Les eleccions municipals de 2027 poden suposar un punt d'inflexió per a Junts. Serà el primer cara a cara amb una Aliança Catalana que creix sense sostre en intenció de vot i aspira a entrar a la majoria dels ajuntaments catalans, una por que ha calat tant a Waterloo com als despatxos dels molts alcaldes postconvergents que han alçat la veu en els darrers temps davant la direcció del seu partit.
Primer, per enfrontar-se a la multireincidència sense lligams i contenir el partit de Sílvia Orriols a les urnes, que capitalitza un creixent malestar per qüestions de seguretat. I, després, per criticar la ruptura amb el Govern de Pedro Sánchez, que temen que pugui hipotecar futures aliances a nivell local, habitualment necessàries.
Amb aquestes premisses, i de cara a continuar controlant la tímida dissidència interna, la formació ha posat en marxa aquest dissabte un Consell Assessor d'Exalcaldes, que presidirà Xavier Trias, amb l'objectiu de mantenir la unitat entre les diferents candidatures que es presentin i mitigar el malestar dels actuals edils.
Alguns d'ells presents a la terrassa de l'hotel Pullitzer, al carrer Bergara de Barcelona, on el mateix exalcalde barceloní ha presentat el xiringuito juntament amb el secretari general Jordi Turull, a qui alguns regidors assenyalaven com a culpable de la deriva actual del partit, i el mateix Carles Puigdemont, que ha intervingut a través d'un vídeo.
Ho han fet també dirigents com Anna Erra, expresidenta del Parlament i alcaldessa de Vic entre 2015 i 2023, o Joan Ramon Casals, exconseller, exalcalde de Molins de Rei i actual responsable de política municipal després de la marxa de David Saldoni. Entre altres edils, especialment de l'època de Convergència i Unió, que s'han quedat al còctel.
Altres moviments
Com va explicar aquest mitjà, Junts ja ha participat en alguna maniobra destinada a frenar Aliança Catalana de cara als comicis locals. Es tracta del cas de Manresa, el somni dels ultres, on els postconvergents han aconseguit que Sergi Perramon, que es va presentar el 2023 amb el FNC, ho faci com a independent, dividint el vot extremista.
El canvi de rol d'Albert Batet, apartat de la presidència del grup parlamentari i reubicat com a adjunt a la presidència del partit, també té, entre d'altres, aquesta missió. Serà director de campanyes electorals i s'allunyarà del focus, per interlocutar amb l'ecosistema econòmic i facilitar l'aterratge de Puigdemont, que el partit situa al voltant del mes de febrer, però també amb l'objectiu de desactivar Sílvia Orriols als despatxos.
"La independència des del municipalisme"
En les seves intervencions, tant Turull com Puigdemont han agraït la feina dels ajuntaments i seccions municipals del partit, reivindicant "el rigor i la responsabilitat" d'aquests en relació amb les polítiques d'urbanisme, els equipaments i serveis públics i altres projectes locals impulsats que, al seu parer, "deixen un gran llegat". "És la brúixola de cara al futur", ha assegurat el secretari general.
Així mateix, ambdós, i especialment l'expresident, han comentat la necessitat de lideratges forts per "aconseguir la independència des del municipalisme". El pròfug, alcalde de Girona entre 2011 i 2016, ha volgut també llançar un missatge integrador, posant de manifest aquest "esperit" com a full de ruta davant els "populismes".