els empadronaments, per exemple, i no es fa. Hi ha molta gent que s'empadrona en edificis on no viuen i 1.000 persones empadronades en el mateix edifici. Els informes d'arrelament són un altre exemple pertinent. Aquí s'avalua si s'han comès delictes o no, però també s'hauria de tenir en compte el grau de civisme. Si una persona ha estat denunciada per orinar al carrer, per tallar-se els cabells al carrer, per llençar la brossa per la finestra, etc. Si una persona és incívica no pot ser apta per viure aquí. No hi ha ningú que ho entengui. També hem demanat, per exemple, que la Guàrdia Urbana pugui col·laborar amb altres cossos per identificar les persones que són aquí de manera irregular. 

Com valora l'auge d'Aliança Catalana a les enquestes? Els sondejos diuen que podria ser tercera força al Parlament de Catalunya però també apunten que entraria a l'Ajuntament de Barcelona tot i no tenir un candidat definit.

És fruit de les males polítiques de l'esquerra i de Junts durant molts anys. Això fa que un partit com Aliança Catalana pugui tenir un espai, i el que diuen les enquestes és que es dessagnaran fins al punt que podria desaparèixer. Sílvia Orriols pot agradar més o menys però parla clar i diu les coses com són. Molts nacionalistes troben aquí el que no veuen a Junts. Jo crec que Aliança Catalana és una aberració. Consideren igual d'immigrant una persona que ve del Marroc i una altra que ve de Conca. És un partit xenòfob que vol expulsar de Catalunya tots els que no són catalans. 

Vox també és xenòfob?

En ocasions diu coses que em preocupen, sí. Hi ha dirigents que diuen coses que a mi em fan por. 

El seu partit va créixer a les darreres eleccions municipals a Barcelona. Amb quin resultat es conformaria a les de 2027?

Amb ser alcalde. Estic treballant per ser-ho i estic convençut que les polítiques que defensem són les que millor poden venir a la ciutat. Són polítiques que funcionen en altres ciutats i que m'agradaria que els barcelonins tinguessin l'oportunitat de veure-les a la seva ciutat. A Badalona o a Castelldefels, sense anar més lluny, quan els veïns han tingut l'oportunitat de provar un govern del PP, repeteixen. I la màgia de la democràcia és precisament aquesta, que si no agrada el que hi ha, es pot canviar. També és veritat que em trobo amb molta gent que em diu que li agrada el meu projecte però que no pot votar el PP, i el que els demano és que no tinguin por.

Sempre pot posar Dani Sirera en gran i el logo del PP en petit.

Tothom sap de quin partit sóc, però sí que sento que hi ha gent que encara té temor. A Badalona hi ha socialistes i independentistes que voten Xavier García Albiol perquè els agrada el que fa. I jo faré el mateix a Barcelona: tolerància zero amb els okupes, perseguir els delinqüents, afavorir que la gent visqui millor... Això és el que vull per a la meva ciutat. Barcelona ha de tornar a ser la dels Jocs Olímpics, la que va il·lusionar tothom i va aconseguir que anéssim tots de la mà. No pot ser que la il·lusió dels nostres fills sigui marxar de Barcelona. Ha de ser al revés. Que els fills d'altres ciutats vulguin venir aquí.

Per què el català no pot ser llengua oficial a Europa?

A Europa són llengües oficials les llengües oficials dels Estats membres, i el català no és una llengua oficial del conjunt d'Espanya. És un debat fals, el que es planteja és que els textos normatius de la Unió Europea es tradueixin a les llengües cooficials. Una cosa que podria fer la Generalitat com fa la Xunta a Galícia, però que dubto molt que beneficiï el català. El que em preocupa és que vaig pel carrer i cada cop es parla menys en català. Als barris cada cop es parla menys en català. Això és culpa del PP o culpa de la política lingüística que durant anys han fet nacionalistes i socialistes? La llengua catalana ha de ser una llengua que vulguem utilitzar perquè ens dóna prestigi. I han aconseguit fer del català una llengua incòmoda, una llengua que no val la pena utilitzar. I jo sóc catalanoparlant, parlo als meus fills en català. El que no vull és que m'imposin un idioma, jo defenso un model de llibertat. Que és el contrari a perseguir un comerç perquè un dependent utilitza una llengua o una altra. No és una dicotomia entre català i castellà, ambdós poden conviure perfectament i a més considero molt important que les generacions futures parlin anglès perfectament.

Quan PP i Vox governin, que sembla l'escenari més factible després de les properes eleccions generals, es podrà continuar parlant en català, gallec i basc al Congrés dels Diputats?

Dubto molt que governem amb Vox. El que crec és que el PP guanyarà les eleccions i que si tinguéssim un PSOE decent ens deixaria governar. Respecte al que em pregunta, no ho sé. Jo el que demano als polítics és que es comportin com a gent normal. Quan els dirigents de Junts parlen amb els del PNB parlen en castellà i no passa res. A mi que es pugui parlar en català al Congrés no em sembla malament, però fer d'això una qüestió d'Estat em sembla fora de lloc. Pactar que qualsevol empresa espanyola hagi de poder atendre en català, gallec i basc és una autèntica barbaritat, per posar un altre exemple. Les llengües estan per unir, no per confrontar.

Què diria als catalans que votarien un canvi de Govern a Espanya però tenen por a Vox?

Que ens donin una majoria absoluta. L'única manera d'allunyar-los del Govern és votant el PP i que puguem governar sols. També els dic que quan hem governat amb el suport de Vox en algunes regions és perquè els socialistes no ens han facilitat governar sols, però no hi ha hagut ni un sol dret que hagi retrocedit amb un govern del PP.