El Govern d'Illa es posa a la butxaca 300 alcaldes de diferents partits: "Deixin de banda les seves diferències"

"Ens ha costat molt arribar fins aquí, però ens hem de felicitar entre tots; ja hi ha alguna comunitat autònoma que s'ha interessat a fer el seu propi estatut rural", destacava l'alcalde de Montgai, municipi lleidatà de 600 veïns, en una de les tres converses de la primera Trobada de Municipis Rurals al recinte del mil·lenari monestir de Sant Benet de Bages.

Ho deia davant d'altres 300 edils i representants locals de tot signe polític que van respondre a la convocatòria del Govern per oficialitzar el desplegament de l'Estatut de Municipis Rurals, la primera llei de la legislatura. L'Executiu socialista la va portar al Parlament "íntegrament, sense modificar-ne ni una coma" de com va sortir de les comissions, celebrades sota la legislatura de Pere Aragonès.

Ha estat el mateix president Salvador Illa qui ho ha recordat a l'inici de la seva intervenció, amb la qual ha obert la jornada, esmentant igualment Marta Vilalta. La diputada d'ERC va ser la relatora de la llei i ha estat convidada en reconeixement. "Hem respectat la feina que s'havia fet", ha afegit el dirigent per trencar d'entrada els corsets de la política a alt nivell.

Ddreta a esquerra: el president Salvador Illa amb els consellers Albert Dalmau, Alícia Romero, Ramon Espadaler i Sílvia Paneque, a la Trobada de Municipis Rurals Govern

Porteus del consens

Precisament els alcaldes es van fer seva la permanent crida del socialista a favor del consens, per fer de portaveus d'aquesta màxima. De la desena d'edils que van participar a les taules rodones encapçalades pels consellers Sílvia Paneque, Alícia Romero, Òscar Ordeig i Ramon Espadaler, la gran majoria són de Junts o ERC, o estan vinculats a l'independentisme.

El mateix s'aplica a la sala, plena de representants locals.

"Molt poques vegades hem deixat de banda les nostres diferències polítiques per fer un projecte de llei d'interès general per reequilibrar el territori i fer avançar Catalunya", recordava Omar Noumri, de Castelló de Farfanya, localitat de Lleida amb poc més de 500 habitants: "Feu consens per fer lleis de país, no podem tenir-lo aturat, deixeu de banda les vostres diferències ideològiques".

La taula rodona de la consellera Sílvia Paneque a la primera Trobada de Municipis Rurals del Govern Govern

L'"èxit" de l'estatut

El lleidatà provocava així els aplaudiments dels assistents, apel·lant a l'"èxit" de l'estatut, que beneficiarà 608 pobles amb 20 milions d'euros per a la rehabilitació de 400 immobles i equipaments abandonats, incentius fiscals per fomentar l'arribada de famílies, i un reforç de mitjans tècnics dels ajuntaments a través de l'Incasòl i Infraestructures.cat, entre altres mesures.

També es felicitava Gerard Sabarich, alcalde de la pirinenca Rialp, a tres hores de Món de Sant Benet, en definir la jornada com "un dia festiu per a molts de nosaltres". "Pensàvem que no arribaria el moment de reivindicar els nostres drets", va afegir, llançant una dada demolidora: el 70% dels 231 municipis de la província de Lleida tenen menys de 1.000 habitants, "i baixant".

Ordeig: "El Govern crearà un grup de treball per avaluar l'impacte de les lleis en el món rural"

La figura del consens apareixia en totes les converses fins al tancament de la primera edició d'un esdeveniment que pretén ser anual. Albert Dalmau, titular de Presidència i organitzador del mateix, evidenciava cap al final que "totes les formacions han parlat aquí de consens", posant com a exemple la política rural: "Hi ha alcaldes que tenen majoria absoluta i tot i així pacten els pressupostos".

En mans del Parlament

En aquest sentit, va demanar mantenir "aquest esperit de col·laboració" i "deixar enrere el partidisme per al desplegament de l'estatut, un camí complex que requereix d'aprovacions i modificacions normatives i legislatives". Com la llei de Territori, sobre la qual el Govern calcula tenir una proposta el primer trimestre de 2026 i que iniciï la seva tramitació per sortir aprovada abans d'acabar l'any.

El Parlament estarà cridat a facilitar el planejament urbanístic, feixuc per a qualsevol ajuntament --especialment, per aquells amb pocs recursos tècnics--, i que frena la creació d'habitatge, la instal·lació d'empreses i la construcció de nous equipaments, empenyent també a l'abandonament de finques.

"He parlat amb 50 alcaldes i tots m'han dit que modifiquem la llei de Territori", reconeixia Paneque, mentre més veus municipals es referien a la qüestió urbanística com una "llosa". També a la llei d'Estabilitat Pressupostària, que restringeix la capacitat de despesa dels seus recursos i subvencions, i contra la qual Romero ha demanat armar un front comú al Congrés, ja que és estatal.

A l'espera dels pressupostos

No obstant això, la Cambra catalana ja tramita la llei de Finances Locals per pal·liar-ne els efectes. Dalmau la va elevar a la consideració de "salt en el sistema de finançament" i a "un dels objectius de 2026". Un esforç rere l'altre del Govern que conflueixen, en darrer terme, en l'anhelada aprovació dels nous pressupostos, que encara segueixen sense ni tan sols negociar-se.

Si bé el secretari general de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, havia deixat entreveure en un contacte amb els mitjans el dia anterior que les mesures esmentades es desplegarien a mig gas si no s'aconsegueix una actualització dels comptes, el conseller va afegir aquest dissabte: "Espero que ho veiem [el consens] en el futur projecte de pressupostos, en el qual tindrem l'oportunitat de concretar aquestes qüestions".