Ultras independentistes desfermen la seva ira per la condemna a l'home que va assetjar una família castellanoparlant de Canet
La sentència de dos anys de presó per un delicte d'odi suscita malestar entre els radicals, que han expressat el seu suport al condemnat
Contingut relacionat: Condemnat a dos anys de presó per assetjar la família de Canet que va demanar un 25% de classes en castellà
La pena de dos anys de presó a un simpatitzant independentista per l'assetjament a una família de Canet que va reclamar un 25% de classes en castellà per a la seva filla en una escola de la localitat ha suscitat la ira del nacionalisme radical. El condemnat ha rebut els darrers dies un reguitzell de mostres de suport d'afins a la seva causa, que sovint han tornat a recórrer als mateixos insults i arguments identitaris i xenòfobs que van motivar aquesta sentència per un delicte d'odi.
A les xarxes socials abunden els missatges d'aquesta campanya a favor de J.M.P. Entre ells hi ha alguns com "colonitzadors", "fills de p...", “colons inadaptats”, “fora de Catalunya tots els immigrants espanyols”, “p... Espanya i p... espanyols” o “colons feixistes catalanòfobs”.
"Aneu fent les maletes"
De l'agressivitat d'aquests missatges en donen compte, per exemple, altres com aquests: “P... Espanya. Visca l'ensenyament en català i persecució a tot fatxa espanyol analfabet que vingui a molestar. Immigrants violents, incivilitzats i que venen a buscar paguetes. No els volem”. O també: “Aneu fent les maletes, perquè el jutge ha reconegut que Catalunya no és Espanya. Aviat començaran les expulsions dels colons feixistes catalanòfobs com vosaltres”.
La cosa no queda només en això, ja que alguns ultres reclamen que es retiri la pàtria potestat als pares de l'alumna, i també conèixer el nom del magistrat que va signar la condemna, segons narra El Confidencial.
En aquest sentit, altres radicals haurien arribat fins i tot a recórrer a dades presumptament facilitades pel magistrat Santiago Vidal, que abans del cop secessionista de 2017 va sostenir que, dels 756 jutges que hi ha a Catalunya, només un 4% són catalans i la resta, de fora de l'autonomia.