El Tribunal de Comptes ha decidit que el jutge Daniel de Alfonso ha de tornar a l'Oficina Antifrau de Catalunya 82.341 euros que va cobrar de forma indeguda quan era director de l'entitat. Aquesta quantitat suposa menys de la meitat dels 205.000 euros que Antifrau i la Fiscalia reclamaven, ja que la resta no es pot exigir legalment perquè el termini per reclamar-ho ha caducat.
La demora en la resolució no és culpa dels denunciants, que van presentar la demanda el 2018, i la decisió --que encara no és ferma-- permet a De Alfonso presentar un recurs davant els tribunals contenciós-administratius.
Daniel de Alfonso va dirigir l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) des de setembre de 2011 fins a juny de 2016, quan el Parlament el va destituir.
La decisió es va produir després de detectar-se irregularitats comptables en la seva gestió i difondre's polèmics àudios amb l'aleshores ministre Jorge Fernández Díaz, en els quals es plantejaven investigacions dirigides als partits independentistes que promovien el procés.
Càlcul incorrecte dels triennis
Durant el seu mandat, el magistrat va incórrer en una gestió negligent de fons públics, efectuant pagaments irregulars que van generar un perjudici a Antifrau de 82.341,27 euros, segons la sentència consultada.
Entre les irregularitats, De Alfonso va cobrar set triennis de la seva carrera judicial anterior aplicant un càlcul superior al legal, amb un benefici indegut de 71.363 euros.
La condemna es va centrar en els pagaments de 2013 a 2014, ja que els anteriors estaven prescrits i els posteriors es van justificar per un canvi normatiu.
Resolució il·legal
A més, el 2012 va dictar de manera indeguda una resolució que reconeixia antiguitat i triennis al cap de l'àrea d'administració, Josep María Sangenís, per serveis prestats en la societat mercantil pública Saicar.
El Tribunal va determinar que aquest reconeixement era il·legal, perquè Saicar estava subjecta a dret privat i l'antiguitat no podia computar-se. La condemna es va limitar als pagaments realitzats entre abril i agost de 2013, que no es van poder reclamar per prescripció.
Més triennis
D'igual manera, De Alfonso va concedir triennis irregulars a la directora adjunta, Maite Masià. El primer trienni (2014) es va concedir basant-se en una suposada “excedència forçosa” que els tribunals van declarar inexistent, mentre que el segon (2015) es va fixar segons la quantia d'un funcionari públic.
Això últim es va donar tot i que Masià mai va tenir aquesta condició. La responsabilitat comptable pels aquests pagaments va ascendir a 6.317,17 euros.
Culpa
La sentència va considerar que aquestes accions són "greument negligents" i no simples errors per desconèixer el comptable. El Tribunal va subratllar que De Alfonso va descuidar completament les seves responsabilitats en la gestió dels fons i va aplicar malament les normes legals sobre antiguitat i triennis.
Com que tenia formació jurídica suficient, podria haver comprovat si les seves decisions eren legals, i no fer-ho es considera una falta greu.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial