Junts ha fet aquest dijous un pas més en la ruptura que va anunciar Carles Puigdemont a Perpinyà en anunciar el bloqueig de la legislatura mitjançant el veto a totes les lleis del Govern —les que estan en tràmit, les que eventualment puguin arribar i naturalment els pressupostos—, tal com ha anunciat la portaveu del pròfug a les Corts, Míriam Nogueras.
Es tracta d'un moviment que desatén les suggerències d'un empresariat català –històricament proper a l'espai convergent i també proper a l'expresident–, que d'aquesta manera es queda sense opció d'influir en les polítiques econòmiques de Madrid. Un peix al cove que sembla haver arribat al seu final, de la mà de la legislatura. I arriba, a més, en un dia marcat per les alertes pel temporal a Catalunya.
Des de la Moncloa, tot i que comencen a prendre's seriosament l'amenaça com no havien fet fins ara, insisteixen en la mà estesa i en la voluntat d'esgotar el mandat fins al 2027. La calculadora de Pedro Sánchez dictarà si es compleix aquesta segona premissa o si la irrellevància a què s'arrisca Junts també a Madrid aconsegueix, almenys, provocar la caiguda d'un Govern espanyol.
Esmena a la totalitat
Mentre la líder postconvergent a Madrid concretava la desconnexió de Junts de la legislatura, el seu grup parlamentari registrava esmenes a la totalitat de les 25 lleis impulsades pel PSOE i Sumar que encara no han començat la seva tramitació i comunicava a l'Executiu el seu vot en contra d'altres 30 que ja estan en fase de tramitació. Un total de més de 50 que queden sense opcions de prosperar.
Entre elles, la llei Bolaños o la llei Begoña --com l'ha anomenada Nogueras--, que es situaven com a clau en aquesta fase del mandat i que Junts estava disposat a negociar mentre es complien els acords de Brussel·les i es negociava discretament a Suïssa, amb l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el mateix Puigdemont i el mediador hondureny com a interlocutors fins fa ben poques setmanes.
Orriols, el detonant
Els empresaris no són els únics que consideren que Junts s'ha precipitat. De fet, van percebre la ruptura de Perpinyà com un nou desafiament al Govern per tal d'accelerar carpetes com l'oficialitat del català a la Unió Europea o l'aplicació de la llei d'amnistia, que encara tenen marge per fer-se realitat en ser assumides per Sánchez com un compromís de la Moncloa.
En qualsevol cas, la raó principal del cop de volant no és altra que una perspectiva electoral molt dolenta. Des de Junts temen l'auge de l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana fins al punt d'interpretar que el seu poder a Madrid, pràcticament l'únic que li quedava després de la mort del procés, suposava més un llast que un avantatge. Una maniobra que molts sectors no han entès.