Carles Puigdemont busca relleu a Gemma Geis com a candidata de Junts a Girona. L'expresident del Govern fugit a Bèlgica sondeja diverses opcions per encapçalar la llista independentista a la ciutat-bastió dels neoconvergents.
I ho fa per dos motius: la "mala gestió" de Geis com a vicealcaldessa en el govern local de Lluc Salellas (Guanyem) i l'amenaça d'Aliança Catalana.
Ho detallen fonts polítiques locals, alertant que el pròfug ha començat a "entrevistar perfils" a casa seva de Waterloo (Bèlgica) per trobar un nou aspirant a l'alcaldia de la capital provincial.
La notícia salta després que Junts sacsegés la seva estructura municipal posant al capdavant de la mateixa l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, després d'una rebel·lió d'alcaldes que veuen com Aliança Catalana amenaça la seva primacia al denominat darrerepaís, la Catalunya comarcal.
Mala gestió
Ara, els nacionalistes, ostatges per complet de l'expresident, fan un pas més. Releven Gemma Geis del cap de cartell de la seva llista a Girona. I això és rellevant perquè aquesta ciutat és l'única de les 15 aglomeracions catalanes que retenen els independentistes. Això sí, en coalició amb Guanyem i ERC.
Lluc Salellas, alcalde de Girona
Les fonts consultades insisteixen que la decisió es deu a la "mala gestió" de la també professora universitària.
Des de feia mesos, l'entorn --i les bases-- de Junts retreien al partit que la formació estigués entregada a la "agenda anticapitalista" dels cupaires. Ara, la vicealcaldessa paga els plats trencats.
Ayats tampoc segueix
De fet, se sap que Salellas i Geis mantenen una "relació freda", tot i que sobre el paper comparteixen la vara de comandament de la ciutat-capital.
Relacions a part, la sortida de la vicealcaldessa se suma a la del segon tinent d'alcalde de Cultura, Esport i Educació, Quim Ayats, d'ERC, que ja ha anunciat que no repetirà al capdavant dels republicans a les eleccions municipals de 2027.
D'aquesta manera, els dos socis minoritaris de Guanyem Girona --una marca de la CUP--, Junts i ERC, no aguanten les tensions de governar amb els antisistema de Salellas i perden els seus líders.
No se sap qui els liderarà.
L'amenaça d'Orriols
La catarsi al capdavant de Junts i ERC a Girona té una explicació, indiquen les mateixes fonts. És la "degradació de l'espai públic a Girona". Com va passar amb Ada Colau a Barcelona, el govern local s'enfronta a crítiques per la gestió de la seguretat pública i la manca de civisme als carrers. "Ja no es pot passejar per La Devesa", lamenta una font de l'oposició en conversa amb aquest mitjà.
Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, en el Debat de Política General al Parlament, el 7 d'octubre de 2025
En paral·lel, no ha ajudat a cohesionar el tripartit local la gestió del nou sistema de recollida d'escombraries porta a porta i amb contenidors intel·ligents, tot i que es creu que el preu d'aquesta polèmica l'assumirà Lluc Salellas gairebé en solitari. Resta per veure si els veïns ho valoraran quan siguin cridats a les urnes.
La llista de controvèrsies contra el Govern de Girona ha donat ales a les teories que si Aliança Catalana intenta assaltar el consistori, podria obtenir un bon resultat o fins i tot guanyar.
Hi ha un precedent en aquest sentit: a les eleccions autonòmiques de 2024, els de Sílvia Orriols van ser cinquena força, amb 2.518 vots, el 6,34% del total.
El final de la 'gironina a Harvard'
En qualsevol cas, la "pèrdua de confiança" de Puigdemont en Geis posa fi a la carrera política de la doctora en Dret i la que va ser vicerectora de la Universitat de Girona.
Considerada de la màxima proximitat a l'expresident, l'ara vicealcaldessa va ser diputada i líder de Junts per aquesta província i, el 2021 i 2022, consellera de Recerca i Universitats del Govern.
Abans, Geis va destacar per ser la primera gironina a Harvard, o així la van presentar els mitjans locals de la capital provincial. Els seus crítics sempre han retret des de l'oposició --i fins i tot dins de Junts-- que la seva beca a la universitat de la Ivy League "va ser un estiu i d'assistent en una biblioteca". L'estada doctoral requerida va ser a la Universitat de París-1 Sorbonne. Amb menció europea.
Sigui com sigui, es considera que la política encara en actiu va capitanejar el moviment per prendre el control de Junts a la demarcació, apartant perfils més moderats i conciliadors, com Jordi Xuclà.