El franquisme agonitzava i un jove format en aquella Barcelona grisa advertia la seva dona que la seva prioritat era aixecar Catalunya. La mort del dictador, fa ja mig segle, el va portar en pocs passos a refundar una Generalitat que va fer seva durant 23 anys, negociant cessions amb governs de diferent color i impulsant el caldo de cultiu necessari –immersió lingüística, mitjans de comunicació públics, etc.– perquè esclatés un procés del qual després no va voler saber res.
Van ser anys de consolidació democràtica en una regió que prosperava a l'abric de l'hegemonia política de Jordi Pujol, considerat un estadista a Madrid durant molts anys i pràcticament el pare de la Catalunya moderna, des de la tercera corona de Barcelona fins al poble més remot. Temps on els millors Jocs Olímpics de la història projectaven una capital mediterrània oberta i els governs de Convergència i Unió feien gala del seu impuls econòmic i bona gestió.
Paral·lelament, el popular expresident veia créixer els seus fills, especialment el primogènit, envoltat d'uns luxes que el seu matrimoni amb Marta Ferrusola (1935-2024) mai havia exhibit. El que a l'època no va aixecar res més que sospites i una presumpta xarxa clientelar que a partir d'aquest dilluns començarà a jutjar-se a l'Audiència Nacional amb fins a 18 persones acusades de pertinença a organització criminal. La família i fins a deu empresaris vinculats a la Catalunya de la comissió.
Una instrucció que té origen en les investigacions policials confirmades parcialment per la confessió de 2014 de Pujol. Admetia tenir la famosa deixa del seu pare, Florenci Pujol, sense declarar a Andorra i que juntament amb les escoltes de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant La Camarga de 2010 van obrir una extensa investigació per blanqueig de capitals i frau fiscal.
La causa que ha anat escalant fins a convertir-se en una de les més complexes que ha afrontat el tribunal en matèria de patrimoni opac i corrupció sistèmica, almenys, des de 1991.
La salut de Pujol, decisiva
El judici, que es preveu molt tècnic des del punt de vista jurídic, marcarà per a molts el llegat polític de Pujol. Un personatge que va desaparèixer del focus el 2014 i ha anat progressivament blanquejant-se des d'amples sectors els últims anys de la mà d'un enternecedor deteriorament físic i cognitiu que resultarà clau en el procés penal. Aquesta ha estat l'estratègia de la defensa, demorar la instrucció i que l'expresident passi a la història sense cap condemna a l'esquena.
Als seus 95 anys, de fet, presenta "incapacitat per defensar-se" a judici dels forenses que l'han examinat les últimes setmanes. Demà exposaran l'informe on declaren Pujol injugable, que de ratificar-ho el tribunal l'eximiria completament de la causa. En aquest sentit, presentant proves on se li diagnostica un principi d'Alzheimer en sang, ja ha aconseguit que, donat el cas, pugui intervenir des del seu domicili durant els mesos que duri el procés.
De ser finalment apartat, la tesi de la Fiscalia Anticorrupció quedarà profundament magullada en desaparèixer el vèrtex del clan familiar. Sense enllaç amb el Consell Executiu de l'època no es podran provar molts dels casos de mossegades de concursos públics que articulen la instrucció. I limitarà l'examen final a l'expresident a les malifetes que poguessin haver comès els seus fills, tots ells acusats d'algun rol específic, sense concretar si va succeir amb el seu permís o a les seves esquenes.
La tesi de Fiscalia
En qualsevol cas, Pujol no trepitjarà la presó. El fiscal demana nou anys per a l'expresident mentre reclama fins a 29 per al primogènit, considerat el principal gestor del patrimoni ocult de la família, que hauria començat amb aquella herència en temps de Franco i s'hauria anat acumulant, no només a Andorra sinó també en altres tants paradisos fiscals, gràcies a les comissions que cobraven els seus fills, presumptament amb l'aprovació de les diferents ramificacions de la Generalitat.
La resta de germans —Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta— s'enfronten a penes que oscil·len entre els vuit i els 14 anys de presó, també per delictes de blanqueig, falsedat i frau fiscal, depenent de la intensitat de la seva participació en la gestió del patrimoni familiar, els moviments entre comptes i les societats instrumentals vinculades al cas. I demanen a més multes milionàries i la devolució de més de 38 milions d'euros que consideren blanquejats.
Defensa del pujolisme
La defensa, de la qual s'encarreguen els advocats més prestigiosos de Barcelona, confia en la complexitat de provar els diferents casos que es jutjaran de manera individualitzada, operació per operació, havent passat tant de temps. I no cauran en l'"error" que van cometre els líders del procés o el mateix Santos Cerdán fa tot just un any de titllar el procés d'operació d'Estat o lawfare, com el seu entorn sí ha defensat mediàticament en nombroses ocasions.
Des del punt de vista polític, qualsevol sentència podria ser minimitzada per un nacionalisme àvid de reivindicar el que ha estat el seu líder durant mig segle i les idees del qual semblen, un cop fracassada la deriva independentista, d'una actualitat sorprenent per als seus hereus. Un llegat que no només defensa Junts i que el judici, descafeïnat pels problemes de salut de Pujol passi el que passi, pot ressuscitar. El relat amb què el pujolisme passarà a la història, en joc.