"Odio més a Netanyahu que ells": la veïna israeliana que denuncia ser objecte d'odi a Vallcarca"
Una jove espanyola-israeliana, resident a un edifici que comparteix façana amb l'Ateneu de Vallcarca, relata a Crònica Global el conflicte veïnal desencadenat per un mural pro-palestí
Contingut relacionat: Els Comuns avalen que Guille López inverteixi més de 20.000 euros a Chase Bank, finançador de la invasió de Gaza
En plena apogeu de les protestes per Palestina a Barcelona, el barri de Vallcarca es va convertir en l'escenari d'una disputa veïnal amb ecos internacionals. La façana d'un edifici a l'avinguda de Vallcarca ha donat peu a una disputa que enfronta l'Ateneu Popular, fortament propalestí, amb una de les seves veïnes, una jove espanyola-israeliana que denuncia haver estat "assenyalada" i "amenaçada" després de la pintura d'un mural.
La tensió va escalar ràpidament a principis d'octubre, amb enfrontaments directes entre activistes i veïnes, la intervenció dels Mossos d'Esquadra i una denúncia per delicte d'odi.
Mural a la façana que comparteixen l'Ateneu de Vallcarca i un altre habitatge on resideixen dues dones israelianes, a Barcelona
La veïna relata a Crònica Global l'origen d'un conflicte que, per a ella, "és més que una simple baralla ideològica", ja que considera que toca la fibra de la seva seguretat personal i la seva identitat.
Una façana, dues versions
La jove, que resideix a Barcelona amb la seva parella des de fa set anys, subratlla la paradoxa inicial de l'enfrontament amb els seus veïns. "Són veïns que ens coneixen des de fa anys. Mai vam tenir cap conflicte amb ells. Fins i tot els vaig donar un cop de mà per a que allunyessin una persona que els havia ocupat el local. Quina tonta sóc! Vaig pensar: 'ha entrat algú que l'està convertint en narcopis, el sentit comú em diu que els ajudi'".
No obstant això, aquest bon entendiment veïnal es va esfumar quan l'Ateneu va decidir pintar un mural propalestí que s'estenia a la porta veïna, que dóna accés a un bloc de tres pisos on, en el primer, viuen les dones israelianes. "Aquesta façana és privada. Tant li fa el que hagin pintat, si són papallones o qualsevol cosa, això és il·legal", sentencia la jove.
"Del riu fins al mar"
El detonant que va convertir l'acte en una amenaça personal, diu, va ser l'eslògan utilitzat: "Des del riu fins al mar". Si bé és emprat per molts activistes palestins com un crida a la lliberació, des de la perspectiva israeliana es percep com una declaració de guerra, donant a entendre que l'objectiu és la presa del territori complet —des del Jordà fins al mar—, el que suposaria l'erradicació de l'Estat d'Israel.
La veïna israeliana-espanyola desestima l'argument de l'Ateneu que el seu missatge només és contra el "genocidi" i no contra les persones. Segons ella, la intencionalitat era clara: "M'han conegut, saben que sóc jueva i israeliana. Volien provocar".
Una protestant propalestina en la manifestació del 6 d'octubre a Barcelona
Petar 'Del riu fins al mar' és cridar a mort els jueus. Vaig veure com van pintar la façana. Després em van amenaçar amb que em mataran i em cremaran l'habitatge. Com es pot sentir un? Malament".
La jove denuncia que la ignorància i l'odi es disfressen d'antisemitisme: "Diuen que no odiem jueus, que no odiem els israelians, que odiem sionismes. Ara, el sionisme és el mateix. Si un no ha estat allà [a Israel] i no coneix el lloc, no pot opinar. Perdó, però no".
La tensió esclata al carrer
L'enfrontament, gravat en un vídeo que va circular àmpliament a xarxes, es va centrar en la identitat de la parella. L'entrevistada reconeix que el seu nerviosisme la va portar a gravar també ella, i que el punt d'inflexió va ser la referència a la seva parella.
Antisemites marcant habitatges de jueus a Barcelona.
— Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà - ACOM (@ACOM_es) 6 d'octubre de 2025
En ple segle XXI, està a punt de caure les estrelles grogues. pic.twitter.com/qYJx3De4qv
"A la meva nòvia la van provocar perquè va dir que estava a l'Exèrcit i que està orgullosa d'això. L'Exèrcit a Israel és obligatori. És com la universitat. Què ha fet la meva nòvia a l'Exèrcit? Res, va exercir com de secretària. Però a ells què els importa, diuen que som assassins de nadons. Si us plau! Això ja és el colmo".
La veïna de Vallcarca defensa la seva procedència, tot i amb una mirada crítica cap al conflicte. "Clar que estic orgullosa d'Israel, és el lloc on em van criar. El que passa ara a Gaza no reflecteix Israel en la seva totalitat. Odio Bibi [Netanyahu] més que ells, però jo mai dirà res de malament del meu país", admet.
Acusacions creuades i la presència de Mossos
L'incident no va quedar limitat al primer enfrontament verbal del diumenge 5 d'octubre. Després de la finalització del mural, les veïnes van baixar i van enfrontar-se als activistes, pintant una bandera israeliana sobre la sanefa, mentre els membres de l'Ateneu les increpaven amb acusacions d' "assassinar nens". Aquest primer careo va culminar amb la presència dels Mossos d'Esquadra i la interposició d'una denúncia per delicte d'odi per part de les veïnes.
La tensió es va mantenir al dia següent, dilluns 6 d'octubre, quan les dones israelianes van convocar un grup de persones per tapar la part del mural que afectava la seva façana. La veïna entrevistada justifica aquesta acció, assenyalant la ironia de la situació: "Jo fins i tot podria intentar allunyar-los d'allà, perquè sóc jo qui viu aquí legalment; ells no. I em molesten. Per no provocar, ni vaig pintar la part d'ells. Només la part per la qual jo entro. Ja està", en al·lusió a que el local de l'Ateneu, al seu parer, és un espai ocupat i propietat de l'Ajuntament.
Imatge actual de la façana de l'edifici de l'avinguda de Vallcarca de Barcelona, on han tapat parcialment el mural propalestí
Aquest acte de "sabotatge", segons l'Ateneu, va provocar una contramanifestació del col·lectiu al costat oposat del carrer, desencadenant nous enfrontaments sota la presència visible dels Mossos. Malgrat la intervenció, el mural va quedar parcialment tapat, tot i que encara s'aprecien restes de les pintades inicials.
L'Ateneu denuncia "manipulació i desinformació"
Per part seva, l'Ateneu Popular de Vallcarca va emetre un comunicat conjunt amb altres associacions del barri defensant la seva acció i acusant a mitjans d'extrema dreta de manipular el context.
L'Ateneu confirma que el mural era un "acte de solidaritat amb el poble palestí" per denunciar el "genocidi" i acusa les veïnes de ser les "sabotejadores".
