El 'expresident' Quim Torra, en un acto institucional
Política

El Tribunal Constitucional avala l'amnistia a Quim Torra

Pau Juvillà (CUP) i Bernat Solé (ERC) també s'han beneficiat aquest dijous del rebuig a les qüestions d'inconstitucionalitat presentades pel TSJC

Contingut relacionat: Puigdemont demana al Tribunal Constitucional que suspengui la seva ordre de detenció

Leer en Castellano
Publicada

El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat les tres qüestions plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) relatives a les causes per desobediència contra l'expresident Quim Torra i els exdiputats del Parlament Pau Juvillà (CUP) i Bernat Solé (ERC), deixant així via lliure perquè se'ls apliqui l'amnistia.

Segons ha informat el tribunal, el Ple ha rebutjat les impugnacions formulades per la Sala Civil i Penal del TSJC en relació amb els articles 1, 3, 11 i la disposició final segona de la llei d'amnistia, en què s'al·legava que aplicar-la podria vulnerar diversos drets fonamentals, entre ells el d'igualtat.

Qüestió d'inconstitucionalitat

Les qüestions d'inconstitucionalitat han estat desestimades en aplicació de la doctrina fixada en dues sentències del TC: una que va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats i senadors del PP i una altra que va resoldre la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala Penal del Tribunal Suprem.

Pel que fa a la vulneració del dret a la igualtat, el tribunal recorda que l'article 1.1 de la llei d'amnistia va ser declarat inconstitucional, sense nul·litat, en una sentència del TC, per la qual cosa les tres qüestions d'inconstitucionalitat ja havien perdut la seva finalitat.

Condemnes

Cal recordar que Torra va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i a pagar 30.000 euros de multa per negar-se a retirar una pancarta a favor de presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat.

En el cas de Solé, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'un any d'inhabilitació i una multa de 16.800 euros per un delicte de desobediència per incomplir --quan era alcalde d'Agramunt (Lleida) i diputat del Parlament-- la providència del Tribunal Constitucional que suspenia el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

Juvillà va ser condemnat a 6 mesos d'inhabilitació per no retirar llaços grocs de l'Ajuntament de Lleida quan era regidor durant la campanya de les eleccions generals de 2019, després de ser requerit diverses vegades a fer-ho per la Junta Electoral Central (JEC).

La malversació, pendent

Mentre altres casos com el dels republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga estan pendents que el TC es pronunciï, els condemnats per delictes de malversació segueixen pendents del TJUE i el TS. És el cas del secretari general de Junts Jordi Turull, els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa i l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras, tots ells beneficiats el 2021 d'un indult parcial.

L'expresident Carles Puigdemont, que no va ser jutjat en fugir a Bèlgica el 2017, segueix a l'espera que la justícia europea avali la llei d'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats i pugui tornar, quelcom que des del seu partit situen al voltant del proper mes de febrer de 2026.