Publicada
Actualitzada

Els cinc membres de l'anomenada Sindicatura Electoral del referèndum il·legal i unilateral de secessió de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017 -entre els quals figuren dos diputats de Junts i ERC- no podran beneficiar-se, almenys per ara, de l'amnistia del procés, després que un jutjat penal hagi evitat aplicar-la'ls i hagi elevat el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè els jutgi.

En la seva resolució, el jutjat penal número 11 de Barcelona evita atendre la petició d'impunitat que li va plantejar la defensa dels cinc síndics, que el 2021 van ser absolts fins que l'Audiència de Barcelona va ordenar tornar-los a jutjar per un recurs de la Fiscalia.

Tània Verge (ERC) i Josep Pagès (Junts), entre els investigats

El jutge considera ara que qui ha de jutjar els síndics és el TSJC, en figurar entre ells dos diputats: l'exconsellera de Feminismes de la Generalitat i actual membre d'ERC al Parlament, Tània Verge -el seu aforament depèn de l'alt tribunal català-; i Josep Pagès, parlamentari de Junts al Congrés. Per aquest darrer cas, la causa podria acabar remetent-se al Tribunal Suprem.

Els síndics van ser nomenats per la majoria secessionista del Parlament català el 7 de setembre de 2017, tres setmanes abans del referèndum inconstitucional, amb el propòsit que actuessin com a junta electoral del mateix. Al seu judici de 2021 van ser absolts, en considerar la jutgessa que no es podia provar que continuessin exercint aquestes funcions il·legals després que el Tribunal Constitucional els advertís del seu deure d'impedir la votació secessionista.

Després d'això, la Fiscalia va presentar un recurs, i la secció vuitena de l'Audiència va anul·lar la seva absolució, ordenant repetir el judici als cinc síndics. Els tres restants són els catedràtics i lletrats Jordi Matas, Marta Alsina i Marc Marsal.

La Fiscalia va demanar gairebé tres anys de presó

El ministeri públic, que demanava per als cinc acusats dos anys i nou mesos de presó per desobediència i usurpació de funcions, va recórrer davant l'Audiència de Barcelona per demanar la nul·litat del judici i de la sentència absolutòria, en estimar que s'havien vulnerat les garanties processals i s'havien comès "errors greus" en la valoració de la prova.

La causa va tornar al jutjat de Barcelona que els havia jutjat. El mateix al qual les defenses dels síndics han reclamat ara sense èxit que els apliqui l'amnistia. Aquesta decisió queda ara pendent del que decideixi el TSJC.

El passat setembre, l'Audiència de Barcelona va donar la raó al jutge, en concloure que no li correspon concedir la impunitat ja que afecta aforats, una interpretació de la qual discrepen les defenses.